La Infancia y la educación de los últimos Trastámara a través de la cinematografía del primer cuarto del siglo XXI / Oscar Jiménez Molero
Jiménez Molero, Oscar


En: Filmhistoria online. [Barcelona]. Vol. 34, núm. 1-2 (2024) , p. 172-204 : il. (Monográfico. Imaginarios medievales contemporáneos. La representación de la Edad Media a través de los medios audiovisuales (cine, televisión y videojuegos)) 
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà, català i anglès.

Isabel (1470-1498), Juan (1478-1497), Juana (1479-1555), María (1482-1517) y Catalina (1485-1536) confromen la descendència legìtima i real de la monarquia dual engendrada per Isabel I de Castilla (1451-1504) i Ferran II d'Aragó (1452-1516). Aquests infants sòn els protagonistes de la present inestigació i, més concretament, una part no tan sondejada com és la seva infantesa i educació. Amb aquesta aportació, es pretén comprovar com pel·lícules, serials televisius i, en definitiva, tota mena d'audiovisuals nacionals i internacionals han projectat, a través de la pantalla del primer quart del segle XXI, aquesta etapa vital i concreta de la seva vida.

El Juego de las instituciones : políticas de la Visita del General de Catalunya durante la primera mitad del siglo XVII / Ricard Torra Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 8, núm. 32 (2016) , p. 249-279
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

L'objectiu del present article és l'estudi de la Visita del General de Catalunya des del seu vessant públic com a institució jurídic-política que, a partir de la seva instauració l'any 1599, haurà de compartir l'espai polític amb la resta d'organismes catalans. Mitjançant aquesta anàlisi, volem constatar que a diferència dels altres sistemes de fiscalització presents en la Monarquia Hispànica dels Àustries, la Visita del General va consistir en una institució pública autònoma respecte de la institució que havia de visitar, de caràcter principalment jurídic, però que també va utilitzar els recursos polítics al seu abast per a generar i assegurar-se un espai dins del joc institucional de la Catalunya de les primeres dècades del segle XVII.

La Financiación de la guerra en la Cataluña del Barroco, 1652-1679 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 27 (2014) , 30 p
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Ens hem proposat en aquest treball analitzar el cost de la guerra en el front català per a la Monarquia Hispànica, proporcionant dades inèdites sobre la pagadoria general de l'Exèrcit de Catalunya entre 1652 i 1679, és a dir, des de la recuperació de Barcelona per les armes reals i fins al final de la guerra d'Holanda. El discret volum de les remeses de diners enviades des de la Cort, especialment mentre va estar obert el front portuguès, a causa de les moltes urgències econòmiques de la Monarquia al llarg d'aquells anys, i la irregular recepció de les mateixes per part dels virreis del període analitzat, és la principal explicació no sols del desenvolupament de les diverses campanyes quan va haver-hi guerra oberta contra la França de Lluís XIV, sinó també de la necessitat per part dels catalans de contribuir encara més decididament per a la seva pròpia defensa.

Les Institucions i les classes dirigents catalanes, un llarg camí fins a la culminació d'inicis del XVIII / Eva Serra i Puig
Serra i Puig, Eva


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 139-160 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Les institucions catalanes, d'arrels medievals, són el pal de paller i veu de les aspiracions transversals de la societat catalana, la qual es va enfrontar repetides vegades amb la monarquia. S'ofereix una interpretació de la dinàmica: institucions, classes dirigents i aspiracions transversals de la societat catalana des del segle xv fins a la desaparició de les institucions públiques de Catalunya amb el Decret de Nova Planta.

