Male wages, household budgets and living standards of Barcelona's working class (1856-1917) / Cristina Borderías, Xavier Cussó Segura
Borderías Mondejar, Cristina


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 19, núm. 2 (junio 2022), p. 3-21 (Artículos) 
Exemplar dedicat a: Living standards from a historical perspective. Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

El Delme com a font per a la història rural / [ressenya d']Antònia Morey Tous
Morey Tous, Antònia


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 18, núm. 2 (junio 2022), p. 146-147 (Reseñas) 
Ressenya de:
. El Delme com a font per a la història rural / Elena Catalán Martínez, Gabriel Jover Avellà, Enrique Llopis Agelán (ed.). Girona : Associació d'Història Rural, 2020

Celler cooperatiu de La Granada (1920-2020) : cent anys de vitivinicultura al cor del Penedès / [ressenya de:] Eloi Serrano
Serrano, Eloi


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 18, núm. 1 (febrero 2022), p. 71-72 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Celler Cooperatiu de la Granada (1920-2020). Cent anys de vitivinicultura al cor del Penedès / Josep Maria Feliu Roca, Raimon Soler Becerro. La Granada : Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit, 2020

Els Cortals empordanesos, del segle XIII al XXI. Sis estudis / [ressenya de:] Ricard Soto Company
Soto Company, Ricard


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 17, núm. 3 (Junio 2021), p. 64-65 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Els Cortals empordanesos, del segle XIII al XXI. Sis estudis / Enric Saguer (Ed.). Girona : Associació d'Història Rural, 2019

Viticultura, desigualtat i conflicte agrari. La lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900- 1936 / [ressenya de:] Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 17, núm. 3 (Junio 2021), p. 66-67 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Viticultura, desigualtat i conflicte agrari : la lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1936 / Raimon Soler-Becerro. Tarragona : Publicacions URV ; Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, 2019

Jordi Nadal (1929-2020) / Albert Carreras
Carreras de Odriozola, Albert


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 17, núm. 2 (Abril 2021), p. 1-7 (In Memoriam) 

La Hispano-Suiza: esplendor y ruina de una empresa legendaria / [ressenya de:] Tomás Fernández de Sevilla
Fernández de Sevilla, Tomás


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 17, núm. 1 (Febrero 2021), p. 69-70. (Reseñas) 
Ressenya de:
- Nadal i Oller, Narcís. La Hispano-Suiza : esplendor y ruina de una empresa legendaria / Jordi Nadal con la colaboración de Carles Sudrià. Barcelona : Ediciones de Pasado y Presente, 2020

Els Inventaris post-mortem. Una font per a la història econòmica i social / [ressenya de:] Llorenç Ferrer Alos
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 16, núm. 4 (Diciembre 2020), p. 91-101 : gràf. (Reseñas) 
Ressenya de:
. Els Inventaris post mortem : una font per a la història econòmica i social / Belén Moreno Claverías (ed.). Girona : Documenta Universitaria, 2018

Entrepreneurship and management in the therapeutic revolution : the modernisation of laboratories and hospitals in Barcelona, 1880-1960 / Paloma Fernández Pérez, Ferran Sabaté Casellas
Fernández Pérez, Paloma


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 15, núm. 2 (Junio 2019), p. 91-101 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Fonts i referènicies bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El primer objectiu d'aquest estudi és aportar, des de la història empresarial, noves evidències empíriques que demostren l'heterogeneïtat d'estils de propietat i gestió en el sector sanitari en els anys anteriors als grans hospitals del franquisme. El segon objectiu és aportar indicis que suggereixen que, en èpoques d'expectatives de ràpida modernització en el sector, la ineficiència en la gestió dels recursos pot influir negativament en el desenvolupament dels sistemes de salut i en el benestar potencial, des d'una perspectiva local i d'història empresarial. El treball utilitza noves dades, procedents d'arxius hospitalaris i clínics, per a qüestionar un suposat vincle automàtic entre augment de la despesa sanitària i major benestar, argumentant que tal vincle no pot analitzar-se independentment de l'eficiència en la gestió d'aquesta despesa sanitària.

