português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
EPIDEMIES []
Referències trobades:
586   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 30
anar a la pàgina                         


1 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pesta i els hospitals en un manuscrit gironí del segle XVIII / Benet Julià
Julià i Figueras, Benet


En: Revista de Girona. Girona. Any 42, núm. 175 (1996) , p. 39-41 : il. (Història


Matèries: Fonts documentals ; Manuscrits ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Edat moderna
Àmbit:Girona
Cronologia:1736
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/96426
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Morbo asiàtic a l'Escala : el còlera de 1885 / Jordi Bruguera Batalla
Bruguera i Batalla, Jordi


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 4 (juny 2013), p. 4-19 : il. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i Fonts.


Matèries: Epidèmies ; Còlera
Àmbit:Escala, l'
Cronologia:1885
Accés: https://www.bibgirona.cat/pandora/results.vm?q=parent:0000637315 [exemplar complet]
Localització: B. Víctor Català (L'Escala); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
1652, l'any de la pesta a Mataró / Francesc Forn i Salvà
Forn i Salvà, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 130 (juny 2021), p. 8-21 : il. (Estudis

Estudi sobre l'exvot del bergantí goleta (lugre) Sebastiano que el capità Pau Lloveras i Riera va oferir a la Mare de Déu de la Cisa a final del segle XIX. Partint de l'ofrena de l'exvot, es reconstrueix la vida de Pau Lloveras i la història del veler Sebastiano, i també es parla de l'autor de l'exvot i s'interpreta el significat narratiu de la imatge representada en la pintura; s'identifica, a més, quin va ser el cicló que va originar-la i se'n segueix l'evolució i els efectes en la navegació del bergantí goleta. Finalment, s'explica amb paraules de mateix capità Pau LLoveras, com eren a bord les hores de combat contra les maltempsades. L'autor d'aquest treball de recerca, Josep Estruch Traité, besnet del capità Pau Lloveras i Riera, el dedica al seu besavi a tall d'exvot.


Matèries: Epidèmies ; Pesta
Àmbit:Mataró
Cronologia:1652
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403951
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Percepcions sobre la pestilència a la Cervera medieval (Segles XIV-XV) / F. Xavier Rivera Sentís
Rivera i Sentís, F. Xavier


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 59-75 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

Amb l'interès de tractar d'abordar, des d'un punt de vista alternatiu, les pestilències que van haver de patir els nostres avantpassats cervarencs medievals, hem volgut centrar l'atenció en la manera que les van haver de viure. D'aquí el terme percepcions. Intentem dur-ho a terme, sobretot, a partir d'un recorregut detallat a través de les notícies locals, inèdites o ja publicades, que proporcionen les fonts directes. La intenció és doblement comprehensiva, en el sentit d'abast - tenint en compte que també intentem projectar breu i panoràmicament el tema més enllà dels segles baix medievals-, i en el sentit de dimensió psicològica, ja que, quan els documents no són prou explícits -i sovint no ho són-, ens hem recolzat en allò que informa el Regiment de preservació de pestilència del metge lleidatà Jacme d'Agramont, qui contemporàniament ja reconeixia l'efecte de les emocions o accidents de l'ànima sobre la salut dels empestats. Per això aquest treball, a més dels fets objectius que s'hi expliquen, cal llegir-lo inevitablement no només en clau de la mentalitat imperant -idees de pecat, culpa, càstig diví, etc.-, sinó especialment sota la perspectiva dels sentiments que, sens dubte, provocaven les reiterades pestilències: agitació, inseguretat, por, pànic, terror, desànim, desesperació, impotència, etc..


Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Malalties infeccioses ; Baixa edat mitjana ; Història de les mentalitats
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1300 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402096
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Llibres de crims : una mirada quotidiana a les pestes i malalties infeccioses a Lleida / Guillem Roca Cabau
Roca Cabau, Guillem


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 77-91 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

Aquest article explora les possibilitats de la documentació judicial per a l'estudi de les malalties contagioses a les terres de Lleida. Mitjançant els Llibres de Crims, conservats a l'Arxiu Municipal de Lleida, es plantegen diversos casos d'estudi al voltant de les malalties infeccioses i dels mecanismes utilitzats per les municipalitats per controlar-les. Aquest tipus de documentació ens ofereix una visió quotidiana de la malaltia, l'altra cara de la moneda, i, davant de les prohibicions establertes pel consell municipal, ens mostra les transgressions, més habituals del que es podria esperar.


Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Malalties infeccioses ; Fonts documentals ; Documentació jurídica
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1308 - 1701]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402100
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pesta dels pastorets de 1599 a l'Urgell i rodalies / Anna Colet Marcé
Colet Marcé, Anna


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 93-103 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

El segle XVI fou el segle de les pestes, Catalunya pateix nou cicles pestífers. La comarca de l'Urgell pateix pesta 14 anys. L'article s'ocupa de l'últim brot, el de 1599 que tingué especial afectació a les poblacions de Tàrrega, Bellpuig, Ciutadilla i Vallfogona de Riucob. Fora de la comarca també tingué especial incidència a Santa Coloma de Queralt.


Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Malalties infeccioses ; Fonts documentals ; Llibes parroquials ; Creences religioses ; Mortalitat ; Edat moderna
Àmbit:Tàrrega ; Bellpuig ; Ciutadilla ; Vallfogona de Riucorb ; Santa Coloma de Queralt ; Urgell
Cronologia:1599
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402104
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Paludisme a l'Urgell al segle XVIII / Miquel Àngel Farré Targa
Farré i Targa, Miquel Àngel


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 105-121 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

Aquest article reflecteix la dura realitat epidèmica i sanitària de la vila de Tàrrega i la comarca del Urgell durant el segle XVIII, una època marcada per constants sobresalts epidèmics a conseqüència del paludisme. El paludisme va tenir una gran incidència a les terres de Lleida durant el segle XVIII, especialment a la dècada dels anys vuitanta, quan es va manifestar amb més intensitat. En aquest curt espai de temps dues grans epidèmies van alterar la salut i el dia a dia dels pobladors de la comarca i el pla de l'Urgell: l'epidèmia de febres pútrides entre els anys 1780 i 1783 i l'epidèmia de tercianes del 1785. En aquest context, i atesa l'extensió de les epidèmies, la Junta Reial de Sanitat va comissionar els metges i epidemiòlegs catalans més rellevants de l'època -molts de ells formats a la Universitat de Cervera- per combatre-les. Entre ells destaca la figura del doctor Josep Masdevall, metge i científic natural de Figueres, creador d'un mètode curatiu per fer front a les epidèmies, l?opiata Masdevall. Els seus èxits curatius li van valer el nomenament com a Inspector General d'Epidèmies del Principat de Catalunya, i va arribar a ser un dels personatges més rellevants de la salut pública espanyola de la segona meitat del segle XVIII. Finalment, l'article es complementa amb els informes de camp redactats pels metges comissionats de cadascuna de les epidèmies.


Matèries: Epidèmies ; Paludisme ; Malalties infeccioses ; Salut pública ; Edat moderna ; Metges
Matèries: Masdevall, Josep
Àmbit:Tàrrega ; Urgell
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402106
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Visió retrospectiva de les epidèmies , de com es van combatre i els efectes sobre la població / Francesc Cremades Rodríguez
Cremades Rodríguez, Francesc


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 123-139 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

La Mort Negra que va visitar Europa el 1347 es va convertir en una malaltia endèmica i va persistir al continent, amb episodis de gran intensitat, fins a finals del segle XVII. En aquest article es repassen els períodes de més virulència que, al llarg dels tres segles i mig, es van produir a terres catalanes, a les comarques lleidatanes, i especialment a l'Urgell. Com a font s'ha recorregut a documents que ens van arribar alguns autors coetanis i a dades que consten en arxius catalans. Agraïm a Camps i Surroca ia Camps i Clemente la seva extraordinaria recollida de dades arxivístiques, extremadament útils. S'han comparat les circumstàncies d'aquelles èpoques amb les actuals degudes al covid-19, i concloem que a la profilaxi som hereus d'aquells avantpassats.


Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Salut pública
Àmbit:Urgell ; Catalunya
Cronologia:1347 - 1700
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402109
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pesta del segle XIV i la seva incidència a Osona a partir del registre documental i arqueològic : el cas de l'Esquerda de Roda / Imma Ollich i Castanyer, Antonia Díaz-Carvajal
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 13-37 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La incidència de la Pesta Negra a Europa a partir del 1348, ha estat estudiada gairebé sempre a través de la documentació escrita de l'època, donat que hi ha molts pocs casos d'evidència arqueològica i antropològica. En aquest article presentem un cas concret -i per ara únic- d'evidència arqueològica a la nostra comarca: al jaciment de l'Esquerda (Les Masies de Roda), on es van localitzar uns nivells estratigràfics amb enterraments massius simultanis, datats a la segona meitat del segle XIV. La tipologia dels enterraments, l'estudi antropològic i diverses analítiques dels individus confirmen que es tractaria d'afectats per la gran epidèmia de pesta baix-medieval.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Fonts documentals ; Arqueologia medieval ; Estructures funeràries ; Jaciments arqueològics
Matèries:Jaciment de l'Esquerda
Àmbit:Esquerda, l' - Masies de Roda, les
Cronologia:1348
Autors add.:Díaz Carvajal, Antonia
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400762
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pesta i crisis de mortalitat a la ciutat de Vic entre el 1348 i el 1500 / Carles Puigferrat i Oliva
Puigferrat i Oliva, Carles


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 39-73 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén fixar la cronologia dels anys de crisi de mortalitat que va patir la ciutat de Vic i Osona entre el 1348, any de l'arribada de la Pesta Negra, i el final del segle xv. Els episodis reiterats de pesta i altres malalties contagioses, i moltes altres calamitats que es van donar en paral·lel, com ara caresties, fams i guerres, van provocar una crisi demogràfica catastròfica. En arribar a l'any 1500 Vic encara no havia recuperat la població anterior al 1348.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Crisi de subsistència ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Fam ; Guerra
Àmbit:Vic
Cronologia:1348 - 1500
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400763
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Epidèmies als acords del consell municipal de Vic dels segles XV i XVI / Francesc de Rocafiguera i Garcia
Rocafiguera i Garcia, Francesc de


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 75-121 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els llibres d'acords permeten conèixer les determinacions del consell municipal en el govern de la ciutat, també en moments de dificultat. Un d'aquest moments és quan hi ha risc imminent d'arribada d'epidèmia, quan el consell ha de prendre mesures preventives de diferents tipus per evitar que la malaltia entri a la ciutat i mesures pal·liatives en cas que les preventives no ho impedeixin. La base d'aquest article són aquests acords que permeten conèixer aquestes mesures i els recursos per aplicar-les.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Salut pública ; Consell municipal ; Actes administratives ; Crònica ; Fonts documentals
Àmbit:Vic
Cronologia:1428 - 1591
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400764
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Vila de Rupit enfront les epidèmies de pesta bubònica dels segles XVI, XVII i XVIII / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 123-147 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La vila de Rupit va patir una parell de brots virulents de pesta bubònica durant l'època moderna: un a finals del segle xvi -de manera intermitent entre 1589 i 1599- i un altre a mitjan segle xvii -entre 1651 i 1654. El baró de Rupit -el senyor jurisdiccional de la vila- va obligar a la universitat a prendre un seguit d'estratègies de contingència i prevenció, a voltes ineficaces i poc útils: el tancament de muralles, la creació de la junta del morbo, o l'obligació als estrangers de portar un salconduit. Molt després de les pestes, trobem els primers doctors en medicina treballant i vivint al poble que, tal vegada, haguessin pogut ajudar a aturar les epidèmies anteriors.


