português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
NACIONALISME []
Referències trobades:
1563   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 79
anar a la pàgina                         


1 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Nacionalització i regionalisme en els orígens de la Catalunya contemporània : a propòsit de la lectura de Joan-Lluís Marfany / Joan Fuster Sobrepere
Fuster i Sobrepere, Joan


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 79 (2022) , p. 153-163 (Notes de debat
Ressenya de:
. Nacionalisme espanyol i catalanitat : cap a una revisió de la Renaixença / Joan Lluís Marfany. Barcelona : Edicions 62, 2017


Matèries: Ressenyes ; Historiografia ; Catalanisme ; Nacionalisme ; Regionalisme ; Pensament polític ; Renaixença ; Identitat nacional ; Burgesia
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1800 - 1850]
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/404923
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Is there an ethnicity bias in Catalan secessionism? : discourses and political actions / Joan Vergés Gifra, Macià Serra
Vergés Gifra, Joan


En: Nations _ nationalism. Cambridge (UK). Vol. 28, núm. 2 (April 2022), p. 612-627
Abstract en anglès.


Matèries: Nacionalisme ; Procés independentista ; Identitat nacional ; Vida política ; Ideari polític
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[2017 - 2022]
Autors add.:Serra, Macià
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8456061
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dibuixant la nació : de l'elogi del camp a l'apologia de la ciutat (1890-1906) / Bibiana Cruz i Balés
Cruz i Balés, Bibiana


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any VI, núm. 15 (juny 2004), p. 13 (Recerques en curs


Matèries: Nacionalisme ; Catalanisme ; Intel·lectuals ; Paisatge ; Pensament polític ; Identitat nacional ; Noucentisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1890 - 1906
Accés: http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/mestall15.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Història de l'Esquerra Independentista / [ressenya de:] Antoni Marimon Riutort
Marimon Riutort, Antoni


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 326-330 (Ressenyes i notes de lectura
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.
Ressenya de:
. Història de l'esquerra independentista / Carles Viñas, coordinador ; pròleg de Blanca Serra ; epíleg d'Anna Gabriel. Manresa : Tigre de Paper Edicions, 2021


Matèries: Ressenyes ; Esquerra política ; Partits polítics ; Independentisme ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Ideari polític ; Política
Matèries:Partit Socialista d'Alliberament Nacional : PSAN
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1969 - 2021]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8500816
https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/38226
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cataluña y Euskadi, ¿renglones torcidos de la transición? / José Antonio Rubio Caballero
Rubio Caballero, José Antonio


En: Norba. Revista de Historia. Cáceres, núm. 32 (20196) , p. 79-106

L'anomenada "qüestió territorial" a Espanya té el seu fonament en la impugnació que notables sectors de la població d'Euskadi i de Catalunya, i faccions substancials de les seves respectives elits polítiques, llancen contra l'estructura polític-territorial de l'Estat il·luminada en la Transició. El present article fixa la seva atenció sobre la dècada de 1970, quan es va segellar el pas del model centralista del franquisme a l'autonòmic de la democràcia, amb la intenció d'analitzar tant les demandes dels dos principals moviments centrífugs d'aquell temps com la resposta que l'Estat els va donar. S'explora a més la dispar recepció que aquella va tenir en els referits territoris, s'escruta la manera en què van quedar configurats els seus respectius sistemes de partits, i finalment es valora retrospectivament la reforma territorial planificada en la Transició, que va néixer amb vocació de perennitat però que no massa anys després es veu seriosament qüestionada.


Matèries: Transició democràtica ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Identitat nacional ; Institucions polítiques ; Divisió político-administrativa
Àmbit:Catalunya ; País Basc ; Espanya
Cronologia:1975 - 1982
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8249365
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Mercat del Born, arqueologia social o santuari patriòtic? / Bruna Pelegrín Garcia
Pelegrín Garcia, Bruna


En: Estrat Crític: revista d'arqueologia. Bellaterra, núm. 7-8 (2014) , p. 123-137 : il.
Bibliografia. Notes. Resums en català i anglès.

