Història gràfica d'una línia ferroviària que enllaçava els Pirineus amb Barcelona / Marc Rodríguez Feijas
Rodríguez Feijas, Marc


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 14-17 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans disposava des del 1924 d'una línia ferroviària que enllaçava els Pirineus amb Barcelona i que recorrerem gràficament a continuació des de la mirada dels mateixos viatgers.

Els Contractistes del tren d'Olvan a Guardiola : els Gallifa de Manresa. La formació de la burgesia catalana : cintes, tèxtil, electricitat i contractistes d'obres / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 33-38 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 
Bibliografia i notes.

Bona part de la burgesia industrial catalana es va formar d'aquelles famílies que van aprofitar les oportunitats que es van presentar a començaments del segle XIX. Els Gallifa de Manresa foren una d'aquestes famílies. Van començar amb el negoci de les cintes, van continuar amb la indústria tèxtil i, a finals del segle XIX, aprofitant el coneixement de l'administració, van entrar en el negoci de l'electricitat i de l'obra pública com la construcció del ferrocarril entre Olvan i Guardiola.

Manresa-Olvan-Guardiola : una línea hacia el corazón del Berguedà / Josep Quitet i Torner
Quitet i Torner, Josep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 52 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

De Manresa a Balsareny



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 58-63 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 
Notes.

Aquest article ens parla del projecte, dels inicis de les obres de la línia, de les estacions de Manresa, de les inundacions de 1907, de camí de Santpedor, de l'estació de Sallent i del tren a Balsareny.

50 anys de la desaparició. del tren al Berguedà. El darrer tren a Guardiola / Ignasi Costa Amills
Costa i Amills, Ignasi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 124-131 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 
Bibliografia i fonts.

El dia 1 de maig de 1972 va circular el darrer tren regular de viatgers des de Guardiola de Berguedà a Barcelona que vaig viure personalment amb el meu germà Jordi i el dia 2 va quedar suprimit el tram fins Olvan per la futura construcció del pantà de la Baells. I el 30 de juny de 1973 es va fer el darrer viatge entre Olvan i Manresa, quedant suprimit aquest tram el dia 1 de juliol. D'aquesta manera desapareixia un mitjà de comunicació que durant gran part del segle XX havia format part de la vida diària pels habitants de la comarca on circulava.

Els Trens de la línia de Manresa a Berga i Guardiola : una història en moviment / Joan Carles Salmerón i Fernández
Salmerón i Fernández, Joan C.


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 149-152 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

Al llarg dels seus prop de noranta anys de servei la línia ferroviària que vertebrava la conca del Llobregat, des de Manresa fins a Guardiola de Berguedà, va comptar amb un total tres generacions de material motor i mòbil.

El Centre d'Estudis del Bages (CEB)



En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 1 (Des.-Gener 1997-1998), p. 6-8 (Coneguem els Centres d'Estudis, 3) 

Víctor Juli Marí i Balcells. Metge i historiador / Lluís Guerrero i Sala
Guerrero i Sala, Lluís


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 123-140 : il. (Glosssa) 

Víctor Juli Marí Balcells neix a Atuntaqui (Equador) el 16 de setembre de 1926 i a partir del 1930 resideix a Barcelona, on estudia Medicina i es gradua el 1951 amb Premi Extraordinari. S'especialitza en Cirurgia General, en Ortopèdia i Traumatologia i en Cardiologia, Dedica la seva vida a la Cirurgia General, que exerceix quasi sempre a l'Hospital de Creu Roja i durant uns anys al de Sant Pau, i a la medicina general. És soci fundador de la Societat Catalana d'Història de la Medicina i president entre el 2004 i 2008. La seva producció acadèmica com a professor, conferenciant, traductor editorial, articulista i autor de llibres és extensa, en part centrada en la història de la cirurgia catalana del segle XX. Mor a Barcelona el 23 de febrer del 2023.

El Pont Nou de Manresa (Bages) i la implementació de l'arqueologia de l'arquitectura / Anna Gómez Bach
Genera i Monells, Margarida


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 545-552 : il


El Pont Nou és una de les infraestructures aixecades per travessar el riu Cardener a Manresa (Bages) que va ser construït seguint l'estil gòtic, a partir de 1323, segons les directrius de Berenguer de Montagut. La seva unitat estilística, malgrat les nombroses reformes i reparacions a les quals ha estat sotmès al llarg dels segles, el dota d'un gran interès arquitectònic així com històric i arqueològic. Els resultats de la primera intervenció arqueològica efectuada entre 2002 i 2003 per la Diputació de Barcelona van permetre establir una successió cronològica de les diverses fases de construcció i funcionament del pont. Aquesta intervenció va permetre la implementació de l'estratigrafia arqueològica i l'estudi de parament propis de l'arqueologia de l'arquitectura.

Joaquim Amat-Piniella. Poeta de resistència als camps de concentració nazis / José Luís Regojo
Regojo, José Luis


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 16 (2021) , p. 67-70 (Part III: Poetes) 
Número mongràfic: Poesia, poetes, poemes. Resums en català, francès i anglès.

