Arqueología prehistórica : hallazgo en Caldes de Malavella / Francisco Viñas y Serra
Viñas i Serra, Francesc


En: Revista de literatura, ciencias y artes : Órgano de la Asociación Literaria de Gerona. Tomo I. Año I, núm. 3 (noviembre 1876), p. 49-52

Arqueología proto-histórica : estación paleolítica de Serinyá / G.J. de Guillen García
Guillen García, G.J. de


En: Revista de Gerona. Tomo XVI. Año XVII, núm. 11 (noviembre 1892), p. 348-350
Notes.

La Gruta de Serinyá / Eduardo Harlè
Harlé, Édouard


En: Revista de Gerona. Tomo X. Año XI, núm. 3 (marzo 1886), p. 88-92 + 1 làm. : il.
Notes.

Nuevos hallazgos en Caldas y Seriñá / Manuel de Chia
Chia i Bajandas, Manuel de


En: Revista de Gerona. Tomo III. Año IV, núm. 2 (febrero 1879), p. 65-67

Sortides de camp partint del Puig d'en Roca en direcció al sector Domeny/Adri, a les antigues terrasses de la vall mitjana del Ter i als jaciments a l'aire lliure de la comarca de La Selva : enclavaments amb clares evidències ocupacionals al llarg del plis / Joan Abad, Albert Aulines, Marc Franch, Ivan Bustamante i Jordi Casadevall



En: Quadern de Prehistòria Catalana. Girona, núm. 23 (2023) , p. 13-159 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Enredados en la malla neolítica de la Cuenca del Río Ebro. Redes, continuidades y cambios / Lourdes Montes, Alfonso Alday
Montes Ramírez, Lourdes


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 51-60 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

S'avaluen les xarxes teixides al llarg del Neolític a la Conca de l'Ebre en relació amb les mesolítiques prèvies i les posteriors calcolítiques. Conviuen una "xarxa regional", que dota d'uniformitat cultural al territori, amb altres "xarxes comarcals", que expliquen els diversos sistemes d'explotació econòmica. La informació arqueològica mostra una clara continuïtat entre les xarxes del Mesolític i del Neolític antic, que va afavorir la rapidesa d'entrada i difusió dels elements neolitizadores, i al mateix temps permet reconèixer una reorganització espacial a partir del Neolític avançat, amb un clar reflex en el Calcolític.

Circulación e intercambio en el poblamiento y la explotación de la alta montaña del Pirineo en los milenios V-IV ANE / Ermengol Gassiot, Niccolò Mazzuco, Ignacio Clemente, David Rodríguez Antón, David Ortega



En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 61-68 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Les dades arqueològiques que presentem indiquen que les àrees d'alta muntanya del Pirinenc axial van ser objecte d'un procés d'ocupació i explotació econòmica continuada al llarg del Neolític. La reiterada ocupació de la Cova del Sard de Boí, situada a 1790 m d'altitud, al Parc Nacional d'Aigüestortes i *Estany de Sant Maurici, des d'inicis del V fins a mitjan III mil·lenni ANE, ens permet donar suport a aquesta hipòtesi. L'estudi dels materials lítics amortitzats en el jaciment sembla indicar l'existència de patrons de mobilitat regional dels grups neolítics pirinencs, així com el contacte amb altres grups a l'exterior de la serralada.

Estudio de los restos líticos de la Cova Colomera (Prepirineo de Lleida) entre 5220 y 1600 CAL BC. Análisis arqueopetrológico de las materias primas silíceas y posibles áreas de captación / Xavier Mangado, Juan Morales, Francesc Oms, Mar Rey, Marta Sánchez



En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 155-162 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'estudi arqueopetrològic dels sílex de la Cova Colomera ha permès detectar diferents varietats. La majoria, per les seves característiques macroscòpiques, relacionables amb la fàcies Garumniense local. Unes altres es correspondrien amb formacions sedimentàries lacustres probablement adscribibles a la Vall de l'Ebre. Les diverses característiques d'aquest registre lític, juntament amb les cronologies dels nivells, ens hauria de permetre inferir algunes hipòtesis sobre la mobilitat dels grups humans i proposar pautes evolutives entre els diferents moments analitzats.

Los Intercambios a media y larga distancia y el rol de la sal en el Neolítico Medio en el Altiplano y Prepirineo Central Catalán / Olivier Weller, Alfons Fíguls
Weller, Olivier


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 201-212 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La recerca desenvolupada entorn l'explotació de la sal gemma de Cardona, l'únic aflorament de sal d'Europa occidental, ens ha portat a plantejar que durant el Neolític mitjà a Catalunya existís un sistema econòmic basat en l'intercanvi de determinats béns i en un cert grau d'especialització regional en alguns processos productius, sense oblidar la subsistència de les comunitats. Amb l'anàlisi de les distribucions espacials i de les procedències de diferents materials i productes acabats, tant de mitjana distància (eines de pedra, comptes de variscita, braçalets en petxina marina) com de llarga distància (destrals alpines, sílex, etc.), proposem un model de circulació i d'intercanvis en el qual la sal de Cardona jugaria un paper central per al Solsonià, i on el Vallès juga un veritable paper de concentrador i de redistribuïdor.