L'article que presentem a continuació és una reflexió crítica sobre el Born Centre Cultural, transformat en una icona de la reivindicació nacionalista i pretensions de convertir-lo en centre neuràlgic del turisme, un element més de la Marca Barcelona. En mans de polítics ineptes, l'arqueologia és usada com a arma política per dirigir la opinió pública al seu favor, manipulant el coneixement adquirit i transformant-lo en beneficis a nivell econòmic i polític. L'objectiu de l'article següent és obrir les portes al pensament crític sobre la utilitat que se li dóna a l'arqueologia des dels diferents àmbits del poder per tal de, poc a poc, conscienciar a la població del vertader ús que se li hauria de concedir a l'arqueologia social i reivindicar-la com a eina real de coneixement objectiu i lliure dels interessos del sistema capitalista actual.


Matèries: Arqueologia ; Guerra de Successió ; Nacionalisme ; Turisme ; Mercats ; Equipaments culturals
Matèries:Mercat del Born ; Born Centre Cultural
Àmbit:Ribera, la - Barcelona
Cronologia:1714; 2014
Accés: https://ddd.uab.cat/record/169955
https://raco.cat/index.php/EstratCritic/article/view/318244
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1563
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
1917 : el estado catalán y el soviet español / Roberto Villa García
Villa García, Roberto


Barcelona : Espasa, [2021]
757 p., 24 p. de làm. : il. ; 24 cm
ISBN 9788467061819

La revolución española de 1917 fue una de las rupturas políticas más impactantes del Occidente europeo. Inspirada en la revolución rusa de febrero/marzo de ese año y en medio de la Primera Guerra Mundial, la revuelta conjunta de republicanos, sindicalistas, nacionalistas catalanes y militares junteros se convirtió en el suceso más trascendental de la historia de España del siglo XX, porque destruyó el funcionamiento normalizado de la Monarquía constitucional, cortó en seco el nacimiento de la democracia española y abrió las compuertas al largo ciclo autoritario que conoció el país durante el siguiente medio siglo. La revolución española desató las fuerzas que estuvieron tras las dictaduras de Primo de Rivera y Franco, una república inestable y una fratricida Guerra Civil. (Editorial).



Matèries: Crisi de 1917 ; Vida política ; Restauració ; Vaga general 1917 ; Republicanisme ; Sindicalisme ; Nacionalisme ; Militars
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:1917
Localització: B. Antonio Martín (El Prat de Llobregat); B. Can Casacuberta (Badalona); Biblioteca Municipal de Cervelló; Biblioteca Central (Cornellà de Llobregat); Biblioteca El Molí (Molins de Rei); Biblioteca Central de Terrassa; B. Pilarín Bayés (Vic); B. Jaume Fuster (Gràcia-Barcelona); B. Ignasi Iglésias-Can Fabra (Sant Andreu-Barcelona); B. Xavier Benguerel (Sant Martí-Barcelona); B. Joan Maragall (Sarrià-Sant Gervasi-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1563
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Catalunya dels furs carlins : 1 de novembre de 1874 / Lluís Ferran Toledano González
Toledano González, Lluís Ferran


Barcelona : Rosa dels Vents, 2022
363 p. : il. ; 22 cm (Dies que han fet Catalunya
Bibliografia.

