Arxiu Municipal de Granollers



En: ACVO : Butlletí informatiu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Granollers, núm. 21 (maig 2023), p. 4-5

Els nostres usuaris : entrevista a Núria Fraile Ezquerra

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.


En: ACVO : Butlletí informatiu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Granollers, núm. 21 (maig 2023), p. 8

Arqueologia llegendària a Mollet del Vallès. Vicenç Plantada i Francesc Maspons, dos excursionistes folkloristes (1882-1883) / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 232893 Mollet, cronistes, papers i lletres : fonts documentals, recerca, publicacions i producció literària. Mollet del Vallès : Centre d'Estudis Molletans, 2022. p. 39-52 : il

Bibliografia.

Vicenç Plantada i Fonolleda (1839-1913) i Francesc Maspons i Labrós (1840-1901), el primer nascut a Mollet del Vallès i el segon a Granollers però amb orígens familiars a Bigues i Riells, van mantenir una intensa relació dins de l'Associació Catalana d'Excursions com qui diu des de la seva fundació, el 1878, fins a la creació del Centre Excursionista de Catalunya el 1890. Tots dos, en aquests anys, excursionistes amb interessos etnopoètics, van dura aterme plegats diverses excursions: d'algunes en tenim només referències marginals i no en coneixem els detalls, però les de 1882 i 1883 per les serres de Mollet del Vallès van vehicular una comunicació molt directa, de la qual ens han arribat notícies que ens permeten d'entendre que el pensament o, si més no, les informacions aportades pel molletà van influir en la filosofia del llegendari vallesà que amb els anys Francesc Maspont anava creant.

Carles Riera (1956-2009) : música i educació musical a Granollers / Oriol Padró Cirera
Padró i Cirera, Oriol


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 37-63 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Carles Riera Pujal (Granollers, 1956-2009) va ser un clarinetista, pedagog i divulgador musical. Com a instrumentista va ser un dels primers d'Espanya a interessar-se pels clarinets històrics; en va esdevenir l'introductor i un dels pioners de la interpretació musical amb criteris històrics de casa nostra. En l'àmbit de la divulgació, va impulsar activitats per a tots els públics, especialment en col·laboració amb la Fundació "La Caixa", i assolí ressò també a tot l'Estat. A Granollers és especialment recordat per la seva tasca com a director de l'Escola Municipal de Música i Conservatori Josep Maria Ruera, des d'on va promoure importants innovacions pedagògiques i organitzatives que encara avui resulten avançades i que poden ser llegides com a exemple dels canvis en el món educatiu experimentats al país des de la transició democràtica fins al tombant de segle XX al XX.

Ciència i cultura a Granollers durant el primer franquisme / Miquel Carandell Baruzzi
Carandell Baruzzi, Miquel


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 65-94 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén explorar el panorama cultural i científic de Granollers des del final de la Guerra Civil fins els primers anys de la dècada de 1950. Per fer-ho, es fixa primer en aquelles organitzacions i entitats culturals afins al nou règim, en les quals, a principis dels anys 1940, una jove generació de granollerins va ser molt activa. A partir de mitjans dels anys 1940, un grup de persones més grans que havien lluitat en la guerra van reactivar algunes entitats existents abans del conflicte. Finalment, ja en els anys finals de la dècada de 1940 i els primers anys 1950, les dues generacions van convergir en la creació de l'Associació Cultural i el Centre d'Estudis de Granollers. Tot aquest panorama mostra un espai d'investigació i divulgació cultural i científica que es pot interpretar com la voluntat de creació d'una "esfera pública" menys subjecta al control estricte del règim.

La Primera època del Centre d'Estudis de Granollers (1952-1970) / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 125-149 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El Centre d'Estudis de Granollers és un dels més antics de Catalunya que encara continuen actius. Fou creat l'any 1952 com una secció de. l'Associació Cultural de Granollers, que havia estat creada cinc anys abans i. que ha continuat aixoplugant el Centre d'Estudis fins a l'actualitat. Els seus. objetius, tant ara com des dels seus inicis, han estat promoure i difondre la. recerca sobre la història, la societat, la cultura i el medi natural de Granollers. i la comarca del Vallès Oriental, com també impulsar el debat sobre aquests. temes. La forma en què aquests objectius s'han portat a terme han canviat. al llarg d'aquests setanta anys d'història. A partir principalment de les actes de les reunions del Centre d'Estudis, que s'han conservat íntegrament i. constitueixen un testimoni privilegiat de la seva activitat, en aquest article. s'explora la primera època (1952-1970) de la seva llarga trajectòria.

