L'Aportació de la diàspora catalana a la història del moviment independentista : el "Grop" de Santiago de Cuba (1907-1959) / Fermí Rubiralta i Casas
Comas Angelet, Roser


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 8-14 : il. (Dossier. Dos berguedans en l'inici de l'independentisme català) 
Notes.

El passat dia 26 de novembre de 2024 els descendents de Trinitat Comas i Corbera feien lliurament a l'Arxiu Nacional de Catalunya de la fotografia que immortalitza l'acte d'hissada de la senyera amb el qual el 10 d'octubre de 1907 s'inaugurava oficialment el primer estatge del "Catalunya. Grop Nacionalista Radical".

Trinitat Comas i Joan Oristrell, del catalanisme radical a l'independentisme / Roser Comas Angelet
Comas Angelet, Roser


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 15-20 : il. (Dossier. Dos berguedans en l'inici de l'independentisme català) 
Notes.

Apunts biogràfics de Trinitat Comas i Joan Oristrell.

10 d'octubre de 1907: inauguració del primer estatge del "Catalunya. Grop nacionalista radical", a Santiago de Cuba : lectura i interpretació / Manel Escobet Giró
Escobet i Giró, Manel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 21-28 : il. (Dossier. Dos berguedans en l'inici de l'independentisme català) 

Entre mans tenim una fotografia documental pura. Es tractava de donar visibilitat a un fet, per tant el seu primer objectiu seria el de comunicar aquest fet. Objectiu, al nostre entendre, àmpliament assolit. Amb la intenció de fer un estudi, el més complet possible d'aquesta imatge, desglossarem ara els diferents aspectes d'un esquema basic de la comunicació.

Reeixida: suma i fes història / Oriol Falguera
Falguera, Oriol


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 29-34 : il. (Dossier. Dos berguedans en l'inici de l'independentisme català) 

La Fundació Reeixida va ser creada l'any 2003. La idea de treball era clara: Països Catalans i llengua catalana. D'aquesta manera veterans activistes i promotors de la defensa de la llengua i del país complet engreixaren el seu patronat, fent real el de Fraga a Maó a Salses a Guardamar. De fet, durant un llarg període la CAL i la fundació Reeixida anaren de bracet.

Catalunya, quùestió d'Estat (1968-2024) : aproximació a l'evolució de l'independentisme català contemporani / Jaume Renyer Alimbau
Renyer i Alimbau, Jaume


Lleida : Pagès, 2025
160 p. ; 22 cm (Argent viu, 178) 
ISBN 978-84-1303-672-4

Catalunya, qüestió d'Estat (1968-2024) és la nova versió actualitzada de l'assaig que, amb el subtítol Vint-icinc anys d'independentisme català (1968-1993), guanyà el premi Rovira i Virgili atorgat per Òmnium Cultural del Tarragonès i fou publicat per Edicions El Mèdol (1994), amb pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira. Aquest cop, l'autor tracta l'evolució de l'independentisme català fins al 2024, amb la pretensió de contribuir a la reflexió crítica i la reformulació del projecte nacional català sobre noves bases ideològiques i estratègiques. (Editorial).

Del 25A a l'1O : el procés sobre la independència a Catalunya / Mar Arnau Roig
Arnau Roig, Mar


[2019]
42 f. : il. col. ; 30 cm
Presentat al: "Premi de Treball de Recerca de Batxillerat 2020". A la portada: Treball de recerca. 2n Batxillerat. Curs 2018//2019.

Robert Surroca. Tot mirant enrere : històries de la clandestinitat / Robert Surroca i Tallaferro
Surroca i Tallaferro, Robert


Barcelona : Base, 2025
608 p. ; 18 cm (Base Històrica, 214) 
ISBN 9788410131798

En aquesta obra, Robert Surroca fa un repàs de la seva vida i a través del seu activisme personal podem resseguir la lluita dels catalans per recuperar la identitat i la democràcia atacades per la dictadura franquista. Dins del Front Nacional de Catalunya, on era membre del Consell Nacional, es va responsabilitzar del control de les multicopistes, la distribució de la propaganda clandestina, normes de seguretat, accions al carrer, el pas de la frontera i va crear l'arxiu del Front Nacional de Catalunya que ha esdevingut un fons documental, obert a tothom, de primer ordre tant de la clandestinitat com de l'exili català. (Editorial).

LaGarrotxa.info : diari digital de la Garrotxa : especial Referèndum Independència de Catalunya 25 d'abril de 2010



[S.l.] : LaGarrotxa.info, 2010
[4] p. : il. ; 41 cm, pleg. a 21 * 29 cm
Suplement especial imprès del diari digital LaGarrotxa.info.

