português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
AUSA []
Referències trobades:
1307   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 66
anar a la pàgina                         


1 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Revisió de l'evolució demogràfica d'Osona : creixement lent i alta mortalitat (1700-1860) / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 183 (2019) , p. 5-34 : il. gràf.
Notes a peu de pàgina.

A partir de la reconstrucció dels baptismes i les defuncions es planteja quina va ser l'evolució demogràfica d'Osona. Es mostra que la comarca va créixer de forma significativa en el segle XVII, que en el segle XVIII el creixement va ser menor del que hom es pensava, que la fecunditat va caure durant la primera meitat del segle xix i que la mortalitat, en canvi, va ser molt més alta que en altres comarques, especialment la mortalitat d'albats. L'article és una part de la reconstrucció demogràfica de Catalunya entre 1700 i 1860.


Matèries: Demografia ; Evolució demogràfica ; Mortalitat ; Població ; Dades estadístiques ; Llibres parroquials
Àmbit:Osona
Cronologia:1700 - 1860
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/363324
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Notícies del Serpent de Manlleu a partir d'una "letrilla" de fra Jacint de Santa Bàrbara (1726-1807) / Toni Donada Madiroles
Donada i Madiroles, Toni


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 183 (2019) , p. 35-69 : il.
Notes a peu de pàgina.

L'article desvetlla l'autor de la composició El Serpent de Manlleu: fra Jacint de Santa Bàrbara. A manca de l'original, es fa una anàlisi del text a partir de les diferents versions que se'n coneixen, recollides en forma de cançó pels folkloristes al llarg dels segles xix i xx. L'escrit també descriu el context que la va motivar i en comenta la part musical. Finalment, fa un repàs del recorregut de la cançó fins a arribar als nostres dies, evidenciant la influència que ha acabat tenint en la imatge actual del Serpent, convertit ja en un símbol identitari de Manlleu.


Matèries: Clergues ; Escriptors ; Cançons populars ; Bestiari ; Llegendes ; Música popular
Matèries: Santa Bàrbara, Jacint de (1726-1807)
Àmbit:Manlleu
Cronologia:1726 - 1807
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/363306
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Marques d'impressors osonencs a la Barcelona del segle XVII: Delmunts, Jolis i Figueró : aproximació iconogràfica / Eduard Bolanch Albó
Bolanch Albó, Eduard


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 183 (2019) , p. 71-85 : il.
Notes a peu de pàgina.

L'estudi tracta dels distintius usats per tres impressors d'origen osonenc amb taller a Barcelona al segle xvii i a principis del XVIII. S'examinen les marques de Miquel Delmunts, Joan Jolis Santjaume i Rafael Figueró amb què distingeixen les seves edicions, explicant la seva finalitat i incidint en l'aspecte iconogràfic, tot relacionant aquests senyals amb els d'altres estampadors catalans i d'altres països. Així mateix es vinculen aquests distintius amb l'evolució del sector editorial d'aquell temps.


Matèries: Indústria editiorial i impremta ; Impressors ; Iconografia
Matèries: Delmunts, Miquel (1613-1672) ; Jolis i Santjaume, Joan (1650-1705) ; Figueró, Rafael (1642-1726)
Àmbit:Vic ; Barcelona
Cronologia:[1613 - 1726]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/363308
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Taula de la Pentecosta (1609) de la catedral de Vic, obra de Joaquim Albareda / Irene Abril Vilamala
Abril Vilamala, Irene


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 183 (2019) , p. 87-106 : il.
Notes a peu de pàgina.

A l'aula capitular de la catedral de Vic s'hi ha conservat una taula amb la representació de la Pentecosta datada de 1609. En el present article constatem que l'autor de la pintura fou Joaquim Albareda, un pintor vigatà documentat actiu entre 1594 i 1614Å a qui ja havíem atribuït l'obra en la nostra tesi de doctorat, i posem en relleu, així mateix, la conservació del marc de la pintura, obrat també en aquesta època per altres artífexs actius a la ciutat. Ara, ens centrem sobretot en la figura del pintor, un dels mestres vigatans més prolífics del tombant de segle, i en la taula de la Pentecosta, una de les poquíssimes mostres preservades de la producció artística del moment.


Matèries: Catedrals ; Art religiós ; Pintura ; Pintors ; Retaules
Matèries: Albareda, Joaquim (15??-1614)
Matèries:Catedral de Vic
Àmbit:Vic
Cronologia:1609
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/363311
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Cicle de santa Maria Magdalena al claustre gòtic de la catedral de Vic / Marta Crispí i Canton
Crispí i Canton, Marta


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 183 (2019) , p. 107-134
Notes a peu de pàgina.

