Arqueologia dels fenòmens climàtics : clima i reconstrucció paleoclimàtica a través de l'arqueologia / Georgina Prats
Prats Ferrando, Georgina


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 11-22 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest treball posa en relleu la interconnexió entre les societats humanes i el clima per subratllar que l'evolució de la humanitat s'ha desenvolupat en un món caracteritzat per canvis climàtics constants i una inestabilitat inherent. Es destaca la importància de la reconstrucció paleoclimática, que permet entendre les condicions climàtiques del passat i com han influït en el paisatge i les comunitats humanes. En particular, s'expliquen les variacions climàtiques que van tenir lloc durant el cuaternari, inclòs el plistoceno, amb les glaciacions, i l'holocè, amb l'augment gradual de les temperatures mitjanes i la humitat. S'analitzen, a més, les conseqüències del clima passat sobre el medi ambient i els recursos necessaris per a la supervivència humana, i es detallen casos específics, com ara l'abandonament de la fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca, presumptament motivat per factors climàtics, i la devastadora rubinada de Santa Tecla que va afectar la ciutat de Tàrrega el 1874, unes situacions que exemplifiquen la complexitat de les interaccions entre els fenòmens climàtics i les societats humanes, i destaquen la importància d'entendre el passat climàtic per afrontar els reptes del present i el futur.

La Vinya i la fil·loxera a la zona mediterrània catalana : les terres de Lleida: oportunitats inicials i crisi final (1868-1910) / Enric Vicedo
Vicedo i Rius, Enric


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 23-33 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La fil·loxera arribà a França des dels Estats Units el 1863 i s'estengué ràpidament pels vinyars europeus. A Europa es cultivava una sola espècie, Vitis vinifera, a la qual l'insecte atacava les arrels, però era menys efectiva a la part aèria de la planta, motiu pel qual la replantada es feu emprant com a portaempelts vinyes americanes d'espècies de vinya d'arrels resistents a la fil·loxera, com Vitis rupestris de lot, i empeltant les varietats locals. L'afectació de les vinyes franceses primer i les catalanes des de 1879 a partir de l'Empordà possibilitaren l'expansió de la vinya a les terres de Lleida, que no rebé la fil·loxera fins a 1895. La vinya es plantà fins i tot en les terres de reg, però amb Vitis vinifera. La recuperació de la producció vitivinícola francesa i d'altres zones que tingueren la malaltia en primer lloc restà possibilitats de replantació a les terres de Lleida, que només assolí entorn un 13 per cent del màxim d'hectàrees que havia tingut.

Manufactures inèdites d'argenteria gòtica a les comarques de l'Urgell i les Garrigues / A. Martínez Subías
Martínez Subías, Antonio


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 28 (2006) , p. 281-298
Notes a peu de pàgina.

En el present treball es donen a conèixer quatre nous objectes litúrgics d'argenteria gòtica localitzats en diverses poblacions de les comarques de L'Urgell i Les Garrigues. Es tracta de dues creus processionals que es conserven a la parròquia de Santa Maria de Els Omells de Na Gaia, el Reliquiari de la Santa Espina del Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona i un Cibori pediculat de la parròquia de santa Maria de El Vilosell.

Oli d'oliva i cooperativisme a la Catalunya de Ponent : la Cooperativa la Granadella (1920-2022) / Ramon Ramon Muñoz ; amb la col·laboració de Carmel Aran Moyà, Judit Flix Guiu, Adelina Freixinet Ballesté, Josep Maria Sentís Suñé, Miquel Àngel Solé Riera, Enric Vicedo Rius
Ramon i Muñoz, Ramon


Juneda : Fonoll, 2023
580 p. : il. col. ; 24 cm (Lo Plançò, 26) 
Bibliografia.
ISBN 9788412697759

