La Política insaculadora de Carlos III, el archiduque, en Cataluña (1705-1711) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 42 (2024) , p. 324-350 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "La reacción ante el desastre durante la Edad Moderna: protocolos de intervención, circulación de la información y construcción de discursos". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

A principis de 1707 la ciutat de Manresa protestava a Carles III, l'arxiduc, perquè havia manat insacular a la ciutat a persones que no tenien les qualitats requerides per les constitucions municipals. Seguint el parer de la Real Audiència, el monarca reconeixia el seu error i acceptava les indicacions del municipi sobre les llistes, reservant-se únicament "la facultad de insacular en los lugares que vacan por falta de sujetos que tengan las calidades, dándoles permisos que desde ahora procediesen a la extracción de consellers y otros oficios". Aquest episodi mostra que la capacitat que tenia de manipular els nomenaments de la primera insaculació dels municipis catalans no era absoluta, perquè estava limitades per les normatives municipals. Això, alhora, sembla qüestionar la visió tradicional que s'ha tingut sobre la política municipal que va dur a terme Carles III durant els anys del seu regnat a Catalunya. Josep M. Torras Ribé considerava que, malgrat la falta d'estudis, les dades recollides semblaven mostrar l'existència d'una "decidida política intervencionista" del monarca austríac en les insaculacions municipals catalanes. L'objectiu d'aquest treball és avançar en la línia de treball plantejada per Torras Ribé: aportar noves dades sobre la política insaculatoria de Carles III l'arxiduc a Catalunya per a conèixer millor el seu abast, el seu funcionament i algunes particularitats. Això és possible a partir de la documentació conservada en l'Archivio di Stato de Nàpols i en l'Arxiu Històric Nacional, poc treballada fins al moment i que proporcionen una llum nova.

Al margen del Estado. La creación de una red de previsión social en Cataluña. El ejemplo de Manresa (1850-1936) / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 79 (2025) , p. 789-821 (Miscelánea) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

A partir del cas de la ciutat de Manresa, una ciutat industrial del centre de Catalunya, es pretén mostrar les diverses iniciatives de previsió social que es van desenvolupar des de 1850 a 1936 per a cobrir les baixes laborals, invalidesa, mort, maternitat. (Germanors de socors mutus d'origen religiós, d'origen laic, de montepíos privats, de societats d'ofici, d'iniciatives empresarials, de l'administració pública.). Es pretén demostrar que no va ser per la inacció de l'Estat, sinó per la capacitat comunitària i les diferents creences presents en la societat. El resultat final va ser que pràcticament totes la famílies estaven cobertes d'una forma o una altra. Si hi havia diferències era, en part, per la distinta capacitat de negociació política dels diferents sectors productius.

La Seu de Manresa : restauració i rehabilitació des del 1949 al 2022 / Jaume Soldevila i Ribera
Soldevila i Ribera, Jaume


[Manresa] : Zenobita Edicions, 2024
151 p. : il. col. ; 25 cm
41ns Premis Lacetània de les Arts i la Cultura. Premi Berenguer de Montagut per a estudis sobre la Seu de Manresa, 2023. Bibliografia.
ISBN 9788412831634

Aquesta obra recull les set dècades de treballs de restauració i rehabilitació que han tingut lloc a la Col·legiata Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa, un dels monuments més emblemàtics del gòtic català. Jaume Soldevila fa un recorregut exhaustiu per les diferents intervencions realitzades des de 1949 fins al 2022, posant especial èmfasi en les contribucions dels diversos arquitectes i constructors que han treballat per preservar aquest patrimoni històric. A més, l obra inclou un capítol dedicat al Pla Director de la Seu de Manresa, elaborat l any 2000 per l arquitecte Francisco Javier Asarta, que també ha guiat les restauracions posteriors amb el suport de diverses administracions. L'objectiu d'aquest exemplar és documentar i deixar constància de les nombroses intervencions realitzades a la basílica, amb especial atenció a les restauracions estructurals més rellevants. Entre aquestes intervencions, es destaquen la consolidació de les voltes de la nau central, la restauració de contraforts i gàrgoles, i la rehabilitació de vitralls i altres elements arquitectònics. (Editorial).