Assaig sobre la xarxa d'intercanvis de recursos naturals, béns semielaborats i béns acabats en roques metamòrfiques i ígnies al "Solsonià" / Alfons Figuls, Fidel Grandia, Olivier Weller
Figuls i Alonso, Alfons


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 223-232 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el terme municipal de Cardona hi ha una important concentració d'indústria lítica polida, principalment relacionada amb les activitats mineres de l'explotació dels aflorament d'halita de la Vall Salina. La majoria d'aquestes peces estan confeccionades en roques metamòrfiques i una minoria en ígnies. En tota la Depressió Central Catalana, no hi ha afloraments primaris de cap dels dos grups de roques, només se'n localitzen entre les aportacions fluvials del Cardener-Aigua d'Ora, o bé formant part de roques sedimentàries detrítiques. La presència d'aquests béns de capital elaborats en aquests tipus de roques es pot entendre per la mobilitat i autosuficiència d'aquestes comunitats o bé per la necessitat i especialització. En l'estudi desenvolupat al voltant de l'explotació de la sal gemma cardonina, es demostra la segona possibilitat. A partir de l'estudi de 22 làmines primes, s'ha dut a terme un primer assaig sobre l'àrea font (tant primàries com a secundàries) i el flux circular que es desenvolupà en el Neolític mig. L'estudi se centra en només un dels elements, els béns de capital, que van configurar el flux de relacions en el Solsonià. A partir de les dades obtingudes, la hipòtesi plantejada apunta a una especialització regional, on les comunitats asentadse en el perímetre de la Depressió Central Catalana van subministrar material lític, com a producte final (destrals o aixades) o bé semielaborat (esbossos), cap a l'interior de Catalunya.

Los Adornos, producto de intercambio de ideas, materias y tecnologia : contactos e influencias entre las Comunidades Prehistóricas en el Noreste Peninsular entre el VI-IV milenos ANE / Mònica Oliva Poveda
Oliva Poveda, Mònica


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 257-264 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Els ornaments personals que s'han documentat en contextos arqueològics neolítics (VI-IV) del nord-est peninsular evidencien la clara importància d'aquests com a elements d'intercanvi i circulació de les comunitats del passat. Uns certs morfotips ornamentals mostren una influència i/o contacte entre grups, uns altres es mantenen com a elements de pervivència ancestral i altres adorns són característics d'uns certs moments crono-culturals. El registre ornamental recuperat en estructures o jaciments residencials i productius se suma a la gran mostra procedent de contextos funeraris, aportant també noves dades a l'estudi tecnològic i funcional.

Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), de la captación de recursos abióticos al inicio de la mineria de aluminio-fosfatos (10500-4000 Cal Ane) en el Macizo de Garraf / Manuel Edo, Ferran Antolin, Maria Barrio
Edo i Benaiges, Manuel


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 299-306 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Ja des de la fase microlaminar de l'Epipaleolític el massís de Garraf ha ofert i satisfet als seus pobladors de la majoria de matèries primeres. Pel que fa a les matèries de caràcter abiòtic, observarem com les diferents poblacions que s'han succeït en l'ocupació de la cova, van anar incrementant la captació i l'ús de les matèries primeres que ofereixen les diferents formacions geològiques del massís fins a descobrir les mineralitzacions de aluminofosfatos del basament paleozoic, iniciar la seva explotació i propiciar els primers intercanvis a escala extra-regional. Una explotació que, donat el seu volum i transcendència, probablement va condicionar l'abandó del jaciment de Can Sadurní i el trasllat a la plana quaternària en la qual s'emplaça l'actual població de Gavà.

Variscita de Can Tintorer en el Neolítico Antiguo del Valle Medio del Ebro / Vicenç Baldellou, Pilar Utrilla, Jesús García-Gazólaz
Valdellou, Vicenç


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 307-314 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Existeixen a la vall mitjana de l'Ebre tres jaciments del Neolític Antic (Cardial Final-Epicardial-postcardial) amb penjolls de variscita que semblen indicar que l'explotació de les mines de Can Tintorer podria ser més antiga del que se suposa. Els adorns de les coves de Chaves i del Moro (Osca) i dels enterraments de Paternanbidea (Navarra) ens porten a la segona meitat del VII mil·lenni BP, és a dir, gairebé mil anys abans de la presumpta entrada en funcions del jaciment: o Can Tintorer va estar actiu amb anterioritat al pensat, o va haver-hi una altra veta anàloga encara no localitzada.

