Sobre el llibre dels racionaris de la vila del castell de Llers / Pere Gibert Geli
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 67-84 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El llibre manuscrit de Gregori Pallisser, pagès de Llers (que va viure a cavall dels segles XVII i XVIII), Liber intitulatum rationarium primum, de gran interès per a la història local i de l'entorn, es va considerar desaparegut durant molt de temps. L'article dona notícia de les còpies mecanoscrites que se'n van fer, del seu promotor, dels seus posseïdors i de l'ús que diversos autors han fet d'aquestes còpies en els seus treballs històrics. Per la importància de l'obra, es propugna la recuperació pública del manuscrit o, almenys, d'una còpia mecanoscrita ben conservada.

[Libro de privilegios concedidos al Priorato de Santa Maria de Besalú]



[13??]
76, [2] f. ; 32 cm
Hi ha còpia en microfilm. Conté : Elecció de l'abat Adalbert [f. 1] ; Donacions comtals i reials (segle X i següents) [f. 2] ; Butlles pontifícies [f. 25] ; Documentació relativa a la orde de Sant Ruf (11 privilegis precedits d'un pròleg) [f. 33] ; Carta del papa Bernat al bisbe de Besalú Guifred [f. 40] ; Documentació menor (lletres, apel·lacions del Prioart de Besalú amb els bisbes de Girona) [f. 55]. Comença: Adviertase: que esta villa de Besalú fue ciudad antiguamente, y se llamaba Betula ...".

[Documentació notarial de Riudaura i altres poblacions de Girona]



1761-1780
[416] p. ; 32 cm
Enquadernació en cartró desenganxada, protegida per coberta de cartró. Textos en català, castellà i llatí.

Conté: Plica de testigos recibidos instando don Fr. Miguel de Ramon y Magarola, monge camarero del real monasterio de la villa de Ripoll en fuerza de reales letras compulsorias emanadas de la Real Audiencia del presente Principado de Cataluña y sala del noble don Andres de Simon Pontero, entre dicho don fray Miguel de Ramon y Magarola, camarero predicho, y el rector del Collegio de San Martin Sacosta en calidad de albacea del testamento de Antonio Llopis, quondam ciudadano honrado de la villa de Olot y otros (pàgines [1]-[56]). [Documentació notarial de Riudaura i altres poblacions de Girona] (pàgines [59]-[378]). Registro para la curia publica y ordinaria de la villa, termino y parroquia de Nuestra Señora de Ridaura para el año de 1780 (pàgines [379]-[414]).

1536, setembre 28. Venda. Maià de Montcal (Garrotxa) [Fitxer informàtic]



1536
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Geroni Cinera, àlies Seguer, burgès de Torroella de Montgrí, la seva esposa Elionor, Rafael Carol, de Girona, i el seu fill Josep, venen 2/3 del delme de la parròquia de Sant Vicenç de Maià de Montcal a Francesc Miralles, procurador de l'aniversari de la seu de Girona.

1494, agost 1. Censal mort. Sales de Llierca [Fitxer informàtic]



1494
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Roger Malarç, donzell, senyor del castell de Sales de Llierca, a la vegueria de Besalú, com a procurador de Bernat Joan de Gurb, donzell, domiciliat en la vegueria d'Osona, ven a Bertran Anglada, mercader, habitant de la vila de Banyoles, la part que el seu principal té en un censal de 24 lliures i 10 sous, amb una pensió de 35 sous.

1593, maig 6. Ridaura, monestir [Fitxer informàtic]



1593
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Manuel Angelet, pagès de Ridaura o Riudaura, fa donació als obrers de l'església parroquial del monestir de Santa Maria de Ridaura i als administradors de l'Hospital de la Santa Creu d'una casa amb hort de la vila i els cedeix un censal mort de pensió de.

1361, setembre 8. Dot. Sant Feliu de Bauda (Garrotxa) [Fitxer informàtic]



1361
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

El tutor de Berenguer, fill del difunt Pere de Queixans, senyor del castell de Beuda, amb el consens de l'abat de Sant Esteve de Banyoles i d'altres personalitats, assigna a la seva germana Francesca de Queixans un dot de 15.000 sous amb motiu de les seves noces amb Vidal de Sagaró, fill del cavaller Guillem de Torra, i en desglosa detalladament la procedència.

