Fermí Rubiralta. Josep Dencàs i Puigdollers : "Ni les JERC eren un moviment feixista, ni Dencàs era un feixista" / Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 271 (octubre 2024), p. 80-81 : il. (Biblioteca Sàpiens) 

La Primera Conferència del Front Nacional de Catalunya / Agustí Barrera i Puigví
Barrera i Puigví, Agustí


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 147-155 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023.

L'Independentisme : una perspectiva històrica / Albert Fabà Prats
Fabà i Prats, Albert


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 512 (octubre 2024), p. 14-16: il. (Bitllets) 

"Els qui van parlar". La delación catalana del complot de Prats de Molló / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 12, núm. 25 (2023) , p. 187-207 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'article aporta nova informació sobre la desarticulació del complot de Prats de Molló del novembre de 1926. A partir de documentació procedent dels Arxius Nacionals francesos i de l'Arxiu Nacional de Catalunya, la recerca detalla una delació involuntària al començament d'aquest any d'un grup de membres del propi Estat Català. El moviment de Francesc Macià pretenia envair Catalunya amb un contingent de catalans i italians, alliberar-la de la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República catalana. L'article demostra que, al marge d'altres informacions recaptades pels governs d'Espanya i França, van ser les confessions innocents d'un grapat de joves separatistes les que van exposar amb major claredat a la República francesa els propòsits macianistes, i que, per tant, van ser membres del mateix Estat Català els qui van contribuir a delatar el seu objectiu militar, al marge d'espies o agents infiltrats.

Una Estrella sobre una tomba d'Anderlecht. Francesc Català i Serra, voluntari d'Estat Català als Fets de Prats de Molló, mort a l'exili a Bèlgica / Jordi Miró i Riba, Francesc Morera Menéndez, Florenci Crivillé i Estragués
Miró i Riba, Jordi


En: 263464 L'Associacionisme cultural i nacional als Països Catalans, fins a 1939 : Il Jornades d'Història i Debat Nacional : Prats de Molló, 21 i 22 d'octubre de 2023. Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2024. p. 171-200 : il

Daniel Cardona. Obra escrita completa / edició a cura de Frederic J. Porta



Terrassa : Rafael Dalmau Editor, 2024
520 p. ; 17 * 24 cm
ISBN 9788423209064

Daniel Cardona (Barcelona, 1890 - Sant Just Desvern, 1943), cent anys després de la seva eclosió com a líder de l'independentisme català, juntament amb Francesc Macià -de qui va discrepar profundament-, és avui un personatge molt desconegut. En expressions manllevades del prologuista d'aquesta obra, Fermí Rubiralta, aquesta desconeixença respon a la seva caracterització com a personatge tabú per a la historiografia frontpopulista, a la incomoditat en determinats sectors del catalanisme històric d'alguns dels seus plantejaments o, simplement, al seu nacionalisme ferm, transparent i intransigent, consciència crítica d'altres viaranys polítics menys directes. Segons Rubiralta, aquest desconeixement general, paradoxalment, es contraposa amb la veneració que la seva imatge segueix despertant dins de determinats cercles, en alguns casos una devoció gairebé mística. Joan Salvat-Papasseit -poeta, íntim amic de Cardona i militant de primera hora d'Estat Català- el qualificava de "boig legionari al servei de la pàtria". La Fundació Reeixida ha impulsat, arran del vuitantè aniversari de la mort de Cardona, una tasca de recopilació documental, de divulgació del seu pensament i de reconeixement de la seva trajectòria que ara dona un nou fruit: el recull de l'obra escrita completa, possible gràcies a l'abnegat treball de Frederic J. Porta i, que ha coordinat un equip de treball per recopilar i transcriure els escrits de Vibrant. Refractari a tot protagonisme, Daniel Cardona va escriure molta de la seva obra sense signatura o amb el pseudònim esmentat, fet que complica la tasca d'identificació de l'autoria dels textos. A despit d'això, com descobrirà el lector, Cardona mai no va ser un teòric, sinó un home abocat a l'acció. Els seus escrits no ofereixen un sistema d'idees ni elucubracions abstractes; la seva vocació i el seu estil són revolucionaris, i la seva escriptura és de combat. La lectura dels escrits de Cardona esdevé, avui, imprescindible. (Editorial).

Popular Culture, Identity, and Politics in Contemporary Catalonia [Fitxer informàtic] / Lluís Bellas, Manuel Delgado, Mireia Guil, [et al.]