Matèries: Edat moderna ; Epidèmies ; Pesta
Àmbit:Rupit - Rupit i Pruit
Cronologia:1589 - 1599; 1651 - 1654
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400765
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Barrera física per a molts problemes sanitaris : la clausura del morbo (Vic, Osona, S. XVI-XIX) / Anna Bach Gómez, Elisenda Foradada Vilarrasa
Bach Gómez, Anna


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 149-167 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Muralla del Morbo forma part d'un dels recintes closos de la ciutat de Vic. La seva construcció i desenvolupament engloba la ciutat medieval i els ravals sorgits a partir del segle XIII. Aquesta construcció mostra les necessitats polítiques, sanitàries, militars i econòmiques de la ciutat durant el segle XVI, si bé la muralla presenta constants reformes fins al segle XIX. Només és a partir d'aquest moment, i en el context de creixement urbanístic, que la ciutat va aconseguir trencar aquesta segona barrera física i conceptual fins a perdre, en l'actualitat, bona part del seu traçat.


Matèries: Edat moderna ; Epidèmies ; Muralles ; Arqueologia ; Salut pública
Àmbit:Vic
Cronologia:[1500 - 1900]
Autors add.:Foradada Vilarrasa, Elisenda
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400766
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Episodis de malalties contagioses als segles XVII i XVIII a Osona i el Ripollès : contra un enemic invisible / Francesc Roma i Casanovas
Roma i Casanovas, Francesc


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 169-183 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article estudia els diferents episodis de malalties contagioses durant els segles XVII i XVIII, sobretot a les comarques d'Osona i del Ripollès. Se centra, especialment en la gran pesta de 1650-1654 i en l'episodi de l'anomenada pesta de Marsella, de 1720-1724. En ambdós casos, les estratègies d'afrontament varen ser força diferents, sobretot a causa del canvi de règim polític ocorregut arran de la Guerra de Successió. De tota manera, es conserven algunes semblances.


Matèries: Edat moderna ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Salut pública
Àmbit:Osona ; Ripollès
Cronologia:[1650 - 1724]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400767
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Canvis sociopolítics i epidèmies a Osona durant el segle XIX / Maties Ramisa Verdaguer
Ramisa i Verdaguer, Maties


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 185-205 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El segle XIX va comportar canvis generals molt importants, com la modificació del pensament i la mentalitat predominant de resultes de la Il·lustració, la caiguda de l'antic règim, la implantació del liberalisme i la industrialització. El present article vol explicar els efectes d'aquestes transformacions en la sanitat, així com les successives epidèmies i malalties endèmiques que amenaçaren i afectaren Osona i en especial la ciutat de Vic al llarg de la centúria. S'exposen les mesures de prevenció i cura preses en cada moment i els estralls provocats per les malalties, tot comparant-los fins on és possible amb fets similars d'altres regions.


Matèries: Epidèmies ; Liberalisme ; Industrialització ; Canvi econòmic ; Canvi social ; Salut pública ; Sanitat
Àmbit:Osona
Cronologia:[1800 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400768
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Mostres de devoció popular a Osona com a resposta contra les epidèmies (S. XVII-XX) / Joan Arimany i Juventeny
Arimany i Juventeny, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 207-231 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Les calamitats naturals, com les epidèmies, suposaven greus efectes en la societat dels segles passats. L'incipient coneixement científic i tecnològic deixava l'explicació de l'origen i de la seva virulència en mans de l'Església catòlica, que els interpretava com a càstigs imposats per Déu a la humanitat pecadora. La població fidel només podia mostrar el seu penediment mitjançant rogatives i precs adreçats als sants que la comunitat considerava millors intercessors. Quan els efectes de les desgràcies minvaven o desapareixien, la comunitat exterioritzava l'agraïment a través d'exvots, amb la dedicació d'altars, la col·locació de capelletes de carrer o amb l'edificació de modestos santuaris.


