L'Església barroca de Pixamoixons : patrimoni de la memòria documental / [ressenya de:] Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 82 (desembre 2022), p. 83- (Notes i ressenyes) 
Ressenya de:
. L'Església barroca de Pixamoixons : patrimoni de la memòria documental / Anna Isabel Serra Masdeu. Valls : IEV, 2021

El Fons d'escultura barroca de la parròquia de Santa Coloma de Queralt / Damià Amoròs i Albareda
Amorós i Albareda, Damià


En: Recull. Associació Cultural Baixa Segarra. Santa Coloma de Queralt, núm. 16 (2021) , p. 7-12 : il.
Notes a peu de pàgina.

Rvdo. D. Jaime Casellas Genovart, Pbro. / F. Ballester Castelló
Ballester Castelló, Francesc


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XX, Núm. 42 (agost 1948), p. 6-7
Notes.

Prestigio del desprestigiado retablo de Santes Creus / Cèsar Martinell
Martinell i Brunet, Cèsar


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. II, núm. 13 (1961) , p. 118-120

El Panteó dels Montcada a Santes Creus / Josep Mª Madurell i Marimon
Madurell i Marimon, Josep Maria


En: Memorias : Archivo Bibliográfico de Santes Creus. Santes Creus. Fasc. 2§ (1953) , p. 327-335
Notes. Inclou apèndix documental.

Notes sobre dos retaules de l'altar major de Santes Creus / por D. José Mª Madurell Marimon



En: Memorias : Archivo Bibliográfico de Santes Creus. Santes Creus. Fasc. 2 y último (1948) , p. 53-66
Notes. Inclou apèndix documental.

Francesc Vicent Garcia, poeta barroc : vida i miracles del Rector de Vallfogona / Enric Querol i Coll
Querol i Coll, Enric


Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2023
144 p. ; 20 cm (Bofarull, 38) 
ISBN 978842320890

Francesc Vicent Garcia (Saragossa, 1579-Vallfogona de Riucorb, 1623) es traslladà de ben petit a Tortosa, d'on eren originaris els seus pares, i es va considerar sempre tortosí i català. La seva vida estigué marcada per la seva condició de prevere i rector de la parròquia de Vallfogona, i també per la seva vocació d'escriptor. Publicà ben poc en vida, però la difusió de la seva obra per via manuscrita feu que aviat se'l considerés l'estendard poètic de la seva generació. (Editorial).

Paisatge Barroc : l'art a Catalunya durant els segles XVII i XVIII / Maria Garganté Llanes
Garganté i Llanes, Maria


El Papiol : Farell Editors, 2023
144 p. : il. col. (Patrimoni català, 1) 
ISBN 9788417116774

"Barroc català" ha estat, durant molts anys i de manera injusta, sinònim de decadència i, en el millor dels casos, d'un món desconegut. En canvi, què hi diríeu si, realment, "barroc català" fos sinònim de masies, grans esglésies, retaules, esgrafiats, fonts monumentals, palaus, arquitectura rural, festes tradicionals i que tot això ho tenim aquí, a Catalunya? Aquest llibre es un petit viatge de descoberta per un país més "barroc" del que imaginàvem, i que és el nostre. Una visió panoràmica on s'hi dibuixen campanars esvelts conformant un perfil urbà, unes construccions i infraestructures que en molts casos ens han arribat fins avui, i un llenguatge plàstic i persuasiu com a mitjà de comunicació d'un sistema d'idees i creences, que no està tan allunyat del nostre món d'avui i la importància que hi té la imatge. Des del fulgor del pa d'or dels retaules a una barraca de vinya: la construcció d'un paisatge barroc. (Editorial).

Art i Església a l'època moderna : des del retaulee / per Joan Bosch
Bosch, Joan


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 631-643 : il
 (Conferència) 

Artistes vallencs del barroc / Jordi París Fortuny, Immaculada Socias Batet, Manoli Yeste Hernández i Carlos Martínez Gil



En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 209-216

Un Estudi confirma que Josep de la Concepció, un dels arquitectes més importants del barroc català, va nèixer a Valls / A. Estallo
Estallo Sogas, Anna


En: El Punt (7 de gener 2004), p. 29

El Retaule de Santa Maria Magdalena / text i estudi artístic Mercè Vidal i Solé
Vidal i Solé, Mercè


El Pont d'Armentera : Parròquia de Santa Maria Magdalena, [1996]
[18] p. : il. ; 21 cm

L'Església de Santa Anna d'Alcover : desenvolupament de la diagnosi i proposta d'actuació [Fitxer informàtic] / Josep Maria Civit Gomis, Eduard Mañé Sentís ; [dirigit per: Juan Ramón Rosell Amigó]
Civit Gomis, Josep Maria


2006
Dirigida per: Rosell Amigó, Juan Ramón. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2006
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

L'objecte d'aquest Projecte Final de Carrera és l'església de Santa Anna d'Alcover, una construcció de principis del Segle XVII. Però comencem per una cosa més general, iniciem la introducció amb una breu descripció del poble on trobem aquesta edificació. Alcover és una vila d'aproximadament 4000 habitants, té una superfície de 46,28 Km2 i es troba a una altitud de 218 metres. El municipi, que pertany a l'Alt Camp, es situa a la riba esquerra del riu Glorieta, afluent del Francolí, i redossa pel Nord amb les muntanyes de Prades. L'economia del poble la domina el secà (4.115 ha), amb un 64 per cent de boscos, pasturatges, botjars i erms; hom hi conrea vinya (308 ha), avellaners (299 ha), oliveres (267 ha) i garrofers (237 ha); la resta és dedicada a lleguminoses, cereals i ametllers. Al regadiu (508 ha) són conreats, avellaners, hortalisses i arbres fruiters. Les avellanes (12.000 sacs anuals) són una font de riquesa important; també ho és l'avicultura (83.000 caps). El segon diumenge d'octubre hi té lloc una fira. La indústria derivada de l'agricultura, una foneria, una fàbrica de paper, dues de teixits i l'extracció de lloses de gres (antiga activitat industrial, actualment en auge), completen les activitats econòmiques.

