português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
BATALLES []
Referències trobades:
236   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 12
anar a la pàgina                         


1 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Guerra Gran al front del Fluvià (1794-1795) : els combats de Serinyà i Esponellà / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 279-322 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La Guerra Gran suposà un gran desgast demogràfic i econòmic a les poblacions a tocar del front del Fluvià. El front de guerra quedà establert durant el 1795 al riu Fluvià, quan tingueren lloc els combats dels pobles de Serinyà i d'Esponellà que no suposaren cap derrota definitiva per als dos bàndols, fins a la decisiva batalla de Pontós pocs mesos després.


Matèries: Guerra Gran ; Operacions militars ; Soldats ; Batalles
Àmbit:Fluvià, riu ; Banyoles ; Esponellà ; Alt Empordà
Cronologia:1794 - 1795
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362364
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 236
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Crònica de la batalla carlina a Sant Vicenç : carlins i liberals es van enfrontar el 30 de maig del 1874 pels voltants d'aquesta localitat de la comarca : els principals cabdills carlins van participare en la escomesa / Manuel Bofarull
Bofarull i Terrades, Manuel


En: Diari del Baix Penedès : Setmanari independent. El Vendrell, Núm. 427 (31 de juliol 1998), p. 11



Matèries: Guerra carlina III ; Operacions militars ; Batalles ; Militars ; Carlisme
Àmbit:Sant Vicenç de Calders - Vendrell, el
Cronologia:1874
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Darrera del front : la vida quotidiana a les pàgines del diari La Vanguardia durant la batalla de l'Ebre / José Miguel Hernández López
Hernández López, José Miguel


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 25 (2018) , p. 217-230 : il.
Número monogràfic: Història de la premsa diària de BarcelonaI. Notes a peu de pàgina.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Batalles ; Batalla de l'Ebre ; Premsa diària ; Premsa general ; Crònica ; Vida quotidiana
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1937 - 1938
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (15è : 2017 : Barcelona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/352245
https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/ca/xv-congres-historia-de-la-premsa-diaria-de-barcelona [resum de les comunicacions]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Efímer cap de pont de Vilanova de la Barca (agost de 1938) / Josep Ramon Camí Fernández de Ledigos, Josep Maria Belío Cunyat
Camí Fernández de Ledigos, Josep Ramon


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 21-26: il. (Història
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El dia 9 d'agost de 1938, forces de l'Exèrcit Popular republicà van creuar el riu Segre i establiren un cap de pont en la marge dreta del riu. Arribaren prop de Torrelameu al nord-oest i a sota de Corbins pel sud. Durant deu dies, la força republicana aguanta en un territori que cada dia es feia més petit. Es produïren fets puntuals i desgraciats com la retirada de les forces de cavalleria, amb moltíssims ofegats, i també l'episodi del moviment del carros de combat T-26. L'aviació franquista jugà un paper importantíssim, bombardejant cada dia el reduït terreny ocupat pels republicans. Aquests bombardejos comportaren la destrucció quasi total del poble de Vilanova. Passats tants anys, es fa evident la inutilitat de l'intent, que no va comportar moviment de tropes en el costat franquista, i sí una gran pèrdua de vides.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Batalles ; Batalla del Segre
Àmbit:Vilanova de la Barca
Cronologia:1938
Autors add.:Belío Cunyat, Josep Maria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366543
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 236
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Gesta èpica d'un poble : el combat d'Arbúcies / text de Cristina Masanés i fotografies d'Enrique Marco
Masanés, Cristina


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 217 (abril 2020), p. 72-75 : il.



Matèries: Guerra de Successió ; Operacions militars ; Batalles ; Commemoració de fets històrics
Àmbit:Arbúcies
Cronologia:1714; 2014 - 2020
Autors add.:Marco, Enrique (Il·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Batalla de San Lorenzo de la Muga (1793-1795) / por José Mª Peix Parera
Peix Parera, Josep M.


