Crònica d'una revolta obrera : Maquinista Terrestre i Marítima, 1969-1971 / Marià Hispano i Vilaseca
Hispano i Vilaseca, Marià


En: Bissocium : revista d'història del Bon Pastor i de Baró de Viver, número 2 (maig 2025), p. 5-11 : il.
Notes.

Aquest és el relat d'un combat del moviment obrer encarnat en temps de la dictadura franquista pels treballadors i treballadores de la Maquinista Terrestre i Marítima, una fàbrica ubicada al districte de Sant Andreu de Barcelona. Una lluita que va esclatar en defensa d'un salari digne i per la millora de les condicions laborals en un temps polític de dictadura militar on l'estratègia del règim franquista apostava per una economia liberal desfermada i de lliure competència, un fet que va afectar directament en l'organització del treball, en els recursos humans i en els salaris. La revolta dels treballadors de la fàbrica posarà de manifest un arrelament sindical històric i, alhora, renovades estratègies de lluita per tal de fer front a nous reptes. L'aliança de les grans empreses amb el règim franquista va ser ferma, i la repressió patida pels treballadors i treballadores que es varen comprometre amb la lluita sindical va ser duríssima. Molts i moltes van passar a engrandir les llistes negres que feien córrer els empresaris per a no ser admesos a cap altra feina. Molts van ser empresonats, maltractats i torturats. D'aquest dur combat, però, nasqué la solidaritat vers els companys afectats per la repressió, una complicitat clau per a poder estendre i consolidar la consciència de classe i el valor d'un sindicalisme en defensa de les condicions de vida dels treballadors, un combat que s'empeltaria amb la lluita política per a una Espanya democràtica.

Els Camps de conreu de Can Sala al Bon Pastor / Josep Capsir i Maíz
Capsir i Maíz, Josep


En: Bissocium : revista d'història del Bon Pastor i de Baró de Viver, número 2 (maig 2025), p. 31-36 : il.
Notes.

En 1905 l'industrial Ignasi Sala Massaguer (1864-1953) va adquirir un terreny a Santa Coloma de Gramenet situat a la riba dreta del riu Besòs, per instal·lar la seva fàbrica tèxtil Blanqueo y Aprestos Ignacio Sala. A aquest terreny se li afegirien amb el temps d'altres confrontants. L'empresari, al llarg dels anys, va arribar a acumular una extensió de terres que de lluny ultrapassaven el perímetre del que avui delimiten els carrers Lima, Caracas, Potosí i passeig Guayaquil. En aquells temps estaven dedicades al conreu i el seu preu era molt assequible. 1 La principal via d'accés a la indústria era el camí o carretera Fiscal, que amb el temps es convertiria en la principal arteria de comunicació entre les cases barates de Baró de Viver i les cases barates Milans del Bosch construïdes el 1929. Aquestes darreres constituiran el nucli poblacional més rellevant en la configuració del barri del Bon Pastor el 1945, moment en el que tot aquest territori passarà a formar part de Barcelona. L'antiga carretera Fiscal, avui molt transformada, es coneix com a carrer Caracas.

La Fàbrica de guerra número 11 : una indústria de guerra al barri del Bon Pastor / David Torres Rodríguez
Torres Rodríquez, David


En: Bissocium : revista d'història del Bon Pastor i de Baró de Viver, número 2 (maig 2025), p. 49-55 : il.
Notes.

Entre les iniciatives preses per la Generalitat de Catalunya, desprès de la fallida a Catalunya del cop d'estat del mes juliol de 1936 i l'inici de la Guerra Civil espanyola, destaca la transformació de part del teixit industrial del territori per produir material de guerra. El front necessitava armes i la República no comptava amb fàbriques de guerra a Catalunya, només hi havia a altres punts de la geografia espanyola com Toledo, Oviedo, Granada, Múrcia i Sevilla.

