português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
MONESTIRS []
Referències trobades:
3822   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 192
anar a la pàgina                         


1 / 3822
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sant Jeroni de la Murtra : un monestir embolcallat per la història i el silenci / text de David Gutiérrez ; fotografies d'Enrique Marco
Gutiérrez, David


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 229 (abril 2021), p. 66-69 : il. (L'Experiència



Matèries: Monestirs
Matèries:Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona
Àmbit:Badalona
Cronologia:1416 - 2021
Autors add.:Marco, Enrique (Il·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Valor de la pabordia de Berga del monestir de Santa Maria de Ripoll / Antoni Llagostera Fernández
Llagostera i Fernández, Antoni


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 40, núm. 147 (primavera 2021), p. 50-54 : il. (Articles
Notes.


Matèries: Monestirs ; Rendes eclesiàstiques ; Pabordies ; Pabordes
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll
Àmbit:Berga ; Berguedà ; Ripoll
Cronologia:[1000 - 1835]
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/385579
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Monjos, capellans i regidors. Literatura i canvi polític a Ripoll a mitjan segle XVIII / Jordi Mascarella
Mascarella i Rovira, Jordi


En: Estudi General. Girona, núm. 22 (2002) , p. 467-485
Número monogràfic: Miscel·lània d'Homenatge a Modest Prats II. Notes a peu de pàgina.


Matèries: Literatura ; Vida política ; Vida social ; Clergues ; Regidors ; Monestirs ; Ajuntament
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll ; AJuntament de Ripoll
Àmbit:Ripoll
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43811
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Borja (URL); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Amalvígia i les dones soles de Banyols. La Marina de l'Hospitalet de Llobregat, segles X-XI / Mª Ángeles García-Carpintero Sánchez-Miguel
García-Carpintero, M. Ángeles


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 34 (desembre 2020), p. 12-43 : il.
Notes. Resums en castellà, català i anglès.

Amalvígia va ser una dona que, a la fi de segle X, era propietària d'un rec a la zona de maresmes del delta del Llobregat anomenada Banyols. Junt a Amalvígia trobem altres dones que donen mostres d'una activa vida social. Algunes afegeixen els tí-tols de "Deovota" o "Deodicada" als seus noms. La majoria es mostren properes entre elles i a l'incipient monestir de St. Pere de les Puel·les. Hem recollit els seus noms i ens hem endinsat en els processos de feudalització del segle XI que porten al final del reconeixement de l'acció de les dones. Relacionant dades que trobem als documents de dret dels segles X i XI, configurem un esbós interpretatiu que obre a noves qüestions en un estudi, el de les dones oblidades per la història, que encara és als inicis.


Matèries: Dona ; Feudalisme ; Deltes ; Sèquies ; Monestirs ; Fonts documentals ; Història de la dona ; Edat mitjana
Matèries: Amalgívia
Matèries:Monestir de les Puel·les de Barcelona
Àmbit:Marina, la - Hospitalet de Llobregat, l' ; Barcelona
Cronologia:[900 - 1100]
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/385403
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Alguns capitells de Sant Pere de Galligants i el mestre de Cabestany / Pere Beseran i Ramon
Beseran i Ramon, Pere


En: Estudi General. Girona, núm. 10 (1990) , p. 17-44 : il.
Número monogràfic: Girona revisitada. Notes a peu de pàgina.


Matèries: Monestirs ; Claustres ; Art religiós ; Escultura ; Capitells ; Escultors ; Romànic
Matèries: Mestre de Cabestany, 1130?-1180?
Matèries:Monestir de Sant Pere de Galligants
Àmbit:Girona
Cronologia:[1100 - 1200]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43658
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Borja (URL); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Monestir de Sant Daniel. Reformes i ampliacions gòtiques / Pere Freixas i Camps
Freixas i Camps, Pere


En: Estudi General. Girona, núm. 1-1 (gener 1981), p. 113-118
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Monestirs ; Restauració i conservació ; Gòtic ; Baixa edat mitjana
Matèries:Monestir de Sant Daniel de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1427 - 1443
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/52309
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Borja (URL); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sant Feliu de Cadins i l'arquitectura cistercenca / Joan Badia-Homs
Badia i Homs, Joan


En: Revista de Girona. Girona. Any 38, núm. 155 (1992) , p. 74-81 : il.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Monestirs ; Esglésies ; Elements arquitectònics
Matèries:Monestir de Cadins ; Cistercencs
Àmbit:Cabanes ; Girona
Cronologia:1169 - 1992
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/87426
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Camins romeus de la muntanya de Montserrat / Assumpta Muset Pons
Muset i Pons, Assumpta


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 125 (primavera-estiu 2019), p. 28-35 : il. (Dossier. Camins històrics de la Catalunya Central) 
Bibliografia i notes.