Fermí Rubiralta. Josep Dencàs i Puigdollers : "Ni les JERC eren un moviment feixista, ni Dencàs era un feixista" / Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 271 (octubre 2024), p. 80-81 : il. (Biblioteca Sàpiens) 

La Primera Conferència del Front Nacional de Catalunya / Agustí Barrera i Puigví
Barrera i Puigví, Agustí


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 147-155 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023.

L'Independentisme : una perspectiva històrica / Albert Fabà Prats
Fabà i Prats, Albert


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 512 (octubre 2024), p. 14-16: il. (Bitllets) 

"Els qui van parlar". La delación catalana del complot de Prats de Molló / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 12, núm. 25 (2023) , p. 187-207 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'article aporta nova informació sobre la desarticulació del complot de Prats de Molló del novembre de 1926. A partir de documentació procedent dels Arxius Nacionals francesos i de l'Arxiu Nacional de Catalunya, la recerca detalla una delació involuntària al començament d'aquest any d'un grup de membres del propi Estat Català. El moviment de Francesc Macià pretenia envair Catalunya amb un contingent de catalans i italians, alliberar-la de la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República catalana. L'article demostra que, al marge d'altres informacions recaptades pels governs d'Espanya i França, van ser les confessions innocents d'un grapat de joves separatistes les que van exposar amb major claredat a la República francesa els propòsits macianistes, i que, per tant, van ser membres del mateix Estat Català els qui van contribuir a delatar el seu objectiu militar, al marge d'espies o agents infiltrats.

Una Estrella sobre una tomba d'Anderlecht. Francesc Català i Serra, voluntari d'Estat Català als Fets de Prats de Molló, mort a l'exili a Bèlgica / Jordi Miró i Riba, Francesc Morera Menéndez, Florenci Crivillé i Estragués
Miró i Riba, Jordi


En: 263464 L'Associacionisme cultural i nacional als Països Catalans, fins a 1939 : Il Jornades d'Història i Debat Nacional : Prats de Molló, 21 i 22 d'octubre de 2023. Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2024. p. 171-200 : il

Daniel Cardona. Obra escrita completa / edició a cura de Frederic J. Porta



Terrassa : Rafael Dalmau Editor, 2025
520 p. ; 17 * 24 cm
ISBN 9788423209064

Daniel Cardona (Barcelona, 1890 - Sant Just Desvern, 1943), cent anys després de la seva eclosió com a líder de l'independentisme català, juntament amb Francesc Macià -de qui va discrepar profundament-, és avui un personatge molt desconegut. En expressions manllevades del prologuista d'aquesta obra, Fermí Rubiralta, aquesta desconeixença respon a la seva caracterització com a personatge tabú per a la historiografia frontpopulista, a la incomoditat en determinats sectors del catalanisme històric d'alguns dels seus plantejaments o, simplement, al seu nacionalisme ferm, transparent i intransigent, consciència crítica d'altres viaranys polítics menys directes. Segons Rubiralta, aquest desconeixement general, paradoxalment, es contraposa amb la veneració que la seva imatge segueix despertant dins de determinats cercles, en alguns casos una devoció gairebé mística. Joan Salvat-Papasseit -poeta, íntim amic de Cardona i militant de primera hora d'Estat Català- el qualificava de "boig legionari al servei de la pàtria". La Fundació Reeixida ha impulsat, arran del vuitantè aniversari de la mort de Cardona, una tasca de recopilació documental, de divulgació del seu pensament i de reconeixement de la seva trajectòria que ara dona un nou fruit: el recull de l'obra escrita completa, possible gràcies a l'abnegat treball de Frederic J. Porta i, que ha coordinat un equip de treball per recopilar i transcriure els escrits de Vibrant. Refractari a tot protagonisme, Daniel Cardona va escriure molta de la seva obra sense signatura o amb el pseudònim esmentat, fet que complica la tasca d'identificació de l'autoria dels textos. A despit d'això, com descobrirà el lector, Cardona mai no va ser un teòric, sinó un home abocat a l'acció. Els seus escrits no ofereixen un sistema d'idees ni elucubracions abstractes; la seva vocació i el seu estil són revolucionaris, i la seva escriptura és de combat. La lectura dels escrits de Cardona esdevé, avui, imprescindible. (Editorial).

Popular Culture, Identity, and Politics in Contemporary Catalonia [Fitxer informàtic] / Lluís Bellas, Manuel Delgado, Mireia Guil, [et al.]



