Arqueologia al Castell del Cós (Montagut i Oix, la Garrotxa) / Antònia Díaz-Carvajal, Bibiana Agustí Farjas
Díaz Carvajal, Antònia


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 33 (2022) , p. 9-21 (Recerques) 

La intervenció per a consolidar i restaurar el castell del Cos o de Montagut ha permès obtenir uns primers resultats arqueològics que renoven la visió del conjunt i comencen a seqüenciar les estructures constructives des del període medieval fins als fets d'armes del segle XIX.

"Passa perill que en Fageda no haja defraudat lo Delme". La lluita entre el frau pagès i l'exacció feudal a la Vall d'en Bas, segle XVI / Joan Antoni Padrós i Estivill
Padrós i Estivill, Joan Antoni


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 33 (2022) , p. 23-83 (Recerques) 

El sistema feudal genera una pressió parasitària, però parteix d'una debilitat estructural: el control de la producció abans de l'exacció està en mans dels productors. A partir de l'estudi a molt petita escala (centrat en la Vall d'en Bas durant el segle XVI), en aquest article es fa el repàs de les estratègies seguides per al frau per part de la pagesia (de manera individual o col·lectiva) i les debilitats dels engranatges del sistema, i també de la resposta senyorial.

La Fortalesa de Castellfollit de la Roca a final del segle XVII / Miquel Puig i Reixach
Puig i Reixach, Miquel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 33 (2022) , p. 85-105 (Recerques) 

Després del Tractat dels Pirineus (1659), que comportà el desplaçament de la frontera francesa per dessota del Rosselló, la vila de Castellfollit de la Roca esdevingué un lloc clau en el camí entre l'Empordà (per on podia entrar l'exèrcit francès) i la Muntanya i Catalunya interior. Castellfollit fou fortificada seguint els models defensius moderns. Però el setembre de 1694 caigué a mans de l'exèrcit francès, que l'ocupà fins el juliol de 1695, quan l'abandonà no sense abans arrasar-ne les fortificacions, perdudes per sempre més. L'article es proposa reconstruir la composició d'aquestes defenses i historiar la vida de la plaça forta de Castellfollit en les darreres dècades del segle XVII.

El Mas Toralles de Puigpardines, a través d'un inventari del 1779 / Miquel Àngel Fumanal Pagès, Xavier Solà Colomer, Xavier Teixidor Herrero
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 33 (2022) , p. 107-120 (Recerques) 

El mas Toralles (o Toralla) de Puigpardines és una de les masies més impressionants de la Vall d'en Bas, amb una història documentada que es remunta al segle XV. Aquest article planteja un breu resum històric del mas, com a introducció a l'edició d'un extens inventari de béns mobles i immobles encarregat l'any 1779 per l'hereu, Josep de Toralla i de Saleta.

L'Administració de justícia a la Garrotxa durant la Guerra espanyola (1936-1939) : els casos d'Olot, Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca / Joan Barnadas Puigferrer
Barnadas i Puigferrer, Joan


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 33 (2022) , p. 121-181 (Recerques) 

El cop d'estat militar del 18 de juliol de 1936 va provocar el col·lapse de les estructures governamentals de la Segona República, entre les quals, l'administració de justícia. En un primer moment, el govern va perdre el control de la situació però, a poc a poc, la Generalitat va posar en funcionament un nou sistema judicial, d'arrel popular, que va intentar impartir justícia. L'objectiu d'aquest treball és documentar l'administració de justícia a Olot durant els tres anys de guerra.

Reflexions sobre l'evolució del règim senyorial. Molins i domini de l'aigua als pobles de la Vall d'en Bas / Jesús Gutiérrez Martínez
Gutiérrez Martínez, Jesús M.


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 33 (2022) , p. 183-196 (Recerques) 

L'estudi sobre l'aprofitament humà de l'aigua a la Vall d'en Bas va generar una sèrie d'interrogants sobre la jurisdicció dels molins d'aquell i altres municipis al llarg dels segles. L'autor planteja les incògnites sorgides i procura donar algunes primeres respostes que puguin aclarir la naturalesa real de la propietat i l'explotació dels molins, des de l'edat mitjana fins al segle XIX, quan la pèrdua dels grans senyorius i la creixent industrialització va canviarne el paradigma per sempre.

Un Botticelli a Olot? Els dipòsits d'art a la Garrotxa durant la Guerra Civil / Maria de Lluc Serra Armengol, Alexandre Vico Martori
Serra Armengol, Maria de Lluc


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 33 (2022) , p. 197-213 (Recerques) 

Pocs anys després que Francesc Cambó adquirís la col·lecció Spiridon de París, esclatà la Guerra Civil espanyola i el seu patrimoni artístic fou ràpidament traslladat al Palau Nacional de Barcelona. Entre les obres més preuades de la col·lecció cal destacar tres pintures de Sandro Botticelli, objecte de diversos trasllats durant el conflicte armat en llocs com ara Barcelona, Olot i Darnius. A través d'aquest paradigmàtic cicle pictòric, presentarem en aquest estudi diverses informacions inèdites sobre les accions de salvaguarda artística a la comarca de la Garrotxa i la seva vinculació amb la Ciutat Comtal.

