El Cas Comorera : 42 dies a Via Laietana / text d'Antoni Batista
Batista i Viladrich, Antoni


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 275 (febrer 2025), p. 52-59 : il. (Segle XX) 

El juny del 1954, i després d'anys de seguiment per part de l'aparell repressiu de l'Estat, el comunista més buscat (Joan Comorera) i el policia més temut (Antonio Juan Creix) seien, cara a cara, a la prefectura de Via Laietana.

A la recerca de trets racials / text de Caterina Úbeda, amb l'assessorament de Sarai Martín López
Ubeda, Caterina


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 274 (gener 2025), p. 54-60 : il. (Dossier) 
Número dedicat a "Traficants de patrimoni : qui van ser els protagonistes catalans de l'espoli colonial".

Entre el 1952 i el 1956, es van fer tres expedicions al protectorat espanyol del Marroc per ampliar el fons del Museu Etnològic i Colonial de Barcelona. Més enllà de la recol·lecció de noves peces, durant les campanyes es van fer diverses escultures per recrear els trets racials dels individus de la zona.

Els Nens de Morelia / text de Jordi Canal-Soler amb l'assessorament de Joan Villarroya
Canal-Soler, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 273 (desembre 2024), p. 32-41 : il. (Segle XX) 

El maig del 1937, 456 infants van ser enviats pels seus pares a Mèxic amb la voluntat de protegir-los dels bombardejos. El govern de Lázaro Cárdenas els va rebre amb els braços oberts, però el que havien de ser unes colònies curtes, en molts casos va esdevenir un exili definitiu. Publiquem les fitxes inèdites dels primers exiliats de la Guerra Civil.

El Futur dels funcionaris / text de Josep Maria Bunyol
Bunyol, Josep Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 267 (juny 2024), p. 22-25 : il. (Actualitat) 
Número monogràfic: Quan l'homosexualitat era delicte : 1000 anys de repressió a Catalunya.

El 2030, més de la meitat dels funcionaris de l'Estat espanyol arribaran a l'edat de jubilació. Això planteja un relleu necessari per a una professió que va néixer al segle XVIII i que mai no ha estat gaire ben vista socialment. A banda de l'estigma del privilegi, són la cara visible d'un sistema de gestió pública massa sovint llastat per la burocràcia.

Dels Grisos a Villarejo : la història fosca de la policia espanyola / text de David Ballester
Ballester i Muñoz, David


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 266 (maig 2024), p. 28-39 : il. (Segle XX) 

El Nom no fa la cosa... o sí? : Víctor Balaguer i el debat federal i regional al segle XIX / Pere Gabriel i Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 17 (2024) , p. 42-63 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'Ombra de Cèsar : la tragèdia (balagueriana) del General Prim / Oriol Pi de Cabanyes
Pi de Cabanyes, Oriol


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 17 (2024) , p. 116-136 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Nazis en Montserrat : ¿la búsqueda del Grial? / Fernando G. Burón
Burón, Fernadno G.


En: Clío : revista de historia, núm. 279 (2025) , p. 82-89 : il.

Tibi dabo : Abdon Terradas, Los mártires de la República i la temptació de Perpinyà / Marisa Roig Simon, Meritxell Fernández Domènech
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 201-214 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article qüestiona que la versió que dona el llibre Los Mártires de la República (1873), d'autor o autors anònims, sobre uns fets ocorreguts a Perpinyà el novembre de 1842 amb Abdon Terradas com a protagonista, pugui ser redactada pel mateix Terradas, tal com afirma el text. S'aporten obres de diversos autors que recullen els fets en llibres publicats en dates molt anteriors, incidint especialment en l'obra de José Segundo Flórez Espartero. Historia de su vida militar y política, de 1845.

Discurs d'inauguració del IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya : El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII / Jaume Dantí Riu
Dantí i Riu, Jaume


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 9-12 (Acte inaugural) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII.

Inaugurar aquest IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya representa un nou repte i alhora una responsabilitat per a l'Àrea d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona (UB). Un repte perquè significa afegir una nova convocatòria que dona continuïtat a l'encetada el 1984 i que de manera periòdica ha marcat la vitalitat de les diferents línies de recerca dins de la historiografia modernista catalana. Es tracta d'aconseguir, doncs, el mateix alt nivell d'interès i de novetat que s'han assolit en les trobades anteriors. Ho deia fa quatre anys i és bo de recordar que, ara que tot es mesura, segons les anàlisis biomètriques els textos recollits en les actes dels nostres congressos estan en els nivells més alts de citació dins dels treballs d'història moderna de l'àmbit peninsular. No hi ha dubte que les conferències, les ponències i la cinquantena llarga de comunicacions que es presentaran durant aquests dies quan es publiquin seran també de referència obligada.

Un Mundo de Ignacio de Loyola : una historia natural y moral / Antonella Romano
Romano, Antonella


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 281-312 (Articles) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Resums en castellà, català i anglès.

