Dos mil cent, una odissea arqueològica / Josep Maria Nolla i Josep Burch, coordinadors del dossier



En: Revista de Girona. Girona, núm. 347 (novembre-desembre 2024), p. 58-95: il. (Dossier) 

Conté: Dos mil cent, una odissea arqueològica / Josep Maria Nolla, Josep Burch ; Un Recorregut historiogràfic que encara amaga sorpreses / Josep Maria Nolla, Josep Burch ; Una Mirada a vint-i-un segles: passat, present i futur / Joaquim Nadal Farreras ; La República romana / Gerard Ventós ; La Guerra Sertoriana / Gerard Ventós ; Gneu Pompeu Magne, el fundador / Quim Tremoleda ; El Punt de partida: la muntanya de Sant Julià de Ramis / Josep Maria Nolla, Josep Burch ; La Fundació d'una ciutat romana / Pere Castanyer i Masoliver ; La Fundació de Gerunda, el complex desplaçament d'un grup humà / Josep Maria Nolla, David Vivó ; Forma i evolució de la ciutat de Girona en l'època romana / Jordi Sagrera ; El Territori de Girona: més enllà de la ciutat estricta / Ana Costa, Lluís Palahí ; La Girona romana avui i les perspectives de futur / Maribel Fuertes Avellaneda.

De "gamberra" a "fàl·lica", Barcelona vista amb ulls francesos / Valèria Gaillard Francesch
Gaillard Francesch, Valèria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 526 (gener 2026), p. 60-63 : il. (Literatura) 

El Primer Congrés de la Ciutat (octubre del 1998-febrer del 1999). Una reflexió col·lectiva sense precedents a Sant Cugat del Vallès



En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 57 (2024) , p. 97-130 (Estudis) 
Inclou apèndix amb dades del Congrés.

El Primer Congrés de la Ciutat organitzat per l'entitat Fundació Sant Cugat va constituir un esdeveniment ciutadà de primer ordre. Mai no s'havia produït a Sant Cugat una reflexió col·lectiva sobre la gestió de la cosa pública d'aquesta envergadura. El nombre d'organitzadors del debat, el de participants, més de tres-cents inscrits, les taules de debat, la qualitat dels ponents i la quantitat i qualitat de la vuitantena de comunicacions presentades donen una idea de l'abast del Congrés. Enguany s'han complert vint-i-cinc anys de la seva clausura, el febrer del 1999.

Reus fes goig, una reflexió estètica / Gabriel Bosques
Bosques, Gabriel


En: AT : Arquitectes de Tarragona, núm. 2 (2003) , p. 11 : il.
Notes.

Notes sobre jerarquia urbana i comunitats religioses a Catalunya a la fi de l'antic règim / Josep Oliveras i Samitier
Oliveras i Samitier, Josep


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 111-119
Bibliografia.

Aquestes breus notes formen part d'una recerca per conèixer el sistema urbà de Catalunya a la fi de l'antic règim, aproximadament en el de període de temps que comprèn els regnats de Caries IV i Ferran VII, entre l'últim terç del segle XVIII i el primer terç del XIX, i en una època en què s'accentua la crisi de l'estat i fa fallida la monarquia absoluta.

El Contenciós de la capitalitat provincial entre Reus i Tarragona / Salvador-J. Rovira
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Lligalls : Revista d'història, Núm. 1 (juny 1990), p. 10-15 : il.

Entorn els orígens d'una picabaralla secular : Reus i Tarragona (s. XIII-XV) / Ezequiel Gort i Juanpere
Gort i Juanpere, Ezequiel


En: Lligalls : Revista d'història, Núm. 1 (juny 1990), p. 10-15 : il.

La Concessió a Reus del títol de ciutat l'any 1712 / M. Teresa Pitarch
Pitarch i Morell, M. Teresa


En: Nunci : Butlletí del Amics de Reus, Núm. 128 (3r trimestre 2012), p. 3-9

La Ciutat i el museu es retroben en una exposició / Salvador Palomar, Elena Aparicio
Palomar i Abadia, Salvador


En: Informatiu Museu. Reus. II època, núm. 16 (març 1999), p. 3-5 : il

Converses sobre tems d'interés local : decadència de Reus? / Joan Cachot Torroja



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XII, núm. 213 (gener 1931), p. 11-30

Reus y Poblet / Josep M. Guix i Sugranyes
Guix i Sugranyes, Josep M.