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 46 (1969) , p. 12-14 : il. (Recuerdos históricos, II) 


Matèries: Guerra Gran ; Operacions militars ; Batalles
Àmbit:Sant Llorenç de la Muga
Cronologia:1793 - 1795
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/80907
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Batalla de San Lorenzo de la Muga (1793-1795) / por José Mª Peix Parera
Peix Parera, Josep M.


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 45 (1968) , p. 74-76 : il. (Recuerdos históricos


Matèries: Guerra Gran ; Operacions militars ; Batalles
Àmbit:Sant Llorenç de la Muga
Cronologia:1793 - 1795
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/80880
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 236
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Ofensiva franquista sobre Catalunya i la batalla de Ponts (1938-1939) / Manuel Gabriel i Forn, Jordi Vidal i Sordé
Gabriel i Forn, Manuel


Ponts : Portaveu del Mig Segre, [2002?]
[6] f. : il. ; 30 cm



Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Ocupació de Catalunya ; Batalles
Àmbit:Ponts
Cronologia:1938 - 1939
Autors add.:Associació Cultural Portaveu de Ponts
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Relacio molt verdadera de la victoria que ha tingut lo senyor mariscal de la Motte contra lo exercit del rey de Castella en Torre de Segre y tambe cerca del Castell del Gerri a la part de Castello de Farfanya a 31 del passat [Fitxer informàtic]



Barcelona : en casa de Iaume Mathevat ..., 1642
[4] p. ; 21 cm
19 línies i reclams. Caplletra ornada i altra ornamentació.


Matèries: Guerra dels Segadors ; Operacions militars ; Batalles ; Crònica
Àmbit:Castelló de Farfanya ; Torres de Segre
Cronologia:1642
Accés: http://books.google.com/books?vid=BNC:1001945111&printsec=frontcover
http://www.bidiso.es/fotogramasRelaciones/B-58_4_4_4_36-39/digitizedPages/b-58-4-36-39.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 236
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Bataille de Liorens en Catalogne gagnée par l'Armée du Roy, commandée par le comte d'Harcourt, sur l'Armée d'Espagne commandée par Dom. André Cantelme le 22 juin 1645 [Material cartogràfic]



[França?] : [s.n.], [1654]
1 plànol : calcografia ; full 46 * 61 cm, imatge 45 * 54 cm
La Batalla de Sant Llorenç de Montgai de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors. Data obtinguda de la cartel·la on s'explica la batalla. És la data de la batalla.



Matèries: Guerra dels Segadors ; Batalles ; Mapes i plànols ; Exèrcit
Àmbit:Sant Llorenç de Montgai - Camarasa
Cronologia:1654
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 236
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Plano en que se manifiesta la posición que habían ocupado los enemigos en la noche del 13 de junio de 1795 sobre las alturas de Pontós y Armadas y en que fueron atacados y derrotados en la mañana del dia sigte. por las Tropas de SM. : Gerona 17 de Agosto de 1795 [Material cartogràfic] / Agustn. Alfaraz ; Vo. Bo. Escofet
Alfaraz, Agustin


1795
1 mapa : ms., col. ; 45 * 60 cm
Escala no determinada. Probablamnet vinculat a l'altre mapa manuscrit de temàtica militar de la Guerra Gran: Plano de las Ynmediaciones del lugar de Pontellás, que comprehende los de Froullas, Mas de Eu, Pollestres y Canois : Pontellas 31 de agosto de 1793.

És on es va lliurar la batalla de Pontós el 11 de juny de 1795, on els espanyols, acompanyats de sometent i miquelets catalans van derrotar l'exèrcit francès, a la Guerra Gran.