El claustre gòtic de la catedral de Sant Pere de Vic presenta un cicle de catorze capitells dedicat a santa Maria Magdalena. Es tracta d'un dels programes més extensos conservats a Europa de la llegenda del miracle provençal. L'elecció de la iconografia s'ha de posar en relació amb el culte a Maria Magdalena a la catedral, la fundació del seu altar i les celebracions litúrgiques de la Setmana Santa, amb els drames de la Visitatio Sepulcri i el Peregrinus, i amb la presència a la mateixa seu de textos que recollien la vida i el trànsit de la santa.


Matèries: Catedrals ; Elements arquitectònics ; Claustres ; Escultura ; Iconografia ; Gòtic
Matèries:Catedral de Vic
Àmbit:Vic
Cronologia:1318 - 1400
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/363315
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Abat i bisbe Oliba, va professar per obligació o per vocació? : el destí d'un comte sense comtat / Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 183 (2019) , p. 135-162
Notes a peu de pàgina.

La historiografia ens ha mostrat el bisbe i abat Oliba com una persona de profundes conviccions religioses. Però, va ser aquesta la causa que el va portar a prendre els vots o hi va haver motius de major pes? Per aclarir aquesta qüestió hem de contextualitzar el personatge amb l'entorn social que li va tocar viure i amb el fet que era un comte sense comtat.


Matèries: Bisbes ; Abats ; Comtats ; Església ; Alta edat mitjana ; Historiografia
Matèries: Oliba, Abat (971-1046)
Àmbit:Ripoll ; Osona ; Catalunya
Cronologia:970 - 1046
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/363316
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Comparativa hidromineralògica d'aigües de fonts de tres zones geogràfiques del Montseny / Òscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 183 (2019) , p.153-168

El treball analitza les propietats mineralògiques de les aigües de setanta-cinc fonts del Montseny est usant potenciometria, conductimetria, volumetria àcid-base, volumetria Möhr, turbidimetria, espectrofotometria UV, complexometria i fotometria de flama. Els resultats es comparen amb els estudis portats a terme els anys 2017 i 2018 al nord i a l'oest del Montseny i permeten constatar que al Montseny la mineralització global de l'aigua de les fonts és baixa al nord i a l'est i és mitjana a l'oest. L'altura de la font es reflecteix en el grau de mineralització, sobretot al nord i a l'est. Els ions majoritaris són el bicarbonat i el calci i, en alguns casos de l'est, el sodi. Respecte a la contaminació per nitrats es constata que l'aigua és de gran qualitat.


Matèries: Hidrologia ; Recursos hídrics ; Fonts naturals ; Qualitat ambiental
Àmbit:Montseny, massís del
Cronologia:2017 - 2019
Autors add.:Prat Bofill, Fortià
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/363320
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Guerra Civil espanyola a Osona (1936-1939). Presentació / Josep Casanovas i Prat
Casanovas i Prat, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 621-625 (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939


Matèries: Guerra civil espanyola
Àmbit:Osona
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352704
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Vic sota les bombes. Els bombardejos aeris sobre la ciutat de Vic durant la Guerra Civil (1938-1939) / Josep Casanovas i Prat
Casanovas i Prat, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 627-681 : il. (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Vic va patir quatre bombardejos aeris entre el 21 de desembre de 1938 i l'1 de febrer de 1939. Aquest article analitza com s'havia preparat la ciutat davant un eventual atac aeri, com van ser els bombardejos i quines víctimes van provocar. L'article aprofundeix en el tema amb l'ús de moltes fonts, entre les quals destaca l'arxiu particular de l'arquitecte Manuel Gausa, vocal de la Junta Local de Defensa Passiva de Vic, que aporta nova informació sobre els refugis antiaeris i els llocs de Vic on van caure les bombes.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Bombardeigs aeris ; Refugis antiaeris ; Defensa ; Protecció civil ; Víctimes de guerra ; Danys de guerra
Àmbit:Vic
Cronologia:1938 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352705
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Batalla de Prats de Lluçanès, 2 i 3 de febrer de 1939 / Ricard Jiménez Herrera, Jordi Plans Canal
Jiménez Herrera, Ricard


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 683-706 : il. (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El 3 de febrer de 1939, les tropes franquistes ocupaven el poble de Prats de Lluçanès després de dos dies d'intensos combats. Aquests combats van deixar 8 morts i 57 ferits en les tropes colpistes així com 189 presos i uns 320 morts en les tropes republicanes que van ser enterrats, pels veïns de Prats de Lluçanès, en diferents fosses comunes. En el present article explicarem com es va desenvolupar aquesta batalla i analitzarem les restes que encara se'n conserven als voltants d'aquest poble.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Exèrcit ; Ocupació de Catalunya ; Batalles ; Entrada de les tropes franquistes
Àmbit:Prats de Lluçanès
Cronologia:1939
Autors add.:Plans Canal, Jordi
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352713
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Bisbat de Vic durant la Guerra Civil / Oriol Casellas i Domènech
Caselles i Domènech, Oriol


