português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
CERVERA []
Referències trobades:
1616   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 81
anar a la pàgina                         


1 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Percepcions sobre la pestilència a la Cervera medieval (Segles XIV-XV) / F. Xavier Rivera Sentís
Rivera i Sentís, F. Xavier


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 59-75 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

Amb l'interès de tractar d'abordar, des d'un punt de vista alternatiu, les pestilències que van haver de patir els nostres avantpassats cervarencs medievals, hem volgut centrar l'atenció en la manera que les van haver de viure. D'aquí el terme percepcions. Intentem dur-ho a terme, sobretot, a partir d'un recorregut detallat a través de les notícies locals, inèdites o ja publicades, que proporcionen les fonts directes. La intenció és doblement comprehensiva, en el sentit d'abast - tenint en compte que també intentem projectar breu i panoràmicament el tema més enllà dels segles baix medievals-, i en el sentit de dimensió psicològica, ja que, quan els documents no són prou explícits -i sovint no ho són-, ens hem recolzat en allò que informa el Regiment de preservació de pestilència del metge lleidatà Jacme d'Agramont, qui contemporàniament ja reconeixia l'efecte de les emocions o accidents de l'ànima sobre la salut dels empestats. Per això aquest treball, a més dels fets objectius que s'hi expliquen, cal llegir-lo inevitablement no només en clau de la mentalitat imperant -idees de pecat, culpa, càstig diví, etc.-, sinó especialment sota la perspectiva dels sentiments que, sens dubte, provocaven les reiterades pestilències: agitació, inseguretat, por, pànic, terror, desànim, desesperació, impotència, etc..


Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Malalties infeccioses ; Baixa edat mitjana ; Història de les mentalitats
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1300 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402096
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Memòria històrica. Espais bèl·lics oblidats : els aeròdroms de la república a l'Urgell-Segarra / Lluís Orozco Delclòs, Miquel Torres Benet
Orozco Delclòs, Lluís


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 221-251 (Articles

A la primavera de 1938, la República va condicionar aeròdroms militars a les poblacions de Bellpuig, Anglesola, Agramunt i Cervera. Des d'aquests camps, pilots espanyols i soviètics que han passat a la història de l'aviació van defensar l'espai aeri de les comarques de l'Urgell-Segarra, les línies de batalla de Terol i el front de l'Ebre.Mitjançant documents i fotografies de procedència militar i dels testimonis dels supervivents civils ?llavors nens del lloc?, s'ha pogut reconstruir la història fins ara desconeguda per la immensa majoria dels ciutadans de la zona de Ponent, del que va ser durant aquells mesos la simbiòtica convivència de la població civil i l'aviació governamental. La recuperació d'aquesta parcel·la de la memòria que dignifica els valerosos pilots que van lluitar per la República, especialment els encara més oblidats soviètics i, per raons familiars, els de la 4a esquadrilla de "Chatos", ha estat el que ha impulsat als autors a donar forma als seus estudis en aquest article.


Matèries: Museus especialitzats ; Guerra civil espanyola ; Aviació ; Aeròdroms ; Batalla de l'Ebre ; República espanyola II ; Memòria històrica
Àmbit:Bellpuig ; Anglesola ; Agramunt ; Cervera ; Tàrrega
Cronologia:1938 - 1939; 2022
Autors add.:Torres i Benet, Miquel
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402166
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Fotografia, referent i reforç de la memòria històrica / Joan Gisbert i Canes
Gibert i Canes, Joan


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 53 (2021) , p. 67-72 : il.

Aquest treball recupera tres fotografies de Joan Gisbert i Celma preses al 1943 i 1944 i exemplifica el paper central de la fotografia com a eina de treball per documentar i recuperar la memòria històrica i entendre-la.