Matèries: Mapes i plànols ; Exèrcit ; Operacions militars ; Batalles ; Guerra Gran
Àmbit:Pontós
Cronologia:1795
Autors add.:Escofet, Joan
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Actuación de los servicios de inteligencia ante la batalla del Ebro / Fernando Puell de la Villa
Puell de la Villa, Fernando


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 23-34 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

Quan el 25 de juliol de 1938 les tropes manades per Juan Modesto Guilloto van creuar l'Ebre, dues eficaces eines d'intel·ligència i contraespionatge militar funcionaven a ple rendiment en cadascun dels bàndols enfrontats: una amalgama de serveis dirigits pel coronel Manuel Estrada Manchón a l'Exèrcit Popular de la República, i el recentment unificat Servei d'Informació i Policia Militar (SIPM), dependent del coronel José Ungría Jiménez, a l'exèrcit adversari. A aquelles alçades de la guerra tots dos serveis tenien prou capacitat per conèixer amb notable precisió els plans de l'enemic i també per intentar neutralitzar-los. Per molt que el SIPM va desenvolupar una eficaç labor, Franco, intoxicat pel contraespionatge republicà, va desestimar la informació rebuda en el seu Quarter General. Analitzar la labor d'aquells serveis i el seu paper abans i durant la batalla de l'Ebre és l'objecte de l'article.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Batalles ; Batalla de l'Ebre ; Serveis secrets ; Exèrcit
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1938
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.177


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Batalla de l'Ebre arran de la terra i de l'aigua : el testimoni d'un pontoner / Ramon Arnabat Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 35-56 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

La batalla de de l'Ebre va ser una de les batalles més transcendents i més conegudes de la Guerra Civil espanyola. Ha estat analitzada i explicada del dret i del revés, i les opinions contradictòries sobre la seva utilitat política i militar segueixen presents a la historiografia i a la vida política. Amb aquest text, el que pretenem és donar veu a un protagonista anònim que participà a la batalla de l'Ebre arran de la terra i de l'aigua com a pontoner de l'exèrcit republicà: Miquel Ferret i Batlle.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Batalles ; Batalla de l'Ebre ; Fonts documentals ; Epistolari ; Fortificacions ; Ponts ; Rius ; Soldats
Matèries: Ferret Batlle, Miquel (1905-1953)
Àmbit:Vilafranca del Penedès ; Terres de l'Ebre ; Catalunya
Cronologia:1905 - 1953; esp. 1938
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.183


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 236
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Horrors d'una guerra civil : la primera carlinada a Catalunya (1833-1840) / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: 191760 L'Herència catalanista del carlisme : VI Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 11 de maig de 2019. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2019. p. 75-116


La Primera Guerra Carlina o Guerra Civil dels Set Anys fou un dels episodis més tràgics de la història de Catalunya pel seu elevat grau de barbàrie i devastació. A l'estudi s'analitzen les partides guerrilleres com a motor de conflicte bèl·lic i expressió de la violència; les bullangues com a manifestació del venjatiu furor popular; les batalles més sagnants; els setges més ferotges; l'incendi i destrucció de viles; la repressió exercida sobre els enemics vençuts com a càstig i venjanç (execucions, deportacions, empresonaments, multes i confiscació de béns); i el camí de l'exili com a evidència d'una lluita fraticida a vida o mort pròpia d'una guerra civil "sin cuartel".



Matèries: Guerra carlina I ; Carlisme ; Partides carlines ; Bullangues ; Operacions militars ; Exèrcit ; Batalles ; Víctimes de guerra ; Setges ; Danys de guerra ; Repressió política ; Execucions ; Depuracions polítiques ; Exili ; Presos polítics ; Confiscació ; Sancions administratives
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1833 - 1840
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; B. S. Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet); B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. del Casino (Manresa); B. Joan Triadú (Vic); B. L'Esqueller (Sant Pere de Torelló)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 236
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Guerra del Francès : la batalla de la Bisbal / Jordi Casas Gil
Casas Gil, Jordi


La Bisbal del Penedès : l'Ajuntament, 2013
100 p. : il. col. ; 23 cm



Matèries: Guerra del Francès ; Batalles ; Operacions militars
Àmbit:Bisbal del Penedès, la
Cronologia:1808 - 1814; 1813
Autors add.:Ajuntament de la Bisbal del Penedès
Localització: Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Cent mil fills de Sant Lluís : la batalla de Mataró / Francesc Costa i Oller
Costa i Oller, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 118 (abril 2017), p. 4-17 : il. (Estudis
Notes i bibliografia.


