Transformacions i resiliències en el poblament de Catalunya a l'edat mitjana / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 13-49 (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Al llarg dels deu segles de l'edat mitjana, a Catalunya hi hagué molts canvis en el poblament. Es van produir trencaments importants en la continuïtat, encara que, alhora, també hi va haver algunes pervivències notables. En l'alta edat mitjana es va crear una xarxa de vilars, al mateix temps que s'abandonaven les villae romanes (però de vegades no s'esborrà el record dels fundi que hi havia hagut). Aquests hàbitats s'hagueren d'adaptar a unes noves realitats polítiques i econòmiques, després de les conquestes dels àrabs i berbers (713-721) i les dels francs carolingis (759-801). Durant l'edat mitjana central hi hagué transformacions importants en la societat i en el poblament: van edificar-se pobles de sagrera, pobles castrals i vilanoves planificades. Al mateix temps, en algunes comarques va créixer molt el nombre de masos dispersos. Alhora, van continuar existint vilars a les terres pirinenques i alguns antics nuclis de població (vil·les i vilars) de la resta de Catalunya esdevingueren pobles i masos.

Els Inicis crítics del poblament rural altmedieval a Catalunya : el segle V a la llum de l'arqueologia / Jordi Gibert Rebull
Gibert i Rebull, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 69-108 (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Es presenta una anàlisi arqueològica de les transformacions que afectaren el món rural en el marc de la crisi de l'estat romà en el segle V i que donaren lloc a l'aparició del poblament altmedieval. Amb aquest fi, es descriuen, es comparen i s'interpreten tres fenòmens arqueològics concrets i els seus contextos materials: el final de les vil·les baix-imperials, les ocupacions en cova i els assentaments en alçada.

La Serra de Godall (Serra de la Pietat) d'Ulldecona, Montsià : noves descobertes / 1Margarida Genera i Monells, Francesc Lavega Serra, Maria Garcia Barberà
Genera i Monells, Margarida


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 38 (2020) , p. 21-49 : il.
Bibliografia.

Presentem un conjunt de vestigis localitzats darrerament a la Serra de Godall que amplien la informació sobre l'activitat humana en aquests entorns. D'una banda, mostrem una sèrie de gravats i pintures que, per llur tècnica i tipologia, atribuïm a diferents fases. Per altra, recollim diversos registres documentals en els mateixos abrics prehistòrics i voltants, que interpretem com una evidència de les estratègies per a optimitzar els beneficis d'una bona gestió hídrica. Són petites canalitzacions i receptacles, coneguts amb el nom de: cocó, cossi, povet... resultants dels arranjaments antròpics del substrat natural. S'aporten també altres elements d'indústria lítica, que podrien contextualitzar aquestes troballes, permetent-nos esbossar un nou escenari de l'antic poblament, on les diferents cavitats -a més de ser espais amb funcions de culte i religiositat- haurien tingut altres usos com llocs d'estada molt més perllongada en el temps.

La Vil·la de La Carrova (Amposta, Montsià) i el poblament d'època romana a las terres de l'Ebre / David Garcia i Rubert, Miguel Ángel González López, Isabel Moreno Martínez, Víctor Revilla Calvo, Àlex Ros i Mateos, María del Mar Villalbí Prades



En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 24 (2004-2005) , p. 227-270
Bibliografia.

L'Evolució en els models d'ocupació del territori al curs inferior de l'Ebre i plana litoral del Baix Maestrat durant la protohistòria / Jordi Diloli Fons
Diloli i Fons, Jordi


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 20 (1999) , p. 95-114
Bibliografia.

Estudi diacrònic de la Cubeta de Mora (Ribera d'Ebre, Tarragona) des d'època tardorepublicana a l'antiguitat tardana / Jaume Noguera Guillén
Noguera Guillén, Jaume


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 20 (1999) , p. 267-286
Bibliografia.

Les prospeccions arqueològiques en el curs inferior del riu Ebre, concretament en la cubeta de Móra (Ribera d'Ebre, Tarragona) han permès identificar una sèrie de jaciments d'època romana. Una anàlisi exhaustiva d'aquesta nova documentació ens permet presentar un quadre evolutiu del poblament rural, alhora que proposem diferents models d'ocupació de l'espai i la seva possible interpretació històrica.

