El Sofriment dels invasors : els cossos agressors en els setges de Girona / Francesc Xavier Morales, text
Morales Garcia, Francesc Xavier


En: Revista de Girona. Girona. Any 55, núm. 252 (gener-febrer 2009), p. 49-51 : il. (1808-1809) 

La Bandera d'Ultònia : la història d'un estendard que es va convertir en símbol dels reisistents dels setges de Girona / Narcís Sureda
Sureda Daunis, Narcís


En: Revista de Girona. Girona. Any 54, núm. 250 (setembre-octubre 2008), p. 43-46 : il. (1808 - 1809) 

1936-1939 : fer la guerra mal vestit i mal calçat / Jordi Galofré
Galofré i Illamola-Simal, Jordi


En: Revista de Girona. Girona. Any 52, Núm. 237 (juliol-agost 2006), p. 24-27 : il. (Història) 
Notes.

Roses, el Camino Español i l'epidèmia de 1587 / Pablo de la Fuente
Fuente de Pablo, Pablo de la


En: Revista de Girona. Girona. Any 48, núm. 211 (març-abril 2002), p. 44-47 : il. (Història) 

Girona, ciutat ocupada per les tropes de Lluís XIV de França (1694-1697) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 193-215 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

La guerra dels Nou Anys (1689-1697) fou un dels conflictes més devastadors de la història de Girona. El curt, però violent setge, donà pas a una ocupació militar que es perllongà durant més de tres anys. A diferència de la caiguda de 1711, la informació conservada d'aquest període sí que ens ha permès resseguir amb cert detall els principals esdeveniments d'una ciutat sotmesa per una potència estrangera. Malauradament, bona part de la problemàtica descrita no es pot considerar un episodi aïllat, ans el contrari, ja que era l'expressió d'una manera de conduir la guerra d'aquell temps. En aquest sentit, allotjar tropes es convertí en una autèntica maledicció, encara que fossin soldats del mateix sobirà, no sols per l'elevat cost econòmic que representava la construcció o manteniment dels quarters, sinó pel retall de sobirania que implicava la presència d'un governador militar dintre de la ciutat.

La Fortalesa de Castellfollit de la Roca a final del segle XVII / Miquel Puig i Reixach
Puig i Reixach, Miquel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 33 (2022) , p. 85-105 (Recerques) 

Després del Tractat dels Pirineus (1659), que comportà el desplaçament de la frontera francesa per dessota del Rosselló, la vila de Castellfollit de la Roca esdevingué un lloc clau en el camí entre l'Empordà (per on podia entrar l'exèrcit francès) i la Muntanya i Catalunya interior. Castellfollit fou fortificada seguint els models defensius moderns. Però el setembre de 1694 caigué a mans de l'exèrcit francès, que l'ocupà fins el juliol de 1695, quan l'abandonà no sense abans arrasar-ne les fortificacions, perdudes per sempre més. L'article es proposa reconstruir la composició d'aquestes defenses i historiar la vida de la plaça forta de Castellfollit en les darreres dècades del segle XVII.

La Ribera d'Ebre, l'exèrcit de Suchet i la Junta Superior d'Aragó i part de Castella / Jaume Arbiol Agné
Arbiol Agné, Jaume


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 215-231: il. (Història) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest treball busca entendre com, durant els anys 1809- 1810, un organisme politicoadministratiu com era la Junta Superior d'Aragó i part de Castella, centrat en el territori de l'Aragó, a causa de l'amenaça present dels francesos i de l'expedició militar de Suchet per conquerir el sud de Catalunya, va acabar entenent de molts assumptes relacionats amb la nostra zona (Ribera d'Ebre). En aquest treball, em centro en la situació de la guerra contra els francesos durant aquests anys, la creació de la Junta Superior d'Aragó l'any 1809 i l'estudi de les actes de la Junta referents a la nostra zona. També analitzo els fets militars que van ocórrer a la Ribera d'Ebre, fins a la caiguda de Tortosa, el 2 de gener de 1811.

Le Malheureuse affaire de Santa Perpetua ou Mollet : noves aportacions a l'estudi de la Guerra del Francès al Baix Vallès / Ramon Renedo Yanguas
Renedo Yanguas, Ramon


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 53-106 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou: Annex 1. Periòdics que van donar notícia del combat; Anex 2: Glosari. Resums en català i anglès.

