L'Epidèmia de grip de 1918 al Vallès. Presentació / Rafael Luque Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 9-14 : il. (Dossier) 

De la grip de 1918 : fragilitat, desmemoriament, ciència i política / Alfons Zarzoso
Zarzoso Orellana, Alfons


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 16-335 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A partir de l'impacte de la pandèmia actual de la COVID-19, aquí es planteja una reflexió sobre la memòria i la història de la grip de 1918, tot centrant l'atenció en l'epidèmia de grip de 1918 i el seu impacte a la ciutat de Barcelona. D'aquesta manera, el text es divideix en tres parts. S'enraona, en primer lloc, sobre la fragilitat de la memòria i els elements comuns entre les pandèmies que han tingut lloc en el darrer segle. A continuació s'intenta una revisió, amb un cert èmfasi analític sobre el fet commemoratiu, al voltant dels treballs i l'interès històric i museològic sobre la grip de 1918, que va tenir un caràcter catastròfic a Barcelona i a d'altres poblacions catalanes. I es tanca amb una mirada històrica a les actuacions i mesures portades a terme a la ciutat de Barcelona en temps de la grip de 1918, tot assenyalant camins encara poc explorats, que posen de manifest elements de reflexió històrica -les mesures de lluita contra la malaltia com a motiu de lluita política partidista; el paper dels mitjans de comunicació com a espai de debat públic, de desinformació i de crítica social; la controvèrsia científica sobre el significat de la malaltia i les mesures mèdiques; l'epidèmia i els límits del sistema assistencial, i les relacions internacionals i l'economia de mercat com a aspectes centrals en el desenvolupament de les malalties epidèmiques- i aporten llum a la comprensió de la situació pandèmica actual.

Les Entitats sanitàries i socials a l'arribada de la grippe de 1918 a Sabadell / Rafael Luque Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 34-55 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

L'epidèmia de grip l'any 1918 va irrompre amb una força inusitada a Sabadell. La ciutat comptava aleshores, a banda de l'administració municipal, amb un seguit d'entitats sanitàries i socials que li van permetre de poder fer-hi front i que, si bé no van poder frenar-la -ningú no ho podia fer-, almenys, amb el concurs de totes, van poder reduir-ne l'impacte. Aquí es fa un recorregut per les més importants i pel paper que jugaren al llarg dels mesos que la grippe va regir la ciutat.

La Grippe de 1918 a Sabadell / Rafael Luque Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 56-77 : il. (Dossier) 
Fonts i bibliografia.

Amb l'entrada de la tardor de l'any 1918 va arribar a Sabadell, com de fet, a tot arreu, l'anomenada grip espanyola amb una virulència remarcable. Una grip amb un elevat nivell de contagi i amb una letalitat impressionants, capaç de dur a la tomba les persones en tan sols dos o tres dies. La ciutat es trobava travessada per una creixent conflictivitat social darrere de la qual es trobava l'increment del preu dels articles de primera necessitat, els quals durant els anys de la Primera Guerra Mundial, de 1914-1918, assoliren un increment del 133,2.

Els Protagonistes : els metges sabadellencs que lluitaren contra l'epidèmia de grip de 1918-1919 / Franz Hengesbach Martin
Hengesbach Martin, Franz


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 78-95 : il. (Dossier) 
Fonts i bibliografia.

Durant l'octubre de 1918 i fins al juny de 1919 Sabadell fou travessat per l'anomenada grip espanyola. El Cos Mèdic Municipal, que comptava amb uns deu metges, es va haver d'ampliar significativament per poder-hi fer front. En aquest estudi es repassen les biografies bàsiques d'aquells metges il·lustres, per ordre de major a menor.

La Grip espanyola als pobles. El cas de Sentmenat / Esteve Canyameres Ramoneda
Canyameres i Ramoneda, Esteve


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 96-109 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1917 Sentmenat aconseguia pujar de catalogació administrativa passant a ser una vila. Això fou gràcies en molta part a l'increment continuat de població per sobre dels 1.500 habitants en el decenni 1910-1920. Aquest creixement demogràfic des de principis de segle es va produir sobretot per l'efecte reclam de les diverses indústries del tèxtil. La Gran Guerra les havia posat en bones perspectives econòmiques i d'èxit empresarial. L'arribada de l'epidèmia de grip de l'any 1918 no sembla que tingués una incidència remarcable en el nombre de morts pel que fa a la primera i segona onada del 1918. Pel que fa a la tercera onada, la del 1919, hi ha un increment de defuncions a la primavera, tot i que de l'anàlisi particularitzada de les causes de defunció i edats no sembla que el motiu es pugui atribuir clarament a la grip espanyola. El present article intenta informar i evidenciar tots aquests aspectes, sempre amb una mirada de reüll al que va passar a les ciutats i els pobles veïns.