Aquest article vol donar a conèixer la importància històrica, religiosa, simbòlica i també les particularitats i les característiques de les quatre principals vies de peregrinació que travessen la muntanya de Montserrat en direcció al monestir. De fet, van ser baules fonamentals dins de l'extensa i complexa xarxa de camins romeus que solcaren els regnes cristians des dels seus orígens i, que en aquest cas, es van mantenir vigents fins a la mecanització dels sistemes de transport.


Matèries: Camins ; Camí ral ; Pelegrinatge ; Monestirs ; Santuaris
Matèries:Monestir de Montserrat
Àmbit:Collbató ; Monistrol de Montserrat ; Montserrat - Monistrol de Montserrat ; Catalunya
Cronologia:[1300 - 1900]
Autors add.:Jornades del Patrimoni (7s : 2019 : Manresa )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/384426
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Monestir medieval a l'Albera / Josep Clavaguera i Canet
Clavaguera i Canet, Josep


En: Revista de Girona. Girona. Any 36, núm. 138 (1990) , p. 39-43 : il. (Història
Bibliografia i notes.


Matèries: Monestirs ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Religioses ; Priores
Matèries:Monestir de Sant Bartomeu de Bell-lloc
Àmbit:Cantallops
Cronologia:1222 - 1391
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/86804
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Propietaris montblanquins al terme de Prenafeta segons el capbreu de 1734 / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 38 (2020) , p. 87-114 (Història moderna
Número Homenatge a Josep M. Porta i Balanyà i a Sofia Mata de la Cruz.

Estudi de la implantació de terratinents de Montblanc a Prenafeta, segons la capbrevació de 1734 i comparació amb l'anterior, realitzada el 1698. En una generació es duplica el nombre de propietaris i l'extensió declarada (la mitjana individual és de 3,4 j.). També es comenta la propietat dels autòctons (la mitjana és de 29,7 j.) i l'ús de les terres segons la residència dels amos. En el cas dels montblanquins, es continua l'expansió de la vinya i els cereals, però encara resta una porció important de terres incultes, que es dedicaria a la ramaderia i altres aprofitaments. Els habitants a Prenafeta primen la sembradura, però el segon conreu és la vinya.


Matèries: Capbreu ; Propietat de la terra ; Propietaris agraris ; Agricultura ; Monestirs
Matèries:Monestir de Santa Maria de Poblet
Àmbit:Poblet - Vimbodí i Poblet ; Prenafeta - Montblanc
Cronologia:1698; 1734
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/378508
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els còdexs musicals litúrgics procedents del Monestir de Poblet conservats al Museu Diocesà de Tarragona. III. Fra Just Coll, fra Lluc Parreu i fra Francesc Artigas (segle XVII) / Sofia Mata de la Cruz
Mata de la Cruz, Sofia


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 38 (2020) , p. 359-364 (Coneguem el nostre patrimoni artístic
Número Homenatge a Josep M. Porta i Balanyà i a Sofia Mata de la Cruz.

Prosseguint amb els còdexs musicals litúrgics milsetcentistes procedents de l'scriptorium de Poblet, que arribaren a la catedral de Tarragona arran de la desamortització de 1836 i que posteriorment van ingressar al Museu Diocesà, el darrer grup és obra de tres monjos: fra Francesc Artigas, fra Just Coll i fra Lluc Parreu.


Matèries: Patrimoni històric i artístic ; Còdexs ; Monestirs ; Catàlegs ; Música religiosa ; Litúrgia ; Museus eclesiàstics ; Clergues
Matèries:Monestir de Santa Maria de Poblet ; Museu Diocesà de Tarragona
Àmbit:Poblet - Vimbodí i Poblet
Cronologia:[1601 - 1700]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/378521
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Torrebesses : condicions de vida en el segle XVII / Maria Jesús Monclús i Puig
Monclús i Puig, M. Jesús


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 7 (2020) , p. 6-15 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest moment, l'estudi dels esdeveniments ocorreguts en el segle xvii a Torrebesses, i les repercussions sobre la seva població, és pràcticament un camp inexplorat. En aquest treball es pretén analitzar les condicions de vida dels pagesos i les circumstàncies que determinen el desenvolupament de les diferents generacions d'aquest poble en tots els àmbits durant aquest segle xvii. L'article acaba amb una reflexió o valoració global del desenvolupament del poble i la seva gent.