Afer desafortunat (malheureuse affaire) és el gràfic i succint comentari amb el qual el general Laurent de Gouvion Saint-Cyr va definir el combat de Mollet a les seves memòries, publicades el 1821, sobre la seva participació al front català durant la Guerra del Francès. Aquesta frase resumeix el profund impacte que la derrota de les forces imperials va produir a l'exèrcit francès i contrasta vivament amb el poc coneixement que d'aquesta acció militar es té dins la historiografia local. Amb un estudi minuciós de les fonts primàries disponibles podem, però, situar aquest combat dins el context general de les estratègies militars desenvolupades a Catalunya per les forces bel·ligerants els dos primers anys de la guerra i provarem que lluny de ser una acció espontània o casual va resultar una conseqüència natural de la situació estratègica del front català. També oferirem una relació de l'ordre de batalla de les tropes imperials i realistes que hi van participar a dia 21 de gener de 1810, al temps que intentarem reconstruir el xoc entre els dos exèrcits. Aquestes noves aportacions tenen, a més de presentar al lector una narració d'aquells fets, el propòsit de fixar els elements de veracitat de la tradició oral recollida per Vicenç Plantada a finals del segle XIX i també oferir noves eines per a l'estudi de la societat molletana durant aquell conflicte, tot assenyalant noves línies d'investigació.

Torroella de Montgrí i l'Empordà durant l'ocupació francesa de 1694-1698 / Agustí Alcoberro i Pericay
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1994) , p. 65-77 : il.
Notes.

La Intervención británica durante la Peninsular War. Campañas en Cataluña, Valencia, Murcia y Baleares (1808-1814) / [ressenya de] Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 73 (2023) , p. 1099-1101 (Reseñas) 
Ressenya de:
. La Intervención británica durante la Peninsular War. Campañas en Cataluña, Valencia, Murcia y Baleares (1808-1814) / Maties Ramisa Verdaguer. València : PUV, 2022

La Guerra dels Segadors a la regió de Girona : de la crema de Santa Coloma de Farners (1640) al setge de Girona (1653) / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


Girona : Diputació de Girona, 2024
463 p.
ISBN 9788418734274

La Guerra dels Segadors va esclatar amb contundència a la regió de Girona el maig de 1640. Després de les batalles i setges de Leucata i Salses, els exèrcits hispànics es van instal·lar a la vegueria de Girona. L'algutzir Montrodon els ajudava a distribuir-se des de Santa Coloma de Farners, on va ser atacat i mort pels pagesos revoltats. Al mateix temps, a Sant Martí de Riudarenes els terços van saquejar i cremar l'església, per la qual cosa el bisbe Gregorio Parcero en va dictaminar l'excomunió. El rei, Felip IV, el virrei, el comte de Santa Coloma i el Consell d'Aragó van decidir revenjar-se'n, i com a càstig feren cremar tota la vila de Santa Coloma de Farners. Aquests fets tan contundents van marcar l'inici d'una dècada llarga, de 1641 a 1652, en què Catalunya es va lliurar a la monarquia francesa i la monarquia hispànica va voler recuperar el Principat per les armes. És el que coneixem com la Guerra dels Separació. En aquest període, les universitats gironines hagueren de suportar els allotjaments francesos, paral·lelament a les contribucions militars i a l'enviament de soldats al Batalló català. El conflicte no es pot considerar acabat fins que Joan Josep d'Àustria va alliberar Girona del setge al qual l'any 1653 les tropes franceses havien sotmès la ciutat. (Editorial).

L'Hospitalitat forçada : albergues i tragines, allotjaments i bagatges (segles X-XX) / Santiago de Llobet Masachs
Llobet Masachs, Santiago de


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pages Editors, 2023
421 p. ; 24 cm (Estudis, 90) 

Estudi de les albergues i tragines feudals i els allotjaments i bagatges militars, prestacions que varen pesar sobre la població, contra la seva voluntat, i que, al llarg del temps, tingueren una aplicació diferent d'acord amb les necessitats feudals en temps de pau i guerra i posteriorment a l'organització dels exèrcits. La cronologia i l'estudi dels recursos aplicats als conflictes de cada moment han estat el fil conductor de tot el llibre: des de l'hospitalitat feudal, el seu orígen i pràctica a Catalunya durant els egles X a XV, fins als allotjaments i bagatges, hivernada i trànsit, dels segles XVI I fins al segle XX. (Editorial).

Panegyrica oracion, que en los cultos que a Maria SS. en el purissimo instante de su concepcion dedicò como á su soberana patrona en la villa de la Bisbal, la dominica quarta de Pentecostes, el regimiento de caballeria de Algarve / [José Antonio Porcel y Salablanca]
Porcel y Salablanca, José Antonio


Gerona : por Narcisso Oliva ..., [1747 o post.]
[16], 42, [2] p. ; 19 cm
Escut xilogràfic del bisbe de Barcelona Francisco del Castillo y Vintimilla, creu grega a l'inici del text i caplletres orn. xilogràfiques. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya.