Matèries: Arxius històrics ; Arxius fotogràfics ; Documents gràfics ; Fotografies ; Fotografia ; Memòria històrica ; Servei militar
Matèries: Gisbert i Celma, Joan
Àmbit:Tarragona ; Lleida ; Cervera
Cronologia:1943 - 1944
Accés: https://raco.cat/index.php/Kesse/article/view/400108
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; B. Centre de Lectura de Reus; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Popular de Valls; B. Pública de Vila-seca


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1616
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Decoració i austeritat en l'arquitectura popular

Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular (12è : 2011 )


[S.l.] : Associació amics de l'arquitectura popular, 2021
153 p. : il. ; 30 cm
A la portada: "Cervera, Guimerà, Pelagalls, Vilanova de Meià i Tàrrega. Del'1 al 5 d'agost de 2011".
ISBN 9788409355358



Matèries: Arquitectura popular ; Decoració i ornamentació ; Congressos ; Safareigs públics ; Ceràmica ; Rellotges de sol ; Barraques de vinya ; Instal·lacions agràries ; Forns ; Elements arquitectònics
Àmbit:Catalunya ; Cervera ; Guimerà ; Pelagalls - Plans de Sió, els ; Vilanova de Meià ; Tàrrega ; Mont-roig del Camp
Cronologia:[0000 - 2021]
Autors add.:Associació Amics de l'Arquitectura Popular
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Ramon Llull; B. Central Xavier Amorós (Reus); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Cultura escrita de Josep Finestres / Natàlia Vilà Urriza
Vilà Urriza, Natàlia


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 1 (2020) , p. 146-162

El present article pretén ser una aproximació a la relació de Josep Finestres amb la cultura escrita. Malgrat que Finestres és un personatge ja conegut, la nostra intenció és analitzar- lo des d'una perspectiva innovadora, posant èmfasi en el vessant cultural del personatge i contribuint al coneixement de la història del llibre. Amb aquest objectiu tractarem de la relació de Finestres amb els llibres, els seus mecanismes d'adquisició, el procés de publicació dels seus escrits i, finalment, els tràmits de censura civil i eclesiàstica de l'època. Tot això, servint-nos principalment del seu epistolari, una font documental sens dubte extraordinària.


Matèries: Advocats ; Juristes ; Cultura ; Intel·lectuals ; Vida Cultural ; Universitats ; Fonts documentals
Matèries: Finestres i de Monsalvo, Josep (1688-1777)
Matèries:Universitat de Cervera
Àmbit:Cervera ; Catalunya
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Sikarra/article/view/394564
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Salat i Mora (1762-1832) : una vida dedicada a l'estudi de la història monetària de Catalunya / Pere Pascual i Domènech
Pascual i Domènech, Pere


En: Miscellanea Aqualatensia. Igualada, núm. 19 (2020) , p. 59-108 (Articles


Matèries: Biografia ; Moneda ; Numismàtica
Matèries: Salat i Mora, Josep (1762-1832)
Àmbit:Cervera ; Igualada ; Catalunya
Cronologia:[1762 - 1832]
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/view/390724
Localització: B. Central d'Igualada; Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública (Capellades); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Dr. Josep Vilamajor, canonge de Vic, escriptor i antiquari, i la Novena del sant Crist de Bellpuig / Jaume Torres i Gros
Torres i Gros, Jaume


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 22 (2009) , p. 51-62 : il.
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Clergues ; Devoció a crist ; Fonts documentals ; Documentació eclesiàstica
Matèries: Vilamajor, Josep (1733-????)
Àmbit:Vic ; Cervera ; Bellpuig
Cronologia:[1733 - 1815]
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/217097
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Municipal Isidor Cònsul (Bellpuig); B. Central Comarcal (Tàrrega)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1616
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Ball d'Espases de Cervera. La recreació d'un ball setcentista en els seguicis festius contemporanis cerverins / Lluís Bellas
Bellas, Lluís


En: 213445 Aportacions a la dansa catalana : 2020. Barcelona : Esbart Català de Dansaires, 2021



Matèries: Danses populars ; Festes populars ; Tradicions populars
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1700 - 2020]
Localització: Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Annex. El desenvolupament arquitectònic a Cervera en l'època modernista / Teresa Salat i Noguera
Salat i Noguera, Teresa


En: 181974 Modernisme a l'Urgell i a la Segarra ; Jujol, artista cristià : actes de la XXXII Jornada de Treball, Guimerà. [Tàrrega] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, DL 2003. p. 87-100 : il


En principi, s'ha de tenir en compte que la major part dels edificis cerverins que normalment s'inclouen dins d'aquest estil es van construir cronològicament més tard de l'espai de temps considerat com a pròpiament modernista -les dues últimes dècades del segle XIX, fins l'acabament de la Primera Guerra Mundial, el 1918.