El Conflicto por la presidencia del brazo militar de Cataluña y sus implicaciones (1693-1706) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 25 (2024) , p. 421-449
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En 1693 el Braç Militar de Catalunya modificava els seus estatuts per a afirmar la precedència del Protector del Braç per davant dels títols. La decisió era conseqüència de la pretensió d'aquests a precedir al protector en la cerimònia per la beatificació de santa María de Cervelló. Això va provocar un enfrontament entre la petita i mitjana noblesa contra els títols, els quals no van participar en el Braç fins que se'ls reconegués el seu rang. El conflicte guarda punts de semblança amb l'assumpte de la Banqueta de 1705 entre els grans d'Espanya i Felip?V per la precedència en les cerimònies per l'onomàstica de Lluís?XIV, si bé les dimensions de tots dos conflictes són diferents. Després d'aquests enfrontaments, es dirimia la definició del paper que tenien els títols en el govern de l'Estat. Aquest treball pretén mostrar com, a partir d'un mateix esdeveniment, les respostes de les nobleses catalanes i castellanes van ser diferents i les conseqüències que això va tenir.

El Incremento de la identidad catalana bajo la rama menor de los Trastámara / Ernest Belenguer Cebrià
Berenguer i Cebrià, Ernest


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , 19 p. (Sección monográfica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Evolución y cambio : Cataluña en el proceso de construcción de la Monarquía Hispánica (siglo XVI) / Àngel Casals Martínez
Casals i Martínez, Àngel


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , 19 p. (Sección monográfica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Il Patrimonio reginale di Isabella di Castiglia. Le signorie di Sicilia e Catalogna (1470-1504) / [Ressenya de:] Ángela Muñoz Fernández
Muñoz Fernández, Ángela


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 388-389 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Il patrimonio reginale di Isabella di Castiglia. Le signorie di Sicilia e Catalogna (1470-1504) / Martina del Popolo. Palermo : Palermo University Press, 2022 (Quaderni di Mediterranea; 38)

Pro defensione regni : Corona, Iglesia y fiscalidad durante el reinado de Pedro IV de Aragón (1349-1387) / [Ressenya de:] Pablo Ortego Rico
Ortego Rico, Pablo


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 416-419 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Pro defensione regni : Corona, Iglesia y fiscalidad durante el reinado de Pedro IV de Aragón (1349-1387) / Esther Tello Hernández. Madrid : CSIC, 2020

La Corona de Aragón : experiencias políticas y juegos de tiempos. Balance y perspectivas / Héloïse Hermant, Mathias Ledroit
Hermant, Héloïse


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 21-49 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La "Corona d'Aragó" és una noció recurrent en la historiografía, molt útil, però el contingut de la qual és difícil de definir, com ho il·lustra la confusió terminológica que l'envolta: confederació, conglomerat compost de regnes o, més recentment, Imperi. Aquest article-assaig tracta d'entendre la Corona d'Aragó en el context d'una monarquia composta i policèntrica entre l'Edat Mitjana i l'Època Moderna, examinant-la a diverses escales.

Los Anales de la Corona de Aragón a debate. Circulaciones e interacciones en torno a la monumentalización de un pasado común / Héloïse Hermant
Hermant, Héloïse


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 157-206 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Fent un pas de costat respecte als estudis que aborden exclusivament els Anales de la Corona de Aragón en la seva dimensió textual, per tal de fer-ne el relat memorial intangible d'un regne, aquest article pren en consideració el substrat institucional d'aquesta empresa historiogràfica i restitueix les experiències d'escriptura i de lectura de les quals aquestes cròniques han estat el suport, així com les projeccions i les apropiacions diverses de les quals han estat objecte per part d'individus, famílies i institucions. Els Anales s'assemblen a un "metaobjecte" que genera circulacions dins de la Corona d'Aragó i més enllà mitjançant la reactivació d'un passat comú a través de diverses operacions historiogràfiques, memorialístiques, identitàries, jurídiques i, per tant, polítiques. Treballar sobre aquestes operacions, amb la monarquia com a horitzó de projecció permet d'aprehendre una arquitectura dinàmica de les monarquies compostes a partir d'una relació entre el conjunt i la part que funciona per inclusió i no es limita a un enfrontament directe.