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 707-728 (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Durant els anys de la Segona República i de la Guerra Civil espanyola, la religió catòlica fou un dels focus principals de discussió i conflicte social. El laïcisme impulsat pel govern republicà xocà frontalment amb les jerarquies eclesiàstiques, entre les quals es trobava el bisbe de Vic, Joan Perelló i Pou. Amb l'esclat de la guerra, l'Església esdevingué víctima de la repressió a la rereguarda republicana i, posteriorment, es convertí en un pilar fonamental de legitimació del règim franquista que s'anava implementant arreu de l'Estat espanyol. En aquest article veurem el cas del bisbat de Vic al llarg d'aquest període.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Diòcesis ; Bisbes ; Relacions església-estat ; Anticlericalisme ; Repressió política ; Rereguarda
Àmbit:Vic, diòcesi
Cronologia:1931 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352717
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Danys de guerra al patrimoni religiós i a les infraestructures d'Osona durant la Guerra Civil (1936-1939) / Oriol Dueñas Iturbe
Dueñas i Iturbe, Oriol


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 729-751 : il. graf. (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Guerra Civil espanyola provocaria milers de víctimes. A part de les baixes comptabilitzades entre els soldats i la població civil, el conflicte provocà multitud de danys materials. Aquestes destruccions es produïren per dues vies, a partir de la devastació de patrimoni eclesiàstic originada per elements revolucionaris durant els primers moments d'enfrontaments, i amb les destrosses que provocaren els enfrontaments bèl·lics: batalles, bombardejos i voladures dels darrers moments de guerra. En aquest article farem una aproximació dels danys que es produïren durant la guerra a la comarca d'Osona.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Danys de guerra ; Esglésies ; Patrimoni històric i artístic ; Art religiós ; Infraestructures de transport
Àmbit:Osona
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352718
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Cost humà de la Guerra Civil a la comarca d'Osona : una primera aproximació / Jordi Oliva i Llorens
Oliva i Llorens, Jordi


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 753-827 : il. graf. (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb la relació de víctimes (nom, edat, població, mort o desaparegut, àmbit, lloc de mort/desaparició i data). Resums en català i anglès.

Aquest article fa una primera aproximació al cost humà de la Guerra Civil a la comarca d'Osona. És basa en les dades d'un complex projecte de recerca sobre aquest tema a nivell de Catalunya. Aporta un apèndix amb una llista provisional de més de 1.800 víctimes a conseqüència de la guerra a Osona. Una relació de víctimes que està encara sotmesa a revisió i ampliació.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Víctimes de guerra
Àmbit:Osona
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352723
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Terrissa negra i canvi social : pervivències i transformacions en l'ús de ceràmica de cocció reductora a Osona i les comarques gironines a partir de la recerca arqueològica i documental / Esther Travé Allepuz, Joan Vicens Tarré
Travé Allepuz, Esther


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 829-850 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Coneguda des de temps prehistòrics, la ceràmica de cocció reductora esdevé l'atuell de cuina bàsic i pràcticament exclusiu en època medieval. A partir del segle xiv, la terrissa negra experimentarà una profunda crisi que forçarà la seva transformació per tal de garantir-ne la continuïtat fins a dia d'avui. Al llarg d'aquest treball explorem algunes d'aquestes transformacions en l'espai articulat a l'entorn del riu Ter, des d'una òptica diacrònica, tot remarcant les similituds i diferències del territori osonenc i gironí amb altres àrees de la geografia catalana.


Matèries: Ceràmica ; Indústria de la ceràmica ; Estris domèstics ; Edat mitjana ; Arqueologia medieval ; Restes ceràmiques ; Canvi social ; Tecnologia
Àmbit:Osona ; Girona, província
Cronologia:[1300 - 1600]
Autors add.:Vicens i Tarré, Joan
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352728
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Virgili de Vic : breu avanç sobre la data, l'origen i l'autor de la còpia del còdex / Jesús Alturo, Tània Alaix
Alturo i Perucho, Jesús


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 851-857 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El Ms. 197 de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, transmissor de l'obra de Virgili, fou copiat a Vic, probablement entre els anys 1050-1060, pel gramàtic Borrell Guibert.