La reflexió oberta en conclusió del Congrés se centra en el "món" d'Ignasi: qüestiona la categoria de "món" des d'una doble perspectiva: històrica i historiogràfica. En les últimes dècades, la paraula ha estat investida de nous significats que conviden a repensar el segle XVI com un moment particular de la història i de les relacions entre Europa i altres parts del globus, així com les relacions entre éssers humans i natura. En aquesta perspectiva, el "món" d'Ignasi s'enfronta a un globus terraqüi que havia de treballar com una nova realitat: és un món nou perquè està "englobat" com a part d'un procés de construcció que mobilitza tant una nova sintaxi com una nova gramàtica del coneixement. És un món en la construcció del qual participen plenament els companys d'Ignasi, juntament amb altres actors, a través de la seva inesperada confrontació amb els múltiples horitzons que estan redibuixant la terra habitada.

Memòria final del IX Congrés d'Història Moderna de Catalunya / Mariela Fargas Peñarrocha
Fargas Peñarrocha, Maria Adeña


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 315-320 (Acte de cloenda) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII.

"Hermanos o extranjeros" : Hermanos o extranjeros / Francisco de Luis Martín
Luis Martín, Francisco de


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 12 (1994) , p. 129-156
Exemplar dedicat a: "Estudios sobre nacionalismo español". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Conèixer i explicar les claus del nacionalisme espanyol que va caracteritzar la concepció política del diari ABC al llarg del quinquenni republicà així com l'elaboració i formulació del discurs que, com a canal de transmissió d'aquest nacionalisme i exponent d'una peculiar lectura del nou règim, va servir per a defensar les posicions pròpies i combatre la dels seus adversaris davant l'opinió pública constitueix l'objecte d'aquest treball. En ell s'aborda, doncs, la postura del diari monàrquic enfront dels fets fonamentals que van configurar "la qüestió catalana" -especialment, l'elaboració i aprovació de l'Estatut per a Catalunya i la seva suspensió després dels successos d'octubre de 1934-, i l'evolució que va sofrir aquella en les diferents etapes republicanes. Al seu través es dibuixarà amb nitidesa la frontal oposició d'ABC tant cap al nacionalisme català com cap al reformisme republicà i la solució prevista per aquest al problema regional.

Las Juventudes Comunistas Ibéricas del Poum / Ramón Casterás Archidona
Casterás Archidona, Ramón


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 5 (1987) , p. 65-75
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà.

Estudiar les joventuts marxistes i més específicament les joventuts comunistes, presenta una complexa problemàtica immersa, al mateix temps, en uns contextos històrics molt difícils. Les Joventuts Comunistes van néixer en els anys vint, en els anys de crisis del sistema polític de la Restauració, van conèixer la dictadura del general Primo de Rivera, van conèixer una transició amb dictablanda, una república democràtic-burgesa amb greus problemes econòmics, socials i polítics i, per descomptat, també van haver de conèixer la guerra civil que van pronosticar des de la seva interpretació del capitalisme i del feixisme. Abans d'entrar en l'estudi del que serà el nucli d'aquesta conferència, m'ha semblat correcte oferir unes reflexions generals prèvies entorn del moviment juvenil comunista i incloure una raonable cronologia. Atès que en aquest col·loqui s'ha programat una conferència sobre les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i per a evitar que es produeixi una excessiva repetició temàtica, he decidit que el nucli principal de la meva conferència sigui l'estudi de les "altres" joventuts comunistes, és a dir, de les Joventuts Comunistes Ibèriques (JCI) del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).

Un Catalán contra el Rif : Joaquín Planell y la guerra química en Marruecos (I). De Trubia a La Marañosa = Un catalan contre le Rif : Joaquín Planell et la guerre chimique au Maroc (I). De Trubia à la Marañosa = A Catalan against the Rif : Joaquín Planell and chemical warfare in Morocco (I). From Trubia to La Marañosa / Javier Martínez Antonio
Martínez Antonio, Francisco J.


En: Revista de Estudios Internacionales Mediterráneos. Madrid, núm. 37 (2024) , p. 251-275
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest article és la primera part d'un treball sobre la figura de l'oficial d'Artilleria català Joaquín Planell Riera. A través de la seva trajectòria professional i de la d'un petit grup d'actors relacionats amb ell es contribuirà a esclarir els orígens del programa espanyol de guerra química i, especialment, la fins ara desconeguda contribució de personal, centres i indústries de Catalunya. En concret, es reconstruiran les iniciatives primerenques de Planell en relació amb les dues principals infraestructures militars de producció de gasos que es van crear a Espanya durant la Guerra del Rif: el Taller de Gasos de Melilla i la Fàbrica de Productes Químics de la Marañosa.

Conceptualizando la corrupción política en la época moderna : una propuesta metodológica a partir del caso catalán / Ricard Torra i Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea. Valladolid, núm. 44 (2024) , p. 267-301 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest treball planteja una metodologia per a l'estudi de la corrupció política en l'època moderna. Per a això, es debat un enfocament basat en tres eixos que pretén superar les dificultats en el moment de definir la idea de corrupció en un determinat moment històric. Un primer eix s'ocupa de la perspectiva geogràfica, emfatitzant la importància del context local del llenguatge relacionat amb les pràctiques corruptes; el segon eix planteja el paper central de les cesures històriques a l'hora d'avaluar els antecedents de l'univers conceptual d'una determinada societat; finalment, el tercer eix suggereix que l'anàlisi d'un ampli vocabulari provinent de diferents fonts pot resultar útil a l'hora de reconstruir el concepte de corrupció en les societats precontemporànies.

