Els Pergamins de Santa Maria de Guissona : 1284-1300 / Benigne Marqués i Sala
Marquès i Sala, Benigne


En: Urgellia : Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran. La Seu d'Urgell. Vol. 20 (2019-2021) , p. 261-335
Exemplar dedicat a Mossèn Enric Moliné i Coll. Notes a peu de pàgina. Índexs. Inclou apèndix documental.

Un Llibre de poesies, fins ara desconegut, del canonge Jeroni Ferrer de Guissona (- 1634) / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Ilerda : Humanitats. Lleida, núm. XLVIII (1990) , p. 229-236
Notes.

Datos arqueológicos ilerdenses. V / por Rodrigo Pita Mercé
Pita i Mercè, Roderic


En: Ilerda. Lérida. Año XII, núm. XVIII (enero-diciembre 1954), p. 201- (Noticiario) 

Guissona desapareguda / Francesc Xavier Rivera
Rivera i Sentís, F. Xavier


El Papiol : Efados, 2023
184 p. : pral. il. ; 16 * 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarca de la Segarra) 
ISBN 9788419239785

Aquest recull gràfic és una proposta per rememorar el passat més recent de Guissona. A través d'una acurada selecció d'imatges passegem pels carrerons de la ciutat medieval per redescobrir espais perduts o identificar els canvis del paisatge urbà i rural que l'envolta. La fotografia, testimoni excepcional, mena el lector en un viatge en el temps, en què es veu, a través dels objectius de les càmeres d'alguns dels fotògrafs que han passat per Guissona, com n'eren de diferents els paisatges, els costums i les tradicions dels nostres predecessors . (Editorial).

Jaume Pujol Balcells : arquebisbe metropolità i Primat de Tarragona



En: Joc vell i voltes : la revista de Vilabella. Any XXXIV, Núm. 158 (primavera 2005), p. 25-27

Aproximació als balls de bastons de la Segarra / Àngel Vallverdú i Rom, Lluís Bellas
Vallverdú i Rom, Àngel


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 2 (2022) , p. 32-43 : il.
Bibliografia. Inclou apèndixs: versos del ball de bastons de Cervera i partitura del ball de bastons de Guissona.

El ball de bastons és una dansa, generalment considerada com a tradicional, en què un nombre determinat de dansaires -normalment vuit- evoluciona al so d'una música concreta tot seguint el ritme a cops de bastó que cadascun d'ells acciona amb si mateix o amb algun dels companys. Amb variants, es porta a terme en diversos indrets del món i té una forta implantació a Catalunya. Dins el territori català no hi ha una única forma de ballar-lo sinó que, tot al contrari, hi ha diverses formes d'executar-lo amb unes característiques que històricament s'han anat configurant en àrees geogràfiques concretes. Així, trobem una mena d'aire de família per zones que ens permet parlar, per exemple, dels balls de bastons del Baix Penedès, de l'Alt Penedès, de la Conca de Barberà o del Bages. Tot això amb el benentès que, com qualsevulla pràctica cultural, i entenent "cultural" en el sentit més antropològic i ampli del terme, està sotmesa a canvis i transformacions. No només serà possible distingir entre elements formals sinó que veurem diferències en l'aspecte ideològic i de context. En aquestes circumstàncies, és possible reconèixer a partir de les dades històriques disponibles unes característiques comunes als balls de bastons de la Segarra que aquí es presenten d'una manera panoràmica i esquemàtica.

Les Llibertats d'orgue a la Segarra històrica : Prats de Rei, Calaf, Guissona / Daniel Vilarrúbias i Cuadras
Vilarrúbias i Cuadras, Daniel


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 2 (2022) , p. 44-66 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex: Llistats de continguts de les llibertats d'orgue de Guissona.

Amb aquesta publicació es vol tractar l'estudi i coneixement de la música tradicional catalana històrica, tres exemples d'àmbit segarrenc del que s'anomenen quaderns d'organista o de llibertats d'orgue. En aquests llibrets trobem un corpus de músiques que en el seu temps foren d'abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc. La peculiaritat d'aquestes músiques, i també l'interès que tenen, és que es tracta de músiques no pròpiament litúrgiques que es feien presents en un context totalment litúrgic i eclesial, i l'organista s'havia permès una llibertat o, com se sol dir, havia tocat una llibertat d'orgue. Aquest costum, posterior al Concili de Trento, tingué un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

Ivris responsvm pro ... Capitvlo Ecclesiae Collegiatae B. Mariae villae Guissonae, contra Iacobvm Tristany familiarem Sancti Officii, dominvm oppidi & termini de Altet

Col·legiata de Guissona.


Barcinonae? : [s.n.], [ca. 1660]
[8] f. ; 31 cm
Data d'impr. deduïda de l'instructor. Precedeix el tít. advocació pia.

Jordi Pàmias en homenatge



Bellpuig : Ajuntament de Bellpuig, 2001
35 p. : il. ; 22 cm (Gent de casa) 
Premi Valeri Serra i Boldú.

L'Arquitectura de l'aigua / 4t Curs d'Arquitectura Popular. Cervera, Agramunt, Guissona, Artesa de Segre, les Pallargues, Mont-roig i Tàrrega, del 4 al 8 d'agost de 2003

Curs d'Arquitectura Popular (4t : 2003 )


Lleida : Pagès, 2004
197 p. : il. ; 30 cm
ISBN 8497791509

S. XVIII. Relació de les cases pertanyents a l'arxiprestat d'Àger, com ara les oficialats de Balaguer, Agramunt, Guissona, Sanaüja, Ponts, Millà i Oliana, que no han pagat els delmes [Fitxer informàtic]



[17??]
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

La Ciutat romana de Iesso (Guissona, Segarra). Cap a la socialització de la recerca arqueològica / Josep Guitart i Duran, Josep Ros i Mateu, Toni Gironès, Joaquim Pera Isern



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2011-2012 (2014) , p. 21-38 : il.
Bibliografia.

