Atlas històric de Catalunya : anys 759-992 : Ripoll-Olot [Material cartogràfic] / [cartografia de Josep Nuet i Badia]



Barcelona : Mirador, 1987
2 fulls + amb mapes
Escala 1:100.000. Conté: Full 10-1 : Mapa econòmic i toponímic.-- Fulls 10-2 i 10-3 : Mapa polític, Mapa eclesiàstic.

Han caído en poder de Franco las ciudades de Olot y Ripoll / Augusto Assía
Assía, Augusto


En: La Vanguardia. Año LV, Núm. 22.586 (8 feb. 1939)

L'Abella d'or : per l'alta Catalunya , Vich i la Plana, S. Hilari, Olot, Ripoll



Barcelona : Altés, 1932
[60] p. : il. ; 22 cm
Conté: La Campana del Canigó.

Votum doctissimorum regiorum senatorum Don Emmanuelis de Toledo, & Don Francisci Bach: Super provisione possessorii summarissimi die 20. martii anni 1724. In causa vertenti in aula Dn Emmanuelis de Toledo, super iurisdictione civili plena villae de Olot, & parochiarum de Sasfonts, & Descolls inter procuratorem fiscalem patrimonialem, & Decurione[s] Ville de Olot contra venerabilem Abbatem regii Monasterii beatissimae virginis Rivipulli benedictinae claustralis Tarraconensis Congregationis. In actis Ioachimi Ros Notarii



Barcelona? : [s.n.], [1724 o post.]
[6] f.
Precedeix el títol una creu. Text datat: a Barcelona 21 de juny de 1724. La reproducció digital del document forma part de la col·lecció Guerra de Successió (1702-1714) de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. Text signat per: Don Manuel de Toledo, Don Francisco Bach, Thomàs Casanovas y Solans.

Proyecto de ferrocarril de vía normal entre Ripoll-Olot-Figueras. 1, Plano general / J. Paz
Paz i Maroto, Josep


[S.l.] : [s.n.], [192?]
2 plàn. d'enginyeria : pleg. dins coberta ; 32 cm

Proyecto de ferrocarril de vía normal entre Ripoll-Olot-Figueras. 2, Perfil longitudinal general / J. Paz
Paz i Maroto, Josep


[S.l.] : [s.n.], [192?]
2 plàn. d'enginyeria : pleg. dins coberta ; 32 cm

Ramon Casanova i Danés : l'Oppenheimer català? / text de Lluc Casals
Casals i Perpinyà, Lluc


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 272 (novembre 2024), p. 44-48 : il. (Segle XX) 

Aquest fill de fargaire i fervent catalanista va passar a la història perquè, el 1917, va patentar un motor a reacció molt semblant a les bombes V-1 que el Tercer Reich va fer servir durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que no es pot demostrar que els nazis li robessin la idea, sí que es mereixeria un lloc entre els pioners de l'aeronàutica moderna.

El Mil·lenari de Montserrat. Enigmes, hipòtesis i certeses / Josep Maria Salrach i Marès
Salrach i Marès, Josep Maria


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 36 (tardor 2024), p. 42-47 : il.
Bibliografia.

Mn. Lourdes F. Costa (1885-1965) : un ripollès a les missions de Texas / Florenci Barniol Boixader
Barniol i Boixader, Florenci


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 75-127 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Francesc Costa i Roca, missioner (Ripoll, 1885 - El Paso, Texas, 1965), va acudir a la crida de manca d'eclesiàstics a Texas a principis del segle XX. Va iniciar els estudis a Vic, però els va acabar a Louisiana (EUA), amb Gerard Alsina, de Borredà, i Pere Baqué, de Vic. Conegut sempre com a Lourdes Francesc Costa, la seva obra es va moure en tres eixos: l'assistència espiritual i defensa de la població mexicana; el combat contra la implantació d'esglésies pentecostals, i l'erecció d'un monument dedicat a Crist Rei a la frontera amb Mèxic. Va esdevenir prelat domèstic de Sa Santedat i bisbe auxiliar, i va deixar una fonda empremta en la població hispanoparlant de Texas, però ni ell ni els seus companys de ministeri consten en el Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya ni en la bibliografia sobre els catalans a Amèrica.