Historiar la Catalunya carlina és una bona ocasió per desfer mites i estereotips sobre la Catalunya interior, l'anomenada un xic despectivament "Catalunya del tractor". El carlisme català ha estat una de les cultures polítiques més riques de la Catalunya contemporània, expressió del monarquisme i de la contrarevolució a casa nostra, capaç d'inaugurar un dels cicles guerracivilistes més llargs de l'Europa del segle XIX, comparable a escala global amb els de Colòmbia i el Riu de la Plata. Malgrat les derrotes, es revifà en contextos històrics com el del Sexenni Democràtic (1868-1874), ja en plena societat industrial i burgesa. Aleshores, dirigit pel nou pretendent Carles VII, el carlisme català bastí una xarxa rica de sociabilitat amb cercles i casinos i amb desenes de capçaleres de premsa, mentre aconseguia tretze escons en les eleccions generals del 1871. En un teatre d'operacions particular, s'aixecaren en armes, com hem dit, l'abril del 1872, i no sucumbiren fins a final del 1876. (Editorial).



Matèries: Carlisme ; Nacionalisme ; Guerra carlina III ; Societat rural ; Vida política ; Associacions polítiques ; Premsa política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1874
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1563
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Front Nacional de Catalunya a Terrassa : (1940-1990) / Marc Ferrer i Murillo
Ferrer i Murillo, Marc


Terrassa : CEHT, 2021
110 p. : il. ; 21 cm
ISBN 9788409233946

El Front Nacional de Catalunya (FNC) va ser una organització política, que al llarg dels seus 50 anys d'existència, entre 1940 i 1990, va lluitar primer contra la dictadura franquista i contra la monarquia borbònica després, per l'assoliment de la democràcia, les llibertats, els drets i la justícia social, amb l'objectiu d'establir la independència de Catalunya. A Terrassa van existir, en diferents etapes, tres nuclis del FNC, als anys 40, anys 60 i anys 70. Mitjançant les fonts primàries (documents generats pel FNC i consulta de premsa) i la memòria oral (entrevistes a antics i antigues militants) es donarà a conèixer una història global del FNC a Terrassa, una història pràcticament desconeguda tot aportant informació i documentació inèdita i fets mai publicats.



Matèries: Nacionalisme ; Antifranquisme ; Partits polítics ; Catalanisme ; Independentisme ; Fonts documentals ; Història oral
Matèries:Front Nacional de Catalunya : FNC
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1940 - 1990
Autors add.:Centre d'Estudis Històrics de Terrassa
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; B. Districte 4 (Terrassa); B. Districte 5 (Terrassa); B. Districte 6 (Terrassa)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1563
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Josep Aragay : articles de combat a la premsa noucentista (1915-1934) / [Xavier Castanyer i Angelet (Ed.)]



Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2022
280 p. ; 22 cm (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 255) 
ISBN 9788491912361

Josep Aragay i Blanchar (Barcelona, 1889 - Breda, 1973) va ser dibuixant, pintor i ceramista, però també destacà com a teoritzador del Noucentisme amb la publicació d'articles, conferències, assaigs i crítiques d'art. Si bé no fou un autor prolífic en el món de les lletres, alguns dels seus textos com La pintura catalana contemporània, la seva herència i el seu llegat (1916) i, sobretot, El Nacionalisme de l'Art (1920) esdevindrien programàtics i sempre envoltats de polèmica. Aragay va publicar a Vell i Nou, La Revista, La Publicitat, La Veu de Catalunya o Mirador amb la voluntat d'infondre els valors ètics i estètics del classicisme a casa nostra. També es dedicà a combatre els artistes de la generació anterior -modernistes, romàntics i acadèmics- i els pintors d'avantguarda -futuristes i cubistes-, cosa que el posicionà com un dels autors més bel·ligerants del Noucentisme. Xavier Castanyer ha recuperat una trentena de textos "de combat" publicats entre 1915 i 1934, que s'ha encarregat d'analitzar i de posar en context en el marc general de l'art català contemporani i del període del Noucentisme en particular. Els articles han estat reproduïts en una segona part del llibre amb l'objectiu de posar l'obra teòrica d'Aragay a l'abast del lector. (Editorial).