In Memorian : Josep Fontana y la Historia Económica / Ricardo Robledo Hernández
Robledo Hernández, Ricardo


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 14, núm. 3 (2018) , p. 139

Mercados de crédito, crisis económica y estructura social en la Cataluña del nordeste (1875-1905)
Garcia Orallo, Ricard


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 12, núm. 1 (Febrero 2016), p. 22-33 : gràf.
Resums en castellà i anglès.

En el present text s'examina la dinàmica del mercat rural de crèdit i la seva relació amb el cicle econòmic durant el final del segle XIX i l'inici del XX. En primer lloc, es presenta l'evolució del nombre de crèdits protocolizados en el partit judicial de Figueres entre 1880 i 1905. A continuació s'analitzen les característiques de les transaccions crediticies, a partir de la informació proporcionada per totes les escriptures autoritzades en 2 anys representatius: 1888 i 1903. Es proposa l'ús de la classe de cèdula personal que cada individu tenia assignada com una via útil per definir grups socials i aprofundir en l'anàlisi. Els resultats obtinguts mostren que la distància social i geogràfica entre prestadores i prestataris es va incrementar notablement durant el període estudiat. L'empitjorament de les expectatives econòmiques havia conduït a l'esgotament de la capacitat d'autofinançament dels estrats mitjà i baix de la societat.

¿Por qué fracasaban las cooperativas agrícolas? : una respuesta a partir del análisis de un núcleo de la Cataluña rabassaire / Jordi Planas, Francesc Valls-Junyent
Planas, Jordi


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 07, núm. 02 (junio 2011), p. 310-321 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El cooperativisme agrari ha estat considerat un instrument fonamental per a l'adaptació de les explotacions camperoles a la complexa conjuntura que va travessar el sector agropecuari durant els últims anys del segle xix i els primers del xx . En el cas espanyol, la historiografia ha ressaltat l'escàs desenvolupament del cooperativisme agrari i la seva limitada contribució a la modernització agrícola. Encara que en algunes regions com Catalunya es van multiplicar les iniciatives de tipus cooperatiu, no deixa de ser cert que les cooperatives creades van tenir moltes dificultats per consolidar-se a mitjà i llarg termini. A partir de l'estudi de la dinàmica cooperativa d'un nucli de la Catalunya vitícola ens proposem cridar l'atenció sobre una de les raons que van contribuir decisivament al fracàs relatiu del cooperativisme al nostre país: la conflictivitat social i política de les primeres dècades del segle xx.

La Adaptación tecnológica como factor de localización industrial : una revisión de las investigaciones sobre la industria de hilados de algodón en Cataluña (1772-1885) / Olivier Raveux, Alex Sánchez
Raveux, Olivier


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 06, núm. 17 (junio 2010), p. 65-94 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest article estudia, a partir del cas de la indústria de filats de cotó a Catalunya, el paper exercit pel canvi tecnològic en les estratègies empresarials de localització industrial durant la primera fase del procés d'industrialització. El que intenta mostrar és que entre tecnologia i territori la relació no és unívoca i que les decisions empresarials en matèria de localització industrial es veuen condicionades tant pel sistema tecnològic adoptat com per les característiques específiques de territori. A partir de la revisió de la bibliografia més recent, estableix que, en el cas de Catalunya, la implantació territorial de la filatura del cotó va estar determinada tant per l'existència d'un teixit industrial prèviament establert, com pel canvi relatiu del cost dels factors -energètics, de transport i laborals- que va ser induït per l'adopció de les innovacions tecnològiques arribades en la seva gran majoria de l'estranger.

Industrialización, desarrollo financiero y oferta monetaria en Barcelona a mediados del siglo XIX / Pere Pascual Domènech, Carles Sudrià Triay
Pascual i Domènech, Pere


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 04, núm. 12 (Febrero 2008), p. 45-77 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou apèndix. Resums en castellà i anglès.

