L'Aportació de la diàspora catalana a la història del moviment independentista : el "Grop" de Santiago de Cuba (1907-1959) / Fermí Rubiralta i Casas
Comas Angelet, Roser


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 8-14 : il. (Dossier. Dos berguedans en l'inici de l'independentisme català) 
Notes.

El passat dia 26 de novembre de 2024 els descendents de Trinitat Comas i Corbera feien lliurament a l'Arxiu Nacional de Catalunya de la fotografia que immortalitza l'acte d'hissada de la senyera amb el qual el 10 d'octubre de 1907 s'inaugurava oficialment el primer estatge del "Catalunya. Grop Nacionalista Radical".

Trinitat Comas i Joan Oristrell, del catalanisme radical a l'independentisme / Roser Comas Angelet
Comas Angelet, Roser


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 15-20 : il. (Dossier. Dos berguedans en l'inici de l'independentisme català) 
Notes.

Apunts biogràfics de Trinitat Comas i Joan Oristrell.

10 d'octubre de 1907: inauguració del primer estatge del "Catalunya. Grop nacionalista radical", a Santiago de Cuba : lectura i interpretació / Manel Escobet Giró
Escobet i Giró, Manel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 21-28 : il. (Dossier. Dos berguedans en l'inici de l'independentisme català) 

Entre mans tenim una fotografia documental pura. Es tractava de donar visibilitat a un fet, per tant el seu primer objectiu seria el de comunicar aquest fet. Objectiu, al nostre entendre, àmpliament assolit. Amb la intenció de fer un estudi, el més complet possible d'aquesta imatge, desglossarem ara els diferents aspectes d'un esquema basic de la comunicació.

Sitgetans al Catalunya Grop Nacionalista Radical de Santiago / Jordi Milà
Milà, Jordi


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any MMXXIV, núm. 180 (desembre 2024), p. 3 : il.
Notes.

Els Himnes de Gandesa com a signe dels temps / Roc Salvadó Poy
Salvadó i Poy, Roc


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 11 (2024) , p. 3-9 : il. (De banda a banda) 
Fonts i bibliografia.

Els himnes patriòtics, generalment, tenen una funció política i socialment aglutinadora. S'analitzen aquí, tant a nivell musical com de contingut ideològic, dos himnes dedicats a Gandesa, compostos a instàncies oficials, i les circumstàncies que els van propiciar, enmig de la Primera Guerra Carlista a les Terres de l'Ebre.

El Complot de Garraf (1925) / [ressenya de] Frederic J. Porta
Porta i Capdevila, Frederic J.


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2025), núm. 16 (Ressenya) 
Ressenya de:
. El Complot del Garraf (1925) / Joan Crexell i Playà. Terrassa : Rafael Dalmau, Editor, 2025

L'Establiment de l'estat centralista a Girona : l'actuació de Carles Llauder (1845-1849) / Jordi Bohigas i Maynegre, Lluís Buscató i Somoza
Bohigas i Maynegre, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 405-440 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

Els governadors civils foren una peça bàsica, àmpliament emprada durant el segle XIX, per assegurar el control social i polític del territori pel nou Estat espanyol sorgit de la revolució liberal. Aquest treball se centra en l'estudi de la figura d'un dels primers prohoms que ocuparen el càrrec a la província de Girona amb una certa normalitat: el polític moderat Carles Llauder i Freixes (1812-v.1870). El seu mandat destaca tant pel llarg període en què exercí el càrrec, poc més de quatre anys, com per les iniciatives administratives, polítiques i culturals que hi desenvolupà.

La Unión fallida del españolismo barcelonés : la Liga Patriótica Española y la Unión Monárquica Nacional (1918-1919) / Xavier Casals Meseguer, Josep Pich Mitjana
Casals i Meseguer, Xavier


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 139 (2025) , p. 131-156 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article analitza la creació simultània de la Lliga Patriòtica Espanyola (LPE) i la Unió Monàrquica Nacional (UMN) a Barcelona entre finals de 1918 i inicis de 1919 i els seus vincles. La *LPE va ser un grup nacionalista espanyol *apartidista violent i la *UMN va ser un partit d'aristòcrates partidaris d'Alfons XIII. Totes dues organitzacions van encarnar la resposta de l'espanyolisme més bel·licós a la campanya que reclamava autonomia per a Catalunya. La UMN va voler controlar a la LPE per a liderar el conjunt de l'espanyolisme i el seu projecte va fracassar, però va marcar el desenvolupament posterior de l'espanyolisme barceloní.