Quin era el grau de govern de Catalunya? : de la unió dinàstica al 1714 / Joaquim Albarda
Albareda i Salvadó, Joaquim


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 504 (gener 2024), p. 48-57: il. (Focus) 
Notes.

El Tresor de la reina / text de Júlia Mas amb l'assessorament de Lledó Ruiz Domingo
Mas, Júlia


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 261 (desembre 2023), p. 42-45 : il. (Reportatges. Edat mitjana) 

Si algunes coses per honor vostra podem fer, ab bona confiança nos escrivits : les relacions epistolars de la ciutat de Tortosa a la fi del segle XIV (1388-1392) / Agustí Campos Perales
Campos Perales, Agustí


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 57-80
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article oferim una aproximació històrica a la Tortosa de la fi del segle XIV a través de l'anàlisi de les relacions epistolars que la ciutat hi desenvolupà. S'han estudiat una seixantena de cartes amb les quals és possible conéixer el grau de participació de la ciutat en els afers polítics de la monarquia a través de la cort i les Corts. Unes relacions amb el conjunt de la corona que es pretenien establir en igualtat de condicions amb la resta de ciutats del Principat. També és possible identificar una participació activa de la ciutat en els afers que podien menystenir les seues llibertats i privilegis, no només amb els poders baronials o municipals, sinó també amb el rei.

El Señorío jurisdicional : enfrentamientos y confluencias entre monarquías y aristocracias (Cataluña-Castilla, siglos XII-XV) / Alejandro Martínez Giralt, Víctor Muñoz Gómez
Martínez Giralt, Alejandro


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 789-830 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

El present treball té per objecte l'estudi comparat del desenvolupament i expansió del senyoriu jurisdiccional en la Península Ibèrica entre els segles XII i XV. Per a això s'analitza aquest procés a Catalunya, dins de la Corona d'Aragó, i a Castella. En ell, interessa posar en relleu les pugnes i confluències entre poders monàrquics i aristocràcies laiques en relació a l'extensió i exercici dels drets senyorials vinculats a la jurisdicció (justícia i exacció, primordialment) en tots dos territoris. Malgrat les diferències entre les dinàmiques operades a Catalunya i a Castella, resulta notable comprovar unes certes tendències confluents. Així, la generalització del senyoriu jurisdiccional en tots dos territoris va contribuir a fràgils equilibris de poder entre la reafirmació de l'autoritat règia i l'enfortiment del poder territorial de l'aristocràcia senyorial.

Margarida de Prades / [ressenya de] Manuel Riu
Riu i Riu, Manuel


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. I, núm. 2 (1955) , p. 111-112 (Bibliografia) 
Ressenya de:
. Margarida de Prades / Félix Duran i Cañameras. Barcelona : Impremta Porcar, 1956

Jaume Collell, polític i literat el 1868. La seva obra "Los Pretendientes" / per Joan Requesens i Piquer
Requesens i Piqué, Joan


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 743-756

Les Relacions de Catalunya amb la monarquia durant el segle XVI / [Ricardo García Cárcel]
García Cárcel, Ricardo


En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 39-44

Nou reines : les dones més influents de la història medieval catalana / text d'Agnès Rotger ; amb l'assessorament d'Àngel Casals
Rotger i Dunyó, Agnès


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 249 (desembre 2022), p. 26-35 : il.

Catalonia in the process of constructing the modern Spanish state (16th-18th centuries) : an interpretative approach / Antoni Simon
Simon i Tarrés, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 45-62
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

This article offers an interpretative overview of Catalonias difficult and ultimately forcible fit into the Spanish state that emerged in modern times. More specifically, it is concerned with the approximately 150-year period ranging from the mid-16th century to the end of the War of the Spanish Succession in the early 18th century. This articles interpretation of the Spanish states process of political union is an interpretative counterpoint to the deterministic vision that is so prevalent in Spanish nationalistic historiography.