Matèries: Antologies ; Artistes ; Pintors ; Dibuixants ; Crítics ; Art ; Noucentisme ; Pintura ; Art contemporani ; Nacionalisme
Matèries: Aragay i Blanchar, Josep (1889-1973)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1915 - 1934
Autors add.:Castanyer i Angelet, Xavier (Ed.)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1563
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estat Català (1922-2022) : 100 anys d'independentisme polític / [Fermí Rubiralta i Cases (Ed.) ; pròleg de Lluís Duran]



Barcelona : Editorial Base, 2022
198 p. ; 24 cm (Base històrica, 183) 
Bibliografia. Conté: Pròleg / Lluís Duran -- Introducció / Fermí Rubiralta -- Estat català (1922-1931) / Frederic J. Porta i Capdevila -- L'evolució d'Estat Català i del separatisme durant la República i la Guerra Civil (1931-1939) / Marc Santasusana i Corzan -- Estat Català sota el franquisme (1939-1968) / Fermí Rubiralta i Casas -- Les darreres dècades d'Estat Català (1969-2022) / Tomàs Callau i Bladé.
ISBN 9788419007216

Aprofitant l'efemèride, quatre dels historiadors que millor coneixen la seva història ens presenten, amb voluntat divulgativa i esperit de síntesi, els esdeveniments més destacats i els trets principals de l'organització creada per Francesc Macià el 1922. Tindrem l'oportunitat de conèixer, així, de primera mà, la trajectòria centenària d'un moviment polític que ha hagut de superar moltes barreres i no pocs obstacles per perpetuar, i estendre finalment de manera majoritària, el missatge independentista dins la societat catalana. (Editorial).



Matèries: Partits polítics ; Independentisme ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Epoca democràtica actual ; Nacionalisme ; Ideari polític ; Polítics ; Biografia
Matèries:Estat Català
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1922 - 2022
Autors add.:Rubiralta i Casas, Fermí (Ed.) ; Duran, Lluís (Pr.) ; Porta i Capdevila, Frederic J. ; Callau Bladé, Tomàs ; Santasusana i Corzan, Marc
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pere Aguilera, alcalde republicà de Rubí / Ramon Batalla i Galimany
Batalla i Galimany, Ramon


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
264 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409356263

Pere Aguilera i Garriga (Rubí, 1901-1991) pagès i fill de pagesos, inicia de ben jove una sòlida militància social i política que no abandonarà en tota la vida: cooperativista; dirigent del Centre Democràtic Republicà i impulsor del seu òrgan La Lluita; vicepresident de la Unió de Rabassaires de Catalunya; regidor i, a partir de 1934, alcalde de la ciutat per Esquerra Republicana de Catalunya. La proclamació de l'Estat Català, l'octubre de 1934, el porta a la destitució com a alcalde i a la presó per primer cop. La victòria del Front d'Esquerres, el febrer de 1936, el restitueix al capdavant de l'Ajuntament que continua liderant amb l'esclat de la Guerra Civil fins que s'incorpora al front com a milicià voluntari. De nou alcalde i de nou incorporat al front, amb la derrota és empresonat i condemnat a mort pel règim franquista. Commutada la pena i ja en llibertat, la seva generació viu en un exili interior, maldant per tirar endavant la família. Recuperada la democràcia, lidera la nova etapa d'Esquerra Republicana a la ciutat i el 1979 esdevé de nou regidor. A partir de 1983, retirat de la vida pública, rep el reconeixement públic i l'escalf popular a una llarga trajectòria de compromís i lluita per la justícia social i la llibertat nacional. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Polítics ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme
Matèries: Aguilera i Garriga, Pere (1901-1991)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Rubí ; Catalunya
Cronologia:1901 - 1991
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2021/11/Pere_Aguilera.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Artemi Aiguader : posar ordre a la rereguarda / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
199 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409348206