Matèries: Condicions de vida ; Edat moderna ; Demografia ; Població ; Pagesia ; Monestirs ; Impostos-exaccions ; Capbreu
Matèries:Cartoixa d'Escaladei
Àmbit:Torrebesses
Cronologia:[1601 - 1700]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/384947
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Cellers del monestir de Sant Pere de Rodes / Clara Poch Gardella
Poch Gardella, Clara


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol.10 (2020) , p. 255-274 : il (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest treball s'ha analitzat la localització, configuració i datació dels cellers del monestir de Sant Pere de Rodes. Més enllà de l'interès que pot generar aquesta estructura en el camp de la història de la vinya i el vi d'àmbit monàstic, l'estudi dels cellers del monestir permet fer una primera aproximació a la complexitat de l'anomenat segon recinte de Sant Pere de Rodes. L'anàlisi d'aquests edificis permet aprofundir en el coneixement d'unes estructures i d'un dels períodes històrics menys tractats per la historiografia clàssica del monestir.


Matèries: Monestirs ; Cellers ; Estructures arqueològiques ; Baixa edat mitjana ; Vinya ; Indústria vinícola
Matèries:Monestir de Sant Pere de Rodes
Àmbit:Sant Pere de Rodes - Port de la Selva, el
Cronologia:[1300 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/377513
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Monestir de Sant Pere de Rodes a Vila-sacra i Figueres / Sònia Masmartí Recasens, Anna Maria Puig Griessenberger
Masmartí i Recasens, Sònia


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol.10 (2020) , p. 275-300 : il (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A final del segle XVIII el monestir de Sant Pere de la muntanya de Rodes es trobava en molt mal estat, aïllat i atacat constantment. La necessitat d'un trasllat de la comunitat es va fer imperiosa. Malgrat que l'objectiu inicial era la ciutat de Figueres, els monjos varen arribar a Vila-sacra l'any 1798, lloc on posseïen el Castell-Palau i altres propietats. Uns anys després, la comunitat va aconseguir el seu objectiu de construir un edifici de nova planta a Figueres on s'acabà traslladant l'any 1818. L'article utilitza l'estudi documental per a explicar els darrers temps de l'antiga comunitat de benedictins en el clima d'inseguretat i constant inestabilitat que transcorre entre final del segle XVIII i la definitiva exclaustració i desamortització de 1835. Alhora, es presenten els resultats inèdits de les recerques arqueològiques fetes a Vila-sacra i Figueres per apropar-nos a com eren els monestirs d'aquestes poblacions a partir de les restes localitzades.


Matèries: Monestirs ; Clergues
Matèries:Monestir de Sant Pere de Rodes
Àmbit:Sant Pere de Rodes - Port de la Selva, el ; Vila-sacra ; Figueres
Cronologia:1798 - 1835
Autors add.:Puig i Griessenberger, Anna M.
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/378140
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sobre l'existència de la Quadra de Vilanova : els contenciosos entre el monestir de Sant Cugat i els propietaris de la Torre Negra / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 51 (2018) , p. 7-48 (Estudis
Bibliografia i notes. Inclou apèndix documental. Resums en català, castellà i anglès.

La figura jurisdiccional de la "quadra" no ha estat gaire estudiada. Tot indica que la seva major presència es dona a Catalunya i especialment a la Catalunya Nova. A Sant Cugat durant l'edat moderna existeixen dues quadres: la de Canals i la de Vilanova. La primera, no discutida per ningú, depèn de l'abat del Monestir benedictí; la segona, se la disputen el paborde major del Monestir, senyor jurisdiccional de la vila i terme, i els diferents propietaris de la Torre Negra, centre de l'esmentada quadra. Una sentència del 1609 estipularà que la quadra de Vilanova és una jurisdicció mínima, sense capacitat per nomenar batlle jurisdiccional, malgrat la resistència mostrada pels Erill, els seus propietaris des de finals del segle XVI. A principis del segle XVIII tornaran els conflictes dels propietaris de la quadra, ara els marquesos de Rupit, i el paborde, i aquest cop també la Universitat de la vila, per motius bàsicament fiscals. El conflicte acabarà quan el Monestir, el 1728, compri la quadra al segon marquès de Rupit. Restarà a les seves mans fins a la desamortització eclesiàstica de mitjan segle XIX.


Matèries: Dominis jurisdiccionals ; Quadres ; Plet jurisdiccional ; Edat mitjana ; Monestirs
Matèries:Monestir de Sant Cugat del Vallès ; Torre Negra de Sant Cugat del Vallès
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:[1500 - 1850]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/376977
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Monestir de Sant Cugat i l'alta jurisdicció de la venda de l'infant Joan a la donació del rei Martí l'Humà / Domènec Miquel i Serra
Miquel i Serra, Domènec


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 51 (2018) , p. 49-86 : il. (Estudis
Bibliografia i notes. Inclou apèndix documental. Resums en català, castellà i anglès.

