português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
AUSA []
Referències trobades:
1366   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 69
anar a la pàgina                         


1 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dues noves inscripcions ibèriques sobre ceràmica de l'Esquerda : noves aportacions sobre l'escriptura ibèrica a Osona / Montserrat Rocafiguera i Espona, Joan Ferrer i Jané
Rocafiguera i Espona, Montserrat de


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 561-588 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest treball s'estudien dues inscripcions ibèriques inèdites procedents del jaciment de L'Esquerda (Roda de Ter). La primera està realitzada abans de la cocció sobre un petit fragment de la vora d'un recipient de ceràmica ibèrica. La segona és un esgrafiat de set signes fet després de la cocció a la paret lateral d'una ceràmica oxidant ibèrica,. Finalment, en aquest treball també es proposa una nova lectura de la inscripció rupestre de Les Graus, on s'identifiquen dues possibles divinitats una de les quals cap la possibilitat de que sigui una divinitat fluvial associada al Ter.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Cultura dels ibers ; Ceràmica ; Epigrafia
Matèries:Jaciment de l'Esquerda
Àmbit:Esquerda, l' - Masies de Roda, les ; Roda de Ter ; Osona
Cronologia:[2022]
Autors add.:Ferrer i Jané, Joan
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/421721
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conquesta, duel i revolta : la destitució del comte Berà i la revolta d'Ayshûn (820-827) / Ramon Serra Rial
Serra i Rial, Ramon


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 589-600 : il.
Notes a peu de pàgina.

El procés judicial contra el comte Berà de l'any 820 fou un episodi clau per la continuïtat dels territoris catalans dins l'òrbita de l'imperi Carolingi i també fou un dels primers duels judicials a cavall i amb llança documentats a l'Europa medieval. La posterior fugida i revolta d'Ayshûn/Aissó dels anys 826-7, en què rebrà el suport de Còrdova, de contingents àrabs i berbers de la frontera i també d'una part de l'aristocràcia goda encapçalada per Guillemó, fill de Berà, l'hem de llegir com la continuació d'aquest conflicte polític. Nosaltres proposem que Ayshûn/Aissó fou un descendent del clan iemenita dels al-Arâbi, senyors de Barcelona i Girona a la segona meitat del segle VIII.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Procés judicial ; Rebel·lions militars ; Revolta d'Aissó
Àmbit:Osona ; Catalunya
Cronologia:820 - 827
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/421724
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Revolta d'Aissó (826-827) : causes i resultats probables / Joan C. Vidal
Vidal, Joan C.


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 601-626 : il.
Notes a peu de pàgina.

Un episodi ben conegut de la història catalana és la revolta antifranca d'Aissó, d'una importància capital pel que fa a la demografia i futur control polític de la Catalunya central. Ara bé, no hi ha prou dades sobre qui va ser el capitost de la revolta (fins al punt que hom ha volgut identificar-lo amb un valí sarraí de Barcelona), així mateix, tampoc es coneixen les causes profundes que van provocar la rebel·lió. En aquest treball s'intentarà determinar qui era Aissó, així com determinar les possible raons que haurien justificat la revolta.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Rebel·lions militars ; Revolta d'Aissó
Àmbit:Osona ; Catalunya
Cronologia:826 - 827
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/421727
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De Vidrà a Lleida: Pere Celles a la catedral nova de Lleida : un "Maestro arquitecto de mui buenas luzes" / Isidro Puig Sanchis
Puig Sanchis, Isidro


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 627-656 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Durant els dos últims terços del segle xviii les terres de Lleida es convertiren en un important focus de migració i, en particular, de professionals de la construcció. Són nombrosos els temples parroquials que s'edificaren de nova planta en aquesta centúria, així com la mateixa Catedral Nova de Lleida. En aquest cas, ens centrem en l'arribada a Lleida del mestre Pere Celles, oriünd de Vidrà, un home amb una gran capacitat de treball i de superació professional, que es convertí en el mestre d'obres de la catedral lleidatana. Un mestre que va orientar en els seus inicis formatius el seu fill, el conegut acadèmic Antoni Celles Azcona.