Pere Alegre, fill de Manresa, abat de Santes Creus / Josep-Maria Gasol
Gasol i Almendros, Josep Maria


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. V, núm. 48 (1978) , p. 421-429
Notes a peu de pàgina.

Joan Selves, de l'alcaldia republicana de Manresa a governar l'ordre públic de Catalunya / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
216 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Inclou: 'Una crida a les dones catalanes' (Manifest de les dones d'Esquerra Republicana de Catalunya publicat a 'L'Opinió' el 12 de desembre de 1931) ; Veus femenines (publicat a 'Fortitud' el 15 de novembre de 1933) ; Ànima endins (publicat a 'Llibertat' el 5 d'agost de 1935). A la contracoberta: Fundació Josep Irla.
ISBN 9788409495733

Joan Selves i Carner (Castelltallat, 1898 - Barcelona, 1934) inicia de ben jove, el 1921, la seva trajectòria puïblica com a periodista vocacional a El Pla de Bages. Ja advocat, impulsa amb la nova generació de catalanistes republicans de Manresa la creació, el 1929, del diari El Dia des del qual articulen la candidatura guanyadora de les eleccions municipals d'abril del 1931 que porten l'adveniment de la República. Esdevé el primer alcalde republicà de la ciutat i posteriorment, en una carrera política meteòrica a les files d'Esquerra Republicana de Catalunya: diputat a les Corts Constituents, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d'Agricultura i Economia, conseller de Governació, comissari general d'Ordre Públic, governador general de Catalunya i de nou conseller de Governació. Home de la màxima confiança del president Lluís Companys i figura preeminent d'ERC, pilota el traspàs de l'ordre públic de la Catalunya autònoma fins que mor sobtadament en plena joventut a les portes dels Fets d'Octubre de 1934. (Editorial).

De la Guerra Civil Catalana (1462-1472) a la Guerra dels Segadors (1640-1652) / coordinador: Adrià Mas Craviotto



Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 2022
443 p. : il. col. ; 23 cm (Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 14) 
ISBN 9788412282924

Aquesta Miscel·lània recull un conjunt de 20 articles dels segles XV, XVI i la primera meitat del XVII. A través d'aquests, es pretén omplir alguns dels buits històrics que hi havia d'aquest període, així com ampliar i aprofundir, a través d'algunes aportacions inèdites i novadores, en l'estudi de la comarca del Bages i Manresa durant els segles baix-medievals i els primers segles moderns. A la vegada complementa cronològicament altres miscel·lànies que el CEB ha editat en anys anteriors. (CEB).

Documentació del corregiment de Manresa del període 1808-1814 conservada a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa / Marc Torras
Torras i Serra, Marc


En: 082709 Guerra napoleònica a Catalunya (1808-1814) : estudis i documents. [Barcelona] : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. p. 117-128

Dues obres de l'escultor manresà Josep Generes per a l'església parroquial de Sant Vicenç de Calders / per Josep Galobart i Soler
Galobart i Soler, Josep


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 703-712

Apèndix documental.

"Las Famosas Bases de Manresa que constituyen las aspiraciones de aquellas gentes de constituir la nacionalidad catalana" : entre el mito y la realidad / Josep Pich Mitjana, Jordi Sabater, Frederic Josep Porta i Capdevila
Pich i Mitjana, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 22 (2022) , p. 1-23 (Artículos) 
Número dedicat a: "Ibericidad: estudios sobre la condición peninsular en la era contemporánea". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu de l'article és comprendre millor el procés que va implicar la definitiva politització del moviment catalanista. Està basat en fonts primàries, fonamentalment provinents de la premsa i memòries, i també secundàries. Pretenem explicar la rellevància que van tenir les Bases de Manresa de 1892, negant el mite que les situava com el moment inicial del catalanisme polític. Aquest mite va ser impulsat tant pels centralistes, els quals veien en les Bases de Manresa els orígens d'un suposat independentisme català, com d'una banda del catalanisme.

El Catalanismo republicano de Manresa, entre Acció Catalana y Esquerra Republicana de Catalunya (1929-1931) / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 20 (2022) , p. 27-56 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Malgrat haver estat el partit polític preponderant a Catalunya durant la Segona República, l'estudi de la formació i desenvolupament d'Esquerra Republicana de Catalunya presenta encara avui llacunes. Una de les més importants és l'anàlisi de l'adhesió de multitud d'agrupacions de municipis i barris des de la fundació del partit en 1931 i fins a 1933. El present article analitza, com a estudi de cas, la incorporació del catalanisme republicà de Manresa al projecte d'ERC per a esclarir com es va produir i que manera aquestes noves incorporacions van poder condicionar la política de la formació.

Gregori M. Estrada (1918-2015) / text prepared by Josep Massot i Muntaner
Massot i Muntaner, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 96-97 (In memoriam) 

Gregori M. Estrada (1918-2015) / Text preparat per Josep Massot i Muntaner
Massot i Muntaner, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 192-193 (In memoriam) 

Ignasi de Loiola : guerrer abans que sant / text de Genís Frontera
Frontera i Vila, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 245 (agost 2022), p. 46-50 : il.