Excavacions a la ciutat romana de Iesso (Guissona, la Segarra). Les termes públiques i les darreres intervencions / Josep Guitart, Joaquim Pera, Josep Ros, Núria Padrós



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2008 (2011) , p. 149-186 : il.
Bibliografia.

Cadastres d'època romana de les ciutats de Tarraco, Ilerda i Iesso / Simon Keay, Josep M. Carreté, M. Millet



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1988-1989 (1989) , p. 113-120

Enquesta sobre les competències i els usos lingüístics del català a Guissona / Marta Gort
Gort Paniello, Marta


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 1 (2020) , p. 76-96
Bibliografia.

Aquest article té l'objectiu d'identificar les competències i els usos lingüístics dels estudiants de Guissona pel que fa a les llengües catalana i castellana, a partir de les enquestes realitzades en un curs de primària i en un de secundària, tant d'un centre escolar públic com d'un de concertat d'aquesta vila de la Segarra, que destaca demogràficament pel fet de tenir un 50 [per cent] de població d'origen immigrant. Pel que fa a les competències lingüístiques, s'analitza tant la comprensió oral i l'escrita com l'expressió oral i l'escrita en totes dues llengües; pel que fa als usos, es tenen en compte les interaccions amb els companys i el consum d'oci a través de la televisió, i també l'àmbit familiar, amb un especial interès per les tendències que s'observen en les famílies mixtes.

El Modernisme a la Plana de Guissona i a la Vall del Llobregós / Maria Garganté Llanes
Garganté i Llanes, Maria


En: 181974 Modernisme a l'Urgell i a la Segarra ; Jujol, artista cristià : actes de la XXXII Jornada de Treball, Guimerà. [Tàrrega] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, DL 2003. p. 21-33 : il


Les consideracions genèriques del modernisme europeu, més o menys comunes al desenvolupament formal de l'arquitectura modernista, ens serveixen per tal d'extrapolar-les en certa manera a l'arquitectura modernista de Guissona o de la Vall del Llobregós, i evidenciar d'aquesta manera el ressò del modernisme en aquesta zona tan perifèrica dins el panorama artístic català.

La Tercera Guerra Carlina i les seves conseqüències a Guissona segons les actes dels plens municipals / Antoni Roca Trescents
Roca Trescents, Antoni


En: Miscel·lània cerverina. Cervera, núm. 24 (2020) , p. 217-231: IL. (Estudis) 
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Guissona i el seu entorn mai foren l'escenari de cap episodi bèl·lic durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Tanmateix, el contingut de les actes dels plens municipals d'aquests anys són un testimoni ben eloqüent de fets concrets, fins i tot personals, que la guerra i el poder que els carlins tenien en diversos indrets del territori provocaven també als veïns de Guissona. Amb freqüència distorsionaven de manera important la vida quotidiana de la població. Així mateix, a les actes hi trobem acords del consistori que intentava organitzar la pròpia defensa amb els migrats recursos de què disposava. Igualment hi trobem reiterades peticions d'ajuda a diverses instàncies oficials davant les incursions i els atacs carlins que el municipi molt sovint patia.

El Fons paleontològic del Museu de Guissona, Col·lecció Agustí Brescó / Aixa Tosal, Raquel Robles-Salcedo
Tosal Alcobé, Aixa


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 33 (2019) , p. 87-93 : il. (Articles) 
Abstracts en castellà i anglès.

Carrers i serveis viaris a les ciutats romanes del Conventus Tarraconensis (s. II aC - VI dC) / Núria Romaní Sala
Romaní i Sala, Núria


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans : Universitat Autònoma de Barcelona : Institut Català d'Arqueologia Clàsica, 2019
401 p. : il., taules, plàn. ; 30 cm + 1 disc d'ordinador (Forma conventus tarraconensis. Serie studia archaeologica, 2) 
Conté: part 1. Evolució urbanística i tècniques constructives -- part 2. Vestigis arqueològics de la xarxa diària. A la part supertior de la portada: Union académique internationale, Tabula Imperii Romani / Forma Orbis Romani. Text en català, pròleg en italià, resums en català i anglès.
ISBN 9788499654713

El volum planteja un estudi aprofundit sobre les vies urbanes romanes dins l'àrea que engloba des de l'antiga Emporiae fins a Valentia. Recull i contrasta dades en un catàleg descriptiu de cadascuna de les ciutats investigades. La primera part fa referència a l'evolució urbanística i a les tècniques constructives. La segona part, presentada en format CD-ROM, tracta de vestigis arqueològics de la xarxa viària. L'estudi demostra com una aproximació arqueològica acurada als carrers de la ciutat antiga pot enriquir enormement el seu coneixement, ja que, en definitiva, són una part essencial i indissociable de l'urbs: els seus eixos de comunicació interna i un dels grans escenaris de la seva vida pública. (IEC).

Els Pergamins de Santa Maria de Guissona (1266-1283) / Benigne Marquès
Marquès i Sala, Benigne


En: Urgellia : Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran. La Seu d'Urgell. Vol. 19 (2015-2018) , p. 333-410 : il.