Matèries: Trienni liberal ; Cent Mil Fills de Sant Lluís ; Expedicions militars ; Operacions militars ; Batalles ; Crònica
Àmbit:Mataró
Cronologia:1820 - 1823
Accés: https://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/331442
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 236
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Jaque mate a la "gran corona de Aragón" : la batalla de Muret / Martín Albira Cabrer
Alvira Cabrer, Martín


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 56 (2019) , p. 38-46 : il
Número dedicat a "La cruzada contra los cátaros (I) 1209-1215".

A la fi d'agost de 1213 el rei d'Aragó, Pedro el Catòlic, concentrava el seu exèrcit a Osca. Després de controlar les terres del vescomte Trencavel, els croats de Simón de Montfort portaven mesos tractant d'aïllar les ciutats de Tolosa i Montauban, últimes grans places en mans de Raimundo VI. Prenent Osca com a base, l'host real podria aconseguir Tolosa per la ruta més curta, trencant el bloqueig creuat. Tot quedava disposat per a una gran batalla que determinaria el futur d'Aragó, d'Occitània i dels croats.



Matèries: Corona d'Aragó ; Expansió catalano-aragonesa ; Operacions militars ; Batalles ; Catarisme ; Catolicisme ; Pere I el Catòlic
Àmbit:Aragó, corona d' ; França
Cronologia:1213
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 236
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
The Battle of the Ebro: a river of blood / Josep Sánchez Cervelló, Pere Clua Micola ; prolog by Josep Maria Solé Sabaté ; in collaboration with: Daniel Arasa Favà, Ramon Arnabat Mata, Carles Hervàs Puyal, Juan Carlos Losada Malvárez, Maria Lourdes Prades Artigas
Sánchez i Cervelló, Josep


[Corbera d'Ebre] : Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, 2018
170 p. : il., map. ; 23 cm
Special 80th Anniversary Edition. Bibliografia.
ISBN 9788409074181

La Batalla de l'Ebre s'esdevingué essencialment a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, on deixà ferides molt profundes que encara perduren: emigració, destrucció d'infraestructures, empobriment. La República dissenyà la batalla atenent a causes internes i externes. Entre les primeres destacaren: aturar l'ofensiva sobre València; emprar els recursos humans i materials de Catalunya; portar l'optimisme a la seva rereguarda i reforçar el prestigi del govern de Negrín. En el camp internacional es pretengué que tant la Societat de Nacions, com França i Gran Bretanya, enfrontades a l'expansionisme nazi, canviessin la seva política de No-intervenció i donessin suport al govern legítim. La Batalla es va convertir en la més llarga i cruenta de tota la guerra i fou, també, la que anticipà, la caiguda de Catalunya i la definitiva derrota republicana. (Editorial).



Matèries: Batalla de l'Ebre ; Guerra civil espanyola ; Batalles ; Operacions militars ; Víctimes de guerra
Àmbit:Terra Alta ; Ribera d'Ebre ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1938
Autors add.:Clua Micola, Pere ; Solé i Sabaté, Josep Maria (Pr.) ; Arasa i Favà, Daniel (Col·l.) ; Arnabat i Mata, Ramon (Col·l.) ; Hervàs i Puyal, Carles (Col·l.) ; Losada Malvárez, Juan Carlos (Col·l.) ; Prades i Artigas, M. Lourdes (Col·l.)
Autors add.:Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre
Localització: Universitat de Barcelona; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 236
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Batalla del Ebro : un río de sangre / Josep Sánchez Cervelló, Pere Clua Micola ; prólogo de Josep Maria Solé Sabaté ; con la colaboración de: Daniel Arasa Favà, Ramon Arnabat Mata, Carles Hervàs Puyal, Juan Carlos Losada Malvárez, Maria Lourdes Prades Artigas
Sánchez i Cervelló, Josep