Arxiu Municipal de Granollers



En: ACVO : Butlletí informatiu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Granollers, núm. 20 (juny 2022), p. 4-5

El Mapa del projecte d'un nou camí entre Mataró i el Vallès / Francesc Costa Oller
Costa i Oller, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 131 (octubre 2021), p. 21-31 : il. (Estudis) 

L'any 1995, el Museu Arxiu va ingressar el mapa manuscrit del segle XVIII que il·lustra un projecte de carretera per unir l'àrea de Mataró ambla de Granollers. Pel seu alt interès, ja va ser documentat extensament per Joaquim Llovet i per Francesc Costa, autor d'aquest article, en obres que es relacionen a la bibliografia. Enguany, amb motiu del 75è aniversari del Museu Arxiu, s'ha dut a terme la necessària restauració del mapa, realitzada per Laia Contreras i Mauri Aragón, amb la supervisió de Maria Carme Balliu, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Hem demanat a Francesc Costa, coneixedor dels camins històrics de la Serralada Litoral, que n'identifiqui els elements constructius i naturals que hi figuren dibuixats, tant els indicats a la llegenda com els que no tenen nom. A més de contextualitzar-los, ressegueix els dos camins corresponents a la doble proposta que el projecte plantejava: el trajecte per Parpers i el trajecte de Can Ribot.

Josep Maria Pedrals : memòria de la guerra i dels vaivens i ocasions d'un segle / text i fotografies: Vicenç Relats
Relats i Casas, Vicenç


En: Vallesos. Santa Eulàlia de Ronçana, N. 23 (estiu-tardor 2022), p. 34-35 : il. (Noms, traces centenàries) 

Arqueologia urbana i difusió del patrimoni immoble a Granollers / Josep Muntal Muns i Elisenda Moix Ezquerra
Muntals Muns, Josep


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2012-2013 (2015) , p. 164-180 : il.
Bibliografia.

Ja fa cinc anys des que es van presentar a la Tribuna d'Arqueologia les darreres intervencions arqueològiques al nucli històric de Granollers, coincidint amb la darrera fase de la remodelació de la Pl. de l'Església de Sant Esteve i el seu entorn. Aquesta àmplia i àrdua remodelació urbanística que va comportar una extensa documentació arqueològica en part de la vil·la romana i va continuar amb les intervencions prèvies a la peatonalització de la resta de la vila medieval i fins i tot més enllà del centre històric. Tot això va fer plantejar la creació d'un nou equipament com el Centre d'Interpretació de l'Adoberia dels Ginebreda i la divulgació de les troballes amb plafons, senyalitzacions i publicacions sobre el patrimoni de la ciutat.

Darreres intervencions al nucli històric de Granollers (intervencions 2005) / Roberto González Jiménez, Mònica Mercado Pérez
González Jiménez, Roberto


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2007 (2009) , p. 227-248 : il.
Bibliografia.

Ampliació de la carretera C-1415 : tram: línia fèrria Barcelona - Portbou a Ronda Sud de Granollers



Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques : GISA, 1996
4 p. 1 díptic : il. ; 30 cm (Inauguracions) 
Actuació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Inclou fitxa tècnica, situació i descripció de l'obra.

Art urbà a Granollers. El procés creatiu com a eina comunitària i educativa / Pau Farell i Lozano
Farell i Lozano, Pau


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 41-68 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català i anglès.

En els últims temps les fronteres de l'autoria i del lloc que ocupa la creació artística s'han anat difuminant. Per una banda, ja fa molts anys que alguns artistes consolidats han establert el carrer, els murs i l'espai públic com un context perfectament vàlid per a l'art, i els murs de les ciutats s'han convertit en suport d'imatges colpidores d'artistes de tots els estils. D'altra banda, l'autoria i la mà de l'artista ha anat perdent importància en pro del col·lectiu, sovint també de la comunitat, que té una participació important en el procés creatiu. En el panorama internacional, i Catalunya no n'és una excepció, hi ha molts artistes que fan de l'art urbà o de la pintura mural el seu terreny de creació. Aquest article aborda, a través d'intervencions realitzades a la ciutat de Granollers, les potencialitats que l'art pot tenir en l'àmbit educatiu i comunitari, més enllà de la pintura mural.