El Combat contra les malalties endèmiques d'un poble de pagès vallesà. Santa Perpètua de Mogoda, 1900-1930 / Ernesto Vilàs Galindo
Vilàs Galindo, Ernesto


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 110-127 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'aproximació al fenomen pandèmic de la grip del 1918 a les petites localitats vallesanes, com era el cas de Santa Perpètua de Mogoda, constata una important diferència en la incidència sobre la població. Als municipis i ciutats més grans l'afectació va ser molt notable, però als nuclis més petits i ubicats en zones rurals les defuncions s'emmascararen amb altres malalties com la verola, la tuberculosi o les febres tifoides, que provocaven onades de mortalitat regularment. La grip del 1918 va compartir el nínxol biològic amb totes aquestes altres malalties endèmiques, de manera que no pot parlar-se d'una incidència destacada de la grip. Del conjunt de la situació sanitària al nostre municipi és del que tracta aquest treball, concloent que el combat contra el conjunt de malalties infeccioses i una residència menys densa en els seus nuclis els va afavorir per minimitzar els efectes de la pandèmia.

La Grip espanyola un segle després / Beatriz Echeverri Dávila
Echeverri Dávila, Beatriz


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 128-137 : il. (Dossier) 
Bibliografia.

La grip espanyola de 1918-1919 va causar més de cinquanta milions de morts al món. En aquest article s'analitza l'etiologia de la malaltia, l'origen i l'expansió del virus, la mortalitat causada i els motius de l'impacte desigual de la pandèmia. Cent anys després, apareix la pandèmia de covid19, amb mortalitat menor, gràcies, en part, als avanços de la ciència. Tanmateix, hi ha similituds importants entre aquestes dues pandèmies, com ara el com-portament negacionista de les institucions, les mesures no farmacèutiques que es van aplicar tant el 1918-1919 com el 2019-2023 i la reacció de la societat davant la mort.

Les Imatges



En: L'Arjau : revista cultural. Sant Feliu de Guíxols, núm. 84 (desembre 2020), p. 104-114 : il. (Calidoscopi. L'entrevista) 

Grip espanyola a Sant Feliu de Guíxols / M. Àngels Suquet i Fontana
Suquet i Fontana, M. Àngels


En: L'Arjau : revista cultural. Sant Feliu de Guíxols, núm. 84 (desembre 2020), p. 48-72 : il. (Calidoscopi. Vist per la grippe) 
Notes i bibliografia.

Grip espanyola, passat i present d'una pandèmica / M. Àngels Suquet i Fontana
Suquet i Fontana, M. Àngels


En: L'Arjau : revista cultural. Sant Feliu de Guíxols, núm. 84 (desembre 2020), p. 34-47 : il. (Calidoscopi. Vist per la influenza) 
Notes i bibliografia.

La Grip de 1918 a Terrassa. La gestió política de la pandèmia / Mariona Viguès i Julià
Viguès i Julià, Mariona


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 41-60 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

En una Terrassa que vivia uns mesos socialment convulsos derivats dels efectes colaterals de la Gran Guerra, la grip de 1918 va ser la darrera epidèmia que va patir la ciutat al segle xx. La malaltia va tenir relativament poca incidència en comparació amb altres localitats properes com Barcelona. Sens dubte, l'organització sanitària i les mesures higièniques que de manera tímida s'havien anat implantant des del segle XIX hi van tenir alguna cosa a veure. L'article analitza el difícil context social del moment i la crisi de subsistències, l'especial afectació de la grip en les classes populars, el lideratge de l'alcalde Emili Soler Anglada, les decisions preses pel Ple Municipal, la creació de la Junta Administrativa de Sanitat com a òrgan gestor de la situació i la incidència de la recapta pública realitzada.