L'article tracta de la necessitat, inherent a tot procés d'industrialització, d'incrementar l'oferta monetària a fi d'evitar tensions deflacionarias. S'estudia el cas d'una important plaça comercial i financera: la Barcelona de mitjan el segle XIX. Es precisa el volum dels diferents tipus de moneda fiduciaria en circulació (bitllets, talons, ordres de pagament, obligacions) i les seves característiques com a mitjans de pagament. La finalitat de l'estudi és mostrar que, en un context de free banking sense curs forçós de moneda fiduciaria, existia un procés automàtic cap a l'equilibri entre oferta i demanda de diners, i que qualsevol possible excés d'oferta era eliminat per un efecte "expulsió" En aquests sistemes, l'expansió de l'oferta monetària no sembla tenir repercussions notables sobre els preus; però, en canvi, les seves sobtades contraccions tenien intensos efectes alcistes sobre el tipus d'interès.

Redes en la génesis y desarrollo de un distrito papelero catalán, el caso de Capellades (siglo XIX) / Miquel Gutiérrez i Poch
Gutiérrez i Poch, Miquel


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 04, núm. 10 (febrero 2008), p. 69-96 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Resums en castellà i anglès.

La comarca de Capellades (Barcelona), al costat de la d'Alcoi, va liderar l'expansió de la manufactura paperera espanyola del segle XVIII. Aquesta comarca no va adoptar la fabricació contínua durant el procés de mecanització de la centúria posterior i va continuar elaborant el paper manualment. Aquesta no va ser una decisió guiada per l'atavisme. Aquesta opció tecnològica va ser una resposta a la seva especialització productiva (paper de qualitat i de fumar), la qual continuava tenint demanda. El model tecnològic ressenyat, que a més no va ser estàtic, va ser reeixit com a fruit de les dinàmiques de districte i l'articulació d'una densa xarxa de subministrament de matèries primeres i de comercialització. Sense aquests elements és molt difícil entendre com unes empreses molt petites han pogut sobreviure fins al present i ocupar, en ocasions, posicions de lideratge en determinats mercats.

La Primera crisis de SEAT : el veto a General Motors y la compra de AUTHI a British Leyland (1972-1976) / Jordi Catalan Vidal
Catalan i Vidal, Jordi


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 03, núm. 5 (Febrero 2007), p. 141-172 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El 1972 SEAT era la primera empresa industrial hispana i liderava l'exportació d'automòbils, gràcies a una política favorable a la nacionalització productiva. Però la política industrial del franquisme tardà va donar un gir copernicà amb l'aprovació dels decrets Ford. Aquesta bolcada va incloure, en 1973, la invitació a General Motors a salvar la filial de British Leyland Motor Corporation (BLMC), AUTHI. Més que una imposició governamental, la compra de Landaben per SEAT en 1975 va constituir la contrapartida del veto a l'entrada de General Motors. La resultant ampliació de plantilla era poc recomanable per a una companyia que experimentava un notable creixement de costos laborals des de 1969 i una perillosa caiguda de la demanda des de 1974. A més, el canvi de política i el posterior incompliment del pacte van contribuir a enterbolir les relacions amb FIAT, acabant amb la "lluna de mel" en què es desembolicaven les seves relacions des de 1970.

Cambio tecnológico y productividad en la industria algodonera española. Una aportación desde la perspectiva empresarial : La España Industrial (1855-1930) / Ángel Calvo Calvo
Calvo i Calvo, Àngel


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 02, núm. 5 (Febrero 2006), p. 105-132 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Resums en castellà i anglès.