Ordre del die del exércit de 20 setembre 1810, Sa Excel·lencia lo Coronel General de Dragons, Compte del Imperi, Comandant de las Tropas en la alta Catalunya informat, que las tropas espanyolas que han entrat lo die 14 de est mes à la Bisbal, y à Sant Feliu de Guixols, ...

Intendència de l'Alta Catalunya.


Catalunya? : [s.n.], [1810?]
1 f. ; 31 * 22 cm
Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Text signat per: Baraguey d'Hilliers, General de Dragons, Compte del Imperi. Títol obtingut de l'epígraf i primeres línies del text, el precedeix: "Cós de armada de la alta Catalunya".

Ales negres i xampinyons. Bombardeigs i refugis, Figueres, 1936-1939 / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 343-345 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Ales negres i xampinyons : bombardeigs i refugis, Figueres 1936-1939. 2a edició ampliada / David García Algilaga. Viladamat : Gorbs Comunicació i Edicions, 2022

El Búnquer d'Agullana i la presència militar al poble del 1939 al 1955 / [ressenya de] Miquel Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Miquel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 348-350 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El Búnquer d'Agullana i la presència militar al poble del 1939 al 1955 / Josep Maria Almuni Tapias. Agullana : Ajuntament, 2022

Asiento i guerra : galeres particulars catalanes al Mediterrani de Felip II / Víctor J. Jurado Riba
Jurado Riba, Víctor


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43 (2021) , p. 37-58 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Durant les dècades centrals del regnat de Felip II, entre el 1560 i el 1580, la política mediterrània va ocupar un espai fonamental del seu regnat. Entre totes les galeres presents a les principals campanyes, en trobaríem les que apareixen de manera recurrent a la documentació com "las tres de particulares catalanes": la Llupiana, la Serafina i la Porfiada. En el present estudi es recorrerà la seva activitat, a través de la via documental, tot prenent com a punt de partida el seu asiento inicial fins a la petició de venda de les galeres a la Monarquia per part dels seus amos catalans per les dificultats econòmiques derivades del servei. Es veurà, doncs, com aquestes galeres van esdevenir una presència catalana recurrent al Mediterrani de Felip II.

Hospital del Molar. Un caso de museografía social / Júlia Castell Villanueva, Frances-Xavier Hernàndez Cardona, Isabel Boj Cullel
Castell Villanueva, Júlia


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 229-259 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'any 2017 l'Ajuntament i la Universitat de Barcelona van emprendre un projecte per recuperar i dignificar els espais de l'hospital de campanya del Molar (Priorat) a partir d'una exposició singular que presentés la problemàtica de la sanitat de l'Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola i més concretament, durant la Batalla de l'Ebre. A la proposta es va assajar un nou model integral de museografia social, de cost i manteniment sostenibles, que volia donar protagonisme a les emocions, i en la qual tingués protagonisme una iconografia estàtica i cinètica generada a partir de grups de recreació històrica. Aquesta proposta havia de ser congruent amb la utilització d'escenografies didàctiques i l'exposició d'una col·lecció extraordinària de medicina i cirurgia de guerra.

M. Felipa Español Coll, bibliotecària del Servei de Biblioteques del Front (1937-1939) / Pilar Vives Corbella
Vives Corbella, Pilar


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 83 (maig 2023), p. 29-64 (Quaderns biogràfics) 

Recerca inicial del paper destacat de la jove vallenca Maria Felipa Español Coll durant la Guerra Civil com a bibliotecària voluntària a Sarinyena, al Front d'Aragó, i al bibliobús del Servei de Biblioteques del Front. Conseqüències i esdeveniments biogràfics posteriors. Segle XX.

De Valls a la guerra : el cas de la Maria Vallverdú Puig i la Dolors Vives Rodon / Aïda Sánchez Martínez
Sánchez Martínez, Aïda


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 83 (maig 2023), p. 91-116 (Quaderns biogràfics) 

Dolors Vives Rodon i Maria Vallverdú Puig foren dues dones vallenques que, malgrat les diferències socials, l'esclat de la Guerra Civil Espanyola les va portar a lluitar i a defensar els seus ideals de manera ferma. Dos noms que van caure en l'oblit de la història i de Valls, però que gràcies a la recerca local s'han pogut recuperar i això ha permès refer les seves vides.