Ramon Prior, el dibuixant de Girona / Joan Carles Codolà
Codolà i Vilahur, Joan Carles


En: Revista de Girona. Girona. Any 51, Núm. 228 (gener-febrer 2005), p. 37-41 : il. (Arts) 

Josep Beulas o la generositat agraïda / Sebastià Goday
Goday i Cuixart, Sebastià


En: Revista de Girona. Girona. Any 50, Núm. 224 (maig-juny 2004), p. 14-21 : il. (Entrevista) 

Les Altres Torroelles / Francesc Batlle i Lloret
Batlle i Lloret, Francesc


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2006) , p. 55-72 : il.

Paisatge de muntanya i pràctiques pastorals / Frederic Fillat Estaqué
Fillat Estaqué, Frederic


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 11-29 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge) 

Expliquem els paisatges de muntanya utilitzant algunes pràctiques pastorals que encara segueixen vigents a diferents pobles i valls del Pirineu central aragonès. Els del tipus boscatge (bocage) francès, els resumim a la Vall de Gistau (comarca del Sobrarb i província d'Osca) considerant els prats actuals. Continuem amb les diferents organitzacions comunitàries de la Vall de Broto (a ponent de la Vall de Gistau i de la mateixa comarca) amb la particularitat de seguir pasturejant durant l'estiu els comunals pròxims del municipi de Gavarnie (de la vall francesa de Barèges). Complementàriament hi afegim a la Vall de Broto, les implicacions que suposen la declaració del parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut junt amb un conjunt d'altres figures complementàries de protecció (Red Natura 2000, MaB, Patrimoni Mundial de d'UNESCO i altres nominacions). Finalment, aportem unes discussions de com creiem que haurien de canviar algunes de les coincidències explicades entre explotació i conservació.

M. Felipa Español Coll, bibliotecària del Servei de Biblioteques del Front (1937-1939) / Pilar Vives Corbella
Vives Corbella, Pilar


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 83 (maig 2023), p. 29-64 (Quaderns biogràfics) 

Recerca inicial del paper destacat de la jove vallenca Maria Felipa Español Coll durant la Guerra Civil com a bibliotecària voluntària a Sarinyena, al Front d'Aragó, i al bibliobús del Servei de Biblioteques del Front. Conseqüències i esdeveniments biogràfics posteriors. Segle XX.

La Retirada de Bielsa / Rossend Aliu
Aliu, Rossend


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 70 (agost 1999), p. 26

Joan Miquel Avellí i la colonització agrària / Evarist Puig Dunjó
Puig Dunjó, Evarist


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 49 (juny 2015), p. 84-62 : il. (Història) 
Bibliografia.

"Primer Viernes de Mayo" / Jordi iglesias i Mateo
Iglesias i Mateo, Jordi


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 7 (2004) , p. 24-26 : il. (El pas per Jaca) 

El Meu amic José Luis / Lorenzo Echeto
Echeto, Lorenzo


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 7 (2004) , p. 27-28 : il. (Des de Jaca) 

Màrius Díaz Bielsa. Una peça clau en la Badalona democràtica / Maria Julià i Fernández
Julià i Fernández, Maria


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 6 (2021) , p. 154-172 : il.
Bibliografia.

Màrius Díaz Bielsa fou el primer alcalde democràtic de la ciutat de Badalona després de la Guerra Civil. L'objectiu del present article és aprofundir en la persona del batlle que va estrenar la demo- cràcia a l'esmentat municipi. El seu carisma i la feina ben feta van aconseguir que la seva ciutat adoptiva cregués en ell i en el seu projecte. Va ser, i ho segueix essent, un home compromès amb la societat en la lluita cap a la democràcia i la igualtat, així com una persona d'acció. Avui dia, passats gairebé quaranta anys, quan es parla de Màrius Díaz Bielsa a Badalona, tothom té unes paraules de lloança i fins i tot de nostàlgia. Quan estudiem l'evolució his- tòrica dels fets i dels protagonistes, veiem com de rellevant va ser Màrius Díaz Bielsa en tot aquest procés. En resseguir la seva vida, doncs, veiem també la nostra història.

La Parla de Fraga / Josep Galán Castany
Galán Castany, Josep


En: Ilerda : Humanitats. Lleida, núm. XLVIII (1990) , p. 207-208 (Dossier) 
Notes.

Problemas y cuestiones de la sede de Roda hasta su traslado a Lérida / por el Dr. D. Luis Rubio García
Rubió i Garcia, Lluís


En: Ilerda. Lérida. Año XVIII, núm. XXIV (enero-diciembre 1960), p. 83-125 (Historia medieval) 
Notes a peu de pàgina.

L'Extractivisme agrari com a causa de vulnerabilitat rural. Reflexions a partir de la comarca de la Llitera / Josep Espluga Trenc
Espluga Trenc, Josep Lluís


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 117-126
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

Un dels principals factors de despoblament del món rural ha sigut l'aplicació d'un model agrari industrialitzat i globalitzat, que ha tendit a concentrar la producció d'aliments i matèries primeres agràries en poques mans i a desplaçar una bona part de la població rural cap a les zones urbanes. Aquest procés ha tingut lloc en el marc del que es coneix com a extractivisme, un procés mitjançant el qual s'extreuen uns recursos mentre que el territori queda fracturat i espoliat, alhora que els beneficis se'ls enduen els inversors globals. En aquesta comunicació es descriu el procés extractivista implantat a la comarca de la Llitera i es posa l'èmfasi en la necessitat d'estratègies de dinamització local més ambicioses, basades en models agroalimentaris alternatius, com l'agroecologia i la sobirania alimentària, que facilitin una major sostenibilitat econòmica i social i promoguin un món rural viu.