Catolicismo y patriotismo en Montserrat : un ferrocarril por testigo (1881-1923) / Carles Gorini Santo
Gorini Santo, Carles


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 139 (2025) , p. 181-210 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article explora els contextos del primer projecte conegut per a l'aplicació del model suís d'indústria de l'estranger a Espanya, que es va dur a terme a la muntanya de Montserrat a partir 1877. Per a això s'utilitza el fons documental de la societat Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents (FMGP), la impulsora del projecte. Aquesta documentació, inèdita, permet teixir un fil amb les diferents evidències sobre l'evolució del catolicisme català en el marc d'un conflicte general, en els últims anys del segle dinou i els primers del vint, que ha recollit l'extensa bibliografia sobre la temàtica. També ho teixeix amb la que s'ha ocupat dels fonaments simbòlics del catalanisme, atès que Montserrat va sintetitzar aquest fenomen cultural i polític. El resultat concreta amb major precisió la consolidació de Montserrat com una destinació catòlica de masses i el seu encaix amb els agents directors del catalanisme, fins a 1923.

Tot mirant enrere : històries de la clandestinitat / Robert Surroca
Surroca i Tallaferro, Robert


Barcelona : Base, 2025
608 p. ; 18 cm (Base Històrica, 214) 
ISBN 9788410131798

En aquesta obra, Robert Surroca fa un repàs de la seva vida i a través del seu activisme personal podem resseguir la lluita dels catalans per recuperar la identitat i la democràcia atacades per la dictadura franquista. Dins del Front Nacional de Catalunya, on era membre del Consell Nacional, es va responsabilitzar del control de les multicopistes, la distribució de la propaganda clandestina, normes de seguretat, accions al carrer, el pas de la frontera i va crear l'arxiu del Front Nacional de Catalunya que ha esdevingut un fons documental, obert a tothom, de primer ordre tant de la clandestinitat com de l'exili català. (editorial).

Constructors de mentalitats : Víctor Balaguer, Pi i Maragall, Àngel Guimerà i Josep Anselm Clavé : III Jornades d'Història i Debat Nacional : Prats de Molló, 19 i 20 d'octubre de 2024

Jornades d'Història i Debat Nacional (3es : 2022 : Prats de Molló )


Catarroja ; Prats de Molló : Editorial Afers : Casa Macià, 2025
115 p. : il. ; 24 cm (Actes i congressos, 26 ) 
Bibliografia. Recull de les comunicacions presentades a les III Jornades d'Història i Debat Nacional organitzat a Prats de Molló el 19 i 20 d'octubre de 2024.
ISBN 9791387680114

El volum recull els textos de les ponències i comunicacions de la tercera edició de les jornades que des de la Casa Macià s'organitzen anualment i constitueix una valuosa aportació de com s'ha forjat la construcció de diferents mentalitats, oposades aparentment d'entrada, però que acaben forjant plegades una nació. S'hi estudia Víctor Balaguer i Cirera, per Manuel Pérez Nespereira, Francesc Pi i Margall, per Jaume Montés, Josep Anselm Clavé, per Josep-Lluís Carod-Rovira, Àngel Guimerà, per Lluís Duran, i la comunicació sobre Martí Vilanova Purcallas, vist per Ingrid i Jordi Vilanova. Tercera publicació que recull les aportacions de noves recerques presentades a les Jornades d'Història i Debat Nacional 2024. Edició de consolidació d'un model que ens vincula amb la gran xarxa de centres d'estudis dels Països Catalans i que consegüentment ens estimula i exigeix a ser cada any més compromesos amb el patrimoni cultural i amb la memòria històrica. Dins aquest llibre hi trobareu les grans aportacions de Manel Pérez Nespereira, Josep-Lluís Carod-Rovira, Jaume Montés, Lluís Duran i per acabar la comunicació de la Ingrid i el Jordi Vilanova sobre el seu avi, Martí Vilanova, conjurat amb en Macià. (Editorial).

Catalunya, quùestió d'Estat (1968-2024) : aproximació a l'evolució de l'independentisme català contemporani / Jaume Renyer Alimbau
Renyer i Alimbau, Jaume


Lleida : Pagès, 2025
160 p. ; 22 cm (Argent viu, 178) 
ISBN 978-84-1303-672-4

Catalunya, qüestió d'Estat (1968-2024) és la nova versió actualitzada de l'assaig que, amb el subtítol Vint-icinc anys d'independentisme català (1968-1993), guanyà el premi Rovira i Virgili atorgat per Òmnium Cultural del Tarragonès i fou publicat per Edicions El Mèdol (1994), amb pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira. Aquest cop, l'autor tracta l'evolució de l'independentisme català fins al 2024, amb la pretensió de contribuir a la reflexió crítica i la reformulació del projecte nacional català sobre noves bases ideològiques i estratègiques. (Editorial).

