Etimología de "Cataluña" / Narciso Pagés
Pagès i Prats, Narcís


En: Revista de Gerona. Tomo V. Año VI, núm. 5 (mayo 1881), p. 176-181
Notes.

Contestación al Señor Sanpere y Miquel / Sebastian Obradors
Obradors, Sebastian


En: Revista de Gerona. Tomo III. Año IV, núm. 4 (abril 1879), p. 153-154
Notes.

¿Massagoda ó Bassagoda? / S. Sanpere y Miquel
Sanpere i Miquel, Salvador


En: Revista de Gerona. Tomo III. Año IV, núm. 1 (enero 1879), p. 24-28

¿Massagoda ó Bassagoda? / Narciso Heras de Puig
Heras de Puig, Narcís


En: Revista de Gerona. Tomo II. Año III, núm. 12 (diciembre 1878), p. 557-560

Fonch posada una fita : els topònims del terme de la Sénia en la visura de camins i abeuradors de 1582 / Joan Rovira i Miró, Aleix Rovira i Miró
Rovira Miró, Joan


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 16 (agost 2024), p. 35-42 : il. (Racó de la memòria) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

Aquest article presenta un inventari de les nou capelletes de carrer que es conserven a la Sénia i recupera la memòria de dues capelles actualment desaparegudes. De cadascuna, se'n detalla la descripció, la iconologia i la història que s'ha pogut recopilar. Les. capelles de carrer són una mostra de religiositat popular presents en les façanes d'algunes cases del casc antic del nostre poble en relació amb el nom del carrer o per devoció del veïnat.

Les Sénies del carrer Alcover Moll de la Sénia / Àngela Buj Alfara
Buj Alfara, Àngela


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 16 (agost 2024), p. 66-67 : il. (El món de la paraula) 
Bibliografia i webgrafia. Resum en català i anglès.

L'article parteix del carrer Alcover Moll, de la Sénia, per a presentar-nos els Diccionari català-valencià-balear i el Premi de Dialectologia Francesc de Borja Moll 2024, atorgat a la tesi "Els parlars del Montsià. Estudi geolingüístic" en què s'enquesta la comarca. Es mostra el resultat, i comentaris, a la paraula sénia, a l'estudi, així com les entrades del diccionari que tenen el terme sénia i tota la informació relativa a la Sénia, que hi ha al diccionari.

Masos de Montcada a Sant Iscle / Miquel Sánchez i González
Sánchez i González, Miquel


En: Monte Catano : revista del Museu Municipal Les Maleses. Montcada i Reixac, núm. 21 (20209) , p. 39-57 : il.
Notes a peu de pàgina i bibliografia.

Viure a la falda d'una muntanya protagonista d'una llegenda / Ester Planas Bort
Planas Bort, Ester


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 41-93 : il.
Bibliografia. Notes.

La muntanya dita Puig de la Creu ha estat el testimoni immòbil de l'evolució de la història del terme de Castellar del Vallès i de la part septentrional de la comarca del Vallès Occidental. És protagonista per sí mateixa de la història geològica del municipi. És escenari de la llegenda del drac de Sant Llorenç juntament amb el massís de Sant Llorenç de Munt. Ha estat el rebost de les comunitats que han poblat el terme, sobretot des que es van establir a la zona plana més propera (les actuals Places Major del Mirador) de la vila de Castellar. El conjunt arquitectònic situat en el cim del qual cal destacar la capella de Santa Maria de la Creu (segle XII) li aporta un valor patrimonial i el vincula amb la casa comtal a Barcelona i la família Montcada des desl segles XII (i possiblement amb anterioritat) i amb el monestir de Sant Cugat del Vallès des de llavors fins al segle XIX. Aquest article vol ser una recopilació d'informació publicada bàsicament a nivell local per conèixer la muntanya, el territori i l'edifici religiós que denominem Puig de la Creu.

La Riera de Gaià (Ardenya, Montoliu i Virgili). La seva terra, la seva gent / [ressenya de] Joan Carles Blanch Torrebadell
Blanch i Torrebadell, Joan Carles


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 48 (2024) , p. 327-328
Ressenya de:
. La Riera de Gaià (Ardenya, Montoliu i Virgili). La seva terra, la seva gent / Maria Teresa Muntanya Martí, Montserrat Sanmartí Roset. Barcelona : IEC, 2023

Els Llavanera de Crespià / Josep Grabuleda Sitjà, text
Grabuleda i Sitjà, Josep


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 33 (primavera-estiu 2024), p. 112-113 : il. (Patrimoni. Nissagues) 

La Toponínima al bosc de Poblet. Segles XII-XX / J. M. Vallès i Martí
Vallès i Martí, Josep M.