Miquel Caellas, músic i folklorista ; Cançons i jocs d'infants de Manresa / Glòria Ballús Casòliva
Ballús i Casòliva, Glòria


Barcelona : [s.n.], 2024
2 vols (126, 63 p.) : il., música ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409657773

De casa seva estant, assegut al balcó que donava a la plaça Major de Manresa, el jove Miquel Caellas escoltava la mainada mentre cantava i jugava. Amb gran habilitat per a la música, va transcriure en partitures les melodies i les lletres de les cançons que als anys vint del segle XX cantaven i jugaven aquells infants manresans, avui un valuós patrimoni musical compilat en una obra única. Cançons i jocs infantils de Manresa. Un llibre que mostra el valuós patrimoni musical manresà. Sembla fàcil definir què són les cançons i els jocs infantils, però, com veurem, no ho és tant. Són cançons i jocs d infants si les canten els nens i nenes? O són les que s entonen adreçades als infants? O bé han de tenir totes dues finalitats? A Manresa tenim un cas únic. Gaudim de disset cançons infantils que cantaven nens i nenes mentre jugaven. Realment, formen un "corpus musical" inèdit, en el sentit que, de moment, no s'ha pogut localitzar cap cas semblant que es pugui centrar en un poble o una ciutat concreta. (Editorial).

El Samurai de Manresa / text de Diana Rossell
Rossell, Diana


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 268 (juliol 2024), p. 70-73 : il. (Epoca moderna) 

A la cova de Sant Ignasi de la capital del Bages, hi ha la imatge de Takayama Ukon, un militar i senyor feudal japonès. Una extravagància incomprensible per a molts visitants, tenint en compte que aquest propagador del cristianisme no va trepitjar mai Catalunya.

Joaquim Aloy : el cascall de l'oblit no neix espontàniament / text: Simonia Skrabec ; fotografia: Anna Sánchez
Skrabec, Simona


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 508 (maig 2024), p. 22-29 : il. (L'entrevista) 

Discurs d'inauguració del IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya : El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII / Jaume Dantí Riu
Dantí i Riu, Jaume


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 9-12 (Acte inaugural) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII.

Inaugurar aquest IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya representa un nou repte i alhora una responsabilitat per a l'Àrea d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona (UB). Un repte perquè significa afegir una nova convocatòria que dona continuïtat a l'encetada el 1984 i que de manera periòdica ha marcat la vitalitat de les diferents línies de recerca dins de la historiografia modernista catalana. Es tracta d'aconseguir, doncs, el mateix alt nivell d'interès i de novetat que s'han assolit en les trobades anteriors. Ho deia fa quatre anys i és bo de recordar que, ara que tot es mesura, segons les anàlisis biomètriques els textos recollits en les actes dels nostres congressos estan en els nivells més alts de citació dins dels treballs d'història moderna de l'àmbit peninsular. No hi ha dubte que les conferències, les ponències i la cinquantena llarga de comunicacions que es presentaran durant aquests dies quan es publiquin seran també de referència obligada.

Ignacio en Manresa. De la éctasis espiritual a la evangelización global / Ronnie Po-chia Hsia
Po-chia Hsia, Ronnie


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 15-33 (Articles) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà, català i anglès.

L'experiència de desesperació i èxtasi a Manresa va ser crucial en la formació de l'espiritualitat d'Ignasi de Loyola. Un viatge de descobriment personal, la peregrinació ignasiana des de Montserrat a Manresa va transformar l'antic soldat primer en un asceta, després en un visionari amb una nova missió. La primera part d'aquest article fa servir els escrits d'Ignasi i la biografia de Ribadeneyra per reconstruir aquesta transformació psicològica. A continuació, seguim el viatge de Francesc Xavier, el primer company d'Ignasi a París, que es va convertir en el primer missioner jesuïta a l'estranger. Utilitzant tant les cartes de Xavier com la celebració de la seva canonització el 1622, reconstruïm una visió de les missions cristianes com a conquesta espiritual, que va ser un dels principals llegats espirituals d'Ignasi des de Manresa. En la persona de Matteo Ricci, el missioner jesuïta més exitós a la Xina, trobem un altre exemple de la imitació de l'espiritualitat mística ignasiana. L'article acaba amb una discussió sobre la tasca de Giulio Aleni, que va adaptar els gravats de Jeroni Nadal per a la Xina, i presenta una visió ignasiana de la salvació universal, en què la mirada de Déu estava oberta a tothom, tant a la Xina com a Europa.

Un Mundo de Ignacio de Loyola : una historia natural y moral / Antonella Romano
Romano, Antonella


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 281-312 (Articles) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Resums en castellà, català i anglès.

La reflexió oberta en conclusió del Congrés se centra en el "món" d'Ignasi: qüestiona la categoria de "món" des d'una doble perspectiva: històrica i historiogràfica. En les últimes dècades, la paraula ha estat investida de nous significats que conviden a repensar el segle XVI com un moment particular de la història i de les relacions entre Europa i altres parts del globus, així com les relacions entre éssers humans i natura. En aquesta perspectiva, el "món" d'Ignasi s'enfronta a un globus terraqüi que havia de treballar com una nova realitat: és un món nou perquè està "englobat" com a part d'un procés de construcció que mobilitza tant una nova sintaxi com una nova gramàtica del coneixement. És un món en la construcció del qual participen plenament els companys d'Ignasi, juntament amb altres actors, a través de la seva inesperada confrontació amb els múltiples horitzons que estan redibuixant la terra habitada.

