Dades per a la història del clima : les rogatives per la pluja a la Conca de Barberà (ss. XVIII-XIX) (i II) / Josep M. Grau Pujol, Roser Puig Tàrrech
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 98 (agost 1995), p. 24-27 (Història) 
Notes.

Dades per a la història del clima : les rogatives per la pluja a la Conca de Barberà (ss. XVIII-XIX) (I) / Josep M. Grau Pujol, Roser Puig Tàrrech
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 97 (maig-juny 1995), p. 27-31 (Història) 
Notes.

L'Epidèmia de 1820 a Altafulla / Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 51-55

La Tardor més seca de l'any més càlid / Aleix Serra i Uró
Serra i Uró, Aleix


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 154 (hivern 2022), p. 52-53 : il. (Parlem del temps) 

Després de l'estiu més càlid de les nostres vides, i enmig d'una situació de sequera que en alguns indrets del país començava a ser acusada, hi havia l'esperança que la tardor del 2022 pogués significar un punt d'inflexió pluviomètric. En comptes d'això, i malgrat que el setembre va ser plujós en alguns indrets, al final de l'estació el dèficit pluviomètric s'ha accentuat arreu del Berguedà.

Tenim massa boscos? / text d'Oriol Gracià; amb l'assessorament de Martí Boada
Gracià, Oriol


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 245 (agost 2022), p. 10-15 : il. (Actualitat) 

Volem que plogui : rogatives contra la sequera / text de Josep M. Bunyol ; amb l'assessorament de Mariano Barrendos
Bunyol, Josep Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 245 (agost 2022), p. 60-63 : il. (Reportatge. Edat moderna) 

Com actuar en temps de sequera : consells per a l'estalvi d'aigua



[Castelló d'Empúries] : Ajuntament de Castelló d'Empúries, [2008]
[10] p. : il. col. ; 21 cm
Text en català i castellà, resums en anglès, francès, alemany i àrab.

Efectes del canvi climàtic (eixut i escalfament) en una brolla del Garraf : resultats dels projectes Climoor i Vulcan / Marc Estiarte, Josep Peñuelas, Laura Llorens, Paula Bruna, Patrícia Prieto, Iolanda Filella, Joan Llusià, Francisco Lloret, Ferran Rodà



En: 113638 IV Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 21 de novembre del 2002 a Vilanova i la Geltrú. Barcelona : Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, DL 2004. p. 65-74 : gràf
 (Ecologia) 
Bibliografia.

La primavera de 1999 vam iniciar la manipulació experimental de la precipitació i la temperatura d'unes parceles de brolla a l'interior del Parc del garraf amb una vegetació dominada per la fuixarda (Globularia alypum) i el bruc d'hivern (Erica multiflora).

La Inundación de Tortosa de octubre de 1787 : extremismo hidrometeorológico, catástrofe y gestión de la emergencia en la fachada mediterránea española durante el siglo XVIII / Armando Alberola Romá
Alberola Romá, Armando


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 99-133 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els dies 8 i 9 d'octubre de 1787, Tortosa va patir la pitjor de les inundacions conegudes fins aquella data. La van provocar el gran cabal del riu Ebre i el fortíssim temporal que va caure sobre el seu tram final i desembocadura. El desastre fou terrible, i la ciutat i el seu entorn van estar submergides sota les aigües durant dies. En aquest article s'estudien les circumstàncies que van provocar aquest esdeveniment extrem, les seves conseqüències, la gestió de la catàstrofe per part dels diferents responsables politico-administratius i la resposta de l'Estat.

Efectes ecofisiològics d'una sequera experimental sobre l'alzinar de Prades / Romà Ogaya, Josep Peñuelas, Dolores Asensio, [et al.]



En: 147496 Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet : del règim senyorial a la gestió pública : Monestir de Poblet, 12 i 13 de novembre de 2004. Poblet : Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2004. p. 183-191 : il.

Bibliografia.

La Sequera de 1817 a Catalunya. Abast i conseqüències socials en un context de postguerra / Carlos Moruno
Moruno Moyano, Carlos


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 97-113 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present article pretén aprofundir en l'estudi del Sexenni Absolutista (1814-1820) a Catalunya i analitzar la sequera que hi va haver en aquest període a partir d'un conjunt de fonts documentals i una abundant bibliografia en gran part provinent de la climatologia històrica. Mitjançant l'estudi d'algunes de les principals ciutats de Catalunya -com Barcelona, Tarragona i Girona- es presenta un període d'eucaristia de pluges que les mateixes fonts defineixen com el més greu des del 1788. També s'analitza la gestió de les autoritats davant la falta d'aigua i l'arribada a les ciutats d'importants grups de camperols que van abandonar les seves terres i hi van anar en busca de beneficència. Aquest va ser el cas de la regió de l'Urgell, que, com veurem, va ser una de les més castigades durant aquest període, en el qual es van succeir sequeres i males collites que van acabar desencadenant una crisi de subsistència que tingué importants expressions al llarg de l'any 1817.

La Sequera a la Plana d'Urgell / Esteve Mestre
Mestre i Roigé, Esteve


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 10 (2019) , p. 107-116 : il. (Estudis) 

Set anys de sequera experimental a l'alzinar de Prades : efectes en la fenologia reproductiva de les principals espècies dominants / Romà Ogaya Inurrigarro, Josep Peñuelas Reixach
Ogaya Inurrigarro, Romà


En: 147497 Actes de les Segones Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades : els límits de la pressió humana en el medi natural : Poblet, 17 i 18 de novembre de 2006. Poblet : Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2006. p. 225-267

Bibliografia.