Martlesham : Boydell and Brewer, [2023]
1 recurs en línia (196 p.) (Tamesis Studies in Popular and Digital Cultures, 4 ) 
Conté: Introduction: Culture, Identity, and Politics in Contemporary Catalonia / Alessandro Testa and Mariann Vaczi -- Castells, Myths, and Allegories of Nation-Building / Mariann Vaczi -- The Ritual Making of Central Catalonia 1: National Identity and the Hanging of the Donkey / Alessandro Testa -- The Ritual Making of Central Catalonia 2: Comparses and the Dynamics of Inclusive Nationalism / Alessandro Testa -- Reclaiming the Cathar Past: At the Crossroads between Identity Politics and Tourist Economies in Catalonia / Camila del Mármol -- The Heritage of the Humiliated: Popular Resistance in Defense of the "Bous" in the Lands of the Ebro / Manuel Delgado, Romina Martínez Algueró, Sarai Martín López -- Communities without Festivities? Community Effects, Transformations, and Conflicts after Covid-19 in Catalonia / Venetia Johannes -- Afterword: Beneath the Nation: Collective Creation and Civic Need / Dorothy Noyes.
ISBN 9781855664036

Grounded in ethnographic research, this edited collection examines the intersections between grassroots culture, local identities, and the politics of catalanisme and independentisme from the end of the Francoist period to the present day. Through studies of various cultural manifestations including festivals, human tower-building, gastronomy, and bull-runs, chapters explore how civil mobilisation, women's increasing participation in the public sphere, and issues of gentrification and heritagisation have intertwined with identity politics and nationalist trends. An important consideration is how a popular culture centred on sociability responded to the lockdowns and restrictions of the COVID-19 pandemic. More generally, the book reflects on the politicisation of culture and its role in nation-building, problematising such concepts as 'inclusion', 'integration', 'authenticity', 'belonging', and 'identity'.

El Complot de Prats de Molló / J. Carner-Ribalta
Carner i Ribalta, Josep


2a ed.
Barcelona : Rafael Dalmau, 2024
136 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 266) 
ISBN 9788423202539

L'episòdica gesta que, per manca d'una més significativa denominació, hom ha convingut en designar emprant maquinalment el nom de la petita vila del Vallespir, a la Catalunya-Nord, marca un moment particular de la història centenària del catalanisme institucional, o sigui el procés contemporani d'evolució de la consciència cultural i política de Catalunya com a poble.

Una Proposta de separatisme català francòfil : la proclamació de la República Catalana peninsular de Díaz Capdevila i la Lliga Nacionalista Catalana (París, gener de 1922) / Josep Pich Mitjana, Frederic J. Porta, Fermí Rubiralta Casas
Pich i Mitjana, Josep


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 87-113 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Els principals objectius de l'article són estudiar el contingut i l'abast d'una fins ara desconeguda proposta de separatisme català francòfil, i posar-lo en relació amb el desenvolupament inicial del moviment independentista català. L'article aporta informació sobre un personatge pràcticament oblidat: Llucià Trinitat Díaz Capdevila, qui impulsà i dirigí des de 1903 a París la Lliga Nacionalista Catalana (LNC), adherida a la Unió Catalanista, així com també els Republicans Socialistes Catalans (RSC). El gener de 1922 publicà un manifest on declarava la independència de la Catalunya peninsular, com a base d'un projecte federal "francoibèric", o fins i tot "retornar a França per pacte autonòmic federatiu". Informà de la declaració d'independència i la constitució del govern provisional tant el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, com la premsa i les principals associacions catalanistes.

Josep Dencàs i Puigdollers : El conseller maleït (1960-1966) / [ressenya de.] David Martínez Fiol
Martínez Fiol, David


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2024), núm. 15 (Ressenya) 
Ressenya de:
. Josep Dencàs i Puigdollers : El conseller maleït (1960-1966) / Frederic J. Porta i Capdevila, Fermí Rubiralta i Casas, Fèlix Villagrassa i Hernàndez : Editorial Base, 2024

Exemple de Sèrbia en el naixement de l'independentisme polític català (1912-1918) / Frederic J. Porta
Porta i Capdevila, Frederic J.


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2024), núm. 15 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present article ressegueix l'exemple de Sèrbia en el procés de naixement de. l'independentisme polític català. Durant les dues guerres balcàniques (1912-1913) i la Gran. Guerra (1914-1918), Sèrbia va emergir per diversos motius com un exemple cap al qual van projectar-se esperances i anhels dels separatistes aixoplugats sota el paraigua de la Unió Catalanista. L'exemple serbi va contribuir a la radicalització d'un espai que es trobava aleshores immers en una crisi i transformació que culminaria en la formació de les primeres organitzacions independentistes durant la crisi final del règim de la Restauració. La distància i el poc que es coneixia del país balcànic va permetre que es desfermessin les idealitzacions i les mitificacions d'un país i del seu moviment nacionalista. No seria fins a la transformació de l'exemple irlandès al tombant de 1918 a 1919 que l'exemple serbi quedaria obsolet.