Aquest article té com a objectiu contribuir al debat sobre els factors del creixement econòmic a través de l'estudi de la relació entre canvi tecnològic i productivitat en una indústria intensiva en mà d'obra, la cotonera. És una aposta pel llarg termini i per la perspectiva de la història empresarial com a via per esclarir aspectes crucials de la història econòmica poc coneguts a nivell agregat. Així, a partir de fonts primàries, s'analitza el cas de l'Espanya Industrial, una gran empresa urbana integrada. Com a novetat metodològica reivindica mesurar la productivitat en unitats físiques homogènies per evitar distorsions en les sèries. L'evidència empírica revela que, entre altres estratègies de certa complexitat adoptades, el canvi tecnològic va permetre a algunes empreses afrontar selectivament la forta competència interna amb augments de productivitat. Nous casos, no obstant això, han de ser investigats fins a obtenir una visió agregada de l'evolució de la productivitat en la indústria espanyola.

El Consumo de proteínas animales en Barcelona entre las décadas de 1830 y 1930 : evolución y factores condicionantes / Roser Nicolau Nos, Josep Pujol Andreu
Nicolau i Nos, Roser


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 01, núm. 3 (Octubre 2005), p. 101-134 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En aquest article es reconstrueix el consum de proteïnes animals a la ciutat de Barcelona entre les dècades de 1830 i 1930, centrant l'atenció en dues qüestions: (a) les circumstàncies que van propiciar la seva expansió; i (b) els diferents factors que van alterar la seva composició. Es discuteixen, així, les relacions de tals processos amb els canvis en la renda, les innovacions tecnològiques, els progressos científics i les condicions de vida a les ciutats, i es plantegen principalment dues conclusions. La primera és que les relacions entre ingressos i alimentació han variat en el temps per la incidència de les altres variables citades. La segona estreba que, per aquest mateix motiu, no es poden utilitzar conceptes com el de l'elasticitat de la demanda respecte de la renda per explicar l'evolució del consum.

Política forestal y evolución de los bosques en Cataluña desde el siglo XIX hasta la actualidad / Teresa Cervera i Zaragoza, Ramón Garrabou Segura, Enric Tello Aragay
Cervera i Zaragoza, Teresa


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 11, núm. 2 (Junio 2015), p. 116-127 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Oferim un esbós de les grans tendències de la política forestal espanyola, confrontant-les amb les dades disponibles de la superfície forestal a Catalunya del segle XIX a l'actualitat. En alguns períodes les motivacions de les lleis o normes, i els conflictes que van provocar, són l'única font supralocal per apropar-nos a l'estat del bosc. Quan és possible contrastar-les amb dades sobre la superfície arbòria, podem jutjar la seva efectivitat, que en general va ser molt limitada. La informació reunida dibuixa una transició socioecológica des d'una etapa de contracció de la superfície forestal i un increment substancial de les extraccions fins a mitjan segle XX, a una altra etapa que arriba fins avui on l'abandó rural ha provocat un increment de les àrees forestals i les cobertes arbòries fins a superar probablement les inicials. La màxima pressió es va aconseguir entre la Primera Guerra Mundial i els anys 40 d'autarquia franquista.

El cooperativismo vitivinícola en tiempos de crisis : el Sindicato de Viticultores de Igualada (1921-1936) / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 9, núm. 3 (Octubre 2013), p. 155-164

L'objectiu d'aquest article és explicar els problemes als quals s'enfrontava el cooperativisme vitivinícola al començament del segle XX a partir d'un estudi de cas. Utilitzant documentació interna del propi celler cooperatiu, s'expliquen els obstacles que afrontaven aquestes organitzacions en un període molt crític per als mercats vinícoles, com intentaven superar aquests problemes i quins eren les seves limitacions quan empreses que competien en un mercat deprimit del vi. El cas estudiat té l'interès afegit de tractar-se d'un projecte totalment autònom de la petita pagesia que va aconseguir consolidar-se i tenir continuïtat fins a pràcticament els nostres dies. S'argumenta que tant la continuïtat i consolidació de la cooperativa, com també les seves debilitats i limitacions, poden explicar-se per les característiques i el funcionament d'aquest tipus específic d'organització empresarial.