Matèries: Arquitectura civil ; Modernisme ; Edificis
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1880 - 1918]
Accés: https://raco.cat/index.php/JornadesGRTP/article/view/362024/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Valeri Serra i Boldú (Castellserà); B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera); Biblioteca de Guissona; B. Pública de Lleida; B. Central Comarcal (Tàrrega); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Arts gràfiques i la difusió del Modernisme a Cervera / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: 181974 Modernisme a l'Urgell i a la Segarra ; Jujol, artista cristià : actes de la XXXII Jornada de Treball, Guimerà. [Tàrrega] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, DL 2003. p. 55-63 : il


És ben sabuda l'existència, a Cervera, d'importants edificis modernistes. Tant els edificis com els elements decoratius que va generar el Modernisme a Cervera han estat estudiats en obres generals o en algun treball monogràfic. En canvi, sembla que ha estat oblidada l'actuació que, ben segur, van tenir les arts gràfiques en la difusió local d'aquest moviment artístic.


Matèries: Modernisme ; Arts gràfiques ; Decoració i ornamentació
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1885 - 1920]
Accés: https://raco.cat/index.php/JornadesGRTP/article/view/362011/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Valeri Serra i Boldú (Castellserà); B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera); Biblioteca de Guissona; B. Pública de Lleida; B. Central Comarcal (Tàrrega); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Causa que presenta a la Reial Audiència de Barcelona, Salvador Sanjoan, de Cervera, procurador de Don Antonio de Vega, Copons i Oluja, contra el batlle, regidors i diputats de Castellnou de Seana per unes pensions de censal / Juan Pérez Claras, escrivà del rei Carles III, Salvador Sanjoan, Baltasar de Aperregui, president de l'Audiència de Barcelona
Pérez Claras, Juan


1773
1 document ; 31 * 21 cm
1773, agost 11. Barcelona. Reproducció digital: Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats.


Matèries: Documentació jurídica ; Procés judicial ; Ajuntament ; Censal
Matèries:Ajuntament de Castellnou de Seana
Àmbit:Cervera ; Castellnou de Seana
Cronologia:1773
Autors add.:Sanjoan, Salvador ; Aperregui, Baltasar de
Autors add.:Reial Audiència de Barcelona
Accés: http://cdm21058.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/hospstmaria/id/1408


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1616
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Després de Cervera, Montblanc Vila del Llibre / Constanza Saavedra
Saavedra, Constanza


En: El Foradot. Montblanc, núm. 97 (desembre 2016), p. 25-26 : il.



Matèries: Llibres ; Cultura ; Lleure ; Turisme cultural
Matèries:VilaDelLlibre.cat
Àmbit:Cervera ; Montblanc
Cronologia:2016 - 2017
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; B. Pública de Tarragona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Context i identitats dels conversos cerverins (segles XIII-XV) / F. Xavier Rivera Sentís
Rivera i Sentís, F. Xavier


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 34 (2020) , p. 29-61 : il. (Dossier. Jueus conversos de l'Urgell, la Segarra i la Noguera) 
Notes a peu de pàgina. Abstracts en castellà i anglès.

El present estudi es basa, gairebé en la seva integritat, en documentació notarial inèdita procedent de l'ACSG, tot i que les referències obtingudes han estat complementades amb les recollides a la bibliografia existent a hores d'ara. La intenció final és aconseguir el màxim d'informació possible sobre els jueus conversos, essencialment de Cervera i, ocasionalment, d'altres indrets propers, amb l'objectiu d'actualitzar-la.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Jueus ; Judaisme ; Persecucions religioses ; Conversions religioses ; Fonts documentals ; Protocols notarials
Àmbit:Cervera ; Segarra
Cronologia:[1200 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/389331
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Devolució de tres-cents florins a Bertran de Vilafranca, castlà de Montblanc, per part dels paers de Cervera (1439) / Josep M. LLobet i Portella
LLobet i Portella, Josep Maria


En: Podall. Montblanc, núm. 9-10 (2021) , p. 79-87 (Història Medieval
Inclou transcripció del document.