La Recuperació del singular monument del Calvari (Granja d'Escarp) / Ramon Solé, Josep Àngel Corbella, Maria Jesús Llavero, Joan Ramon González



En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 34-39 : il. (Patrimoni) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Monestir de Santa Maria de Serrateix: de la recuperació a l'esplendor final (segles XVII-XIX) / Josep M. Badia Masgrau
Badia i Masgrau, Josep M.


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 154 (hivern 2022), p. 8-13 : il. (Dossier. Monestirs en temps moderns (s. XVI - XIX)) 
Notes.

Des de mitjan segle XVI, amb la figura de l'abat Santjust, el monestir iniciarà una recuperació que es consolidarà el XVII i que produirà l'esplendor final entre finals del XVIII i principis del XIX. Veurem com el monestir es va refer i va aconseguir viure molts bons moments.

The Fine arts during the Baroque period in the Principality of Catalonia and the countships of Roussillon and the Cerdagne / Joan Bosch Ballbona
Bosch Ballbona, Joan


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 29-44
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

Once the prejudices that hindered our understanding of Baroque arts true nature had been overcome, the history of Catalan art has been rehabilitating the memory of the Baroque period and discovering a more faithful image of it. Nonetheless, it has also had to accept that much of the art from this period has been seriously compromised by the destruction wrought by the Eclesiastical Confiscations of the 19th century and the Civil War of the 20th century. It is the memory of a fundamental, decisive era in the shaping of Catalonias historical and artistic heritage, one that is brimming with authors and episodes capable of fostering stories as interesting, intense and suggestive as those from any other period in Catalan art history.

Les Arts plàstiques de l'època del Barroc al Principat de Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya / Joan Bosch Ballbona
Bosch Ballbona, Joan


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 127-140
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

Un cop superats els prejudicis que impedien de comprendre'n l'autèntica naturalesa, la història de l'art català va rehabilitant la memòria de l'època barroca i en va redescobrint una imatge més fidedigna, tot i haver d'acceptar que una part fonamental ha quedat greument alterada per les destruccions provocades per la desamortització del segle xix i la Guerra Civil del xx: la d'una època fonamental i decisiva per a la configuració del patrimoni històric i artístic, rica d'autors i d'episodis capaços de propiciar relats tan interessants, intensos i suggerents com els de qualsevol altre moment de la nostra història artística.

La Construcció del campanar d'Unha / Elisa Ros Barbosa, text
Ros Barbosa, Elisa


En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 2 (tardor-hivern 2021), p. 58-59 : il. (Patrimoni. Arquitectura) 

Joan Crisòstom Ripolles (1678-1746). Música eclesiàstica per a 1, 2, 4, 6 i 8 veus / Josep Maria Gregori
Gregori i Cifré, Josep Maria


[S.l.] : Amalgama, 2014
1 vol (Mestres Catalans Antics, 4) 

Joan Crisòstom Ripollès nasqué a la vila de Torreblanca el 1678 i traspassà a la ciutat de Tarragona el 1746. Degué rebre la seva formació musical en una de les escoles catedralícies properes a la seva terra natal, com ara Tortosa, Sogorb o Tarragona. El 23 de maig de 1699 va ser admès en qualitat de cantor contralt primer de la capella de música de la catedral de Tarragona, que des de 1695 dirigia el mestre Josep Escorihuela.

Les Cases consistorials a les comarques de Ponent, un ressò classicista en l'arquitectura civil catalana dels segles XVII i XVIII / Maria Gargante Llanes
Gargante i Llanes, Maria


En: Locus amoenus, N. 7 (2004) , p. 237-253

El present article constitueix un estudi de les cases consistorials dels segles XVII i XVIII a les comarques de Ponent, com a exemples d'arquitectura oficial i de representació, basades en la convivència entre la continuïtat d'unes formes d'arrel gòtica i la introducció d'elements classicistes. Els edificis més representatius que tractem són les cases consistorials de Tàrrega i Cervera, construïdes durant el segle XVII, i les d'Agramunt i Almenar, bastides durant la segona meitat del segle XVIII. Malgrat la diferència d'un segle, aquests últims exemples segueixen la morfologia pròpia dels edificis siscentistes, si exceptuem alguna renovació de caràcter epidèrmic, com la inclusió de pilastres toscanes a la façana de l'ajuntament d'Almenar. Finalment, després del període vuitcentista i les primeres dècades del segle XX, el pla de reconstrucció d'edificis públics impulsat per l'organisme de Regiones Devastadas durant els anys quaranta, recuperarà un tipus de casa consistorial que és profundament deutora de la morfologia siscentista, amb la inclusió de galeria superior i porxo o llotja a la part baixa.