Els Fons d'Empúries. Cabrera i Bas de l'Arxiu Ducal de Medinaceli. A l'abast dels investigadors



En: Revista de Girona. Girona. Any 50, Núm. 227 (novembre-desembre 2004), p. 58-85 : il. (Dossiers) 

Conté: Els fons d'Empúries. Cabrera i Bas de l'Arxiu Ducal de Medinaceli. A l'abast dels investigadors / Marisa Roig ; La demarcació de Girona, origen de l'Arxiu Ducal de Medinaceli / Juan J. Larios ; El comtat d'Empúries: 1.000 anys d'història d'un estat senyorial / Josep Colls i Comas ; L'arxiu dels comtes d'Empúries: un orígen mil·lenari / Marisa Roig ; Els vescomtes de Cabrera, senyors de les Guilleries fins al mar / Elvis Mallorquí ; Els fons documentals dels vescomtats de Cabrera i Bas i dels comtats d'Osona i de Mòdica: història d'una dispersió / Emma Llach ; La digitalització del fons del comtat d'Empúries i la seva difusió / Marisa Roig.

Revisió dels primers diplomes de Carlemany per als comtats catalans / Gaspar Feliu i Montfort
Feliu i Montfort, Gaspar


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 2 (2023) , p. 637-656 (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

En la seva publicació Els Diplomes carolingis a Catalunya, Ramon d'Abadal publicà la refecció de dos documents de Carlemany perduts, un per als hispana i l'altre per als barcelonins. Aquest article revisa les fonts utilitzades i els paràgrafs escollits per Abadal, examina la seva coherència amb les fonts conegudes i proposa una nova refecció, en part diferent.

Radulf comte de... / Tura Clarà Vallès
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 97-126 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

La historiografia tradicional vol que el comte Radulf governi el comtat de Besalú i per això fa que Guifré I el Pilós sigui el comte de Girona. Els documents, però, escriuen un altre relat, ja que, ens consta que Dela, el germà de Sunyer II d'Empúries, actuava com a comte de Girona un any abans del repartiment secret del honors del deposat Bernat de Gòtia. No tenim cap notícia que relacioni el comte Guifré amb el comtat de Girona, per això els historiadors s'han vist en la necessitat de buscar excuses per explicar la nul·la implicació del comte en els fets que succeïren en dit comtat. Seguint el principi d'Occam "les entitats no s'han de multiplicar més enllà de la necessitat" o la versió més moderna, "les teories haurien de ser tan simples com sigui possible", he refet el relat traient de l'equació Guifré I el Pilós.

Els Comtes de Solterra a Torroella de Montgrí / Pelai Negre i Pastell
Negre i Pastell, Pelai


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1974) , 10. : il.

La Realitat material dels monestirs d'època carolíngia als comtats catalans a través de les fonts escrites : una relectura de la documentació d'arxiu amb mirada arqueològica / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 281-302 : il. (Dossier) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Tenint en compte l'escàs coneixement arqueològic que tenim sobre els monestirs dels comtats catalans en època carolíngia, els documents d'arxiu, tot i el seu laconisme, constitueixen una font bàsica per aproximar-nos a la seva realitat material. Partint d'aquesta premissa, en el present article analitzaré totes les referències a l'estructura d'aquests cenobis i la seva materialitat que apareixen en la documentació escrita dels segles ix i x. D'aquesta manera, aportaré noves dades per ref lexionar sobre com es concebia un centre monàstic en aquell període, quina era la seva topografia interna i a quin ideal monàstic responien.

Síntesis histórica del Condado de Ampurias en la Edad Contemporánea / Pedro Juandó Arboix
Juandó Arboix, Pere


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año IV, núm. 12 (desembre 1965), p. 13

Localitzen una trentena d'epigrafies de l'antic comtat d'Empúries al Baix Empordà / Josep M. Bernils
Bernils i Mach, Josep Maria


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 33 (setembre 2011), p. 120-121 : il. (Patrimoni) 

Els Oblidats comtes de Cerdanya : 798-1117 / Joan Blasi Solsona
Blasi i Solsona, Joan


2a ed.
Sant Vicenç de Castellet : Farell Editors, 2024
280 p. : il., map., taules ; 24 cm (Nostra història, 1) 
ISBN 97817116897

"Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117)", és l'única obra monogràfica sobre les comtes privatius de la Cerdanya, comtat que arribà a abastar uns dominis que anaven des de Tàrrega i Cervera pel sud, fins a prop de Foix i Carcasona, pel nord. El llibre pretén recuperar la memòria sobre els comtes, que juntament amb els seus parents comtes d'Urgell, Carcassona, Barcelona, Girona, Besalú, Rosselló i Empúries, ens expliquen els orígens del que s'anomenaria més tard Catalunya. L'època estudiada va del 798, quan es nomenà el primer comte, Borrell I, per Lluís el Pietós, fins al 1117, quan Bernat Guillem deixà el comtat al seu cosí, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III el Gran. Durant aquest període se succeïren 15 comtes, i una trentena de vescomtes, inclosos els del Berguedà i Conflent, sota el domini dels comtes cerdans. Un apèndix de mapes i de fotografies, i uns quadres genealògics ens ajuden a situar i conèixer millor aquest important comtat pirinenc. (Editorial).

Bandera de Catalunya la Fi del comtat d'Empúries [Enregistrament sonor] / [Bitayna (Grup musical) ; Esteve Albert i Corp]

Bitayna.


Barcelona : Tram, DL 1999
1 : disc sonor (CD) 59 min
Enregistrament: Bellcaire d'Empordà : Capella de Santa Maria del castell-palau de Bellcaire, 30-31 gener 1999. Textos i lletra de les cançons en un fullet. Música, cançons i textos interpretats per Bitayna i actors de Bandera de Catalunya ; textos d'Esteve Albert, autor de l'obra, Maria Perpinyà, Lluís Marcó, Ramon Muntaner i dels trobadors Marcabrú, Raimbaut de Vaqueiras, Ponç d'Ortafà, Berenguer de Palou i Matieu de Caersi.

La Fi del comtat d'Empúries : bandera de Catalunya / Esteve Albert
Albert i Corp, Esteve


Bellcaire d'Empordà : Bandera de Catalunya, A.C, [1998]
97 p. : il. col. ; 24 cm
ISBN 8460573486

Bandera de Catalunya : la Fi del comtat d'Empúries : Bellcaire d'Empordà / [text i direcció: Esteve Albert i Corp]
Albert i Corp, Esteve


[Girona] : Diputació de Girona, [1981]
[28] p. : il. ; 22 cm

Romeu de Vilanova, Ilerdensis : senescal de Provenza (Siglo XIII) / por el Dr. Dn. Joaquin Tuixans
Tuixans i Pedragosa, Joaquin


En: Ilerda. Lérida. Año IV, núm. VII, fasc. único (julio-diciembre 1946), p. 81-119 (Derecho) 
Notes a peu de pàgina.

El Matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix. Política europea i impacte local / [ressenya de] Óscar Villarroel González
Villarroel González, Óscar


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 1318-1320 (Reseñas) 
Ressenya de:
. El Matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix. Política europea i impacte local / Stefano M. Cingolani, Joel Colomer Casamitjana. Barcelona : Universitat de Barcelona-IRCUM, 2022

Les Dissortades dones de l'entorn del Dissortat. Les germanes i la muller de Jaume d'Urgell / Teresa Vinyoles
Vinyoles, Teresa


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 37-47 : il. (Ponències) 
Notes. Bibliografia.

Aquest text es proposa considerar les dures conseqüències del compromís de Casp (1412) sobre les dones de la casa d'Urgell un cop es va sufocar la revolta del comte Jaume d'Urgell. És una reflexió històrica sobre les repressions polítiques. Parlarem de reclusió, d'exili, de confiscació de béns i d'història de les dones. Les protagonistes són les germanes i la muller del comte Jaume: Elionor, la qual, davant les dures circumstàncies de la seva vida, va decidir viure com a ermitana; Cecília, que va poder escapar de la pobresa casantse amb un vell, i Isabel, monja de Sixena. Finalment, parlarem de la trista vida de la infanta Isabel d'Aragó, esposa de Jaume d'Urgell, vídua de marit viu, mare apartada de les filles.

Xantatge i engany en la separació de les filles dels darrers comtes d'Urgell de la seva família (segle XV) / Virgínia Costafreda
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 51-67 : il. (Ponències) 
Notes. Bibliografia.