Comentari i transcripció de deu documents de l'any 1439 que aporten informació sobre una devolució de diners a Bertran de Vilafranca, castlà de Montblanc, per part dels paers de Cervera.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Crèdits ; Castlans ; Ajuntament
Matèries: Vilafranca, Bertran de
Àmbit:Cervera ; Montblanc
Cronologia:1439
Accés: https://raco.cat/index.php/Podall/article/view/389744


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1616
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Una Petició dels paers de Cervera a les autoritats municipals de Falset (1421-1422) / Josep M. Llobet i Portella
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: La Portadora : Revista d'Estudis Socials i Humanístics del Priorat. Falset, núm. 4 (2020) , p. 67-72 : il.
Inclou transcripció dels documents.



Matèries: Fonts documentals ; Contractes de compra-venda ; Fires i exposicions ; Comerç ; Baixa edat mitjana ; Plet
Àmbit:Cervera ; Falset
Cronologia:1421 - 1422
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Modelització paleoclimàtica del límit Eocè-Oligocè a Catalunya a partir de l'anàlisi CLAMP [Fitxer informàtic] / Aixa Tosal Alcobé ; [dirigida per: Carles Martín-Closas, Josep Sanjuan i Girbau]
Tosal Alcobé, Aixa


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Martín-Closas, Carles; Sanjuan i Girbau, Josep. Universitat de Barcelona. Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà, 2020
1 recurs en línia (403 p.)