El Poblament romá al litoral central de Catalunya / Victor Revilla Calvo, Magí Miret Mestre
Revilla Calvo, Víctor


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 16 (1995) , p. 189-210
Bibliografia.

El Poblament entre el Neolític i l'Edat del Bronze Antic al Pla d'Urgell. Síntesi del coneixement actual i noves troballes arqueològiques / Montse Baiges Minguella, Josep Gallart Fernández, Antoni Llussà Guasch
Baiges Minguella, Montse


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 41-56

Malgrat la manca de recerca arqueològica crònica a la comarca del Pla d'Urgell, gràcies a les darreres investigacions s'està revelant com un territori habitat al llarg de tota la història, com la resta de les terres de Ponent. En aquest estudi ens centrem en el Neolític, el Calcolític i l'Edat del Bronze Antic, des dels primers pagesos i ramaders fins la consolidació de la metal·lúrgia del bronze a Ponent. En aquest article, realitzem un estat de la qüestió dels assentaments ja documentats d'aquestes cronologies, a partir dels jaciments recentment descoberts i publicats.

El Poblament antic del terme i Sant Sebastià de la Guarda (II) / Xavier Rocas
Rocas i Gutiérrez, Xavier


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 42 (abril 1997), p. 22-23 : il. (Viatges per la història antiga i medieval de Palafrugell) 

El Poblament antic del terme (I) / Xavier Rocas
Rocas i Gutiérrez, Xavier


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 41 (març 1997), p. 24-25 : il. (Viatges per la història antiga i medieval de Palafrugell) 

El Mas del Monjo de Fenals / Evarist Puig Dunjó
Puig Dunjó, Evarist


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 39 (desembre-març 2012-2013), p. 34-44: il. (El tema) 

L'Entorn del Castell de Móra : el poblament primigeni / Margarida Genera i Monells
Genera i Monells, Margarida


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 26 (agost 2005), p. 6-7
Exemplar dedicat a: El Castell.

Evolució del poblament de la foia de Móra des del Bronze final a l'Antiguitat Tardana, anàlisi i evolució del territori [Fitxer informàtic] / Jaume Noguera Guillén : [dirigida per: Joan Sanmartí]
Noguera Guillén, Jaume


1997
Dirigida per: Sanmartí, Joan. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 1997
2 vols. (109, [17], [116] f.) : il., map., gràf.
Tesi de llicenciatura. També disponible en versió digital. Bibliografia. Índexs.

Reflexions sobre eficiència, poblament i ordenació territorials / Antoni Pol i Solé
Pol i Solé, Antoni


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 107-116
Bibliografia. Resum en català i anglès.

L'Origen de la configuració ocupacional de les terres gironines. Una proposta / J. M. Nolla i J. Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 9-32 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'analitza la perduració de diversos assentaments de diferent categoria, amb uns orígens a la baixa romanitat i antiguitat tardana, que amb el temps van ser l'embrió de moltes de les poblacions actuals, sovint desplaçant-ne la ubicació respecte a uillae abandonades i/o transformades, conservant el topònim o el patronímic. Llocs d'habitatge modestos (però també petits temples), adaptats a la nova manera de conrear el camp després de l'enfosament del model de la uilla, els quals van perdurar en època visigoda i carolíngia.

Cabanes, tancats i llogarrets a l'alta muntanya : el Despoblat de Casesnoves i la llarga història de poblament, abandó i reocupacions del Pirineu / David Garcia Casas, Ermengol Gassiot Ballbè, David Rodríguez Antón, Niccoló Mazzucco, Sabina Lapedra Grau, Sara Díaz Bonilla, Guillem Salvador Baiges, Laura Obea Gómez



