Rescloses, síquies i molins al terme del monestir de Santes Creus / Maribel Serra, Antoni Virgili
Serra i Pallarès, Maribel


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 26 (2022) , p. 7-32 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article s'estudien els sistemes hidràulics i els seus components en l'àmbit territorial del monestir cistercenc de Santes Creus a la riba del riu Gaià, ja des de l'edat mitjana. Se situen en l'espai i el temps i s'analitzen els mecanismes jurídics a través dels quals el cenobi va acaparar els drets sobre l'ús de les aigües, sobre els molins i com es va gestionar la seva explotació.

Els Molins i els sistemes hidràulics de les quadres de Mas d'en Bru i la Solana (Salomó, segles XIII-XV) / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 26 (2022) , p. 33-38 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article s'estudien els sistemes hidràulics (cals de molins i séquies) i els espais agraris associats existents en l'actual terme municipal de Salomó (el Tarragonès), a la riba esquerra del Gaià, durant l'edat mitjana des d'un vessant documental. Les escriptures aporten la cronologia més antiga de les restes, l'estructura del domini senyorial i la seva evolució al llarg dels segles medievals, axí com la gestió d'aquests complexos mitjançant establiments emfitèutics. Aquesta recerca s'insereix en el context de l'aprofitament hidràlil intensiu del Gaià durant l'edat mitjana. A la vegada, pretén posar en valor les restes d'aquests molins com a part del patrimoni històric i arqueològic.

El Rec d'Igualada / [ressenya de] Gemma Estrada
Estrada i Planell, Gemma


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 44 (desembre 2022), p. 21 (Ressenyes i novetats) 
Ressenya de:
. El Rec d'Igualada : un estudi socioeconòmic sobre la formació i el desenvolupament d'un barri industrial / Pere Pascual i Domènech, [et al.]. Igualada : Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, 2022

Séquia major, patrimoni oblidat / Joan Pifarré Vidal
Pifarré i Vidal, Joan


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 21-26 : il. (Patrimoni) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article recull aspectes històrics, culturals, geogràfics, agraris, econòmics, socials i polítics vinculats a la Séquia Major o, com s'anomenava antigament, Séquia del Segrià. Volem fer una aproximació des de diferents àmbits per valorar l'impacte d'aquest antic reg lleidatà que data de mitjans de segle xii i que és un dels més antics de Catalunya. La construcció de la Séquia Major durant la regència d'Alfons "el Cast" va permetre tancar el perímetre de regadiu per la part nord-oest de Lleida. El marge nord-est i sud de Lleida estava regat per la Séquia de Fontanet i la d'Alcarràs, d'origen andalusí. La Séquia Major va formar l'Horta tal com l'entenem avui en dia. I no solament la va configurar com un espai agrari, també com un espai social on actualment hi viuen prop de 5000 habitants amb una llarga tradició "agrocultural". Cal reivindicar aquest important patrimoni material i immaterial de Ponent.

Un Judici sobre les aigües de Martorelles. Justícia, poder i molins a començaments del segle XI
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 9-35 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex: Pergamí, transcripció i resum del document. Resums en català i anglès.

Un judici de l'any 1027 a Martorelles serveix per observar els canvis que es van produir en la societat dels comtats catalans a començaments del segle XI. El plet havia de dirimir el conflicte generat pel pas de les aigües que travessaven les propietats dels demandants i anaven a nodrir uns molins. El demandat adduïa que el rec funcionava des de feia temps, tot i que no podia demostrar-ho. Els litigants eren personatges poderosos que formaven part de l'entorn del president del tribunal, Gombau de Besora. Aquest va acabar amb la disputa a través d'un acord que no perjudicava cap de les parts. Era una manera de resoldre els conflictes que trencava amb la forma habitual de solucionar els litigis i esdevindria general més endavant. Gombau de Besora argumentava que la seva proposta impedia que s'haguessin de destruir els molins. Els molins eren una eina fonamental en el canvi que s'estava produint en el sistema de producció alimentari basat en els cereals. Les novetats en el sistema de producció venien determinades pel creixement demogràfic i econòmic del moment.

Aproximació als materials arqueològics de la fase final del Rec Comtal al seu pas per l'antic mercat del Born / Josefa Huertas Arroyo, Núria Miró i Alaix i Toni Fernández Espinosa
Huertas i Arroyo, Joséfa


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 160-191 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La recerca a l'àrea arqueològica del Born ha confirmat la importància del Rec Comtal per entendre el funcionament d'aquesta part del barri de la Ribera. Les intervencions arqueològiques realitzades han aportat un gran volum de materials, incrementat gràcies al projecte de recerca ArqueoBorn d'El Born CCM. Un dels objectius del treball és contextualitzar el Rec dins d'aquesta part de la ciutat: la xarxa de sanejament, les cases que hi tenien accés directe i l'anàlisi dels materials, posant l'èmfasi en les continuïtats i discontinuïtats de les formes segons els moments d'ús, comparant-los amb els d'altres zones de l'àrea arqueològica del Born. L'estudi proporciona informació sobre la vida quotidiana i ajudarà a crear tipologies i afinar cronologies basant-nos en els contextos arqueològics, segellats el 1719.