Aquesta tesi té com a objectiu modelitzar el paleoclima del trànsit Eocè-Oligocè de la Conca de l'Ebre i conèixer com aquest canvi afectà a la flora local. Aquesta caracterització paleoclimàtica s'ha obtingut a partir de l'estudi de les fulles de dicotiledònies de les localitats de Sarral (Priabonià terminal) i Cervera (Rupelià inferior) mitjançant CLAMP (Climate Leaf Analysis Multivariate Program). Per altra banda, per tal de poder caracteritzar els canvis florístics entre ambdues localitats, s'ha estudiat la seva taxonomia, tafonomia i paleoecologia així com la sedimentologia dels dipòsits que inclouen les associacions fòssils.S'han descrit setanta-cinc espècies de magnoliòpsides una de les quals, Rhus asymmetrica, és nova. La descripció s'ha basat en criteris moderns prenent en consideració caràcters com la nervadura terciària i detalls del marge foliar, fet que ha permès definir el polimorfisme intraespecífic d'algunes espècies. Tot i així en el futur caldrà revisar la taxonomia d'aquestes espècies comparant-les amb especies similars d'altres localitats europees contemporànies i amb les fulles d'espècies actuals afins.Des del punt de vista paleoambiental les flores de les dues localitats estudiades s'estructuraven en biomes similars encara que de composició força diferent. Aquestes diferències han permès caracteritzar els canvis en la distribució de la vegetació, que van tenir lloc entre el Priabonià i el Rupelià a la Conca de l'Ebre. L'exemple més evident fa referència a la vegetació que ocupava la zona adjacent a la comunitat del bosc de ribera amb un accés indirecte de les seves restes als rius i al llac. En el Priabonià de Sarral aquest bioma estava dominat per Tetraclinis, formant una bosquina oberta de cupressàcies. En canvi, al Rupelià de Cervera les plantes que creixien darrera del bosc de ribera eren principalment Daphnogene, Laurophyllum, Myrica faya i M. oligocenica i formaven petites laurisilves.Un altre bioma que mostra diferències notables entre les dues localitats estudiades fa referència a la part més allunyada dels llacs que estaria caracteritzada per una vegetació de tipus sabana. Aquest bioma mostrà una biodiversitat relativament baixa durant el Priabonià de Sarral, on estaria dominat per vuit espècies de fabals, Zizyphus zizyphoides i Pinus. Pel contrari, la comunitat equivalent en el Rupelià de Cervera estaria dominada per catorze espècies de fabals i set espècies d'altres grups taxonòmics tals com Rhamnus aizoon, Rhus asymmetrica i espècies afins com Toxicodendron.L'anàlisi CLAMP de les flores estudiades a la Conca de l'Ebre mostra una tendència climàtica cap a un refredament i un augment de l'estacionalitat entre l'Eocè superior i l'Oligocè inferior, que concorda amb la tendència global observada a l'hemisferi nord. Tanmateix, també assenyala que la pluviometria era més elevada a l'Oligocè de Cervera que al Priabonià de Sarral, fet que seria l'oposat de la tendència generalment acceptada vers un augment de l'aridesa al sud d'Europa durant aquest període. Aquests resultats reflectirien un canvi climàtic més complex del què s'havia documenatat fins ara. L'anàlisi de fàcies aporta dades clau per interpretar els resultats de la modelització mitjançant CLAMP. En aquest sentit, la flora de Sarral es trobaria en els períodes secs d'una seqüència de somització lacustre interpretada com a moments de màxima precessió. Per altra banda, la flora rupeliana de Cervera reflectiria els estadis humits dels cicles sedimentaris de somització lacustre, que correspondrien als cicles orbitals de precessió mínima. Aquestes condicions climàtiques específiques de cada localitat permeten comprendre els canvis en la composició i la distribució de la vegetació detectats per l'estudi paleoecològic. Per exemple, la temperatura elevada i la pluviometria baixa del Priabonià de Sarral haurien afavorit les plantes adaptades a bosquines obertes i de tipus sabana dominades per les fabals o Tetraclinis. Alhora, aquelles espècies amb un requeriment hídric més elevat, com les lauràcies, s'haurien vist obligades a créixer en zones relativament més humides, concretament al bosc de ribera. En canvi, les condicions ambientals amb una temperatura més moderada i una pluviometria més alta en el Rupelià de Cervera haurien permès el desenvolupament de moltes altres famílies de plantes al costat de les fabals, especialment les anacardiàcies. L'increment de la pluviometria a l'Oligocè de Cervera hauria beneficiat que els llorers s'expandissin fora del bosc de ribera formant petites comunitats de laurisilva.La combinació dels estudis sedimentològics, tafonòmics, paleoecològics i paleoclimàtics ha permès comprendre les interaccions entre el clima i la vegetació durant el trànsit Eocè-Oligocè a la Conca de l'Ebre. La sobreimposició de cicles climàtics d'ordre menor (cicles orbitals de precessió) en els cicles d'ordre major (cicles d'excentricitat) produiria un canvi climàtic no lineal. Els paràmetres pluviomètrics fluctuants van condicionar enormement l'evolució de les comunitats vegetals i probablement es trobarien en l'origen d'una vegetació resistent a aquestes variacions, com és la flora Mediterrània.


Matèries: Eocè ; Oligocè ; Clima ; Vegetació ; Terciari ; Sedimentació ; Tesis doctorals
Àmbit:Catalunya ; Sarral ; Cervera
Cronologia:[2020]
Autors add.:Martín i Closas, Carles (Dir.) ; Sanjuan i Girbau, Josep (dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668462
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Larrea Espeso a Mataró / Francesc Costa Oller
Costa i Oller, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 120 (febrer 2018), p.14-19 : il. (Estudis
Notes.

La data i la localitat de naixement de Joan Larrea Espeso, destacat català que jugà un paper important en la independència d'Argentina, ha estat una qüestió no resolta fins al dia d'avui. Alguns historiadors assenyalaven que havia nascut a Mataró, atès que és des d'aquesta ciutat que va partir cap a Amèrica, i atès que quatre dels seus germans van ser batejats a la parròquia de Santa Maria. Se'n cercaven papers també a Lleida, Cervera, Balaguer i Barcelona. Presentem en primícia la recent investigació de Francesc Costa, que desfà l'enigma, documenta lloc i data, i relata aspectes de la vida i l'entorn familiar de Joan Larrea quan va viure a Mataró, això és, entre els 6 i els 21 anys d'edat.