La Crisis catalana y el Tribunal Constitucional. Anatomía politológica de la sentencia 31/2010 / Leonida Tedoldi
Tedoldi, Leonida


En: Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea. Valladolid, Extra 2 (2024) , p. 899-914
Exemplar dedicat a: "Homenaje a los profesores Elena Maza Zorrilla y Pablo García Colmenares". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Des de l'aprovació del nou Estatut de Catalunya (2006) fins a la sentència del Tribunal Constitucional (2010), que el va rebutjar parcialment, van passar quatre anys. Aquest rebuig, en les parts més polítiques com, i sobretot, la del reconeixement de Catalunya com a nació, va determinar una volcànica, que avui dia encara no ha acabat, i que va portar a la fractura definitiva amb Madrid i a l'elecció de la via independentista (el procés). No obstant això, precisament la sentència de rebuig del TC núm. 31 de 2010, degut en part a les dinàmiques polítiques que van néixer en el si de la Sala que va conèixer de l'assumpte durant la redacció del pronunciament, constitueix un document de recerca, l'anàlisi de la qual pot convertir-se en una peça útil per a la reconstrucció històrica de les dramàtiques decisions polítiques que es van succeir.

Las Primeras fábricas españolas de cemento portland (desde 1894 a 1907) / Octavio Puche Riart, Luis F. Mazadiego Martínez
Puche Riart, Octavio


En: Llull : revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas. Madrid. Vol. 47, núm. 95 (2024) , p. 155-184 : il.
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El ciment portland va començar a ser fabricat a Espanya a la fi del segle XIX, més tard que als països veïns, a causa de la immaduresa del teixit industrial i a la falta d'inversions. En totes les recerques referides a aquesta mena de ciment artificial, s'afirma que la fàbrica de Tudela Veguín va ser la primera a produir-ho, concretament l'any 1898. No obstant això, com es mostra en aquest treball, abans va haver-hi altres iniciatives al nostre país que han passat desapercebudes i han estat oblidades, potser perquè en la major part dels casos els seus projectes van tenir un recorregut curt, sense aconseguir afermar-se, ja fora per falta de suport econòmic o per una deficient planificació de mercat. Aquestes empreses pioneres, cas de les situades prop de Tortosa (Tarragona), Figueras (Girona), Huelva, Cinquè d'Ebre (Saragossa) o Puerto Real (Cadis), es van anteposar als grans grups del ciment patris, com Tudela Veguín (Astúries), Rezola (Guipúscoa), ASLAND (Barcelona), Fradera (Barcelona), etc., que farien eclosió cap a 1900. Analitzarem les principals fàbriques de ciment portland que es van fundar a Espanya des de finals del segle XIX fins a 1907, concentrades, si no totes si la majoria, en la cornisa cantàbrica, la zona catalana i l'altiplà central. Les famílies que van ser propietàries d'aquestes indústries van fer grans fortunes i algunes d'elles han arribat fins als nostres dies. A fi d'estructurar el més correctament possible la cronologia d'aquestes fàbriques pioneres es descriuran atenent els criteris geogràfics i temporals.

Jaime Creus Martí: líder del primer antiliberalismo reaccionario catalán en las Cortes de Cádiz / Quintín Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 11, núm. 42 (2021) , p. 196-214
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

L'objectiu del present article és mostrar la incidència que van tenir els membres de l'Església presents en les Corts de Cadis a través de la figura del canonge Jaime Creus Martí. En el Parlament gadità, un 30 per cent dels diputats van ser eclesiàstics pel que gran part de les seves figures polítiques van pertànyer a aquesta categoria social. Un dels líders realistes del moment va ser Jaime Creus, que va dirigir la política particularista de la majoria dels diputats catalans i va ser un dels dirigents clau del tradicionalisme polític a Espanya.

La Financiación de la guerra en la Cataluña del Barroco, 1652-1679 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 27 (2014) , 30 p
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Ens hem proposat en aquest treball analitzar el cost de la guerra en el front català per a la Monarquia Hispànica, proporcionant dades inèdites sobre la pagadoria general de l'Exèrcit de Catalunya entre 1652 i 1679, és a dir, des de la recuperació de Barcelona per les armes reals i fins al final de la guerra d'Holanda. El discret volum de les remeses de diners enviades des de la Cort, especialment mentre va estar obert el front portuguès, a causa de les moltes urgències econòmiques de la Monarquia al llarg d'aquells anys, i la irregular recepció de les mateixes per part dels virreis del període analitzat, és la principal explicació no sols del desenvolupament de les diverses campanyes quan va haver-hi guerra oberta contra la França de Lluís XIV, sinó també de la necessitat per part dels catalans de contribuir encara més decididament per a la seva pròpia defensa.