[Corbera d'Ebre] : Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, 2018
170 p. : il., map. ; 23 cm
Edición especial 80 aniversario. Bibliografia.
ISBN 9788409074181

La Batalla de l'Ebre s'esdevingué essencialment a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, on deixà ferides molt profundes que encara perduren: emigració, destrucció d'infraestructures, empobriment. La República dissenyà la batalla atenent a causes internes i externes. Entre les primeres destacaren: aturar l'ofensiva sobre València; emprar els recursos humans i materials de Catalunya; portar l'optimisme a la seva rereguarda i reforçar el prestigi del govern de Negrín. En el camp internacional es pretengué que tant la Societat de Nacions, com França i Gran Bretanya, enfrontades a l'expansionisme nazi, canviessin la seva política de No-intervenció i donessin suport al govern legítim. La Batalla es va convertir en la més llarga i cruenta de tota la guerra i fou, també, la que anticipà, la caiguda de Catalunya i la definitiva derrota republicana. (Editorial).



Matèries: Batalla de l'Ebre ; Guerra civil espanyola ; Batalles ; Operacions militars ; Víctimes de guerra
Àmbit:Terra Alta ; Ribera d'Ebre ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1938
Autors add.:Clua Micola, Pere ; Solé i Sabaté, Josep Maria (Pr.) ; Arasa i Favà, Daniel (Col·l.) ; Arnabat i Mata, Ramon (Col·l.) ; Hervàs i Puyal, Carles (Col·l.) ; Losada Malvárez, Juan Carlos (Col·l.) ; Prades i Artigas, M. Lourdes (Col·l.)
Autors add.:Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre
Localització: Universitat de Barcelona; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 236
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Batalla de l'Ebre : un riu de sang / Josep Sánchez Cervelló, Pere Clua Micola ; pròleg de Josep Maria Solé Sabaté ; amb la col·laboració de: Daniel Arasa Favà, Ramon Arnabat Mata, Carles Hervàs Puyal, Juan Carlos Losada Malvárez, Maria Lourdes Prades Artigas
Sánchez i Cervelló, Josep


[Corbera d'Ebre] : Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, 2018
170 p. : il., map. ; 23 cm
Edició especial 80 aniversari. Bibliografia.
ISBN 9788409074181

La Batalla de l'Ebre s'esdevingué essencialment a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, on deixà ferides molt profundes que encara perduren: emigració, destrucció d'infraestructures, empobriment. La República dissenyà la batalla atenent a causes internes i externes. Entre les primeres destacaren: aturar l'ofensiva sobre València; emprar els recursos humans i materials de Catalunya; portar l'optimisme a la seva rereguarda i reforçar el prestigi del govern de Negrín. En el camp internacional es pretengué que tant la Societat de Nacions, com França i Gran Bretanya, enfrontades a l'expansionisme nazi, canviessin la seva política de No-intervenció i donessin suport al govern legítim. La Batalla es va convertir en la més llarga i cruenta de tota la guerra i fou, també, la que anticipà, la caiguda de Catalunya i la definitiva derrota republicana. (Editorial).



Matèries: Batalla de l'Ebre ; Guerra civil espanyola ; Batalles ; Operacions militars ; Víctimes de guerra
Àmbit:Terra Alta ; Ribera d'Ebre ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1938
Autors add.:Clua Micola, Pere ; Solé i Sabaté, Josep Maria (Pr.) ; Arasa i Favà, Daniel (Col·l.) ; Arnabat i Mata, Ramon (Col·l.) ; Hervàs i Puyal, Carles (Col·l.) ; Losada Malvárez, Juan Carlos (Col·l.) ; Prades i Artigas, M. Lourdes (Col·l.)
Autors add.:Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 12
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3