El Monestir de Sant Cugat del Vallès va obtenir dels reis francs el privilegi de la immunitat i l'exercici de la jurisdicció el segle X o abans. Mentre que la jurisdicció civil mai va ser discutida i la mantingué fins a l'abolició del feudalisme, el 1811, va renunciar a la criminal a favor del rei en l'assemblea de Fondarella, el 1173, a fi de refermar la figura i la potestat reial. Dos segles més tard, el rei Pere III va patir greus estretors econòmiques i vengué retalls de dita jurisdicció a carta de gràcia. El 1380 el Monestir comprava la de l'àmbit territorial de Sant Vicenç de Calders i el Vendrell i el 1381 la de la vila de Sant Cugat i termes dels castells d'Octavià i Canals. Va ser una compra a mitges amb la Universitat, fet que obligà a certs pactes. El 1405, però, un suposat miracle de sant Sever i la cessió de les seves relíquies al rei Martí van fer que el rei donés plenament la jurisdicció al Monestir, amb limitacions.


Matèries: Fonts documentals ; Martí I l'Humà ; Drets i privilegis ; Edat mitjana ; Monestirs
Matèries:Monestir de Sant Cugat del Vallès
Àmbit:Sant Cugat del Vallès ; Catalunya
Cronologia:[1173 - 1405]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/376980
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Privilegi del rei Martí / Domènec Miquel i Serra
Miquel i Serra, Domènec


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 51 (2018) , p. 105-118 (Documents
Inclou transcripció i traducció del document.


Matèries: Fonts documentals ; Martí I l'Humà ; Drets i privilegis ; Baixa edat mitjana ; Monestirs
Matèries:Monestir de Sant Cugat del Vallès
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:1405
Accés: https://www.raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/376984
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
900 anys d'una vila, Sant Cugat del Vallès. Un tast exquisit del nostre passat / Francesc Giménez Martín
Giménez i Martin, Francesc


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 51 (2018) , p. 139-140 (Ressenyes
Ressenya de:
. Villa ipsus cenobii. La vila de Sant Cugat en època medieval / Domènec Miquel, Alba Rodríguez, Joana Melo, [et al.]. Sant Cugat del Vallès, Museu de Sant Cugat del Vallès (Quaderns monogràfics, 2)


Matèries: Ressenyes ; Edat mitjana ; Monestirs ; Commemoració
Matèries:Monestir de Sant Cugat del Vallès
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:[1100 - 2000]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/376988
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 3822
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Història de Montserrat / Anselm M. Albareda, Josep Massot i Muntaner
Albareda i Ramoneda, Anselm M.


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020
372 p., 24 làm. : il. col. ; 24 cm
ISBN 9788491911081



Matèries: Història general ; Monestirs ; Ordes religiosos ; Devoció mariana ; Agrupacions corals ; Objectes de culte ; Ermites ; Abats
Matèries:Monestir de Montserrat ; Benedictins
Àmbit:Montserrat - Monistrol de Montserrat
Cronologia:[880 - 2020]
Autors add.:Massot i Muntaner, Josep
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. del Casino (Manresa); B. Santa Oliva (Olesa de Montserrat); B. Vapor Badia (Sabadell); B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 3822
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
[Quadern de dibuix de Joaquim Renart realitzat entre el 19 de gener i el juliol de 1947] [Fitxer informàtic] / [Joaquim Renart]
Renart i Garcia, Joaquim


1947
1 quadern d'esbossos (dibuixos, aquarel·les) ; 24 * 35 cm
Quadern de dibuix, de 21 fulls (numerats 2204-2205, 2205-2223), amb dibuixos i esbossos amb algunes anotacions manuscrites de l'artista, tots ells datats. Imatges d'Eugène Reuchsel, pianista, dels mestres Lluís Millet, Tomàs, Llongueres i festes de l'entronització de la verge de Montserrat, entre altres. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya.


Matèries: Dibuix ; Músics ; Paisatge ; Edificis ; Festes populars ; Monestirs
Matèries: Millet i Pagès, Lluís (1867-1941) ; Toldrà i Soler, Eduard (1895-1962) ; Perón, Eva (1919-1952)
Matèries:Monestir de Montserrat
Àmbit:Catalunya ; Montserrat - Monistrol de Montserrat ; Centelles ; Blanes
Cronologia:[1947]
Accés: http://mdc.csuc.cat/u?/materialsBC,5045
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 192
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3