Matèries: Mestres d'obres ; Arquitectura religiosa ; Catedrals ; Fonts documentals
Matèries: Celles, Pere (1743-1810)
Matèries:Seu Nova de Lleida
Àmbit:Vidrà ; Lleida
Cronologia:[1750 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/421730
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Alimentació als pobles de muntanya, de la postguerra als anys seixanta : el cas d'Espinelves / Dolors Vila Llivina, Jacint Arnau, Dolors Rabionet, Magda Masferrer, Carme Creixans Giramé, Maria Prat Rabionet, Anna Creixans



En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 657-675 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibligrafia.

El període que va dels anys quaranta a finals dels seixanta del segle xx va ser un període de carestia alimentària a Catalunya. La situació als pobles petits i aïllats, com és el cas d'Espinelves, han estat poc estudiats. En aquest treball es recullen els records de persones que van viure aquella època o bé els l'han explicada per transmissió oral a través dels pares i avis. A Espinelves la producció local va permetre fer front a la carestia gràcies a l'alt grau d'abastiment tant de productes d'origen animal com vegetal. Els sistemes de conservació dels aliments es basaven fonamentalment en l'ús de la sal comuna, el sucre, l'assecat, la cocció i l'acidificació amb vinagre.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Arees de muntanya ; Condicions de vida ; Alimentació humana ; Costums alimentaris ; Història oral
Àmbit:Espinelves
Cronologia:[1939 - 1970]
Autors add.:Vila i Llivina, Dolors ; Arnau, Jacint ; Rabionet, Dolors ; Masferrer, Magda ; Creixans Giramé, Carme ; Prat Rabionet, Maria ; Creixans, Anna
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/421733
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estudi i catalogació dels arbres emblemàtics de Calldetenes / Gil Erra Gil
Erra i Gil, Gil


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 677-720 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibligrafia. Inclou annex amb llistat i fitxes dels arbres catalogats.

L'estudi que teniu a continuació cataloga els arbres emblemàtics del municipi de Calldetenes. A partir d'un exhaustiu treball de camp, s'inclouen tots aquells individus amb un perímetre superior a 2 m, i posteriorment se n'elabora, de cada un, una fitxa amb les principals característiques. Fent una comparació amb els arbres monumentals actuals, es mira la possibilitat que se'ls atorgui alguna protecció, ja que actualment només un nombre molt petit d'arbres tenen un instrument que els protegeixi. Finalment, també vol ser un treball per donar-los a conèixer i valorar-los.


Matèries: Patrimoni natural ; Arbres ; Catàlegs
Àmbit:Calldetenes
Cronologia:2022
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/421735
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bibliografia 2022



En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 721-745


Matèries: Bibliografies
Àmbit:Vic ; Osona
Cronologia:2022
Autors add.:Biblioteca Pilarín Bayés de Vic
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/421736
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Crònica 2022 / Anna Bach Gómez, Manel Dot
Bach Gómez, Anna


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 747-768


Matèries: Crònica ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Dades meteorològiques ; Activitats culturals
Àmbit:Vic ; Osona
Cronologia:2022
Autors add.:Dot, Manel
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/421737
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Memòria del Patronat d'Estudis Osonencs 2022 / Patronat d'Estudis Osonencs

Patronat d'Estudis Osonencs.


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 769-777


Matèries: Centres d'estudis locals ; Patronats ; Memòria d'activitats
Matèries:Patronat d'Estudis Osonencs
Àmbit:Vic ; Osona
Cronologia:2022
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/421738
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Inicis de l'esport modern a la Catalunya interior : Francisco Venus, acròbata i professor de gimnàstica a Vic (1866-1868) / Josep Casanovas Prat, Xavier Torrebadella Flix
Casanovas Prat, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 393-418
Notes a peu de pàgina.