Matèries: Paleografia ; Manuscrits ; Còdexs ; Alta edat mitjana
Matèries: Guibert, Borrell
Matèries:Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
Àmbit:Vic
Cronologia:[1050 - 1060]
Autors add.:Alaix i Gimbert, Tània
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352732
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Relacions de poder i politització de l'estament eclesiàstic en la diòcesi de Vic : la Seu de Manresa durant la Guerra Napoleònica (1808-1814) / Gemma Rubí
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 859-877 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article es proposa explicitar el fonament filosòfic de la doctrina regionalista de Josep Torras i Bages, cercant les seves fonts en el pensament de l'autor a qui Torras reconeix com a mestre, Tomàs d'Aquino. L'organització regionalista de la societat, per raons profundament metafísiques, implica una dimensió estètica; des d'aquesta perspectiva, la llei regionalista, que és una llei infosa, nascuda de les mateixes entranyes del poble, ha de distingir-se de les lleis humanes, que s'anuncien extrínsecament al qui ha d'obeir-les.


Matèries: Guerra del Francès ; Església ; Clergues ; Pensament polític ; Poder polític ; Crisi de l'Antic Règim ; Diòcesis ; Historiografia
Matèries: Montanyà i Coca, Ramon (1752-1811)
Matèries:Seu de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:1808 - 1814
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352737
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Ciutat de la Bellesa. Regionalisme i bellesa en el pensament de Josep Torras i Bages / Abel Miró i Comas
Miró i Comas, Abel


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 879-900 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article es proposa explicitar el fonament filosòfic de la doctrina regionalista de Josep Torras i Bages, cercant les seves fonts en el pensament de l'autor a qui Torras reconeix com a mestre, Tomàs d'Aquino. L'organització regionalista de la societat, per raons profundament metafísiques, implica una dimensió estètica; des d'aquesta perspectiva, la llei regionalista, que és una llei infosa, nascuda de les mateixes entranyes del poble, ha de distingir-se de les lleis humanes, que s'anuncien extrínsecament al qui ha d'obeir-les.


Matèries: Escriptors ; Clergues ; Bisbes ; Pensament polític ; Filosofia ; Assaig ; Regionalisme
Matèries: Torras i Bages, Josep (1846-1916)
Àmbit:Vic ; Catalunya
Cronologia:[1914]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352738
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
150 anys de l'Esbart de Vic : Presentació / Pol Serrabassa i Puntí
Serrabassa i Puntí, Pol


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 391-394 : il. (150 anys de l'Esbart de Vic


Matèries: Literatura ; Associacions literàries ; Tertúlies literàries ; Commemoració
Matèries:Esbart de Vic
Àmbit:Folgueroles ; Vic
Cronologia:1867 - 2017
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342311
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Esbart de Vic : un cercle eminentment romàntic / Pol Serrabassa i Puntí
Serrabassa i Puntí, Pol


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 395-414 : il. (150 anys de l'Esbart de Vic
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article es revisa la història de l'Esbart de Vic (les trobades, els textos que hi foren llegits i els membres) i es fa unaproposta cronològica del grup. Tanmateix, el nucli del text rau en la reafirmació romanticorenaixentista del grup a partir d'una lectura dels diferents discursos anuals de benvinguda i d'un apropament a l'obra poètica dels autors menys estudiats del grup.


Matèries: Literatura ; Associacions literàries ; Tertúlies literàries ; Romanticisme ; Escriptors
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Matèries:Font del Desmai ; Esbart de Vic
Àmbit:Folgueroles ; Vic
Cronologia:1863 - 1869; 1877 - 1888
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342312
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1307
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Construcció dels mites, dels grups i dels espais literaris (a propòsit de la font del Desmai i l'Esbart de Vic) / Pere Tió i Puntí
Tió i Puntí, Pere


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 415-439 : il. (
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La literatura sovint és reflex d'un entorn o de comportaments de persones representatives d'un lloc determinat. En aquesta exposició primer es tracta la figura de l'Estudiant de Vic, fent referència a altres figures de la tradició popular per tractar com neix el mite, l'apropiació que en fa la col·lectivitat i com s'expandeix a la literatura culta. Després es tracta de l'Esbart de Vic i la font del Desmai, tot mencionant altres grups i espais literaris, per plantejar les raons de la tria del lloc, l'ideari, el ritual i la pervivència en el temps. Finalment es tracta el cas de Vic com a ciutat literària, amb exemples d'altres ciutats europees.


Matèries: Literatura ; Associacions literàries ; Tertúlies literàries ; Poesia ; Fonts ; Ciutats ; Tradicions populars
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Matèries:Font del Desmai ; Esbart de Vic
Àmbit:Folgueroles ; Vic
Cronologia:1867 - 2017
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342313
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 66
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3