Matèries: Comerciants ; Naviliers ; Biografia ; Fonts documentals ; Independència llatinoamericana ; Famílies
Matèries: Larra i Espeso, Joan (1782-1847)
Àmbit:Mataró ; Balaguer ; Cervera ; Argentina
Cronologia:[1782 - 1847]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/336925
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Llibre de Privilegis i Ordinacions de Cervera (1202-1333) provinent de la Col·lecció Dalmases, ingressat a l'Arxiu Comarcal de la Segarra / Ramon Planes Albets
Planes i Albets, Ramon


En: Miscel·lània cerverina. Cervera, núm. 24 (2020) , p. 7-31: il. (Estudis
Bibliografia. Resum en català i anglès.

La Generalitat de Catalunya comprà, l'any 2019, un manuscrit inèdit dels segles XIII-XIV que conté privilegis i ordinacions de Cervera, i va ingressar-lo a l'Arxiu Comarcal de la Segarra. La família Dalmases posseïa aquest important còdex des de 1906, any en què Faust de Dalmases i de Massot el comprà a un antiquari de Barcelona pel preu de "dues làpides", que Agustí Duran i Sanpere identificà com dos relleus de l'escultor Jordi de Déu procedents de Cervera. L'article aporta una primera descripció sumària del manuscrit i en repassa la trajectòria de l'any 1884 ençà, els detalls de la seva adquisició, l'any 2019, i de la renovació de les seves cobertes.


Matèries: Fonts documentals ; Drets i privilegis ; Privilegi local ; Ordenances municipals ; Baixa edat mitjana ; Arxius comarcals ; Patrimoni cultural
Matèries:Arxiu Comarcal de la Segarra
Àmbit:Cervera
Cronologia:1202 - 1333; 1884 - 2019
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/387395
Localització: B. Pública de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Francisco Montermoso : un escultor de Burgos a la Catalunya del segle XVI amb obra a Cervera / Joan Yeguas Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Miscel·lània cerverina. Cervera, núm. 24 (2020) , p. 69-94 : il. (Estudis
Bibliografia. Resum en català i anglès.

El present estudi pretén contextualitzar aquest mestre castellà dins l'art del segle XVI a Catalunya. D'una banda, portem a terme un estat de la qüestió sobre les dades ja publicades. i, de l'altra, obrim noves perspectives mitjançant l'atribució d'algunes obres a partir de la comparació estilística. La majoria dels treballs assignats són en indrets on es troba documentat (Barcelona, Cervera o Tortosa), la qual cosa incrementa i enriqueix el volum de feina coneguda que va dur a terme aquest artífex.


Matèries: Arquitectura ; Escultura ; Escultors ; Renaixement
Matèries: Montermoso, Jacinto
Àmbit:Burgos ; Barcelona ; Cervera ; Tortosa ; Catalunya
Cronologia:[1500 - 1600]
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/387397
Localització: B. Pública de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1616
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jeroni Grau: un jurista de la Seu d'Urgell establert a Cervera al segle XVI / Lluís Obiols Perearnau
Obiols i Perearnau, Lluís


En: Miscel·lània cerverina. Cervera, núm. 24 (2020) , p. 95-136 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina Bibliografia. Resum en català i anglès.

L'any 1570 el doctor en dret Jeroni Grau va elaborar un destacable manual d'economia política dedicat al govern municipal de la Seu d'Urgell, ciutat d'on era originària la seva família. Set anys abans, però, s'havia casat amb Magdalena, filla del donzell de Cervera Jordi Joan de Vilaplana. En aquest article realitzem una breu aproximació a la fase cerverina del periple vital de Jeroni Grau, a les tasques que va desenvolupar com a jurista i a la gestió del seu patrimoni particular. Per acabar, apuntem el destí dels seus béns, els del seu sogre i els de la seva vídua, que van crear i dotar diferents causes pies, amb la transcripció dels respectius testaments.


Matèries: Juristes ; Testaments ; Fonts documentals ; Genealogia ; Famílies ; Llegats i donatius
Matèries: Grau, Jeroni ; Grau, família ; Vilaplana, família
Àmbit:Cervera ; Seu d'Urgell, la
Cronologia:[1500 - 1600]
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/387398
Localització: B. Pública de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 81
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3