Salut i anarquia. T'estimem, Salvador / Ana Sánchez
Sánchez, Ana


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 506 (març 2024), p. 62-65: il. (Memòria) 

La Caterina Albert més familiar : una correspondència inèdita / Josep M. Bernils, text
Bernils, Josep M.


En: Revista de Girona. Girona. Any 60, núm. 284 (maig-juny 2014), p. 48-51 : il. (Lletres) 

Setanta anys per llegir unes cartes / Núria Casellas i Jordi Gaitx, text
Casellas, Núria


En: Revista de Girona. Girona. Any 56, núm. 258 (gener-febrer 2010), p. 32-37 : il. (Història) 

L'Ambient cultural de la Girona del segle XVII : les cartes d'Alexandre de Cartellà a Jeroni Pujades / Eulàlia Miralles
Miralles i Jori, Eulàlia


En: Revista de Girona. Girona. Any 54, núm. 249 (juliol-agost 2008), p. 43-48 : il. (Lletres) 

Carles Rahola i Jaume Serra Húnter : una relació guiada per la filosofia / Miquel Verdaguer
Verdaguer i Turró, Miquel


En: Revista de Girona. Girona. Any 52, Núm. 236 (maig-juny 2006), p. 56-61 : il. (Lletres) 

Xavier Montsalvatge, en la intimitat d'una correspondència / Alexandre Cuéllar
Cuéllar i Bassols, Alexandre


En: Revista de Girona. Girona. Any 49, núm. 218 (maig-juny 2003), p. 32-36 : il. (Arts) 

Els Inicis de Xavier Montsalvatge a través d'unes cartes / Alexandre Cuéllar
Cuéllar i Bassols, Alexandre


En: Revista de Girona. Girona. Any 48, núm. 214 (setembre-octubre 2002), p. 30-34 : il. (Arts) 

Carta de Lluís Companys a Miquel Santaló (1935) / Ernest Martí i Clara
Martí i Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 319-340 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El treball pretén aproximar-se a la per-sonalitat, caràcter i actuació política de Lluís Companys en els anys 1934-1936. El mitjà de què es disposa és una carta ori-ginal escrita al presidi de Cadis el 1935. També es té present un estudi grafològic de la mateixa font primària. Naturalment es consulten fonts secundàries actualit-zades, que citem al final. Es detalla l'ex-periència carcerària i, finalment, s'explica el perquè de tot el que es diu a la carta.

"Envieu jueus, si no, boicot impossible" de quan Carles Rahola escriví a Joseph Goebbels per portar el filòsof Hermann Keyserling a Girona / Eloi Busquets, Oriol Ponsatí-Murlà
Busquets, Eloi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 341-365 : il. (Articles i treballs) 
Referències bibliogràfiques.

Fins a quin punt eren coneixedors, els gironins dels anys vint i trenta del segle XX, de qui eren Hitler i Goebbels, de quin era l'ideari nazi, dels boicots i pogroms que sofria la població d'origen jueu a Alemanya? Aquest article presenta una visió de conjunt de les notícies que arribaven a Girona des d'Alemanya entre 1923 i 1933. Un buidat de premsa exhaustiu d'aquesta dècada permet fer-se càrrec de fins a quin punt la petita Girona de fa un segle estava perfectament al cas de les convulsions polítiques que sacsejaven Alemanya. A partir d'aquest coneixement, es presenta un document sorprenent: la carta enviada per Carles Rahola i la resta de membres de l'Ateneu de Girona a Joseph Goebbels, el mes de juny de 1934, amb l'objectiu d'obtenir el permís perquè el filòsof Hermann Keyserling pogués impartir una conferència a Girona.

Epistolari gironí de Joaquín Ruiz-Giménez / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 377-401 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

Disset cartes, escrites entre els anys 1952 i 1994, conformen una mostra de les relacions epistolars de Joaquín Ruiz-Giménez, polític i professor universitari, amb gent de les terres gironines. Aquesta correspondència reflecteix afers derivats del Ministeri d'Educació Nacional i d'altres de caire professional o particular. Se subratlla la vinculació del personatge al nostre àmbit territorial com a ministre del franquisme i estiuejant privilegiat, el qual posteriorment va evolucionar cap a la democràcia cristiana, fou un opositor tolerat i defensor d'antifranquistes.

Una Carta del rector de Saldes al bisbe de Solsona. Sobre les causes de la pobresa en aquelles contrades de l'Alt Berguedà al segle XVIII : Sobre les causes de la pobresa en aquelles contrades de l'Alt Berguedà al segle XVIII / Eduard Martín i Vergara
Martín i Vergara, Eduard


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 66-69 : il. (Artícles) 
Notes.

A l'estiu de 1775 el bisbe de Solsona, Rafael Lasala, enviava una carta al rector de Saldes, Antoni Passola, on, després de manifestar-li la presència habitual als entorns del seu palau episcopal de pobres procedents tant de la parròquia de Saldes com de les seves veïnes, L'Espà, Vallcebre i Gisclareny, i fins i tot d'algunes del bisbat d'Urgell com Gósol, Josa i Tuixent, demanava informació al rector sobre les causes que originaven la situació de pobresa d'aquestes contrades de l'Alt Berguedà situades a la riba dreta del riu Llobregat. Un mes més tard el rector enviava la seva resposta al bisbe en una interessant comunicació que ens permet conèixer, des del punt de vista d'aquest rector, quins factors estructurals estaven en l'origen de les dificultats econòmiques dels habitants d'aquests pobles.