En: 258561 El Paper dels espais naturals per a una societat saludable. VI Jornades Bosc de Poblet i Muntanyes de Prades. Museu de la Vida Rural, l'Espluga de Francolí 18 i 19 de novembre de 2022. [l'Espluga de Francolí] : Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural : Paratge natural d'interès nacional de Poblet, 2024. p. 75-86


La toponímia al bosc de Poblet va apareixent en la documentació històrica a partir de finals del segle XII. La majoria dels topònims que es troben en la documentació, ens informen sobre el terreny que trepitgem: relleu, flora, fauna, però això modernament. En els textos més antics, es barregen topònims de diferents orígens culturals. En el cas que ens proposem estudiar, no determinarem l'origen lingüístic; recollirem la toponímia de vàries fonts publicades: Agustí Altisent, Valentí Gual, Manuel Martínez, Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, publicacions sobre el monestir de Poblet, l'Espluga de Francolí, Vimbodí, etc.

Homophonic transformation of toponyms: some exemples from andalusi arabic and new instance from Pla de l'Estany / Dolors Bramon
Bramon i Planas, Dolors


En: Svmma. Revista de Cultures Medieval. vol. 1 (2013) , p. 1-12

És sabut que amb el pas de l'àrab a les llengües romàniques, diversos topònims d'origen àrab varen sofrir un procés de transformació d'acord amb algun nou significat que pogués ésser entès pels usuaris de la llengua receptora. Aquest treball analitza alguns casos de transformació popular per homofonia, amb especial atenció als noms de lloc que deriven de l'existència d'aigua (al-cuyún) i que sovint vas ser confosos amb "lleons" i en proposa un de nou -Lió- al Pla de l'Estany.

Qüestions de toponímia del Pla de l'Estany / Joan Fort i Olivella
Fort i Olivella, Joan


En: 145065 Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Banyoles (16 i 17 de juny de 2006). Barcelona ; Banyoles : Institut d'Estudis Catalans : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 2008. p. 33-44

Santa María de Porqueras / Jerónimo López de Ayala y Álvarez de Toledo
López de Ayala y Álvarez de Toledo, Jerónimo (Cedillo)


Gerona : Impr. y Libr. de Paciano Torres, 1892
60 p., [1] f. de làm. ; 26 cm
Referències bibliogràfiques. Apèndix. A port.: Monografía artística premiada por la Asociación Literaria de Gerona.

Partides i altres llocs de la Vall / Pere Capdevila, David Castellano, Meri Sagarra
Capdevila Borrell, Pere


En: La Cabanera. Àger, núm. 17 (desembre 2021), p. 8-9 : il. (Cultura. Memòria històrica) 

Al voltant dels topònims de la Serra del Montsià / Museu del Montsià



En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 39 (juliol-agost 1996), p. 24-25 : il. (Arrels) 

I Jornada sobre la Serra de Montsià : xerrades d'aproximació als noms de lloc de la serralada / Carme Ferré
Ferré, Carme


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 38 (abril-juny 1996), p. 28-30 : il. (Jornada Serra Montsià) 

L'Herència dels Bonet Fibla (i II) : cinquanta anys més tard / Artur Lange i Brea
Lange i Brea, Artur


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 12 (febrer-març 1991), p. 13-14

L'Ocupació cristiana del territori entre el Penedès i el Camp de Tarragona. El cas de Bonastre (Baix Penedès), el seu origen i etimologia / Josep M. Puche Fontanilles
Puche i Fontanilles, Josep M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 215-240 : il
Bibliografia.

Passen més de 300 anys entre la conquesta carolíngia de Barcelona i l'ocupació definitiva de Tarragona, dues poblacions separades per uns 90 km, un període de temps prou llarg com per entendre que l'evolució del poblament en el territori situat entre aquestes dues ciutats ha de ser complex i molt dinàmic. En aquest article s'estudia l'origen del poble de Bonastre (Baix Penedès) que entenem que pot ser il·lustratiu d'aquesta complexitat. L'estudi es fa a partir de la documentació escrita, l'estudi de la microtoponímia, les dades arqueològiques i l'anàlisi de la paleoxarxa viària. Es pretén que, a partir de l'anàlisi d'un cas local, es pugui ajudar a entendre un fenomen geogràficament molt més extens; l'ocupació comtal dels territoris del Camp de Tarragona-Penedès.

Dracmes amb llegenda Tarakonsalir / Jaume Benages i Olivé
Benages i Olivé, Jaume


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 16 (1994) , p. 5-9
Notes a peu de pàgina.