La Remodelació de la Cooperació Fabril / Joan Antoni Solans Huguet
Solans Huguet, Joan Antoni


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 105 (juny 2017), p. 7 : il. (Memòries urbanístiques olotines) 

La Indústria dels embotits / Jordi Pujiula
Pujiula i Ribera, Jordi


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 19 (desembre 2007), p. 8 : il. (Imatges d'un segle) 

Transformació urbana i patrimoni arquitectònic / Ranom Fortet
Fortet, Ramon


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 10 (desembre 2006), p. 1 : il. (La qüestió) 

El Fons Paper Carlets / Xavier Puigvert i Gurt
Puigvert i Gurt, Xavier


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 4 (febrer 2006), p. 2 (Repertori de fons) 

Aigua, indústria i treball : història de Can Llanas [Fitxer informàtic] / Núria Sadurní Puigbò, Irene Llop Jordana
Sadurní i Puigbò, Núria


Manlleu : Museu del Ter, 2025
1 recurs electrònic (152 p.) (E-museu del Ter) 
Bibliografia. Annexos. Amb el suport del Ajuntament de Manlleu i la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Amb la col·laboració del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
ISBN 9788409551620

Durant el segle XIX, el riu Ter va esdevenir l'eix vertebrador d'un intens procés d'industrialització que va transformar profundament el territori i les poblacions que l'envolten. Un dels testimonis més significatius d'aquesta metamorfosi és Can Llanas, una fàbrica situada a Manlleu que encara avui continua en actiu. Gràcies a la recerca de les historiadores Irene Llop i Núria Sadurní, podem resseguir l'evolució d'aquest conjunt fabril al llarg de dos segles, aprofundint en la seva petja social, econòmica i patrimonial. El llibre, una publicació digital del Museu del Ter, ressegueix la trajectòria de Can Llanas, que com moltes fàbriques que van néixer a la vora del riu Ter, Can Llanas té el seu origen en un molí hidràulic. Al llarg de prop de dos segles, l'activitat en aquesta fàbrica no s'ha aturat gairebé mai, fet que la converteix en un cas excepcional a la conca mitjana del Ter. Les historiadores Núria Sadurní i Irene Llop reconstrueixen en aquesta monografia una història fins ara pràcticament inèdita, a través de les diferents societats i empreses que han donat continuïtat a la fàbrica. El treball no només omple aquest buit, sinó que també permet entendre millor el procés d'industrialització que va viure Manlleu des dels inicis del segle XIX.

Les Primeres companyies per a la fabricació de gènere de punt a Olot : 1774/1780 / Miquel Puig i Reixach ; selecció de textos Joan Casulà
Puig i Reixach, Miquel


Olot : Vicenç Coromina, 1988
82 p., [8] f. de làm. : il. ; 22 cm (Papers de l'Arxiu Casulà, 19) 

Hijos de Arturo Simón, S.R.C. celebrando la bendición de los nuevos edificios construidos en Olot para la ampliación de su industria



[Olot] : [Impr. Alzamora], 1950
[8] p. : il. ; 16 * 22 cm

Fábrica de géneros de punto de José Castañer Soy : Olot : nota de precios

Fàbrica de Josep Castanyer i Soy.


Olot : Impr. Sucs. de Juan Bonet, [1910]
4 p. ; 21 cm

Homes i màquines : el gènere de punt a Olot / Xavier Sacrest López
Sacrest López, Xavier


2001
64 p. : il. ; 30 cm
Menció especial dins de la categoria 2 dels Premis Bonaplata per a Joves 2000, 4a convocatòria. Exemplar no publicat. Enquadernat en espiral.

Fábrica Simón en Olot. Girona : Lluís Clotet e Ignacio Paricio, arquitectos



En: On : Diseño, N. 203 (1999) , p. 104-113
Fotografies, plantes. Text bilingüe castellà-anglès.

Edificio industrial : M. Martín Madrid



En: Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, N. 119 (Nov. 1976), p. 24
Fotografies, plantes, detalls.