A partir de premsa antiga com a principal font històrica, aquest article presenta els primers passos de la gimnàstica a Vic durant el segle xix. Primer es fixa en els jocs i pràctiques de lleure tradicionals arrelades a la ciutat, el substrat on es va començar a inserir l'esport modern. A continuació explica el pas per Vic de Francisco Venus, un gimnasta d'una companyia itinerant d'espectacles acrobàtics, que l'any 1867 va obrir el primer gimnàs higiènic de la ciutat i va treballar de professor de gimnàstica en un col·legi privat. En conjunt, tracta sobre la introducció de l'esport modern a una ciutat de la Catalunya interior, per contribuir des d'un àmbit local a la història de la gimnàstica esportiva i de l'educació física.


Matèries: Esport ; Educació física ; Gimnàstica ; Gimnasos ; Professors
Matèries: Venus, Francisco
Àmbit:Vic
Cronologia:1866 - 1868
Autors add.:Torrebadella i Flix, Xavier
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407273
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Santiago Rusiñol i Manlleu, una relació poc cordial : la Font de la Teula, precisions sobre una placa commemorativa / Juan Carlos Rodríguez Esteban
Rodríguez Esteban, Juan Carlos


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 419-428
Notes a peu de pàgina.

En aquest article s'analitza el text d'una placa commemorativa d'homenatge a Santiago Rusiñol, instal·lada a la Font de la Teula a Manlleu, a la riba dreta del Ter, on es poden trobar diverses imprecisions relatives a la vida de l'artista. Aquest fet puntual és indicatiu de la desconnexió entre Rusiñol i la ciutat, de la qual s'estudien les causes.


Matèries: Artistes ; Homenatge ; Commemoració ; Fonts
Matèries: Rusiñol i Prats, Santiago (1861-1931)
Àmbit:Manlleu
Cronologia:1910; 1982
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407271
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Commemoracions d'homenatge a Verdaguer a Madrid : el cas del monument al Parque del Retiro / Laura Vilardell
Vilardell Domènech, Laura


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 429-442 : il.
Notes a peu de pàgina.

En aquest article es presenten les commemoracions d'homenatge a Jacint Verdaguer (1845-1902) a Madrid, en tres ocasions: el 1927, el 1945 i el 1952. Per poder entendre l'interès de Madrid per Verdaguer, l'estudi viatja fins als últims anys de la vida del poeta-sacerdot i repassa la lluita per recuperar les llicències sacerdotals, retirades el 1895. Com a estudi de cas, l'article dona notícia, mitjançant documentació extreta de l'Archivo de la Villa de Madrid, de la gènesi del monument a Verdaguer al parc del Retiro, inaugurat el 1961, en plena dictadura franquista.


Matèries: Escriptors ; Poetes ; Clergues ; Homenatge ; Commemoració ; Monuments
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Àmbit:Catalunya ; Madrid
Cronologia:1927, 1945, 1952, 1961
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407268
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Monografies del Montseny", obra científica i cultural insigne dels 40 anys de l'associació Amics del Montseny / Òscar Farrerons
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 443-470
Notes a peu de pàgina.

En 40 anys d'existència de l'associació Amics del Montseny s'han publicat 37 volums de Monografies del Montseny, en què han participat quasi 400 autors en més de 600 articles que han abraçat tot l'espai de coneixement cultural i científic entorn del Montseny, fins a convertir aquesta publicació anual en un referent de consulta bibliogràfica ineludible per qualsevol treball referenciat al Montseny. Entre els autors, hi podem trobar col·laboradors que han comandat importants institucions i associacions del nostre país, mereixedors de grans premis i distincions, però també col·laboracions més modestes, treballs que tenen la suficient solvència, independentment del currículum de l'autor.