Artemi Aiguader i Miró (Reus, 1889 - Ciutat de Mèxic, 1946) inicia de ben jove un fort compromís polític que el porta el 1914, amb només vint-i-cinc anys, a esdevenir regidor republicà a Reus durant vuit anys. Passada la Dictadura primoriverista i instal·lat al cap i casal de Catalunya, el 1931 la proclamació de la República és el detonant d'una renovada militància, ara a Esquerra Republicana, de la qual en serà dirigent al Comitè Executiu Central, representant la Federació de Barcelona Ciutat. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el seu do de gents i caràcter enèrgic i resolutiu el duen primer al Comitè Central de Milícies Antifeixistes i després a esdevenir conseller de Seguretat Interior, des d'on es fa càrrec de l'ordre públic de Catalunya maldant per acabar amb el desgavell a la rereguarda. La derrota i l'exili el porten a França i finalment a Mèxic, -continuant com un actiu i lleial militant del partit- on hi mor sense haver pogut tornar mai a Catalunya. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Regidors ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Generalitat republicana ; Consellers ; Ordre públic ; Rereguarda ; Guerra civil espanyola ; Milícies populars ; Exili
Matèries: Aiguader i Miró, Artemi (1889-1946)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Reus ; Barcelona ; Catalunya ; França ; Mèxic
Cronologia:1889 - 1946
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2021/11/Artemi_Aiguader-1.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública Arús (Barcelona); Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pere Blasi : mestre, geògraf i diputat republicà / Jordi García Farrero
García i Farrero, Jordi


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
193 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409360697

Pere Blasi i Maranges (Puigcerdà, 1886 - Barcelona, 1961), fill de família republicana, mestre vocacional i jove inquiet, inicia el seu compromís cívic com a redactor del setmanari Ceretania i activista cultural a la seva vila natal. Destinat a l'escola nacional de Torroella de Montgrí, s'empelta a l'Empordà, on es casa i continua la seva militància cultural impulsant associacions com l'Ateneu Montgrí i publicacions com "Mont-Gris" i "Emporion". Paral·lelament a la seva tasca de renovació pedagògica, inicia els seus treballs de divulgació geogràfica amb l'edició de "Geografia elemental de Catalunya". Arran de l'adveniment de la República esdevé diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, fins que la derrota a la Guerra Civil el força a uns anys d'exili a França. Retornat al país, i depurat del magisteri públic per la repressió franquista, exerceix a l'escola privada de la seva filla i enllesteix l'edició de la seva obra geogràfica cabdal, "Les terres catalanes", un tribut d'amor al país, a la cultura i a la seva gent. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Mestres ; Geògrafs ; Polítics ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Diputats al Parlament de Catalunya ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Franquisme ; Depuracions polítiques
Matèries: Blasi i Maranges, Pere (1886-1961)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Puigcerdà ; Catalunya ; França
Cronologia:1886 - 1961
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/03/blasi.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Víctor Torres : una vida republicana / Manel López Esteve
López Esteve, Manel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
239 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409369454

Víctor Torres i Perenya (Lleida, 1915-2011) fa honor a les seves dues il·lustres nissagues de republicans lleidatans i inicia de ben jove un compromís polític, amb Esquerra Republicana, que no abandonarà mai al llarg de la vida. Amb l'esclat de la Guerra Civil, lidera els joves milicians de les JEREC de les terres de Ponent que s'allisten voluntaris a la Columna Macià-Companys; i durant el conflicte armat, lluita com a comissari primer al front d'Aragó i després al front del Segre. A l'exili, és el braç dret del president de la Generalitat Josep Irla; a la del franquisme, retorna a Catalunya i esdevé un dels líders de la renascuda Esquerra Republicana; i durant la represa democràtica, serà diputat de les dues primeres legislatures del Parlament de Catalunya. I ja en la vellesa, retirat de la primera línia política, esdevé un exemple pels joves que venen darrere, als quals mai no escatimarà els seus consells, suport i encoratjament. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Generalitat a l'exili ; Guerra civil espanyola ; Milícies populars ; Exili ; Transició democràtica ; Diputats al Parlament de Catalunya
Matèries: Torres i Perenya, Víctor (1915-2011)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Lleida ; Catalunya ; França
Cronologia:1915 - 2011
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/02/víctor-torres.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Sauret : tasca i esperança / Àlvar Llobet
Llobet, Alvar