Las Minas de Variscita de Gavà (Barcelona) y las redes de circulación en el Neolítico / Ferran Borrell, Josep Bosch
Borrell Tena, Ferran


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 315-322 : il.
Bibliografia. Resums en castellài anglès.

Les mines de variscita de Gavà (Barcelona) van ser intensament explotades durant el Neolític Mitjà per a extreure variscita. Amb aquest mineral es van produir adorns corporals, la majoria dels quals van ser distribuïts fora de Gavà incorporant-se a les extenses xarxes d'intercanvi existents durant aquest període. Alhora que això succeïa, van ser importats diversos elements materials i immaterials; entre ells sílex, eclogita, coral, obsidiana, pesos de teler, així com formes, tècniques i motius decoratius ceràmics. En aquest article es presenten tant dades relatives a les mines de Gavà en el seu paper de centre productor i exportador d'elements ornamentals en variscita, com en el de plaça receptora d'altres elements exògens.

Áreas de aprovisionamiento, territorios de subsistencia y producciones técnicas en el Neolítico Antiguo de la Draga / Xavier Terradas, Ferran Antolín, Àngel Bosch, Ramon Buxó, Julia Chinchilla, Xavier Clop, Juan F. Gibaja, Mònica Oliva, Antoni Palomo, Raquel Piqué, Maria Saña, Josep Tarrús



En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 441-448 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La Exposició xarxes. Els primers intercanvis fa 6.000 anys : un punto de partida para una síntesis en el Neolitico Catalán / Josep Bosch, Genís Ribé, Mònica Oliva, Xavier Clop



En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 459-4666 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Xarxes. Els primers intercanvis fa 6.000 anys, es el título de una exposición temporal e itinerante, coproducida por el Museo de Gavà, el Museo de Historia de Sabadell y la Diputación de Barcelona, inaugurada en el año 2009. Entre sus objetivos se encontraban tanto la difusión científica y patrimonial, así como la reflexión antropológica y social sobre los intercambios y la circulación de elementos materiales e inmateriales, en el contexto de las primeras comunidades agrícolas del Neolítico en la actual Catalunya. La exposición abordó la circulación de materias primas, en bruto o manufacturadas (sílex, obsidiana, variscita y otras rocas, concha, coral, la circulación de formas y motivos decorativos cerámicos.), tanto a escala supralocal como dentro de conjuntos culturales homogéneo.

L'Art rupestre durant el procés de Neolitització a Catalunya / Ramon Viñas, Josep Vergès, Marta Fontanals, Albert Rubio



En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 499-506 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El territori català preserva un important patrimoni d'art rupestre que reflecteix la presència de dues tradicions pictòriques. Per una banda, l'anomenat conjunt d'art llevantí -definit per figures de trets realistes o naturalistes i amb una temàtica centrada en el món de la cacera i la recol·lecció-; i per l'altra, un art esquemàtic -determinat per figures simplificades i elements abstractes- que assenyalen l'entrada dels canvis ideològics i simbòlics del neolític. Aquests canvis, dins del VI mil·lenni aC, varen suposar per les societats caçadores-recol·lectores l'inici d'un procés de transformació gradual de gran transcendència, tant econòmic com social. Una etapa que, forçosament, degué generar sincretismes culturals que podem intentar resseguir a través de la documentació rupestre i el registre arqueòlogic. En aquest article presentem alguns exemples de la documentació rupestre, que poden servir per exemplificar, per una part, la transició de l'economia caçadora-recol·lectora a l'agrícola-ramadera i per l'altra, els sincretismes conceptuals i tècnics, recolzats per l'anàlisi de les figures i del context arqueològic.

El Nivel II de la Cova del Parco (Alós de Balaguer, La Noguera, Lleida) : caracterización macroscópica y petrográfica de los materiales silíc / Xavier Mangado Llach
Mangado Llach, Xavier


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 2 (1998) , p. 115-122

Materia prima y producción de cerámicas durante el V milenio cal. ANE en el noreste de la Península Ibérica / Xavier Clop i García, Aureli Álvarez
Clop i Garcia, Xavier


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 2 (1998) , p. 123-128

La Bòfia de la Valldan i la Balma de les Cordes (Odèn, Solsonès) : enclavaments prehistòrics en un territori ric en sal / Adrià Breu, Josep Maria Bertran, Lídia Fàbregas, Ivan Gironès, Olga Montava, Laura Vicens, Miquel Molist



En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 20 (2022) , p. 5-16

En aquest article ens proposem actualitzar el coneixement arqueològic disponible en dos dels jaciments prehistòrics més propers a les fonts d'aigua salada de l'actual nucli de Cambrils: la Balma de les Cordes (aproximadament a 1h de camí) i la Bòfia de la Valldan (aproximadament a 2h de camí).