Durant les primeres dècades del segle XX, a la Catalunya de Ponent va tenir lloc una forta expansió del moviment cooperatiu. A la comarca de les Garrigues, i en el sector de l'oli d'oliva -un producte de primer ordre per a l'economia comarcal-, la creació de sindicats agrícoles també va créixer de manera molt intensa. Una d'aquestes noves entitats fou el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Sant Antoni Abat, nascut el 1920 a la Granadella, a les Garrigues Altes. Per dimensions, aviat sobresortí entre la resta de cooperatives productores d'olid'oliva de les terres de Lleida, una rellevància que actualment encara manté. Aquest llibre explica els orígens i la trajectòria del que ra és la Cooperativa la Granadella i Secció de Crèdit ant Antoni Abat, SCCL. En fer-ho, s'endinsa en alguns els aspectes més rellevants de la història del sindicalisme agrari català, mostra les principals transformacions el conreu de l'olivera i de la producció i comercialització d'oli des de principis del segle XX fins a l'actualitat, posa de manifest el paper que en aquests canvis hi ha tingut el cooperativisme i destaca la resiliència d'alguns dels seus sindicats més rellevants, com el de la Granadella a les terres de Ponent. Tot plegat permet avançar en el coneixement del moviment cooperatiu i del sector de l'oli d'oliva a la Catalunya del darrer segle, un període grans canvis polítics, socials i econòmics, i també pot ferir algunes lliçons de futur, útils per al cooperativisme agrari del segle XXI. (Editorial).

Garriga : XIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Bovera, 7 i 8 de maig del 2022

Trobada d'Estudiosos de les Garrigues (13a : 2022 : Bovera )


[Borges Blanques] : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2022
161 p. : il. ; 30 cm
ISBN 9788409471409

Els Arxius comarcals de l'Alta Ribagorça i les Garrigues : nous arxius al servei de la ciutadania i les administracions / Enric Cobo Barri
Cobo Barri, Enric


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 45 (juny 2023), p. 18-20 : il. (L'arxiu) 

El Comtat de Prades i la baronia d'Entença en els temps medievals / Ezequiel Gort i Juanpere
Gort i Juanpere, Ezequiel


Barcelona : Rafael Dalmau, 2023
639 p. : il. ; 25 cm
Bibliografia.
ISBN 9788423208920

Jaume II creà, el 1324, el comtat de Prades i la baronia d'Entença, i en féu primer comte i baró el seu fill menor, l'infant Ramon Berenguer. En foren els continuadors els comtes Pere i Joan, la comtessa Joana i el comte Joan Ramon Folc. Eren unes senyories que tenien com a precedent llunyà els territoris andalusins anteriors a la conquesta cristiana, situats entre el castell de Siurana i el riu Ebre i que s'estenien per les actuals comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Priorat i la Ribera d'Ebre. El comtat i la baronia es desenvoluparen en plenitud durant els segles XIV i XV, època que tracta la present obra. Totes dues senyories evolucionaren sota el guiatge d'uns comtes i barons descendents directes del Casal de Barcelona, fins que passaren a formar part del ducat de Cardona l'any 1491. Per primera vegada es presenta una història global del comtat de Prades i la baronia d'Entença, de la seva gent i dels seus comtes, una aportació que permet aprofundir en el coneixement d'una bona part de la Catalunya Nova en els temps medievals i que contribueix a l'equilibri territorial en el coneixement de la història del país. (Editorial).

Investigaciones sobre flora i fauna de la Baja Segarra : pro fomento de los estudios locales / por José J. Piquer y Jover
Piquer i Jover, Josep Joan


En: Ilerda. Lérida, núm. XXVII-XXVIII (1963-1965) , p. 175-187 (Botánica) 
Bibliografia.

Vida i mort dels molins fariners de la zona del Canal d'Urgell / Esteve Mestre i Roigé, Ton Solé i Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 3-28 : il.
Bibliografia. Inclou annexos.