A l'alzinar de Prades s'hi ha simulat la sequera prevista per a les properes dècades (15 per cent de disminució mitjana de la humitat del sòl) mitjançant l'exclusió parcial de l'aigua de pluja i de l'escorriment superficial. Durant el període estudiat, s'ha realitzat el seguiment de les dades meteorològiques, la humitat del terra i la producció de flors i fruits en les principals espècies dominants d'aquest alzinar: Quercus ilexL., Phillyrea latifolia L. i Arbutus unedo L. La producció de flors i fruits en Q. ilex ha estat molt relacionada amb la pluviositat anual, però en les altres dues espècies estudiades no ha estat així. El tractament de sequera experimental ha comportat una disminució de la producció de flors i fruits en Q. ilex, una no tan clara disminució en A. unedoi un efecte nul en P. latifolia. Una reducció en la producció d'estructures reproductives i la diferent resposta de les espècies estudiades al tractament de sequera pot comportar, a llarg termini, canvis importants en la futura distribució de les espècies dels boscos mediterranis.

Apunts de meteorologia : la seca de 2011 a Portella de Calça



En: Cingles : Butlletí informatiu del Parc Natural dels Ports. [Roquetes], núm. 2 (febrer 2012), p. 29 (Documentació i recursos) 

La Gran seca (1922-1926) / David Tormo i Benavent
Tormo i Benavent, David


En: Jorn Nou : la revista del Patronat Pro Batea. Batea, núm. 13 (abril 2020), p. 10-19 (Històries de la Terra Alta) 

Terrassa i l'aigua escassa: un repàs a tres segles de sequeres (1600-1870s) / Mar Grau i Satorras
Grau i Satorras, Mar


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 33 (novembre 2018), p. 79-107 : il. (Estudis) 
Bibliografia i notes. Resums en català i anglès.

Aquest article fa un repàs del període en què la població de Terrassa depenia dels recursos d'aigua locals, per tal d'aproximar-se a les relacions canviants de la nostra societat amb aquest recurs escàs. Es tracta d'una història que se centra específicament en la forma com hem conviscut amb les sequeres, uns episodis de més o menys durada que generen un reguitzell d'impactes socioambientals i posen en qüestió el sistema d'accés a l'aigua. Aquest article aborda aquesta qüestió a través d'una revisió de literatura i una recerca arxivística en el cas de la vila de Terrassa, partint de l'enfocament de la climatologia històrica. El període d'estudi d'aquesta anàlisi s'estén des de principis del segle XVII fins a finals del segle XIX, de manera que comprèn la transició socioambiental d'una vila-mercat agrícola fins a l'establiment d'una ciutat industrial. Els resultats estan organitzats en tres fases diferenciades (1600-1720s, 1720s-1808 i 1808-1870s). Per cada fase, s'explica el règim d'aigua i el context de governança, alhora que es documenten les pràctiques d'adaptació desenvolupades per la comunitat local en resposta a dues sequeres representatives del període. Les conclusions de l'article fan un repàs de les tres fases i assenyalen possibles àmbits d'estudi per a noves històries de l'aigua que poden ser abordats en futures recerques.

Abastament a Costa Brava Nord : pla d'emergència per situació de sequera, any 1999 / Consorci de la Costa Brava

Consorci de la Costa Brava.


1998
16 p. + annexos ; 30 cm

Pluviometries i sequeres dels anys 2017 i 2018 / Josep Riba i Gabarró
Riba i Gabarró, Josep


En: Miscellanea Aqualatensia. Igualada, núm. 18 (2019) , p. 219-230 (Notes) 

Aquest estudi tracta la pluviometria a la comarca de l'Anoia en relació amb el subministrament d'aigua per part d'Aigua de Rigat S.A.

El Clima "trastornat" : sequera, temporals, riuades i inundacions a Catalunya i al País Valencià a les acaballes del segle XVIII / Armando Alberola Romá
Alberola Romá, Armando


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 301-317
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant els últims anys del segle XVIII, el "temps" de tot el vessant mediterrani peninsular va estar condicionat per l'anomalia atmosfèrica coneguda com a oscil·lació Maldà, caracteritzada per la coincidència de fenòmens meteorològics extrems. Això vol dir que la sequera inclement convivia amb precipitacions extraordinàries, amb riuades i inundacions; però també amb pedregades, gelades fora de temporada, hiverns llargs i freds, i estius curts i humits. Algun contemporanis eren conscients d'aquest comportament anòmal del clima, les conseqüències desastroses del qual havien de suportar els camperols i la societat en conjunt, any rere any.

Siau de tots advocat desideri gloriós. Les rogatives per aigua a la Marató del segle XVIII / Hèctor López
López Silva, Héctor


En: 186695 Aigua : recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme : XIIa Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Dosrius, 5 de maig de 2018. [Mataró] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Arxiu Comarcal del Maresme, 2019. p. 212-222


Amb la present comunicació volem donar a conèixer com la societat mataronina de finals del segle XVIII reaccionà davant la manca d'aigua, un recurs vital pels humans. A través de l'anàlisi de la sèrie Acords de l'Ajuntament de Mataró, conservada a l'Arxiu Comarcal del Maresme, i del llibre de cerimònies de l'esmentat ajuntament, conservat al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, hem pogut detectar dos episodis d'escassetat d'aigua, el primer l'any 1770 i el segon 1775, que foren mereixedors d'una sèrie de ro-gatives que acabaren implicant tots els estrats de la societat mataronina del seu temps, el que ens permet valorar què es feia quan mancava l'aigua, així com descriure com es realitzaven les rogatives pro pluvia.