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
287 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409400423

Joan Sauret i Garcia (Balaguer, 1899-1985) emigra en l'adolescència a Argentina, iniciant a Buenos Aires, en paral·lel, una perenne vocació periodística a través de Ressorgiment i un sòlid compromís polític amb el catalanisme republicà. Tornat a la seva ciutat natal, el 1925 crea Pla i Muntanya, quinzenal d'àmbit comarcal; el 1930 impulsa el Centre Català Republicà; el 1931 participa en la fundació d'Esquerra Republicana; i el 1932 esdevé diputat al Parlament de Catalunya, tasca que compagina amb la de periodista a La Humanitat. Amb la derrota de la Guerra Civil, s'exilia a França on esdevé estret col·laborador del secretari general d'ERC Josep Tarradellas, al qual succeeix al capdavant de l'organització des del 1954 i durant vint-i-dos anys, mantenint la flama del partit a través de Tribuna, alhora que impulsa l'incipient moviment federalista europeu. Amb la fi del franquisme, el 1976, cedeix el lideratge d'Esquerra Republicana a Heribert Barrera, deixa escrita la peripècia de la diàspora a L'exili polític català i retorna al seu bressol a la vora del Segre, per a morir-hi en pau. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Periodistes ; Polítics ; Republicanisme ; Partits polítics ; Premsa política ; Nacionalisme ; Generalitat republicana ; Diputats al Parlament de Catalunya ; Generalitat a l'exili ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Sauret i Garcia, Joan (1899-1985)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Balaguer ; Argentina ; Catalunya
Cronologia:1899 - 1985
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/05/sauret.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Memorial Democràtic; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ventura Gassol : una biografia política / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
272 p. : il. col. ; 19 * 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409412396

Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, 1893 - Tarragona, 1980) inicia de ben jove un sòlid compromís amb el catalanisme polític i cultural, com a propagandista i activista i com a notable poeta. Exiliat arran de la Dictadura primoriverista, s'alia a Estat Català, esdevé un dels lloctinents de Francesc Macià i participa en la insurrecció de Prats de Molló, acompanyant posteriorment el líder separatista en el seu periple americà. Retornat a Catalunya participa en la fundació d'Esquerra Republicana i en l'adveniment de la República i la Generalitat de Catalunya. Com a conseller d'Instrucció Pública i de Cultura promou una obra de govern que continua, actualitza i amplia l'endegada per la Mancomunitat, malgrat el convuls període en la qual es desenvolupa. Empresonat amb tot el Govern arran els Fets d'Octubre de 1934, reprèn la tasca de conseller arran la victòria del Front d'Esquerres del 1936, per a tot seguit afrontar durant la Guerra Civil el salvament de vides i patrimoni abans d'haver d'exiliar-se per les amenaces dels incontrolats. Allunyat de la primera línia política, viu un segon exili a cavall de França i Suïssa fins el seu retorn a Catalunya, a la del franquisme, per a morir-hi en pau. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Fets de Prats de Molló ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Generalitat republicana ; Consellers ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Gassol i Rovira, Bonaventura (1893-1980)
Matèries:Estat Català ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Selva del Camp, la ; Catalunya ; França ; Suïssa
Cronologia:1893 - 1980
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/07/biografia-ventura-gassol-versio-web.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Setmanari L'Opinió i la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya (1928-1931) / Jaume Guillamet
Guillamet i Lloveras, Jaume


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
185 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409327102