1418, març 11. Venda. Sant Pau [Fitxer informàtic]



1418
.1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Antoni d'Esperapans, dels Arcs, a la vall de Santa Pau, ven a Antoni, del mas Joan, el camp anomenat de Sant Joan, situat al veinat de Trenteres.

1516, febrer, 21. Renúncia. Planes d'Hostoles [Fitxer informàtic]



1516
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Bartomeu Arboset, propietari del mas Arboset de la Vall d'Hostoles, que posseeix el mas Arboset i el mas Palau i la resta de terres que té sota domini del senyor Damià de Catllar, cavaller i senyor del castell de Colltort, renuncia a aquests masos i terres perquè no pot pagar les rendes corresponents.

1331, maig 10. Testament. Les Planes d'Hòstoles [Fitxer informàtic]



1331
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Testament d'Estefania, filla de Pere Xaver, de les Planes d'Hostoles.

1397, juny 23. Heretament. Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) [Fitxer informàtic]



1397
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Guillema, vídua de Bernat ça Gavela, natural de Santa Maria de les Encies i resident a Sant Cristòfol de les Planes [d'Hostoles] fa heretament a la seva filla Francesca, i li dóna el seu Mas de la Gavela i tots els seus béns i drets, reservant-se'n l'usdefruit vitalici i amb altres condicions.

1580, març 7. Nomenament d'ardiaca. Besalú [Fitxer informàtic]



1580
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

El papa Gregori XIII nomena Guerau de Santmartí ardiaca de Besalú.

1533, abril 7. Venda. Besalú [Fitxer informàtic]



1533
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Caterina, muller en segones noces de Guillem Ramon Roig, metge de Banyoles, ven a Joan Illa, de Serinyà, un censal provinent del seu primer matrimoni, de 20 sous de pensió anual i 20 lliures de preu, de les quals fa àpoca de rebut al peu del document.

1525, octubre 27. Besalú [Fitxer informàtic]



1525
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Pere, bisbe Drinasten, fa fe d'haver promogut Guerau, fill de Jaume Mir, del veïnat de Provedonecs, parròquia de Fontcoberta, a la clerical tonsura, per comissió del vicari general del bisbe Guillem Boïl, de Girona.

1492, març 12. Censal mort. Besalú [Fitxer informàtic]



1492
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Antoni Riera, de Dosquers, firma rebut a Jaume Mir, de Fontcoberta, fill de Pere Ramon Badós, de Sant Martí Sasserra, de les 15 lliures que li ha pagat per la lluició d'un censal.

1446, maig 19. Fundació d'aniversari. Besalú [Fitxer informàtic]



1446
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Els monjos benedictins de Sant Pere de Besalú reconeixen a Bernat de Mont-rodon haver rebut de mans del veguer Pere Maynau 11 sous en pagament de la pensió i els interessos d'un aniversari de 10 sous de pensió i 1o lliures de propietat que ha instituït el difunt cavaller Pere de Sant Esteve, del qual Mont-rodon és germà i hereu.

1426, març 18. Testament. Besalú [Fitxer informàtic]



1426
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Francesca de la Sala, vídua del senyor de Duocastella i filla de Ramon d'Espassens, atorga Testament. Elegeix marmessors i disposa sepultura al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Fa deixes pietoses, caritatives i familiars, i institueix hereu universal seu el seu nét Ramon de Gurb, fill de la seva filla Elionor i del difunt Ponç de Gurb.

1422, maig 13. Testament. Besalú [Fitxer informàtic]



1422
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Jaume Xifra, de Girona, atorga Testament. Designa marmessors, mana pagar les deutes que li han restat, vol ser sepultat a Sant Vicenç de Besalú i institueix hereu universal a la casa de Santa Maria de la Mercè de Girona.

1413, febrer 9. Lluïció. Besalú [Fitxer informàtic]



1413
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Fra Pere Marquès, procurador del monestir de St. Pere de Besalú, fa àpoca de rebut al procurador del cavaller Pere de Cartellà per les 105 lliures de la lluïció de dos censals que el seu difunt pare pagava al monestir i que ara redimeix, pagant a més 9 lliures en concepte de pensions endarrerides.

1412, gener 5. Dot. Besalú [Fitxer informàtic]



1412
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Guillem de Casanadal Despich, casa forta prop de La Jonquera, fa àpoca de rebut a Berenguer de Sant Esteve, de Besalú, per 55 lliures en pagament parcial del dot de Jaumeta, muller del seu germà Pere i filla de Berenguer.