Art, arquitectura i memòria al servei de la mort / [editors: Ramon Dilla Martí, Maria Torras Freixa] ; Isabel Coll i Mirabent, [et al.]
Barcelona : Cementiris de Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Universitat de Barcelona, [2025]
189 p. : il. col. ; 24 cm (
Barcelona, arts a la ciutat)
Referències bibliogràfiques. Text en català, un capítol en castellà.
ISBN 9788410501201 (Universitat de Barcelona)
ISBN 9788491566250 (Ajuntament de Barcelona)
Un extens llegat patrimonial, avui gestionat per Cementiris de Barcelona, que configura al mateix temps un conjunt d'espais dedicats a la memòria i la cultura. El volum dona la paraula a un conjunt d'especialistes que aporten la seva mirada des de diverses disciplines, oferint un plantejament ampli i transversal del fenomen funerari. Finalment, la darrera part conforma el catàleg de l'exposició "Herència i memòria", dedicada a algunes de les obres de caràcter funerari més destacades de la Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona. Durant el segle XVIII, la implantació del concepte de progrés associat als corrents higienistes va promoure la separació física entre els vius i els morts a través de l'erecció de cementiris fora dels nuclis urbans. Aquest fet estigué propiciat per una legislació específica, però també pel desenvolupament d'uns sistemes urbanístics particulars i una tecnologia constructiva pròpia, que alhora generà uns paisatges culturals que han evolucionat amb el temps, i que responen a les singularitats de cada territori. En el cas de Barcelona, l'expansió demogràfica del segle XIX va portar la creació de nous cementiris com els del Poblenou i Montjuïc on es traduïa el sistema social de la ciutat, des de les classes més humils enterrades als fossars, fins als sumptuosos panteons de la burgesia. Fou especialment en aquests últims on arquitectes com Elies Rogent, Leandre Albareda o Josep Oriol Mestres erigiren alguns dels seus projectes més destacats, posteriorment decorats per alguns dels artistes més notables del moment com els escultors Agapit i Venanci Vallmitjana, Rafael Atxé, Rossend Nobas, Joan Roig i Soler, Eduard B. Alentorn o Enric Clarasó; el forjador Frederic Masriera, o el vitraller Eudald Ramon Amigó. (Editorial).