Memòria final del IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya / Mariela Fargas Peñarrocha
Fargas Peñarrocha, Maria Adela


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 315-320 (Acte de cloenda) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII.

Programa del IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya



En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 321-330 (Annexos) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII.

L'Angle mestre de la perspectiva : del Sr. Josep Mestres Cabanes / dissertació pronunciada pel professor de perspectiva de l'Escola Municipal de Belles Arts de Sant Joan les Fonts, Ricardo Morán Villar
Morán Villar, Ricardo


Sant Joan les Fonts : Escola Municipal de Belles Arts, 1995
23 p. : il. ; 19 cm

De pagesos a cotoners ; La Colònia Sedó d'Esparreguera / [ressenya] Lisard Palau Elcacho
Palau Elcacho, Lisard


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 83 (2023) , p. 148-150 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. De pagesos a cotoners : la industrialització de Catalunya a través de la família Vidal / Llorenç Ferrer Alòs. Figueres : Brau, 2022
. La Colònia Sedó d'Esparreguera : la llarga trajectòria d'una colònia industrial emblemàtica / Gràcia Dorel-Ferré. Esparreguera : Ajuntament d'Esparreguera : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2021

Les Diligències amb el bisbat de Solsona per a la fundació del monestir de les caputxines de Manresa / Ovidi Cobacho Closa
Cobacho i Closa, Ovidi


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 80-95
Inclou apèndix documental.

En el present article s'estudien les diligències realitzades amb el bisbat de Solsona en el procés de fundació d'aquest monestir a partir de les fonts primàries localitzades als arxius manresans. Un annex documental recull les transcripcions d'algunes de les fonts manuscrites estudiades.

Santa Maria de Manresa i el restabliment de la canònica amb el delme parroquial (1020-1080) / Josep M. Masnou Pratdesaba
Masnou i Pratdesaba, Josep M.


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 12-18: il. (Patrimoni) 
Notes.

Condicions per a la subhasta de les cases dels forns de pa a Manresa, l'any 1848 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 50-54 : il. (Document inèdit) 
Inclou reproducció i transcripció del document.

Gasòmetre de Manresa / Jaume Perarnau Llorens
Perarnau i Llorens, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 55 : il. (Patrimoni de la societat industrial) 

Mas la Culla, talaia de Manresa durant set segles / Mireia Vila Cortina
Vila Cortina, Mireia


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 20-27 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 
Fonts.

S'exposen els resultats de l'estudi historicoarquitectònic i arqueològic fet el 2021 a la Culla, un mas fortificat amb categoria de bé cultural d'interès nacional (BCIN) que avui forma part del nucli urbà de Manresa. La intervenció tenia com a finalitat informar sobre l'afectació d'un projecte de millora de l'accessibilitat. Es traça una proposta evolutiva del mas en 10 fases, que s'inicia abans del segle XIII. Destaquen la reforma del segle XIV que dotà el mas original d'una estructura de palau gòtic, la construcció d'una primera torre defensiva al segle XVI i l'aixecament de la torre de la façana sud a inicis del segle XIX.

Can Font de la Serra. Un mas als límits del terme / Raquel Valdenebro Manrique
Valdenebro i Manrique, Raquel


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 28-33 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 

Can Font és un dels pocs masos que ha sobreviscut dins la trama urbana de la ciutat de Manresa. Amb orígens clarament medievals, era conegut com el mas Serra i era una de petites masies del terme. Passades les crisis baixmedievals serà l'única gran propietat de la zona. L'article recull la successió familiar fins que al segle XVII esdevindrà Can Font de la Serra. L'estudi també ha permès saber de l'incendi que l'edifici va patir a mitjan segle XIX i aporta dades sobre les reformes posteriors que el van convertir en casa d'estiueig i posteriorment en centre d'interpretació.

L'Escultor manresà Josep Sunyer i el gremi d'escultors de Barcelona (2a part) / Carles Dorico i Alujas
Dorico i Alujas, Carles


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 40-45 : il. (Història de l'art) 
Notes.

A la primera part de l'article dedicat a la relació de Josep Sunyer (v. 1672-1751) amb el gremi barceloní -publicat en el número anterior de Dovella- vam descriure el tracte hostil que la corporació dispensà al mestre quan va obrir taller a la capital del Principat. Per donar un gir a la situació, l'any 1738 Sunyer decidí sol·licitar l'ingrés al gremi i, en superar el preceptiu examen de mestria, assolí els mateixos drets que qualsevol altre mestre de la ciutat. A les pàgines següents ens centrarem en l'afiliació de l'escultor al gremi i aportarem algunes dades relatives als últims anys de la seva estada a Barcelona.