Històries de Pals : explicades pels palencs / Rosa M. Masana Ribas
Masana i Ribas, Rosa M.


Barcelona : Badia, 2012
287 p. : il. ; 21 cm (Nap Tardà, 1) 
ISBN 9788461597901

Aquesta edició es va fer a partir de la recopilació dels 29 articles que s'havien publicat a la revista Torre de les Hores de Pals de l'any 1994 al 2010. Dos dels articles van ser publicats a les revistes Pica Soques també de Pals i dos a la revista Gavarres editada al Baix Empordà. Conté: Dolors Martinench, una llevadora de Pals; La grip, Llevadores i infermeres de Pals, Envellir amb salut, L'hospital de Pals, Les dides de Pals, Les febres de l'arròs, La vida lúdica i social dels palencs d'abans, Entrevista a Miquel Curanta, Masos amb palmeres, Com eren les noces dels palencs a la dècada dels anys cinquanta?, IV trobada de dones palenques, Conversa amb la professora bisbalenca Maria Estrella de Linares, L'antic rellotge de la torre de les Hores de Pals, Escriptors de Pals, La transhumància (de Pals als Pirineus), Els catalans als camps de concentració nazis, Coquesses i mocaderes palenques, Serafina Alemany -llevadora-, El bestiar cavallí que va treballar les terres de Pals, Entrevista a Maria Bancells, Els palencs també podem dir-nos palissencs o palsencs, Mercè Ametller, en Panda, Les primeres dones palenques amb carnet de conduir, Tarongers i llimoners, M'he jubilat, Pals, terra d'esportistes destacats, Teresa Puig, entrevista a Domingo Pi, Remeis de foc i dolces i De Pals al mercat de Begur a peu per anar a vendre.

La Grip española / Josep Pla
Pla i Casadevall, Josep


En: La Torre Ferrera : revista cultural de Mont-ras. Mont-ras, Núm. 25 (juliol 2020), p. 17
Fragment de El quadern gris (OC 1).

COVID-19 a Canet de Mar (II) : estudi comparatiu de l'afectació de la grip de 1918 i la COVID-19 a la vila / Francesc Arcas Ruscalleda
Arcas Ruscalleda, Francesc


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 84 (2023) , p. 10-14 : il.
Notes. Resums en català i anglès.

En poc més de cent anys de diferència, Canet de Mar ha viscut dues grans pandèmies d'origen víric. Aquest article investiga les similituds i les diferències respecte al tipus de virus, simptomatologia, afectació per grups d'edat, tractament mèdic i farmacològic, mesures per a la contenció i mortalitat.

L'Afectació de la grip "espanyola" a la comarca d'Osona (1918-1920) / Alba Masramon Cruzate
Masramon Cruzate, Alba


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 233-259 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El present article pretén aproximar-se per primera vegada a la pandèmia gripal a Osona (1918-1920) des de la vessant històrica. L'estudi de tretze municipis osonencs ens han servit per, en primer lloc, poder quantificar les conseqüències de la grip "espanyola" a la nostra comarca. En segon lloc, observar quina va estar la resposta social i institucional a la pandèmia, fent especial èmfasi al rol de l'Església. Aquest pas cap al coneixement de la grip espanyola a Catalunya ha estat possible gràcies a l'estudi del Registre Civil, les fonts dels ajuntaments corresponents, les de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic i de l'Arxiu Comarcal d'Osona. Esperem que aquest estudi de cas serveixi per completar el coneixement que tenim sobre aquest fenomen global.

Fons documental de l'AGDT amb informació sobre la grip de 1918 / Manel Güell i Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Bolduc : Butlletí Cultural Informatiu de l'Arxiu General de la Diputació de Tarragona. Tarragona, Núm. 25 (març 2021), p. 12-21 : il. (Fons) 
Bibliografia.

Sitges sotmés a l'epidèmia de grip de 1918 / Josep Ll. Bóveda
Boveda, Josep Ll.


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any MMXXI, núm. 172 (abril 2021), p. 1-2 : il.

Rogatives contra la grip / Roland Sierra
Sierra i Farreras, Roland


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any MMXXI, núm. 172 (abril 2021), p. 2 : il.

Disposicions municipals davant la grip de 1918 / Jordi Milà
Milà i Franco, Jordi


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any MMXXI, núm. 172 (abril 2021), p. 83 : il.