Els Oficis blanencs del segle XVIIII / per Maria Àngela Sagrera
Sagrera i Perpiñà, M. Àngela


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 25 (2022) , p. 66-91 : il. (Recerques, 05) 
Fonts consultades. Inclou glossari.

El Parcel·lari com a estructura bàsica del paisatge rural / Camil Queraltó Ventura
Queraltó Ventura, Camil


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 203-218 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Parcel·lari i paisatge són noms que fan referència a realitats diferents, però estretament relacionades. Quan parlem de parcel·lari, ens referim a la reagrupació de terrenys que tenen a veure amb la distribució de la propietat, i que es representa en el que anomenem plànol parcel·lari o cadastral. Quan diem paisatge, ens referim a un concepte subjectiu que té a veure amb la percepció personal o col·lectiva d'un fenomen que pot ser canviant en l'espai i en el temps. Aquesta ponència parla de la relació entre aquests dos termes.

Don Francisco Solana, notario, y deputado, ò procurador general del partido de Besalù. Aviendo su Magestad (Dios le guarde) fiado el reparto de lo que devia contribuir por razón de catastro este Principado, à los deputados, ò procuradores generales, de las diez y siete subdelegaciones, que le componen; â fin de que precediendo las devidas averiguaciones pagasse cada contribuyente, à proporción de sus fondos segun reglas de catastro...
Solana, Francisco


Catalunya? : [s.n.], [172?]
[2] f.
Caplletra ornada. La reproducció digital del document forma part de la col·lecció Guerra de Successió (1702-1714) de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. Títol obtingut de l'epígraf i de les 1es línies de text. Precedeix el títol una creu.

1717, març 2. Declaració jurada del repartiment del cadastre entre les poblacions de la vall d'Hostoles l'any 1716 [Fitxer informàtic]



1717
1 recurs electrònic
Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya.

S. XVIII. Relació de les poblacions, pertanyents a les vegueries de Puigcerdà, Girona, Tarragona, Berga, Cervera alta, Balaguer, Besalú, Balaguer, Igualada, Prats del rei, Barcelona, Lleida i el Pallars, a les quals encara falta assignar la taxa que han d'abonar segons la imposició de 1716 [Fitxer informàtic]



18??
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

1416. Relació de les poblacions que abonen el cadastre sota els noms de Sant Feliu de Pallerols, Banyoles, Sallent, Porqueres, batllia de Viladasens, batllia de Camós, Amer, Cornellà [del Terri], etc [Fitxer informàtic]



1416
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

1764, febrer 16. Súplica de Martirià Oller, pagès de Camós, demanant que se li revisin els càrrecs dels cadastres corresponents a quatre censals que percep [Fitxer informàtic]



1764
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

La Toponímia dels termes municipals d'Ulldecona i Freginals (Montsià), segons el cadastre de 1742 / Joaquim Virgili Guàrdia
Virgili i Guàrdia, Joaquim


En: 147499 Actes del vint-i-tresè Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica : Ulldecona, 25 i 26 d'octubre de 1997. Vol. I. [Tarragona ; Barcelona ; Amposta ; Ulldecona] : Diputació de Tarragona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Consell Comarcal del Montsià : Ajuntament d'Ulldecona, 1999-2000. p. 283-290

1714, desembre 8. Relació dels veïns de Godall [Fitxer informàtic]



1714
1 recurs electrònic (Imatge)

Aplicació GIS per a la gestió administrativa de la població de Freginals / Juan Lorenzo Montfort Navarro ; [dirigit per: Rogelio López Bravo, M. Mercedes Sanz Conde]
Montfort Navarro, Juan Lorenzo


1999
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

El treball que s'ha realitzat consta de dues fases; la primera de les quals la podríem anomenar fase topogràfica i la segona es pot anomenar fase de gestió de la informació. La primera fase s'ha realitzat en dues parts, una que es podria anomenar treballs de camp i l'altra que s'anomenaria treballs de gabinet. Els treballs de camp han consistit en la realització d'un aixecament topogràfic en planimetria de tota la zona urbana, mitjançant topografia clàssica (poligonals i radiació) i tècniques de posicionament global (GPS). Cal esmentar que en un principi, quan es va proposar la realització del projecte l'ajuntament no disposava o no sabia on tenia els plànols cadastrals 1:500. Llavors es va prendre la decisió de realitzar un aixecament topogràfic de la població. Un cop realitzada tota la feina de camp i part de la feina de gabinet van avisar de l'ajuntament que havien trobat uns plànols que possiblement fossin els que s'havien demanat en un principi. Es va anar a veure'ls i efectivament es tractava dels plànols cadastrals parcel·laris 1:500 i tot i que eren de l'any 80 es podria aprofitar molta de la informació. Tampoc era qüestió de rebutjar tota la feina de camp i de gabinet realitzada; així que es va continuar amb el procés de càlcul de totes les dades i en una fase posterior ja es compararien les dades. Els treballs de gabinet han consistit en el posterior càlcul de totes les dades preses en el camp; càlcul de les coordenades UTM de totes les bases topogràfiques de les poligonals i també de tots els punts radiats. Un cop realitzats tots aquests càlcul s'ha procedit a dibuixar la cartografia base i la posterior comparació amb els plànols que l'ajuntament disposava del cadastre per aconseguir una cartografia el més exacta possible. En alguns casos, s'ha arribat a digitalitzar parts de la població que per topografia clàssica hagueren estat impossibles de realitzar. La segona fase ha consistit en la integració de la base cartogràfica en un sistema d'informació geogràfica (SIG), amb l'objectiu de crear una aplicació cadastral de consultes. S'han creat unes bases de dades cadastrals i no cadastrals que s'han relacionat amb la cartografia que s'ha obtingut dels treballs de la primera fase amb l'objectiu de crear un sistema de consultes ràpid i senzill sobre informació cadastral dels diferents contribuents i sobre informació referent al nucli urbà. A més de la simple aplicació cadastral també s'ha construït la topologia per a tots els elements que apareixen a les diferents capes del plànol, i s'ha procedit a la seva posterior identificació. Això permet saber què és cada element que apareix al plànol i obre el camí al que serien posteriors ampliacions del treball. Els SIG utilitzats han estat PC ARC/INFO i ARC VIEW, tots dos de la casa ESRI (Environmental System Research Institute).