Martlesham : Boydell and Brewer, [2023]
1 recurs en línia (196 p.) (Tamesis Studies in Popular and Digital Cultures, 4 ) 
Conté: Introduction: Culture, Identity, and Politics in Contemporary Catalonia / Alessandro Testa and Mariann Vaczi -- Castells, Myths, and Allegories of Nation-Building / Mariann Vaczi -- The Ritual Making of Central Catalonia 1: National Identity and the Hanging of the Donkey / Alessandro Testa -- The Ritual Making of Central Catalonia 2: Comparses and the Dynamics of Inclusive Nationalism / Alessandro Testa -- Reclaiming the Cathar Past: At the Crossroads between Identity Politics and Tourist Economies in Catalonia / Camila del Mármol -- The Heritage of the Humiliated: Popular Resistance in Defense of the "Bous" in the Lands of the Ebro / Manuel Delgado, Romina Martínez Algueró, Sarai Martín López -- Communities without Festivities? Community Effects, Transformations, and Conflicts after Covid-19 in Catalonia / Venetia Johannes -- Afterword: Beneath the Nation: Collective Creation and Civic Need / Dorothy Noyes.
ISBN 9781855664036

Grounded in ethnographic research, this edited collection examines the intersections between grassroots culture, local identities, and the politics of catalanisme and independentisme from the end of the Francoist period to the present day. Through studies of various cultural manifestations including festivals, human tower-building, gastronomy, and bull-runs, chapters explore how civil mobilisation, women's increasing participation in the public sphere, and issues of gentrification and heritagisation have intertwined with identity politics and nationalist trends. An important consideration is how a popular culture centred on sociability responded to the lockdowns and restrictions of the COVID-19 pandemic. More generally, the book reflects on the politicisation of culture and its role in nation-building, problematising such concepts as 'inclusion', 'integration', 'authenticity', 'belonging', and 'identity'.

El Complot de Prats de Molló / J. Carner-Ribalta
Carner i Ribalta, Josep


2a ed.
Barcelona : Rafael Dalmau, 2024
136 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 266) 
ISBN 9788423202539

L'episòdica gesta que, per manca d'una més significativa denominació, hom ha convingut en designar emprant maquinalment el nom de la petita vila del Vallespir, a la Catalunya-Nord, marca un moment particular de la història centenària del catalanisme institucional, o sigui el procés contemporani d'evolució de la consciència cultural i política de Catalunya com a poble.

Una Proposta de separatisme català francòfil : la proclamació de la República Catalana peninsular de Díaz Capdevila i la Lliga Nacionalista Catalana (París, gener de 1922) / Josep Pich Mitjana, Frederic J. Porta, Fermí Rubiralta Casas
Pich i Mitjana, Josep


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 87-113 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Els principals objectius de l'article són estudiar el contingut i l'abast d'una fins ara desconeguda proposta de separatisme català francòfil, i posar-lo en relació amb el desenvolupament inicial del moviment independentista català. L'article aporta informació sobre un personatge pràcticament oblidat: Llucià Trinitat Díaz Capdevila, qui impulsà i dirigí des de 1903 a París la Lliga Nacionalista Catalana (LNC), adherida a la Unió Catalanista, així com també els Republicans Socialistes Catalans (RSC). El gener de 1922 publicà un manifest on declarava la independència de la Catalunya peninsular, com a base d'un projecte federal "francoibèric", o fins i tot "retornar a França per pacte autonòmic federatiu". Informà de la declaració d'independència i la constitució del govern provisional tant el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, com la premsa i les principals associacions catalanistes.

Josep Dencàs i Puigdollers : El conseller maleït (1960-1966) / [ressenya de.] David Martínez Fiol
Martínez Fiol, David


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2024), núm. 15 (Ressenya) 
Ressenya de:
. Josep Dencàs i Puigdollers : El conseller maleït (1960-1966) / Frederic J. Porta i Capdevila, Fermí Rubiralta i Casas, Fèlix Villagrassa i Hernàndez : Editorial Base, 2024

Exemple de Sèrbia en el naixement de l'independentisme polític català (1912-1918) / Frederic J. Porta
Porta i Capdevila, Frederic J.


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2024), núm. 15 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present article ressegueix l'exemple de Sèrbia en el procés de naixement de. l'independentisme polític català. Durant les dues guerres balcàniques (1912-1913) i la Gran. Guerra (1914-1918), Sèrbia va emergir per diversos motius com un exemple cap al qual van projectar-se esperances i anhels dels separatistes aixoplugats sota el paraigua de la Unió Catalanista. L'exemple serbi va contribuir a la radicalització d'un espai que es trobava aleshores immers en una crisi i transformació que culminaria en la formació de les primeres organitzacions independentistes durant la crisi final del règim de la Restauració. La distància i el poc que es coneixia del país balcànic va permetre que es desfermessin les idealitzacions i les mitificacions d'un país i del seu moviment nacionalista. No seria fins a la transformació de l'exemple irlandès al tombant de 1918 a 1919 que l'exemple serbi quedaria obsolet.

La Declaració de la nació catalana i el dret a l'autodeterminació a la vila de Montblanc l'any 1922 / Josep M. Porta i Balanyà
Porta i Balanyà, Josep M.


En: El Foradot. Montblanc, núm. 132 (octubre 2022), p. 18-22 : il.