Joan Parera Casanovas (1884-1939), creador de la marca Varon Dandy / Núria Casals
Casals Cortés, Núria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 7-41 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquesta ponència fa una aproximació a la figura de l'empresari Joan Parera Casanovas (Granollers, 1884 - Barcelona, 1939), que l'any 1912 va adquirir una petita fàbrica de perfums de Badalona i la convertí en una de les més destacades del país. La marca Varon Dandy per a homes, que va crear el 1922 i anuncià amb campanyes publicitàries importants a la premsa i a la ràdio, tindria en el futur una gran projecció internacional, sobretot als mercats de l'Amèrica Central i del Sud. Entre altres marques conegudes, va produir també Tentación i Cocaína en flor, dissenyades exclusivament per a dones, la colònia Pin's, orientada a tota la família, i Gong. Resident a Badalo-na des del començament del segle XX, sempre va mantenir el contacte amb Granollers, participant de la seva vida cultural i social, i es va convertir en un dels seus benefactors, motiu pel qual l'any 1934 en va ser nomenat fill predilecte.

La Colla del Safrà (1893-1897) / text: Ana Dobaño
Dobaño, Ana


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 25 (2024) , p. 12-15-23 : il.
Número monogràfic: Art.

Els artistes que la història ha conegut com la Colla del Safrà estaven fascinats pels suburbis industrials com ara el Poblenou i el van pintar força vegades. Al barri van trobra el constrast entre el mar blau, els descampats inhòspits, la boira de les fàbriques i la miseria d'alguns grups marginals.

Les Arts gràfiques i els logos : el grafisme que va marcar una època
Lafont, Àgata


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 25 (2024) , p. 36-41 : il.
Número monogràfic: Art.

Les indústries del Poblenou van impulsar el grafisme industrial, que va néixer amb l'Exposició Universal de 1888 i va tenir el punt àlgid amb l'Exposció Internacional de 1929.

Murs que diuen "pinta'm" / text: Àngela Vinent ; fotos: Robert Nebot
Vinent, Àngela


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 25 (2024) , p. 50-55: il.
Número monogràfic: Art.

Parets d'antigues fàbriques amb els dies comptats o edificis a l'espera de nous usos es converteixen en una invitació a ser pintats per artistes urbans. Sigui practicat murawlistes o signadors, el grafit és un art rebel que ja comença a entrar als museus.

Nova vida per a les velles indústries / text: Antoni Yranzo
Yranzo, Antoni


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 25 (2024) , p. 60-62: il. (Tallers d'art d'abans i d'ara) 
Número monogràfic: Art.

Dues fàbriques centenàries, de valor arquitectònic molt important, haurien anat a terra si grups d'artistes no haguessin ocupat les naus ja obsoletes. Avui, són centres de producció i recerca artística i estan protegides : La transformació urbana del Poblenou ha foragitat la majoria dels petits tallers de creació que van aparèixer a finals del segle XX. Van quedar dos col·lectius que els aglutiene: Poblenou Crea i Poblenou Urban District. També van salvar dues de les seves fàbriques centenàries: L'Hangar i La Escocesa.

Hangar i La Escocesa / text: Maria Favà
Favà i Compta, Maria


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 25 (2024) , p. 63-65: il. (Tallers d'art d'abans i d'ara) 
Número monogràfic: Art.

Dues fàbriques centenàries, de valor arquitectònic molt important, haurien anat a terra si grups d'artistes no haguessin ocupat les naus ja obsoletes. Avui, són centres de producció i recerca artística i estan protegides : La transformació urbana del Poblenou ha foragitat la majoria dels petits tallers de creació que van aparèixer a finals del segle XX. Van quedar dos col·lectius que els aglutiene: Poblenou Crea i Poblenou Urban District. També van salvar dues de les seves fàbriques centenàries: L'Hangar i La Escocesa.