Berga i els fets del 6 d'octubre / Jordi López Cobos
López Cobos, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 18-21 : il. (Dossier. El 6 d'octubre de 1934 al Berguedà) 
Notes.

La gran majoria de treballs i investigacions que s'han fet sobre els fets del 6 d'octubre - tot i que cada cop hi ha més personal interessant en el que va succeir a altres territoris - estan centrats, únicament, en Barcelona. La recerca de documentació sobre el tema va ser molt complexa, sobretot pel fet que, malauradament, el que va succeir aquell octubre de 1934 a la capital del Berguedà va deixar poc rastre documental.

On eren Súbur i Tolibis / Ignasi M. Muntaner
Muntaner i Pascual, Ignasi Maria


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any MMXXIII, núm. 178 (juny 2023), p. 1-6: il.
Notes.

The debate surrounding craft guilds in late 18th-century Spain and its manifestations in the Catalan case / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 21, núm. 3 (octubre 2025), p. 29-52 (Artículos) 
Bibliografia. Notes. Resums en castellà i anglès.

Durant l'últim quart del segle XVIII, alguns economistes il·lustrats espanyols -igual que els seus homòlegs europeus- van expressar serioses preocupacions quant als gremis, argumentant que obstaculitzaven el desenvolupament manufacturer. Uns altres, igualment il·lustrats, els van defensar, particularment a Catalunya, on continuaven complint un paper important. Aquest text, construït des de la història econòmica i la història del pensament econòmic, comença revisant el debat contemporani entorn dels gremis. A continuació, s'exposen els principals arguments dels pensadors espanyols a favor i en contra d'ells, així com les propostes de reforma que donarien lloc a un sistema "mixt" afavorit pel govern. Finalment, s'analitzen els conflictes entre els gremis i els fabricants "lliures" i la manera en què les institucions encarregades de dirimir-los -en concret, la Junta Particular de Comerç de Barcelona-, van abordar els desacords entre el vell ordre i el nou.

Historiografia de la prehistòria del territori de Girona / Narcís Soler Masferrer
Soler Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 13-64 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

El que sabem de la prehistòria gironina s'ha anat guanyant al llarg del temps, des de la troballa casual de ceràmica prehistòrica a can Pau Birol i les primeres visites a la cova de les Goges de Sant Julià de Ramis fins avui. Durant un llarg període les dades les va proporcionar la recerca voluntariosa de persones benemèrites que s'hi van interessar. Les primeres exploracions sistemàtiques les portà a terme l'Institut d'Estudis Catalans als anys vint i trenta del segle passat. La segona meitat de segle el Museu Arqueològic, el Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i la Universitat de Girona van anar assumint la major part de la recerca. Hi ha tingut un paper destacat l'Associació Arqueològica de Girona, especialment en la identificació del paleolític inferior de Catalunya. Des dels anys noranta una carta arqueològica cada vegada més completa és la base de les excavacions preventives que acompanyen els treballs en infraestructures, construcció i remodelació, que són els que actualment aporten nous jaciments. Amb tot, no totes les etapes de la prehistòria estan ben representades al territori de Girona.

Món antic i alta edat mitjana a Girona en la historiografia d'ençà de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins (1946-2023) / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 65-78 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

En els setanta-cinc anys que van de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins al 2022 en el camp històric que aniria dels inicis de la conquesta romana (218 aC) a la fi del primer mil·lenni de l'era, els canvis han estat tan enormes gràcies a la recerca arqueològica, que, mirat en perspectiva i des de fora, sorprenen. El canvi de paradigma s'hauria de situar a les acaballes de la vuitena dècada del segle XX i hi tingué molt a veure la consolidació i el creixement del Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques (1975) i la creació del Col·legi Universitari de Girona (Universitat Autònoma de Barcelona) (1969) que esdevingué més endavant (1992) la Universitat de Girona. Aquesta dinàmica engrescadora està en perill d'estroncar-se.

La Historiografia davant d'un "festí documental" : estudis sobre la Girona de la baixa edat mitjana i reptes pendents / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 79-112 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

La Girona més moderna (segles XV-XIX) : propostes històriques per entendre la ciutat / Montserrat Jiménez Sureda
Jiménez i Sureda, Montserrat


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 113-162 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

Aquesta ponència fa un estat de la qüestió historiogràfic global generat a l'entorn de la ciutat de Girona entre els segles XV i XIX, incardinant aquesta recerca en tendències més genèriques i fent propostes de cara a futures investigacions.