Joan Casals Gómez (Mollet del Vallès, 1911-1944), combatent republicà i presoner de guerra / M. Àngels Suárez González
Suárez i González, M. Àngels


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 141-168 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest article és donar a conèixer el fons, principalment epistolar, de la família Casals durant el temps de guerra. El matrimoni Casals mantindrà una intensa correspondència entre 1937 i 1939 a través de la qual el jove molletà Joan Casals ens parla de les seves vivències i sentiments des que és cridat a files i incorporat com a soldat a l'exèrcit republicà, passant per la seva estada al front de Terol i més tard com a presoner de guerra a la zona franquista, fins al seu retorn a Mollet. En aquest article descobrirem el contingut d'aquestes cartes tot fent parlar els seus protagonistes i reproduint els textos que ens han semblat més significatius.

Carta de Francesc Salís a Isidre Espígol / Jaume Bassa i Pasqual
Bassa Pasqual, Jaume


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2016) , p. 57-60 : il.
Notes.

Una Carta del 1887



En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2005) , p. 27-33 : il.
Inclou reproducció facsímil de la carta.

Torroella i l'Estartit des de lluny. Carta des de Caracas / Martí Ferrer
Ferrer, Martí


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2002) , p. 91-95 : il.

El Ressó de la nostra obra / Pere Castells
Castells i Pijoan, Pere


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1968) , 3 p. : il.

Elles, les dones, també hi eren : corresponsals femenines de Víctor Balaguer (1848-1896) / Montserrat Comas i Güell
Comas i Güell, Montserrat


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023
217 p. ; 23 cm  (Singularitats) 
Bibliografia. A portada: GRACMON, Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis, Aula Joaquim Molas, Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.
ISBN 9788491689676

L'epistolari de Víctor Balaguer és una font historiogràfica excepcional que recull dades de la segona meitat del segle XIX fins ara desconegudes. L'estudi de les cartes de corresponsals femenines permet de descobrir tant la seva xarxa social completa com la tasca de les dones que van formar part del seu entorn intel·lectual. A partir de l'anàlisi d'una selecció de més de vuit-centes cartes, aquest llibre fa visibles les dificultats d'aquelles que mantenien soles una economia domèstica malmesa; la reivindicació que moltes van fer dels seus drets laborals, o la lluita perseverant que van mantenir la majoria per compaginar les seves aspiracions artístiques i professionals amb el rol que se'ls havia assignat. Amb aquesta obra, Montserrat Comas demostra l'interès de la correspondència femenina per conèixer el paper fonamental que van tenir les dones en la societat moderna i la seva influència en els primers treballs literaris i periodístics d'un polític tan decisiu com Balaguer. (Editorial).

Correspondència de Josep Pla amb Lluís Duran i Ventosa / [edició de: Josep Clara]



En: 156365 Patrimoni i història local : jornades d'homenatge a Lluís Esteva i Cruañas. Sant Feliu de Guíxols : Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Servei de Publicacions i d'Arxiu, DL 1996. p. 135-138

Cartes de Palmira Jaquetti a Rafael Patxot i Jubert (1938-1939) [Fitxer informàtic] / Josep Massot i Muntaner
Massot i Muntaner, Josep


[Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili, 2020
1 recurs electronic

Aquest treball es basa en nou cartes, inèdites i desconegudes fins ara, procedents d'un arxiu privat, adreçades per la professora, poeta i folklorista Palmira Jaquetti (Barcelona, 1895 - els Monjos, 1963) al gran mecenes català Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Ginebra, 1964). Escrites el 1938 i el 1939, durant els anys finals de la guerra civil espanyola, ens permeten de conèixer tot un seguit de detalls nous sobre la malaltia crònica que va patir Jaquetti des del 1934 i sobre les seves vicissituds biogràfiques. Abandonada pel seu marit el 1937, va poder sortir de l'hospital el 1938 i de seguida es va reincorporar a l'Institut Pi i Margall de Barcelona, on ensenyava francès. Gran col·laboradora de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada per Patxot, va aconseguir un permís per traslladar-se durant una temporada d'estiu a Prats de Molló, a la Catalunya del Nord. Va poder dur-ho a terme, però el seu estat de salut l'obligà a dedicar- se només al descans. En acabar la guerra, fou sotmesa a un expedient de depuració, resolt el 1941 d'una manera relativament benigna. Malgrat la repressió franquista, va continuar encara les seves recerques folklòriques -que l'havien duta a recollir deu mil cançons populars catalanes-, tant a la vall d'Aran com en sis asils de Barcelona.

[Correspondència comercial i documents comptables de la família Bas, de Sant feliu de Guíxols]



[177?-180?]
[aproximadament 180 fulls] ; 21 cm + 3 plecs (31 cm)
La major part de documents estan datats a l'últim terç del segle XVIII; la data més moderna que s'ha trobat és l'any 1804. Restes de segell de placa en alguns documents. Algun document en paper timbrat de l'ant 1795. Sense enquadernar; desat en caixa de cartró. Títol establert pel catalogador; a full de guarda: Papers de Josep Bas, de Sant Feliu.

Recull de la correspondència i altres documents comercials i comptables (rebuts, ordres de pagament, factures ...) de la família Bas, fabricants de suro de Sant Feliu de Guíxols. La major part dels documents estan signats per Josep o per Narcís Bas. S'hi afegeixen 4 plecs de la comptabilitat del negoci, en format més gran.