La Declaració de la nació catalana i el dret a l'autodeterminació a la vila de Montblanc l'any 1922 / Josep M. Porta i Balanyà
Porta i Balanyà, Josep M.


En: El Foradot. Montblanc, núm. 132 (octubre 2022), p. 18-22 : il.

Social costs and policy preferences : evidence from territorial strategies in Catalonia / Laia Balcells, Alexander Kuo
Balcells, Laia


En: Nations _ nationalism. Cambridge (UK). Vol. 30, núm. 4 (October 2024), p. 700-718
Notes. Referències bibibliogràfiques.

El Catalanisme a Banyoles / Jordi Galofré, Josep Grabuleda i Xavier Crehuet
Galofré i Illamola-Simal, Jordi


[Girona] : Rigau Editors, 2020
227 p. : il. col. ; 22 cm
ISBN 9788409263523

El llibre presenta la història del catalanisme a Banyoles des dels seus orígens (amb entitats com la Lliga Catalanista de Banyoles i la Unió Nacionalista Catalana) fins a l'actualitat (amb el creixement de l'independentisme), passant per l'etapa republicana, la dictadura franquista i la transició. Esmenta les aportacions dels personatges més destacats del moviment, com Salvador Masgrau i Cordomí, Candi Corominas i Illa, Josep Esparch i de Ameller i molts altres. Recull també els resultats electorals recents que mostren el suport majoritari a la independència de Catalunya.

La República de los No Independentistas / [coordinació editorial: Andreu Mas i Delblanch i Maria Cabello]



Banyoles : Nautilus Comunicació i Cultura, 2018
395 p. : il. col. ; 24 cm
A portada: #Nousrepublicans.
ISBN 9788494833410

Una piulada a Twitter va iniciar una bola de neu que ha acabat esdevenint tot un moviment, del qual en formen part prop d'un centenar de persones i que s'han batejat amb el hastagh #NousRepublicans. Tots ells són persones que han apostat per la República catalana en el transcurs de l'últim any.

La Articulación de la indignación del pueblo catalán : rasgos populistas en la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) / Tobias Thybo
Thybo, Tobias


En: Revista Historia Autónoma. Madrid, núm. 15 (2019) , p. 189-205
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Amposta s'uneix en contra de la sentència del procés



En: Revista Amposta, Núm. 936 (octubre 2019), p. 7 : il. (Ciutat) 

Amposta, capital ebrenca de la Via Catalana



En: Revista Amposta, Núm. 864 (octubre 2013), p. 2-5 : il. (Ciutat) 

La Via Catalana cap a la independència



En: Revista Amposta, Núm. 862 (agost 2013), p. 46-47 : il. (Tribuna) 

Catalanisme i obrerisme / Jordi Arquer ; [edició de: Xavi Milian, Roc Solà ; epíleg: Ignasi Bea Seguí]
Arquer i Saltor, Jordi


Manresa ; [Tarragona] : Tigre de Paper : Lo Diable Gros, 2023
364 p. ; 23 cm (Fil roig) 
Bibliografia.
ISBN 9788418705533

Recull antològic dels llibres i opuscles publicats pel militant del POUM Jordi Arquer, pioner català en la teorització de l'alliberament nacional i social al segle XX. Catalanisme i obrerisme recull una antologia de tots els llibres i opuscles publicats pel militant independentista i socialista Jordi Arquer durant la dictadura de Primo de Rivera, la II República, la Guerra Civil i la postguerra, des del seu exili a Mèxic. En les seves publicacions hi trobem la voluntat de difondre i conscienciar sobre dues qüestions, que per a ell no sols tindran la mateixa transcendència, sinó que són dues cares de la mateixa moneda: la llibertat dels Països Catalans i la revolució socialista. Com diria ell mateix: "Com més català més socialista, com més socialista més català". Des de la seva joventut, no sols serà un destacat teòric autodidacta (el 1926 crearà els Cercles d'Estudis Marxistes que seran l'origen del Partit Comunista Català), sinó que també serà un líder polític (fundació del PCC, fusió amb el grup de Maurín per crear el Bloc Obrer i Camperol i, posteriorment, amb el grup de Nin el POUM...) i sindical (CADCI, CNT i UGT). La seva obsessió per la indestriabilitat de la qüestió nacional i social, present a les planes de L'Hora, farà que sigui etiquetat despectivament com "del grup nacionalista" dins del comunisme heterodox dels anys 30. El pròleg a "El comunisme i la qüestió nacional i colonial", "Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas"... i "El futur de Catalunya i els deures polítics de l'emigració catalana", publicat l'any 1943 des de Mèxic, on defensa la tríada independència, socialisme i Països Catalans, són importants assajos, que podem considerar una de les primeres pedres de l'espai ideològic que actualment coneixem com a esquerra independentista. (Editorial).