En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 43-55 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Les zones d'alta muntanya són espais idonis per a copsar el pas del temps. Per als habitants de les ciutats, en general, representen àmbits essencialment naturals que destaquen pel seu valor paisatgístic. A diferència d'altres medis, ens costa reconèixer-hi traces de la presència humana. No obstant això, les recents investigacions mostren que l'alta muntanya pirinenca ha estat habitada des de la Prehistòria. Aquestes recerques han permès descobrir una gran quantitat de restes arqueològiques, les més antigues de les quals daten de fa 10.000 anys. En aquesta comunicació volem presentar alguns d'aquests vestigis de poblament situats en dos moments diferenciats del temps. El primer, el Despoblat de Casesnoves, abandonat a finals de l'Edat Mitjana, que destaca per la seva gran quantitat de recintes habitacionals i tancats ramaders, a més d'un possible espai de culte. Després presentem els conjunts del Pletiu de Mainera i l'Orri Vell, relacionats amb la transhumància tradicional dels últims segles i que van ser abandonats en algun moment entre els segles XIX i XX. Finalment, volem exposar algunes reflexions sobre la importància patrimonial d'aquestes restes i les possibles aportacions que es poden fer des de l'Arqueologia del Territori a la gestió i planificació sostenible dels espais de muntanya.

Evolució del poblament en una parròquia de jurisdicció monàstica : el cas de Sant Vicenç dels Torrents (s. X-XV) / Climent Miró i Tuset
Miró i Tuset, Climent


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 57-67 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El petit monestir de Sant Vicenç dels Torrents es vinculà el 914 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. El petit cenobi esdevingué la parròquia de jurisdicció monàstica de Sant Vicenç dels Torrents. En aquesta comunicació mostrem l'evolució del seu poblament entre els segles X i XV així com també el de les parròquies de Sant Climent de Campelles o de la Torre i de Santa Eulàlia de Cerqueda, que acabaran formant part de Sant Vicenç dels Torrents. Aquesta comunicació inclou la consolidació del feudalisme i la crisi demogràfica del segle XIV propiciada per les males collites i la Pesta Negra, que va comportar la desaparició de diferents nuclis de població i l'abandó de conreus.

El Paper de la immigració francesa en la demografia dels Pirineus als segles XVI i XVII / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 83-97 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

Aquesta comunicació pretén, per una banda, analitzar l'evolució demogràfica de les comarques pirinenques durant els segles XVI i XVII i, per l'altra, determinar la contribució dels immigrants francesos en l'evolució demogràfica d'aquests territoris. Per donar resposta a aquests interrogants han estat objecte d'estudi els fogatges de caràcter general de 1515 i 1553 i els censos de 1708 i 1717, els d'àmbit local de 1595 i 1613, així com els llibres de matrimonis dels segles XVI i XVII d'una trentena de parròquies de l'Alt Urgell, el Berguedà, la Garrotxa, el Ripollès, el Solsonès, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. En el cas de la Cerdanya, s'ha recorregut al buidatge dels capítols matrimonials a causa de la manca de registres de matrimonis dels segles moderns.

Entre visigots i feudals : el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat abans de la conquesta feudal (segles XVIII-XII) / Joan Menchon Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 281-298 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els Safranars (Altafulla) : un paisatge històrico-cultural d'alt valor patrimonial / Maria Jesús Ortega Pérez i Moisés Díaz García
Ortega Pérez, Maria Jesús


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 215-232 : il.
Notes a peu de pàgina.

El paisatge forma part del patrimoni de la humanitat, ja que és fruit de la combinació de les accions humana i natural sobre el medi. Per això parlem de paisatge històric o cultural. Com a element patrimonial, modelat per les societats del passat, es pot estudiar i analitzar des de l'arqueologia, concretament des de l'Arqueologia del Paisatge, aplicant tècniques procedents de diferents disciplines. El paisatge històric d'Altafulla presenta elements de tipus etnogràfic, una interessant xarxa de camins d'origen medieval i romà, i un poblament arqueològic rellevant que abasta des del període ibèric fins a l'actualitat. A la partida dels Safranars, on properament es durà a terme un projecte urbanístic de dimensions considerables, es preserva un valuós paisatge històrico-cultural, que conserva els elements tradicionals que caracteritzaven el territori d'Altafulla fins fa unes dècades. Hi destaca la presència d'un assentament romà, datat en el període tardorepublicà (segles II - I aC.) per les prospeccions arqueològiques realitzades recentment, i que probablemen va tenir funcions de control militar. Tal com especifica la Llei Catalana del Paisatge, conservar el paisatge històric i posar-lo en valor és un deure de les institucions i les administracions públiques a nivell local i supralocal, ja que la presència d'aquest tipus de paisatges reverteix en la qualitat de vida de la ciutadania i pot generar oportunitats a nivell social i econòmic.