La Lluita per l'aigua a la conca baixa del Gaià : regadiu, molins i conflictes / Ricard Ramon Sumoy
Ramon i Sumoy, Ricard


Valls : Cossetània Edicions, 2022
504 p. ; 23 cm (L'arbre de la plaça, 3) 
ISBN 9788413562322

Els conflictes al voltant de l'aigua, sigui entre diferents usos o entre regants, i la recerca de solucions a aquests conflictes han marcat la història contemporània dels pobles de la conca baixa del Gaià: des de l'extensa horta i els molins de la Riera de Gaià fins a les diferents indústries del Catllar i Vespella; des dels fèrtils horts de Ferran fins als avellaners d'Ardenya; des de les sínies del Vinyet, vora Altafulla, fins a les hortes de Virgili. Un paisatge, una economia i una societat lligats a l'aigua del Gaià. El llibre és el resultat d'una recerca de més de 10 anys, basada en la consulta de diversos arxius, de la documentació de la Comunitat de Regants del Riu Gaià, a més de l'experiència de més de 20 testimonis. També hi ha un recull d'imatges antigues i dels principals protagonistes, amb la voluntat de vincular la història narrada amb el territori i el patrimoni agrari i industrial de la conca baixa del Gaià. (Editorial).

El Castell-Molí de la Sinoga : del terme de Sant Martí de Riucorb / per Jaume Torres i Gros
Torres i Gros, Jaume


Bellpuig : [l'autor], 1988
19 p. : il. ; 24 cm

El Tresor dels canals d'Urgell : l'aigua com a factor transformador d'un territori / Jaume Mateu, [et al.] ; pròleg de Ramon Carné i Teixidó ; [director de l'edició especial 150è aniversari: Miguel Varea]



Lleida : Pagès, 2012
295 p. : il. ; 25 * 31 cm
Ed. especial 150è aniversari. Bibliografia. Índex.
ISBN 9788479353070

El tresor dels Canals d'Urgell aplega un conjunt de textos literaris de l'escriptor Josep Vallverdú, una sèrie de treballs tècnics elaborats per vuit especialistes encapçalats pel geògraf Jaume Mateu i una selecció de prop de 400 fotos, plànols i gravats preparada i documentada per Josep Ripoll. El llibre explica totes les claus per entendre el passat, el present i el futur de la vida dels Canals d'Urgell.

Memorial de les vtilitats mes notables, per raho de les qvals se svplica a la noble e insigne civtat de Barcelona com a Cap del present Principat de Cathaluna, sia seruida de empendrer de fer la fabrica de la noua Cequia que se ha de fer per a poder pendrer y traurer la aygua del riu Segre que ha de rodar y discorrer per tot lo Camp de Vrgel y Ribera de Sio, a efecte de regar les terres de aquell y ferlos fertils y abundosos de tot genero de manteniments no sols per al dit Camp y Ribera viles y llochs y pobles de aquels, pero encara per a tot lo present Principat y altres Prouincies y Regnes circunuehins, de hont ne resultaran a la dita Ciutat molts y molt grans profits ...



Barcelona : en la estampa de Gabriel Graells, 1616
[8] p. ; 30 cm
Reproducció digital disponible a la col·lecció Al·legacions jurídiques de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. Fris, capll. i altra orn. Al final de l'obra: A costa de Pere Ripoll de la vila d'Anglesola y sindich de la Congregasio del dit Camp de Vrgell y Ribera de Syo. Precedeix el text advocació pia.

El Rec d'Igualada : un estudi socioeconòmic sobre la formació i el desenvolupament d'un barri industrial / Pere Pascual i Domènech, [et al.]



Igualada : Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, 2022
303 p. : il. ; 30 cm
ISBN 9788409423194

Aquest treball és fruit de l'estudi del barri del Rec en què els membres de la secció d'Història del CECI han treballat els darrers vint anys. L'obra recull la història dels orígens del Rec, els usuaris de la séquia i la regulació de l'ús de l'aigua. En van ser protagonistes els primers hortolans i també els adobers i tintorers, usuaris del rec del Molí de l'Abadia des del darrer quart del segle XIX fins a la creació de la comunitat d'usuaris. També conté diversos capítols que fan referència a diferents seccions urbanes i a la industrialització del barri, explicades de manera monogràfica i ordenades des de la zona de ponent, l'entorn de la Resclosa, fins a la zona de Llevant, des de la baixada del Carme cap al Molí de l'Abadia. (Plecs).