La tardor de 1413, després de la derrota i l'empresonament del comte Jaume II d'Urgell, la repressió del rei Ferran d'Antequera es va abatre sobre la seva família. Les actuacions contra la comtessa mare, condemnada també a presó perpètua, i contra les germanes, en suposar la confiscació de tot el patrimoni comtal, les van deixar en la misèria. La seva esposa, la infanta Isabel, i les seves filles també van ser víctimes d'aquesta situació d'injustícia i patiment, per bé que sota una aparença -falsa- de més benignitat. Durant el procés de liquidació i venda del comtat d'Urgell, el rei Ferran va coaccionar la infanta per aconseguir la renúncia als drets que Isabel hi tenia pel seu dot. A més de l'extorsió, també va utilitzar el xantatge per tenir sota control el futur de les filles del seu rival polític. Amb aquest objectiu, va ordenar separar les filles de la seva mare i les va enviar a Castella. La correspondència del seu fill Alfons també revela una actuació contra la dona i les filles del malaurat comte d'Urgell, actuació que no és més benigna que la del pare. Fins i tot va utilitzar l'engany per privar-les del patrimoni a què tenien dret i per mantenir-les aïllades de la seva família.

El Fals de Besalú. Una concòrdia entre el bisbe de Girona i els comtes de Besalú, Barcelona i Empúries / Tura Clarà
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 77-96 : il.
Notes a peu de pàgina.

Tot fals té un rerefons que és real com en el present cas. El de Besalú fou creat unint dos o més documents aprofitant la coincidència dels noms que contenien. Els canonges de Santa Maria i, per extensió, els besaluencs cregueren que era la supressió del seu bisbat i el van incloure en un recull de documents que enviaren a l'emperador Carles V, que havia d'acabar amb les ingerències dels bisbes.

Dels Castellvell als Entença / Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 299-313 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article es refereix als orígens de la baronia de Castellvell a l'actual Ribera d'Ebre, amb Garcia, Móra i Tivissa, des del seu primer titular Guillem Ramon III de Castellvell i seguint amb els titulars successius fins a la seva cessió a Jaume II. D'aquesta manera resseguim els canvis de llinatge senyorial que es produeixen per raó de matrimoni, herència i venda: dels Castellvell, als Sant Martí Subirats, als Entença i a la Corona, tot al llarg dels segles XII a XIV, fins a la fundació del comtat de Prades.

Seguint les petjades de l'Infant Pere d'Aragó i d'Anjou a la baronia d'Entença / Albert Martínez Elcacho
Martínez i Elcacho, Albert


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 327-343 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'any 1342, l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou esdevenia comte de les Muntanyes de Prades i senyor de la baronia d'Entença. Aquests títols nobiliaris els va exercir fins al 1358, quan va prendre l'hàbit franciscà i es va retirar al convent de Sant Francesc de Barcelona. Per tant, va estar vinculat a aquest territori durant setze anys. La seva presència va ser curta però intensa. De fet, l'empremta de l'infant va ser remarcable en diversos àmbits, tant pel ressò que va tenir en aquell moment com pel llegat que va deixar. Durant aquells anys, a més a més, va haver de bregar amb la pandèmia de pesta negra. En aquest article, tot combinant el buidatge bibliogràfic amb l'estudi de la documentació d'arxiu existent, es pretén reflexionar sobre l'abast de les decisions que va prendre l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou a la baronia d'Entença i entendre com d'important va ser la seva aportació per a la història de la senyoria.

La Llegenda de Guillem Ramon de Montcada / [ressenya de] Eufermià Fort i Cogul
Fort i Cogul, Eufemià


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. I, núm. 5 (1957) , p. 261-263 (Bibliografia) 
Ressenya de:
- Coll i Alentorn, Miquel. La Llegenda de Guillem Ramon de Montcada. Barcelona, 1957
. La Vida monástica en Poblet. Poblet : Abadía de Poblet, 1957
. Vida del venerable fra Pere Marginet, monjo de Poblet (+1435). Poblet : Abadía de Poblet, 1957

La Submissió del comte Hug IV d'Empúries i de la noblesa emporitana a l'Església de Girona (1226 - 1229) : una repercussió de la croada albigesa liderada per Lluís VIII, rei de França, a Catalunya / per Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 139-145