Els cereals foren dels primers productes conreats des de la revolució neolítica (IX-VIII mil·lennis aC) i tan antics com aquests, foren els utillatges per triturar i moldre el gra per convertir-lo en farina. Els morters de pedra o de fusta varen ésser els primers molins fariners que amb el pas del temps van ser substituïts per molins de moles de pedra. Eren formats per dos blocs de pedra dura o "moles", una d'inferior fixa i una altra superior que girava sobre la primera; el moviment s'aconseguia per diferents mitjans, per la força animal, principalment de rucs i cavalls, per la força eòlica o per la força hidràulica. [VALÈNCIA et alt., 1994, 313:326] ; La majoria eren construïts en sòlids edificis de pedra on hi havia l'obrador per fer la molta i a sota un o diversos túnels, anomenats carcabà o cacau, lloc on hi havia les rodes hidràuliques o rodets. Era habitual que en el mateix edifici hi hagués l'habitatge del moliner o arrendatari. [SEGURA, 2004, 117:126] ; Els molins fariners de la plana de Lleida funcionaven amb la força hidràulica, instal·lats a prop dels rius, rierols i fondalades; van viure situacions diverses marcades per un abans i un després de l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell.

Els Inicis del cooperativisme a les terres de Lleida (els casos de les comarques del Segrià i les Garrigues) / Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 55-56 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present article parlarem de la creació del món cooperatiu agrari a Catalunya, centrantnos en els casos de les comarques de les Garrigues i el Segrià. En ambdós casos es copsa la mateixa dinàmica de fundació, molt limitada cronològicament als anys de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), que en va ser promotora. Altrament, l'evolució del cooperativisme agrari va ser molt diferent a partir de l'època franquista, mantenint-se gairebé inalterat a les Garrigues i evolucionant a formes més complexes capitalistes al Segrià.

Lo País de Maialussa / Carles Hac Mor, Àngel Jové, Benet Rossell
Hac Mor, Carles


Tàrrega : Ajuntament de Tàrrega, 2021
171 p. : il. col. ; 23 cm (Natan, 51) 
ISBN 9788495284594

La Licitació del Tram 1 Pk 0,0 al Pk 5,2 : memòria 04 / Comunitat de Regants del Canal Segarra-Garrigues

Comunitat de Regants del Canal Segarra-Garrigues.


Tàrrega : Comunitat general de regants canal Segarra-Garrigues, [2005]
13 p. : il. col., map., taules ; 23 cm
Amb la col·laboració de Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ; Regsega.

Taller internacional : els paisatges de l'aigua : Vallbona de les Monges, 2 a 9 de juliol de 2006 / [Carles Llop, Ignasi Aldomà i Buixadé]
Llop i Torné, Carles


Ferrara ; Barcelona ; Lleida : Universitat de Ferrara : Universitat Politècnica de Catalunya : Universitat de Lleida, 2006
1 v. (sense paginar) : il. ; 30 cm + 1 dvd
Mecanoscrit (fotocòpia).

La Vall del Corb / textos: Joan Duch, Gener Gonzalvo, Lluís Foix ; fotos: Jmmj
Duch i Mas, Joan


Vallbona de les Monges : March, [2003]
95 p. : il. ; 21 cm
ISBN 8495608308

Tàrrega : Plana d'Urgell [Material cartogràfic] / Institut Cartogràfic de Catalunya

Institut Cartogràfic de Catalunya.


Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya, 2012
1 mapa : col. ; 122 * 92 cm, en full de 149 * 98 cm, pleg. a 25 * 14 cm (Mapa topogràfic de Catalunya 1:25 000, 33. Capitals comarcals) 
Escala 1:25 000 ; proj. UTM. El·lipsoide de Hayford. Datum europeu. Inclou les coordenades UTM referides a la malla UTM 31N ETRS89. Altimetria per corbes equidistants cada 10 m. Coordenades geogràfiques: numeració i divisió als caires. Base topogràfica 1:25 000 i de punts de recolzament i de control ICC. Inclou llegenda, informació turística i de serveis i finestres: espais naturals protegits, hipsometria. Al planell: Institut Cartogràfic de Catalunya, Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Consell Comarcal de les Garrigues, Consell Comarcal de la Noguera, Consell Comarcal de l'Urgell, Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Consell Comarcal de la Segarra, Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Informació de carreteres actualitzada a desembre de 2012 i facilitada per la Direcció General de Carreteres (DTS) i el Ministerio de Fomento (Espanya). Toponímia de la base toponímica de l'ICC i del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.
ISBN 9788439389996

Tàrrega : Plana d'Urgell [Material cartogràfic] / Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.