1716, juny 8. Rebut de les quantitats de blat i ordi transportades pel terme de Brunyola des de Sant Feliu de Guíxols a Girona [Fitxer informàtic] / Signat: Josep de la Cuesta



1716
1 recurs electrònic
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Els Creditors municipals després de la Guerra de Successió. Estudi del cas d'Agramunt mitjançant les Respostes Generals / Gabriel Ramon-Molins
Ramon i Molins, Gabriel


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 165-175 (Articles) 
Resum en castellà.

El segle XVIII portaria als municipis catalans a entrar en un nou paradigma. El final de la Guerra de Successió, la implementació del Decret de Nova Planta i del Cadastre intentarien modificar l'estructura consistorial i, conseqüentment, comportarien canvis en l'estructura social. Amb aquest breu treball, ens plantegem aprofitar la magnífica documentació que ens proporcionen les Respostes Generals, prèvies a la imposició del Cadastre de Patiño, per a analitzar un dels elements que considerem més interessant: la configuració de les xarxes de crèdit municipals, amb el cas d'Agramunt. com a exemple. L'estudi dels creditors d'aquesta vila de l'any 1716 ens permet analitzar la naturalesa jurídica dels qui compraven censals als ajuntaments, la seva procedència (que ens ajuda a intuir xarxes de crèdit territorials) i, fins i tot, veure alguns canvis que amb el nou segle es van produir en aquest mercat.

Agricultura i propietat de la terra a Altafulla segons el Cadastre de 1777 / Carlos Terrón Vasco
Terrón Vasco, Carlos


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 13-60 : il.

L'agost de 1777 es va dur a terme una recanació de les terres agrícoles d'Altafulla per tal d'actualitzar el Cadastre de la població. La documentació de dit Cadastre, conservada a l'Arxiu Municipal d'Altafulla, permet analitzar el sistema agrari altafullenc i la distribució de les propietats agrícoles. En el present treball es descriu, en primer lloc, la parcel·lació de les terres del terme municipal, així com l'extensió i distribució dels diferents productes conreats. En segon lloc, es fa una anàlisi de la distribució de la propietat i de la tributació cadastral. Tot plegat permet concloure que l'agricultura altafullenca de finals del segle XVIII ja s'havia transformat, modernitzant-se, encara que no tant com de vegades s'ha afirmat, i que la distribució de la terra presentava forts contrastos, amb una important concentració de la propietat.

L'Impost-represàlia que fou el Cadastre 1734 a Calonge / Esther Loaisa Dalmau, Joan Molla Callís
Loaisa i Dalmau, Esther


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 46 (setembre 2014), p. 28-31 : il. (El tema. 1714-2014) 

Altafulla : evolució dels topònims de la Vila Closa, ravals i eres / Maria Lourdes Arans Roca
Arans Roca, Maria Lourdes


Altafulla ; Tarragona : Centre d'Estudis d'Altafulla : Silva, 2023
67 p. : il. col., taules ; 23 cm (L'Oliverot, 27) 
ISBN 9788412681949

S. XVIII. Relació de les poblacions de la vegueria de Cervera baixa que abonaven el cadastre sota els noms de: Sedó; Sant Gallard; Bellmunt [d'Urgell]; Santa Maria [del Camí]; Bordell; Civit i Pavia; Prades; Calonge; Montlleó; Sant Antolí i Vilanova; la Rabassa; Santa Coloma de Queralt; terme de Biosca; Alta-riba; la Curullada; Sant Guim de la Plana; Muller; Vergós Guerrejat i l'Astor; i Montfalcó el Gros [Fitxer informàtic]



[17??]
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

S. XVIII. Repartiment del cadastre fet entre les poblacions de la vegueria estreta de Girona i aquelles que l'abonen sota els noms de: batllia de Malgrat de Mar, batllia d'Òrrius, Arbúcies, Maçanet de la Selva, Santa Pellaia, batllia de Begur, baronia de [Brunyola], Cruïlles, Santa Coloma de Farners, Sant Pol [de Mar], Caldes [de Malavella], la Vall d'Aro, Tordera, la Bisbal [d'Empordà], Riudarenes, Hostalric, Anglès, Palau-sator, Rupià, Peratallada, la Pera, Foixà, Ullastret, Palafrugell [Fitxer informàtic]



[17??]
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

1715, maig 26. Certificació amb la valoració de les cases, terres, cabals i rendes dels veïns de la Torre de l'Espanyol [Fitxer informàtic]



1715
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

1715, maig 26. Certificació amb la valoració dels béns de la població de Vinebre [Fitxer informàtic]



1715
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

S. XVIII. Esborrany de carta [de Josep Aparici] sobre els bagatges que ha de donar la població de Benissanet [Fitxer informàtic]



17??
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.