En: Boletín de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus. 2a. época, año XXVI, n. 57 (1955) , p. 28-32 : il.

Elogio de la ciudad de Reus por un tarraconense / Autor: Juan Salvat Bové
Salvat i Bové, Joan


En: 159515 V Certamen 1952 Tomo I. Reus : Centre de Lectura, 1952. p. 509-518

La Ciutat romana d'Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà): Noves dades sobre la recerca històrica / Tània Álvarez Herraiz, Carles Padrós Gómez
Alvarez Herraiz, Tània


En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 119-154 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

La ciutat romana d'Aeso és un dels principals centres urbans fundats pels romans al nord-est de la península Ibèrica (segle I aC). L'any 2019 el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar l'antiga ciutat com a Bé Cul-tural d'Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona Arqueològica, la màxima protecció que atorga la Llei del Patrimoni Cultural Català. La declaració d'un BCIN suposa una alteració dels drets dels propietaris i els hi imposa unes obligacions ineludibles, motiu pel qual l'administració competent ha de definir uns límits justificables per al BCIN. El conjunt de la ciutat romana d'Aeso està format per diversos jaciments arqueològics i presenta un volum de dades històriques, arqueològiques i bibliogràfiques de gran complexitat. L'elaboració de l'expedient de declaració, dut a terme pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia al llarg dels anys 2017 i 2018, va comportar aprofundir en la recerca i formar noves hipòtesis historicoarqueològiques per la millora del coneixement de la ciutat romana, treball que presentem en aquest estudi.

La Vía Augusta no es un topónimo : aproximación a la organización territorial del Este de Hispania en época de Augusto / Ramón Járrega Domínguez
Jàrrega i Domínguez, Ramon


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 37 (2019) , p. 143-168 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La Barcelona de Zafón : historia y arquitectura en la literatura / Paula García
García, Paula


En: Clío : revista de historia, núm. 283 (2025) , p. 86-92 : il.

Conferència sobre urbanització de les ciutats



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any III, núm. 55 (maig 1922), p. 103-107 (Secció d'art) 

Conferència sobre urbanització de les ciutats



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any III, núm. 54 (abril 1922), p. 93-97 (Secció d'art) 

Hispània hel·lenística sense passar per Roma / Rafael Ballester
Ballester y Castell, Rafael


En: 271068 Miscel·lània en homenatge a Salvador Vilaseca i Anguera : 1975-1985. Reus : M.J. Massó : R. Capdevila : M. Magrinyà, [1985]. p. 11-19

Prades : Vila de Prades ; Sant Miquel del Castell de Prades / [Carles Puigferrat i Oliva, Rosari Moya Guerrero, Jordi Bolós i Masclans]
Puigferrat i Oliva, Carles


En: 169427 El Tarragonès : El Baix Camp : L'Alt Camp : El Priorat : La Conca de Barberà ; Pladevall i Font, Antoni (Dir.). Barcelona : Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995. p. 231-233

"Contra la guerra, ciutats" : Barcelona i Sarajevo en la construcció de la pau a Europa (1991-1996) / Oscar Monterde Mateo
Monterde i Mateo, Òscar


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 16 (2023) , p. 211-227 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

L'any 1995, Barcelona declarà Sarajevo Districte 11 de la ciutat, fou la consolidació d'una procés de cooperació i solidaritat que havia començat amb l'inici de la guerra a Bòsnia i encara continua avui. L'objectiu d'aquest article és explicar les principals claus polítiques que van impulsar la cooperació i el compromís de Barcelona amb Sarajevo, i demostrar com aquesta experiència, es va convertir en l'impuls de l'acció internacional de Barcelona al Mediterrani i en el símbol d'una idea política d'Europa, on les ciutats i el municipalisme havien de ser la seva pedra angular. Una idea que sintetitza el pensament i l'acció política de Pasqual Maragall a Europa i a la mediterrània.