La Santeta Rosa Morancho (1839 - 1858) : la bella llum de la Ribagorça / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 4 (2022) , p. 149-185 (Miscel·lània) 
Resums en català, castellà i anglès.

El Mestre Pau González Montagut : director de les escoles de Flix durant la República, depurat i empresonat pel franquisme / Jordi González Garcia
González Garcia, Jordi


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 139-159 : il. (Història) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

L'historiador de Flix Pere Muñoz em va comentar que algun dia seria interessant recuperar la figura del mestre Pau González Montagut, director de les escoles de Flix durant la República. El mestre en qüestió va patir, com tants altres mestres, represàlies durant la dictadura a causa de les seves idees polítiques. Val a dir que va ser una gran sorpresa assabentar-me als 42 anys que el meu besavi havia estat el director de les escoles de Flix de l'època republicana. Per això, aquesta recerca per saber més detalls de la seva trajectòria va ser molt especial per a mi. Val a dir que al poble de Flix la figura del mestre Pau és força desconeguda, encara que, tal com he pogut descobrir, les persones que el van tractar en conserven un bon record.

Col·lecció diplomática de l'Arxiu Capitular de Lleida : Primera part. Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (fins l'any 1143) Volum I / estudi i edició a cura de Jordi Bolòs



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
641 p. ; 24 cm (Diplomataris, 81) 
Referències bibliogràfiques. Índex toponímic i antroponímic. Textos en llatí, introducció i comentaris en català.
ISBN 9788413032610

Encara que el primer document sigui datat en época visigoda, gairebé tot el conjunt d'instruments publicats en aquesta col·lecció diplomàtica fa referència al període de temps que s'estén des del segle X fins a mitjan segle XII. I la majoria es pot relacionar amb la Ribagorça i amb les terres del Cinca Mitjà o la Llitera. Entre els segles X i XIII, les diverses generacions d'homes i de dones que vivien a la Ribagorça, al bell mig de la qual s'alçava la catedral de Sant Vicenç de Roda, van veure com gairebé tot canviava, en un entorn de conquesta, on la guerra hi era sovint present. Aquest primer volum de la primera part recull la introducció i estudi dels documents que es transcriuen al segon volum, amb una anàlisi molt completa sobre el seu enquadrament temporal i espacial. (Editorial).

Col·lecció diplomática de l'Arxiu Capitular de Lleida. Primera part. Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (586-1143). Volum II / estudi i edició a cura de Jordi Bolòs



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
734 p. ; 24 cm (Diplomataris, 81) 
Referències bibliogràfiques. Índex toponímic i antroponímic. Textos en llatí, introducció i comentaris en català.
ISBN 9788413033136

Aquest és el segon volum de la primera part, on l'autor transcriu, regesta els documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (fins l'any 1143), afegint els índex toponímics i antroponímics. Excepte el primer document, datat en época visigoda, gairebé tot el conjunt d'instruments d'aquesta col·lecció diplomàtica corresponen al període que s'estén des del segle X fins a mitjan segle XII. I la majoria es pot relacionar amb la Ribagorça i amb les terres del Cinca Mitjà o la Llitera. Entre els segles X i XIII, les diverses generacions d'homes i de dones que vivien a la Ribagorça, al bell mig de la qual s'alçava la catedral de Sant Vicenç de Roda, van veure canvis substancials, en un entorn de conquesta, on la guerra hi era sovint present. (Editorial).

L'Ofensiva del Baix Segre (novembre de 1938) / Josep Ramon Camí Fernández de Ledigos, Josep Maria Belío Cunyat
Camí Fernández de Ledigos, Josep Ramon


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 79-87 : il. (Història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després del fracassat intent de Vilanova de la Barca durant el mes d'agost de 1938, l'exèrcit republicà projectà un nou pla per eliminar el cap de pont de Seròs, situat en la marge esquerra del riu Segre. Era un pla imaginat pel general Vicente Rojo, el desenvolupament del qual ja estava present des de l'inici de la batalla de l'Ebre. Les baixes de les dues parts van ser nombroses. Al dia d'avui encara resten nou fosses de combatents morts i d'emplaçament conegut en el territori. Els enterraments en els fossars de Seròs i Fraga també foren molts, si bé, en aquests casos, majoritàriament de soldats franquistes.

Josep Acebillo, urbanisme, canvi d'escala i complexitat / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 492 (juliol-agost 2022), p. 16-29 : il. (L'entrevista) 

Josep Acebillo (Osca, 1946) és arquitecte i urbanista. Format a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), on es va llicenciar el 1974, va entrar, de la mà d'Oriol Bohigas, a l'Ajuntament de Barcelona, on entre els anys 1980 i 2004, és a dir durant un quart de segle, va ser responsable d'urbanisme, en els mandats de Serra, Maragall i Clos. Va ser director de Projectes Urbans (1981-1987), director de l'IMPU (1988-1994) i de les obres associades als Jocs Olímpics del 1992, i finalment arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona (1999). Professor a diverses universitats, va ser catedràtic i degà de l'Accademia di Architettura de Mendrisio (Universitat de Lugano) (2001-2016) i professor visitant a la Universitat de Xangai (2017-2019). En retornar a Barcelona, ha intervingut en el debat sobre l'urbanisme municipal, amb una postura eminentment crítica cap a l'equip d'Ada Colau.

Miquel de Sabater i Argullol, l'últim abat de Santa Maria de l'Ó / Maria de Genover i Illa, Josep Maria "Pia" Lagares i Roset
Moré Aguirre, David


En: El Salner : Butlletí del Grup Cultural Castelló d'Empúries. Castelló d'Empúries. Any 12, núm. 11 (2005) , p. 131-136 : il. (Biografies) 
Inclou transcripció del document.