Matèries: Premsa cultural ; Història local ; Ciències naturals ; Dades estadístiques ; Revistes ; Associacions culturals
Matèries:Associació d'Amics del Montseny ; Monografies del Montseny
Àmbit:Montseny, massís del
Cronologia:[1982 - 2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407270
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Anuari Verdaguer" (1986-2021) : trenta-cinc anys al servei de la memòria de Verdaguer i dels estudis literaris / Ricard Giramé-Parareda, M. Àngels Verdaguer Pajerols
Giramé-Parareda, Ricard


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 471-492
Notes a peu de pàgina.

L'Anuari Verdaguer. Revista d'estudis literaris del segle XIX ha contribuït a la formació de la identitat acadèmica de Jacint Verdaguer, aportant el valor científic dels seus mantenidors i col·laboradors a l'estudi del poeta, cosa que al mateix temps ha suposat la fixació d'aquesta identitat com a un nou principi en la formulació de la marca 'Verdaguer'. El buidatge, la sistematització i l'anàlisi dels elements descriptius, formals i de contingut de la revista corrobora que l'Anuari ha complert i segueix complint amb la seva missió fundacional.


Matèries: Premsa cultural ; Literatura ; Poesia ; Revistes
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Matèries:Anuari Verdaguer
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1986 - 2021
Autors add.:Verdaguer i Pajerols, M. Àngels
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407269
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Lloa de la "Presa y mort y passió de Christo Nostre Senyor" (ms. 264 de la Biblioteca Episcopal de Vic) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 493-505
Notes a peu de pàgina.

Estudiem i transcrivim la lloa, una mena de pròleg, que encapçala una obra de teatre passionístic del segle xviii, conservada a la Biblioteca Episcopal de Vic. Es tracta d'una peça singular, ben escrita, dialogada, de matriu conceptista, en la qual participaven vuit actors. Defuig els monòlegs poc elaborats que figuren a la majoria de les tragèdies populars de la passió. El text també dona detalls escènics de com s'havia de representar.


Matèries: Teatre religiós ; Teatre popular ; Obres de teatre ; Passió ; Edat moderna ; Biblioteques esclesiàstiques ; Fonts documentals
Matèries:Biblioteca Episcopal de Vic
Àmbit:Vic
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407272
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Final alternatiu per a "Los dos campanars" de Jacint Verdaguer / Joan Santanach i Suñol
Santanach i Suñol, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 507-519
Notes a peu de pàgina.

Els autògrafs conservats de Canigó, en els quals Jacint Verdaguer va donar forma al seu poema, contenen una gran quantitat d'informació sobre la seva composició. No sols inclouen versions inicials de versos i passatges, sinó també assajos finalment desestimats. En diversos esborranys localitzem referències a un volcà latent a sota del massís de Canigó, que no va arribar a la versió impresa l'any 1886. I al darrer foli del ms. 375/2 de la Biblioteca de Catalunya trobem, a més d'esborranys de dues de les tres darreres estrofes de "Los dos campanars", un seguit de versos que componen dues estrofes alternatives, amb un final diferent de l'epíleg -i, per tant, de Canigó-, fins ara no advertit, en el qual té un paper destacat el volcà inèdit.


Matèries: Escriptors ; Clergues ; Literatura ; Poesia ; Manuscrits ; Fonts documentals
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1886 - 1901]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407267
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Art de la paraula : una lectura de l'obra poètica de Jaume Medina / Josep Camps Arbós
Camps i Arbós, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 521-529

L'obra poètica de Jaume Medina consta de sis llibres publicats entre 1974 i 2020; el darrer aplega, a més de material inèdit, la producció que l'autor ha considerat que calia rescatar dels reculls anteriors. L'objectiu de l'article és oferir una lectura de la trajectòria poètica de Medina i, més en concret: 1) analitzar cadascun dels sis llibres (context, contingut, fonts, recepció crítica...); 2) resseguir-ne els trets comuns (l'exigència lingüística, la preferència per la tanka i el sonet, l'ús de materials procedents del món clàssic...); i 3) relacionar-los amb la tasca investigadora i traductora de l'autor.