Matèries: Epidèmies ; Devoció ; Malalties infeccioses ; Mortalitat ; Religiositat popular ; Santuaris
Àmbit:Osona
Cronologia:[1600 - 2000]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400769
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Afectació de la grip "espanyola" a la comarca d'Osona (1918-1920) / Alba Masramon Cruzate
Masramon Cruzate, Alba


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 233-259 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El present article pretén aproximar-se per primera vegada a la pandèmia gripal a Osona (1918-1920) des de la vessant històrica. L'estudi de tretze municipis osonencs ens han servit per, en primer lloc, poder quantificar les conseqüències de la grip "espanyola" a la nostra comarca. En segon lloc, observar quina va estar la resposta social i institucional a la pandèmia, fent especial èmfasi al rol de l'Església. Aquest pas cap al coneixement de la grip espanyola a Catalunya ha estat possible gràcies a l'estudi del Registre Civil, les fonts dels ajuntaments corresponents, les de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic i de l'Arxiu Comarcal d'Osona. Esperem que aquest estudi de cas serveixi per completar el coneixement que tenim sobre aquest fenomen global.


Matèries: Epidèmies ; Grip ; Malalties infeccioses ; Mortalitat ; Dades estadístiques
Àmbit:Osona
Cronologia:1918 - 1920
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400770
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Clínica militar de Vic, un inici marcat per un episodi de febre tifoide (abril i maig de 1938) / Cinta Sadurní Bassols, Paola Galbany Estragués, Gloria Gallego Caminero
Sadurní Bassols, Cinta


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 261-281 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Clínica Militar de Vic, integrada en les Brigades Internacionals, va començar a funcionar el mes d'abril de 1938 i, molt aviat, s'hi visqué un episodi de febre tifoide que es donà per controlat el 29 de maig del mateix any. L'ús de múltiples fonts documentals ha permès elaborar un relat a l'entorn de la causa que el provocà, els factors que hi contribuïren, les mesures aplicades, així com les conseqüències que aquest episodi va tenir. En l'article es pot observar com els elements locals es combinen amb d'altres de més generals que permeten contemplar el caràcter social de la malaltia.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Hospitals ; Sanitat militar ; Brigades internacionals ; Enfermetats infeccioss ; Epidèmies ; Tifus
Matèries:Clínica Militar de Vic
Àmbit:Vic
Cronologia:1938
Autors add.:Galbany Estragués, Paola ; Gallego Caminero, Gloria
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400771
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Epidèmies : salut humana i salut ambiental / Jaume Terradas
Terradas, Jaume


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 283-295 : il.

L'aparició de noves malalties zoonòtiques, sobretot víriques; es relaciona amb l'increment demogràfic d'humans i animals domèstic, la seva densitat, la creixent penetració dels humans en ambients salvatges i l'augment del transport d'organismes i coses arreu del planeta. Una epidèmia és un fenomen ecosistèmic que afecta no sols al paràsit i a l'hoste: hi poden intervenir diversos hostes i vectors i seu curs de l'epidèmia depèn sovint de les condicions ambientals o i socials. Per això convé tenir presents aspectes ecològics, a més dels sanitaris. L'aparició de noves malalties zoonòtiques, sobretot víriques; es relaciona amb l'increment demogràfic d'humans i animals domèstic, la seva densitat, la creixent penetració dels humans en ambients salvatges i l'augment del transport d'organismes i coses arreu del planeta. Una epidèmia és un fenomen ecosistèmic que afecta no sols al paràsit i a l'hoste: hi poden intervenir diversos hostes i vectors i seu curs de l'epidèmia depèn sovint de les condicions ambientals o i socials. Per això convé tenir presents aspectes ecològics, a més dels sanitaris.


Matèries: Epidèmies ; Salut pública ; Medi ambient
Àmbit:Món
Cronologia:2020 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400772
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 586
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Confinament : recull fotogràfic



En: La Sibil·la : la revista de Fortià. Fortià, núm. 21 (juliol 2020), p. 26-27 : il. (Dossier Covid-19


Matèries: Epidèmies ; COVID - 19 ; Crònica gràfica
Àmbit:Fortià
Cronologia:2020
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0001554960 [exemplar complet]
Localització: B. Fages de Climent (Figueres)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 30
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3