Les Escoles de nenes de Besalú / Tura Clarà i Vallès
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 33 (2022) , p. 215-235 (Recerques) 

En els llibres d'acords de les viles garrotxines, hi trobem poques dades sobre les escoles, i aquestes només apareixen quan hi ha hagut algun cas excepcional. Els ajuntaments, però, tenien l'obligació de dur un llibre d'actes de la junta local d'ensenyament on també s'havia de registrar el resultat de les visites dels inspectors d'ensenyament. Besalú és de les poques viles que conserven algunes d'aquestes actes, que parlen sobretot de l'escola més important, la dels nois. Aquest article, però, vol redescobrir la història de les mestres i les alumnes.

Els Cutrina i els Garriga : les arrels cardonines d'uns sabadellencs de tota la vida / Josep Serrano Blanquer
Serrano i Blanquer, Josep


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 140-155 : il. (Recerques) 

A partir de meitats del segle xix, i paral·lelament al procés de retirada de les tropes i bateries del castell de Cardona i la supressió de la Comandància militar, molts cardonins i cardonines van emigrar cercant millors condicions de vida. Al Sabadell de la revolució industrial s'hi establí una nombrosa colònia. Alguns d'aquests nouvinguts tenen noms que ja s'han incorporat a la nostra història, i d'altres -els avantpassats de la nostra família- ens han llegat expressions, coneixements i afectes a través de les generacions. Cent setanta anys després de la seva arribada a la ciutat reconstruïm el món que van viure.

Wenceslao Clerch, un alpinista sabadellenc pioner de l'andinisme argentí / Carles Capellas i Cabanes
Capellas Cabanes, Carles


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 156-167 : il. (Recerques) 
Notes a peu de pàgina.

El 7 d'abril de 1957, un alpinista sabadellenc patia un accident mortal a Xile mentre escalava el Cerro Tronador. Es tractava de Wenceslao Clerch i Regull que des de ben jove s'inicià en la pràctica de l'alpinisme formant part de diverses entitats excursionistes de Sabadell. Amb poc més de 20 anys emigrà primer a França per instal·larse després a l'Argentina, on la seva activitat alpinística es testimonia en els anuaris del Club Andino Bariloche (San Carlos de Bariloche). Aquest article vol reivindicar la figura d'aquest jove sabadellenc que malgrat la seva mort prematura deixà una important empremta en l'andinisme argentí.

Un Aqüeducte inèdit : hipòtesi de localització i anàlisi tècnica preliminar del possible aqüeducte romà de Blandae / per Ovidi Alum Gelabert
Alum Gelabert, Ovidi


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 24 (2021) , p. 11-22 : il. (Recerques. 01) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Parròquia i municipi a Blanes a les darreries de l'Edat Mitjana / per Alejandro Martínez Girlat
Guinart i Vilaret, Josep Maria


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 24 (2021) , p. 23-37 : il. (Recerques. 02) 
Notes a peu de pàgina.

Parròquia i municipi a Blanes a les darreries de l'Edat Mitjana / per Alejandro Martínez Girlat
Martínez Giralt, Alejandro


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 24 (2021) , p. 38-49 : il. (Recerques. 03) 
Notes a peu de pàgina.

L'Estanc centenari de la família Pla Albertí / per Pau Pallarès
Sagrera i Perpiñà, M. Àngela


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 24 (2021) , p. 50-61 : il. (Recerques. 04) 

Can Patacano, notes històriques sobre un establiment emblemàtic / per M. Àngela Sagrera
Sagrera i Perpiñà, M. Àngela


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 24 (2021) , p. 62-89 : il. (Recerques. 05) 
Notes a peu de pàgina. Fonts.

Joaquim Ruyra, orfebre del sonet, llegit en set ensonyaments / per Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 24 (2021) , p. 90-99 : il. (Recerques. 06) 

Pescadors blanencs propietaris de terres al segle XV (1400-1509) / per Toni Giront
Ginot Julià, Antoni


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 23 (2020) , p. 8-25 : il. (Recerques. 01) 
Notes a peu de pàgina.

Recvll 1920 : cròniques del Blanes de fa 100 anys / per Aitor Roger
Roger, Aitor


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 23 (2020) , p. 26-45 : il. (Recerques. 02) 

L'Institut "Sa Palomera", 50 anys / per Maria Àngela Sagrera
Sagrera i Perpiñà, M. Àngela


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 23 (2020) , p. 46-85 : il. (Recerques. 03) 

L'Oda a la Mare de Déu del Vilar (1889) d'Agustí Vilaret i Cendrich / per Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 23 (2020) , p. 86-92 : il. (Recerques. 04)