Matèries: Escriptors ; Poetes ; Literatura ; Poesia
Matèries: Medina i Casanovas, Jaume (1949-....)
Àmbit:Vic
Cronologia:1974 - 2020
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/407266
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josefa Contijoch. Les raons d'una obra literària / Maria Carme Codina i Contijoch
Codina i Contijoch, M. Carme


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 541-560
Aquest article és la base de la conferència llegida al Temple Romà, el 21 d'octubre de 2021, amb motiu del nomenament de Josefa Contijoch com a membre de Mèrit del Patronat d'Estudis Osonencs de 2020.

Josefa Contijoch és una escriptora manlleuenca d'extensa carrera literària que començà amb la poesia, continuà amb la novel·la i en els darrers anys ha cultivat l'assaig i la traducció. L'article repassa tota aquesta activitat literària, des dels inicis de la seva obra poètica, amb poemaris com Congesta i Baix continu, continuant per l'obra narrativa amb un total de vuit novel·les, una de les quals, Sense alè, és considerada la més representativa. Més endavant, i a l'empara del PEN CLUB català i amb el primer comitè de dones escriptores comença la seva aportació a l'assaig i la traducció. L'article realitza una aproximació als trets definitoris de tota l'obra de Contijoch, marcada per la reflexió sobre el propi jo en el curs del temps en la poesia i per una personal perspectiva feminista i biogràfica en la novel·la. Finalment, en l'assaig i la traducció visibilitza i reivindica la literatura escrita per dones.


Matèries: Escriptores ; Literatura ; Dona ; Biografia
Matèries: Contijoch i Pratdesaba, Josefa (1940-....)
Àmbit:Manlleu
Cronologia:1940 - 2022
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/408742
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pesta del segle XIV i la seva incidència a Osona a partir del registre documental i arqueològic : el cas de l'Esquerda de Roda / Imma Ollich i Castanyer, Antonia Díaz-Carvajal
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 13-37 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La incidència de la Pesta Negra a Europa a partir del 1348, ha estat estudiada gairebé sempre a través de la documentació escrita de l'època, donat que hi ha molts pocs casos d'evidència arqueològica i antropològica. En aquest article presentem un cas concret -i per ara únic- d'evidència arqueològica a la nostra comarca: al jaciment de l'Esquerda (Les Masies de Roda), on es van localitzar uns nivells estratigràfics amb enterraments massius simultanis, datats a la segona meitat del segle XIV. La tipologia dels enterraments, l'estudi antropològic i diverses analítiques dels individus confirmen que es tractaria d'afectats per la gran epidèmia de pesta baix-medieval.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Fonts documentals ; Arqueologia medieval ; Estructures funeràries ; Jaciments arqueològics
Matèries:Jaciment de l'Esquerda
Àmbit:Esquerda, l' - Masies de Roda, les
Cronologia:1348
Autors add.:Díaz Carvajal, Antonia
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400762
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1366
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pesta i crisis de mortalitat a la ciutat de Vic entre el 1348 i el 1500 / Carles Puigferrat i Oliva
Puigferrat i Oliva, Carles


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 39-73 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén fixar la cronologia dels anys de crisi de mortalitat que va patir la ciutat de Vic i Osona entre el 1348, any de l'arribada de la Pesta Negra, i el final del segle xv. Els episodis reiterats de pesta i altres malalties contagioses, i moltes altres calamitats que es van donar en paral·lel, com ara caresties, fams i guerres, van provocar una crisi demogràfica catastròfica. En arribar a l'any 1500 Vic encara no havia recuperat la població anterior al 1348.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Crisi de subsistència ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Fam ; Guerra
Àmbit:Vic
Cronologia:1348 - 1500
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400763
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 69
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3