2a ed.
Barcelona : Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2021
1 mapa : color ; 122 * 92 cm, en full de 149 * 98 cm, pleg. a 25 * 14 cm (Mapa topogràfic de Catalunya 1:25 000, 33. Capitals comarcals) 
Escala 1:25 000 ; (E 0º55'07"--E 1º15'45"/N 41º48'03"--N 41º30'52"). Planimetría, vol de 2021. Xarxa de carreteres, octubre 2021. Espais Naturals Protegits, setembre 2019 (Diputació de Barcelona) i febrer 2020 (DTES. Generalitat de Catalunya). Sistema geodèsic de referència: ETRS 89 (el·lipsoide GRS 80). Projecció cartogràfica UTM31 nord. Coordenades geogràfiques: numeració i divisió als caires. Base de noms geogràfics de Catalunya (ICGC). Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (Generalitat de Catalunya). Al planell: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Consell Comarcal de les Garrigues, Consell Comarcal de la Noguera, Consell Comarcal de l'Urgell, Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Consell Comarcal de la Segarra, Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori.

Comptes anuals i informe de gestió de REGSEGA = Cuentas anuales e informe de gestión de REGSEGA = Annual accounts and management report for REGSEGA [Fitxer informàtic]

Reg Sistema Segarra-Garrigues : REGSEGA.


2010-
Tàrrega : REGSEGA, 2010-
Discs òptics (CD-ROM) ; 12 cm. Anual.
Requeriments del sistema: Windows 95, 98, NT, 2000 ; Acrobat Reader. També es publica en línia. A la part inferior de la coberta: Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Text trilingüe català-castellà-anglès.

Memòria : exercici ... / Comunitat General de Regants Canal Segarra-Garrigues

Comunitat de Regants Canal Segarra-Garrigues.


2002-
Tàrrega : Comunitat General de Regants Canal Segarra-Garrigues, 2002-
Il., gràf. ; 30 cm. Anual.
També es publica en línia. Descripció basada en: 2002.

Aigua a les venes : crònica d'un miracle català universal / Francesc Canosa Farran
Canosa i Farran, Francesc


2a ed.
Juneda : Fonoll, 2021
215 p. : il. ; 22 cm (Quaderns, 28) 
ISBN 9788412401554

Des d'un dels pobles més petits de Catalunya neix una història molt gran, universal. Aquesta història esclata al mateix temps que els Estats Units fan la seua conquesta de l'Oest, però aquesta història és sobre la desconeguda (re)conquesta de l'Oest de Catalunya. Quan Barcelona estava emmurallada, Catalunya (re)neix per una Terra Ferma que es desferma. Aquesta història és un miracle que tarda cinc segles a arribar i que converteix el marró misèria en verd esperança. Aigua, terra i sang. Aquesta història explica l'instant suprem d'una de les obres més bestials del món: el Canal d'Urgell. Milions de persones el van somiar, milers de persones el van fer, centenars de persones hi van morir. Aquesta és la història de com uns pocs van donar-ho tot a uns molts, de com es fa el futur. Aquí s'hi va plantar un estat d'ànim i en va brotar un país, uns éssers, una eternitat en vida. Aquesta és la història dels morts que sempre ens fan viure. (Editorial).

Cartagineses y romanos en la Ilergecia : testimonios numismáticos / Francesc Giral
Giral Royo, Francesc


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 25 (2015) , p. 83-101 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.