Joan Amils, un "amic de Verdaguer" imparable / Joan Vilamala
Vilamala i Terricabras, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 191-192 (2023) , p. 129-162 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article presenta i comenta diversos documents del Fons Amils que des de 2022 custodia la Fundació Verdaguer de Folgueroles, gràcies a la generositat de la seva filla Maria Rosa Amils i Espinet, de Ripoll. L'autor hi fa evident la persistència de Joan Amils i Pla com a franc tirador i divulgador en temps difícils de la vida i obra del poeta de Folgueroles i l'estreta relació que va mantenir sempre amb l'entitat Amics de Verdaguer. I hi deixa ben clar que moltes de les iniciatives que Amils va dur a terme, com ara l'edició del bitllet de 500 pessetes per part del Banc d'Espanya i l'emissió d'un segell, amb la popular estampa de Mn. Cinto amb barretina, van ser mèrit seu.

Scriptorium de Ripoll / Teresa Jordà i Roura, Roser Vilardell, Arnau Puig
Jordà i Roura, Teresa


En: Punxa. Girona, núm. 46 (2008) , p. 62-69 : il. (Tema central) 

Una Estrella sobre una tomba d'Anderlecht. Francesc Català i Serra, voluntari d'Estat Català als Fets de Prats de Molló, mort a l'exili a Bèlgica / Jordi Miró i Riba, Francesc Morera Menéndez, Florenci Crivillé i Estragués
Miró i Riba, Jordi


En: 263464 L'Associacionisme cultural i nacional als Països Catalans, fins a 1939 : Il Jornades d'Història i Debat Nacional : Prats de Molló, 21 i 22 d'octubre de 2023. Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2024. p. 171-200 : il

Poder, religió i territori : una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X) [Fitxer informàtic] / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
1 recurs electrònic (Munera, 1) 
Bibliografia.
ISBN 9788491688716

Vers l'any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com és el Ripollès? Quin impacte tingueren sobre el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? A Poder, religió i territori s'estudien els orígens d'aquests tres monestirs des d'una perspectiva de conjunt innovadora que permet donar resposta a totes aquestes preguntes i moltes altres. Al mateix temps, s'hi planteja una profunda reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de l'Alta Edat Mitjana. Finalment, s'hi analitzen les estretes relacions que establiren amb el poder comtal, encarnat en terres ripolleses pel Casal de Barcelona, ja que en ben pocs territoris es veu amb tanta claredat la interacció entre ambdues institucions. (Editorial).

Poder, religió i territori : una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X) / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
156 p. : il. col. ; 21 cm (Munera, 1) 
Bibliografia.
ISBN 9788491688082

Vers l'any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com és el Ripollès? Quin impacte tingueren sobre el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? A Poder, religió i territori s'estudien els orígens d'aquests tres monestirs des d'una perspectiva de conjunt innovadora que permet donar resposta a totes aquestes preguntes i moltes altres. Al mateix temps, s'hi planteja una profunda reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de l'Alta Edat Mitjana. Finalment, s'hi analitzen les estretes relacions que establiren amb el poder comtal, encarnat en terres ripolleses pel Casal de Barcelona, ja que en ben pocs territoris es veu amb tanta claredat la interacció entre ambdues institucions. (Editorial).

Reflexions sobre l'escultura d'afiliació Rossellonesa (sic) a la zona de Ripoll, Besalú, Sant Pere de Rodes i Girona vers la segona meitat del segle XII / Jordi Camps i Sòria
Camps i Sòria, Jordi


En: Estudi General, núm. 10 (1990) , p. 45-69

Ripoll, panteón de los condes de Barcelona y de Besalú



En: Boletín de la Real Academia de la Historia. T. 23 (1893) , p. 353-360

Epitafio de dos Condes de Besalú en el Monasterio de Ripoll / Fidel Fita
Fita i Colomer, Fidel


En: Boletín de la Real Academia de la Historia. T. 6 (1885) , p. 40-42

Xavier Vaquer i Naudi, enquadernador : l'art de Relligar, a Girona / Josep Campmajó
Campmajó, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 345 (juliol-agost 2024), p. 52-53 : il. (La memòria d'un ofici) 

Breve reseña de los naturalista que vieron la primera luz en la provincia de Gerona / José Ametller
Ametller i Viñas, Josep


En: Revista de literatura, ciencias y artes : Órgano de la Asociación Literaria de Gerona. Tomo I. Año I, núm. 2 (octubre 1876), p. 25-29

Acta de la colocación en la Basílica de Santa María de Ripoll, de los restos de Ramon Berenguer II y otros Iltres. personajes



En: Revista de Gerona. Tomo XVII. Año XVIII, núm. 7 (julio 1893), p. 214-221