El BM Granollers i l'esport femení / Gemma Barbany, Lambert Botey, Ricard Caussa, Andrea De La Torre



En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 69-90 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgin. Resums en català i anglès.

Des de l'any 2014, el BM Granollers és l'únic club de l'Estat espanyol que té els primers equips masculí i femení jugant en la màxima categoria dels seus respectius campionats. En el marc del 75è aniversari del club BM Granollers, aquest article explica la història i les circumstàncies que van emmarcar la progressiva incorporació de les dones a la pràctica de l'handbol a Granollers, i molt especialment en la trajectòria de l'equip sènior femení d'handbol, des dels seus orígens fins al moment actual en què, ja molt consolidat, juga en la divisió d'honor femenina. Aquesta trajectòria es divideix en tres etapes, que coincideixen amb tres moments històrics i socials molt determinats: els darrers anys del franquisme, els primers anys de democràcia i els primers anys del segle XXI. L'evolució de l'equip femení del BM Granollers és resultat tant del context d'aquests moments històrics com de la forma en què el club va intentar donar-hi resposta.

Els Mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica dels anys 1920 i 1930 / Ricard Bellera
Bellera, Ricard


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 91-125 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article reconstrueix la tasca pedagògica dels mestres Celestí Bellera (1889-1940) i Rita Gibernau (1898-1958) a les escoles de Palou durant les dècades 1920 i 1930. S'han utilitzat fonamentalment les fonts documentals del fons personal de Celestí Bellera i Rita Gibernau, donat el 12 de març de 2020 a l'Arxiu Municipal de Granollers, que inclou un gran nombre de documents administratius, butlletins d'inspecció, correspondènccia, fotografies, treballs escolars i notes personals, així com les entrevistes enregistrades audiovisualment l'any 2011 a exalumnes i persones de l'àmbit més proper. A través d'aquesta documentació i d'aquests testimonis, s'ha intentat recuperar l'experiència educativa d'aquests dos mestres en un petit poble rural de la Catalunya d'ara fa un segle, en un període d'intensa renovació pedagògica com la que ells mateixos van protagonitzar a les escoles públiques de Palou, un poble rural que des del 1928 forma part del municipi de Granollers.

L'Informe de la Junta de Museus de Barcelona per a l'adquisició dels retaules gòtics de Granollers (1915) / Cinta Cantarell, Jordi Planas, Joan Yeguas
Cantarell i Aixendri, Cinta


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 129-149 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 1917, després d'unes llargues negociacions, la Junta de Museus de Barcelona va adquirir el gran retaule gòtic de l'església de Sant Esteve de Granollers, juntament amb el retaule més petit de Sant Sebastià i Sant Eloi, ambdues obres procedents del taller dels pintors Vergós. Aquesta adquisició formava part de la política que la Junta de Museus de Barcelona havia iniciat al començament del segle XX per potenciar el fons de pintura medieval del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona (antecessor de l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya) i evitar d'aquesta manera que es venguessin a particulars, i especialment que es traslladessin a l'estranger. En aquest article s'explica el context en el qual es va produir aquesta adquisició i es presenta l'informe que el crític d'art Manuel Rodríguez Codolà va elaborar l'any 1915 per a la Junta de Museus de Barcelona.

Els Diners de Bellpuig en temps de Felip III, de la casa reial dels Àustria / per Jaume Torres i Gros
Torres i Gros, Jaume


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 20 (2007) , p. 67-74 : il.
Notes a peu de pàgina.

Arxiu Municipal de Granollers



En: ACVO : Butlletí informatiu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Granollers, núm. 19 (maig 2021), p. 6-7 : il.

Arxiu Municipal de Granollers



En: ACVO : Butlletí informatiu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Granollers, núm. 18 (abril 2020), p. 4-5

Notícies dels arxius municipals



En: ACVO : Butlletí informatiu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Granollers, núm. 17 (febrer 2019), p. 4-7 : il.