La Gran diada nacionalista de Riudoms : a Catalunya Nació, Catalunya Estat : el nacionalisme per Tarragona



Barcelona : La Veu de Catalunya, 1918
1 f. ; 45 cm

Apunts 7

Escola d'Hivern (7a : 2003 : Montbrió del Camp )


Barcelona : Convergència Democràtica de Catalunya, Institut de Formació, 2004
341 p. : il. ; 21 cm
Conté: VI Escola d'Hivern : Municipals 2003, a 100 dies vista, Montbrió del Camp, 8 i 9 de febrer de 2003 -- XIV Escola d'Estiu Ramon Juncosa : Catalunya sense límits, Montbrió del Camp, 12 i 13 de juliol de 2003.
ISBN 8483345870

Apunts 6

Escola d'Hivern (5a : 2002 : Montbrió del Camp )


Barcelona : Convergència Democràtica de Catalunya, Institut de Formació, 2003
286 p. : il. ; 21 cm
Conté: II Escola d'Hivern : reconeixement i poder polític -- VIII Escola d'Estiu : progrés i model nacional.
ISBN 8483344718

Apunts 5 : IV Escola d'Hivern : el projecte està garantit : Seva, 9, 10 i 11 de març de 2001 ; XII Escola d'Estiu Ramon Juncosa : Catalunya 2010 : Montbrió del Camp, 6, 7 i 8 de juliol de 2001

Escola d'Hivern (4a : 2001 : Seva )


Barcelona : Convergència Democràtica de Catalunya, Institut de Formació, 2002
164 p. Il. ; 21 cm
Conté: IV Escola d'Hivern : el projecte està garantit -- XII Escola d'Estiu : Catalunya 2001.
ISBN 8483343746

Apunts 4 : XI Escola d'Estiu : Catalunya : identitat i progrés : les claus del nostre futur : Montbrió del Camp, 30 de juny, 1 i 2 de juliol de 2000

Escola d'Estiu. Convergència Democràtica de Catalunya (11a : 2000 : Montbrió del Camp )


Barcelona : Convergència Democràtica de Catalunya, Institut de Formació, 2001
172 p. : il. ; 21 cm
ISBN 8483342782

Apunts 2

Escola d'Hivern (3a : 1998 : Montbrió del Camp )


Barcelona : Convergència Democràtica de Catalunya, Institut de Formació, 1999
300 p. : il. ; 21 cm
Conté: III Escola d'Hivern : La nostra contribució a Europa : Montbrió del Camp, 6, 7, i 8 de març de 1988 ; IX Escola d'Estiu : Un programa per al segle XXI : Sitges 10, 11 i 12 de juliol de 1998.

Apunts 1

Escola d'Hivern (2a : 1997 : Montbrió del Camp )


Barcelona : Convergència Democràtica de Catalunya, Institut de Formació, 1998
343 p. ; 21 cm
Conté: II Escola d'Hivern : reconeixement i poder polític -- VIII Escola d'Estiu : progrés i model nacional.

Bascos a la Diada, catalans a l'Aberri Eguna. Presències creuades a les diades nacionals basca i catalana durant la Segona República espanyola. (1931-1938) / Pedro Álvaro Hervalejo Sánchez
Hervalejo Sánchez, Pedro Álvaro


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 17 (2024) , p. 122-144 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Les mobilitzacions de l'Onze de Setembre a Catalunya i de l'Aberri Eguna al País Basc foren algunes de les més destacades de la Segona República espanyola. Pels moviments nacionals català i basc, aquests esdeveniments representaven vertaderes eines de construcció nacional, però també de projecció exterior. Aquest article explora aquesta segona dimensió de les diades nacionals catalana i basca, analitzant la participació de nacionalistes bascos a l'Onze de Setembre i de nacionalistes catalans a l'Aberri Eguna. El resultat és una valoració més complexa d'aquest fenomen, que apareix inevitablement fermat a la dinàmica estratègica dels canviants cicles polítics, i malgrat tot capaç de generar un imaginari propi que perdura fins a l'actualitat.