Breu ressenya sobre la hidrografia històrica dels recs dels molins de Castelló / Salvador Famoso Arnau
Famoso Arnau, Rafael


En: El Salner : Butlletí del Grup Cultural Castelló d'Empúries. Castelló d'Empúries. Any 7, núm. 6 (2000) , p.17-39 : il. (La Vila i el seu terme municipal) 
Notes a peu de pàgina.

Intervenció arqueològica a les portes de la ciutat de Barcelona : l'exemple de l'avinguda Vilanova, 3-11 / carrer Roger de Flor, 39-43 / Jordi Aguelo, Carme Subiranas
Aguelo i Mas, Jordi


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2009-2010 (2012) , p. 331-358 : il.
Bibliografia.

La Resclosa de la sèquia de Manresa : una obra medieval en ple ús



Balsareny : Ajuntament de Balsareny, 2022
102 p. : il

La Lluita per l'aigua del Gaià a Altafulla i Tamarit : els litigis per la mineta d'Altafulla per l'aigua de la Sèquia del Molí del Pas (1792-1885) / Ricard Ramon i Sumoy
Ramon i Sumoy, Ricard


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 45 (2021) , p. 105-134 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibligrafia.

A finals del segle XVIII un grup de terratinents varen construir l'anomenada Mineta d'Altafulla, una sèquia parcialment soterrada dirigida a desviar l'aigua per l'esquerra del Gaià, des del terme de la Riera fins Altafulla. Des del moment de la seva construcció, aquesta conducció va comptar amb l'oposició dels usuaris de la riba dreta del riu: el molí del Pas i els regants de Ferran i Tamarit. Al llarg de tot el segle XIX es van suceir els litigis (...).

Cuidant els recs de Cubelles : part II



En: Quaderns de Patrimoni del Garraf. Vilanova i la Geltrú, núm. 14 (abril 2011), p. 30-31 : il. (Recerca i investigació) 
Notes. Bibliografia.

Cuidant els recs de Cubelles : una demanda del segle XVII. Part I



En: Quaderns de Patrimoni del Garraf. Vilanova i la Geltrú, núm. 12 (abril 2010), p. 16-17 : il. (Recerca i investigació) 
Notes. Bibliografia.

Modernització de la zona regable del sector 38 del Canal d'Urgell. TTMM d'Artesa de Lleida, Lleida i Puigverd de Lleida [Fitxer informàtic] / Genís Concha Ripollès : [dirigit per: Josep Dolz Ripollès, Joan Soler Guitart]
Concha Farré, Genís


2012
Dirigida per: Dolz Ripollès, Josep; Soler Guitart, Joan. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental, 2012
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

L'objectiu del present projecte constructiu és definir i valorar les actuacions per a la modernització del reg en el sector 38. En el projecte es definiran: - El traçat i el dimensionament de la canonada secundària principal, la xarxa secundaria fins als hidrants, i les terciàries fins a les parcel·les de reg - Reposició dels serveis afectats. - Ocupacions, servituds i expropiacions. Per al correcte disseny i dimensionament de la xarxa secundària de reg, partirem de les dues basses ja dimensionades, una al costat de la 4rta sèquia principal del Canal d'Urgell i l'altra al costat del canal auxiliar, ambdues ubicades al terme municipal de Torregrossa. El punt de partida de la canonada secundaria principal serà l'estació de filtratge de la bassa 2. Tot hi això, el càlculs hidràulics s'han realitzat segons el nivell piezomètric de la bassa 1 i fixant els material (ASH) i el diàmetre (1200mm) dels 2228 metres de longitud de la canonada de la xarxa primària fins l'estació de filtratge.

L'Aigua de reg de l'horta del terme de Tarragona / Josep M. Solé Barrufet
Solé Barrufet, Josep Maria


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 37 (2021) , p. 151-172 : il.
Inclou apèndix documental.

Història del desenvolupament de les aigües de reg del terme de Tarragona viscuda per un pagès de Constantí. Decisió clau d'uns avantpassats que va fer modificar una infraestructura de reg molt important per l'Horta de Tarragona.

Salvem el Parc d'Interpretació del Rec Comtal



En: Forat del Vent. Sant Andreu de Palomar (Barcelona). 3a època, núm. 1 (Primavera 2021), p. 10 (manifest)