El setmanari L'Opinió (1928-1931) neix en plena dictadura de Primo de Rivera, amb el propo`sit de ser el perio`dic de "la jove democràcia catalana", i obre un debat molt viu entre catalanistes, republicans, separatistes, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. El nucli promotor esta` format per Joan Lluhí, Joan Casanelles, Pere Comas i Antoni Xirau. El primer cronista és Josep Pla i els col·laboradors més assidus són els comunistes Jaume Miravitlles i Jordi Arquer. Dimitit el dictador i declarat "setmanari socialista", l'anomenat Grup de L'Opinió promou un Manifest d'Intel·ligència Republicana i una posterior Conferència d'Esquerres Catalanes, que culmina en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb el lideratge de Francesc Macià i la prese`ncia destacada de Lluiïs Companys. En tres anys comptats, el setmanari L'Opinió ha assolit dos altres èxits no previstos: guanyar les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 i proclamar la República Espanyola i la República Catalana. (Editorial).


Matèries: Premsa política ; Revistes ; Periodisme ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Intel·lectuals
Matèries:Opinió, L'. Setmanari ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1928 - 1931
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2021/09/El_setmanari-L_Opinio-1.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dalmau Costa, mestre de cerimònies de dues nacions / Lluís Burillo
Burillo Toledano, Lluís


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2020
274 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409254040

Dalmau Costa i Vilanova (El Port de la Selva, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1974) inicia des de ben jove un intens compromís cívic, polític i cultural amb el catalanisme republicà que el porta a participar, el 1931, en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1932 esdevé el primer cap de cerimonial del Parlament de Catalunya, i durant la Guerra Civil, també de la Generalitat. Amb la derrota del 1939, aquestes responsabilitats el duran a l'exili. A partir de 1944 prospera socialment i econòmicament a Mèxic, on esdevé tot un referent del món de la restauració i un relacions públiques excel·lent. Gràcies a aquesta nova posició i un compromís intacte amb el país, arriba a ser un dels principals mecenes culturals de l'exili català, -en complicitat amb la seva esposa, l'actriu Emma Alonso- sense abandonar mai, ni la militància al seu partit de tota la vida, ni la lleialtat a les institucions nacionals catalanes. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Cuiners ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Generalitat republicana ; Càrrecs públics ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Costa i Vilanova, Dalmau (1902-1974)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Port de la Selva, el ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1902 - 1974
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2020/11/Dalmau_Costa_nov_2021.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública Arús (Barcelona); Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1563
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Puig Pujades (1883-1949) : cultura, periodisme i pensament polític en el catalanisme republicà / Anna Teixidor i Colomer ; [dirigida per: Jaume Guillamet]
Teixidor i Colomer, Anna


2012
Dirigida per: Guillamet, Jaume. Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació, 2012
650 p. ; 30 cm
També disponible en versió electrònica.

Josep Puig Pujades (1883-1949) fou el principal renovador del republicanisme empordanès que entroncà la vella tradició federal amb el catalanisme progressista del primer terç del segle XX. La seva àmplia producció periodística i literària permeten constatar l'important paper ideològic que va desenvolupar com a intel·lectual en l'objectiu de crear un projecte cívicocultural com a eina transformadora de la societat a través del foment de l'educació i la cultura. Els càrrecs de govern que assumí durant la Segona República i les responsabilitats en l'òrgan directori d'Esquerra Republicana de Catalunya contribuïren a forjar-lo com una de les figures més rellevants del catalanisme republicà anterior a la guerra civil.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Polítics ; Periodistes ; Escriptors ; Intel·lectuals ; Pensament polític ; Nacionalisme ; Federalisme ; Republicanisme ; Catalanisme ; República espanyola II ; Generalitat republicana ; Educació ; Cultura ; Partits polítics ; Eleccions ; Premsa política ; Exili ; Guerra civil espanyola
Matèries: Puig i Pujades, Josep (1883-1949)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Figueres ; Catalunya
Cronologia:1883 - 1949
Autors add.:Guillamet i Lloveras, Jaume (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/handle/10803/108719
Localització: Universitat Pompeu Fabra; B. Fages de Climent (Figueres)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 79
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3