Historiografia contemporània de Girona : balanç i prespectives / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 163-182 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

El conreu de la història sobre la Girona contemporània és un edifici en construcció permanent. La producció analitzada revela una bibliografia molt variada, però de qualitat desigual i irregular. Ha sortit a la llum, sobretot, gràcies a la promoció de les institucions polítiques, editorials i entitats privades. Tenim moltes més monografies, més treballs de detall, que visions generals i estudis integrats. Els interessos de poder que animen la recerca, i els que condicionen la publicació dels resultats, ajuden a explicar la marginació de determinats temes i els controls que no són exclusius dels sistemes totalitaris.

Fonts de l'arxiu municipal de Girona per a l'estudi del crèdit públic i privat d'època moderna i contemporània / Sebastià Villalón
Villalón Barragán, Sebastià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 343-356 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

Estat de la qüestió sobre la historiografia que ha estudiat l'endeutament públic i privat d'època moderna i contemporània a la ciutat de Girona. Després de constatar que existeix un buit historiogràfic sobre les finances municipals i el crèdit públic, s'exposa quines fonts de l'Arxiu Municipal de Girona poden omplir-lo. Pel que fa al crèdit privat, s'adverteix de les limitacions del cadastre per estudiar-lo, especialment al segle xix, tot i que amb combinació amb sèries demogràfiques, és una font molt interessant per valorar el pes del cicle de vida en l'endeutament privat.

La "Història de Girona" de l'ADAC: aportació a la historiografia gironina en el trànsit entre el segle XX i el XXI / Lluís Costa
Costa i Fernàndez, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 527-546 (Comunicacions) 
Ressenya de:
. Història de Girona / Dir. Lluís Costa i Fernàndez ; Coord: Julià Maroto i Genover. Girona : ADAC, 1991-2005

La Història de Girona editada per l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) entre els anys 1991 i el 2000, i reeditada l'any 2005 per CCG Edicions, va representar per a la historiografia gironina una aportació fonamental. L'obra va disposar de la participació científica de 37 especialistes. En el moment d'afrontar el projecte d'edició d'una història de Girona, a finals dels anys vuitanta, ho fèiem convençuts de la profunda tradició historiogràfica gironina, però també des de l'evidència que ens mancava una visió de conjunt. La proposta era presentar una anàlisi global de la història de la ciutat, a partir de l'elaboració de síntesis interpretatives que integressin la bibliografia existent i que aportessin, en la mesura del possible, conclusions de les recerques que estaven en curs.

La Historiografia sobre l'esport modern a la província de Girona : balanç i perspectives / Lluís Coromina Verdaguer
Coromina Verdaguer, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 547-572 (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

Aquest article té com a objectiu, per una part, fer un balanç sobre la historiografia de les pràctiques esportives modernes a la província de Girona. És a dir, resseguir les reflexions que ha dut a terme la comunitat historiogràfica sobre l'esport modern que s'efectuà al territori gironí. Per altra part, es perfilen algunes perspectives d'investigació que es poden encetar per tal d'estructurar una cosmovisió més complexa de la realitat esportiva. En especial, s'apel·la a transitar de la confecció de treballs d'índole eminentment localista cap a investigacions d'inspiració microhistòrica, amb les seves derivades metodològiques i epistemològiques.

La Problemática de las fuentes clásicas. Reflexiones y planteamientos del caso Ausetano / Carles Padrós Gómez
Padrós Gómez, Carles


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 34 (2016) , p. 221-231 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La Història de les històries (II) / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època (abril 2005) (Estampes cambrilenques) 

La Història de les històries (I) / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època (març 2005) (Estampes cambrilenques) 

Dos exemples d'amor a Cambrils : els senyors Serra i Clanxet / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils, núm. 6 (febrer 1954) (Estampes cambrilenques) 

L'Obra historiogràfica de Josep Serra i Dalmau / Manel Tarés
Tarés Lagunas, Manel


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 566 (octubre 2018), p. 6

Cambrils a la "Tarragona Cristiana" / Josep Salceda i Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 324 (juliol 1998), p. 49 (Estampes cambrilenques) 

Fonts per a la història d'una vila del Baix Camp : l'exemple de Vinyols i els Arcs / Laureà Pagarolas i Sabaté
Pagarolas i Sabaté, Laureà


En: Penell : Revista d'Història. Reus, Núm. 1 (abril 1984), p. 27-41

La Qüestió del "Reus Ibèric" a la historiografia reusenca dels segles XVIII i XIX / Jaume Massó i Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Penell : Revista d'Història. Reus, Núm. 1 (abril 1984), p. 9

La Crisi baixmedieval a Catalunya: darreres aportacions / Pere Verdés Pijuan
Verdés i Pijoan, Pere


En: 272653 Barcelona, esplendor i crisi del segle XV ; Ortí i Gost, Pere; Verdés i Pijuan, Pere (Eds.). Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, 2025