Cooperativismo, movilización campesina y dinámica políticaen un área neurálgica de la lucha rabassaire (1919-1924) / Jordi Planas
Planas, Jordi


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 21, núm. 1 (febrero 2025), p. 87-109 (Artículos) 
Referències bibliogràfiques. Notes.

El cooperativisme vitivinícola es va desenvolupar a Catalunya en un moment d'auge de la lluita social i política dels rabassaires. Les reeixides campanyes electorals de Lluís Companys, el principal organitzador de la Unió de Rabassaires, van coincidir amb la creació dels primers cellers cooperatius. Però el cooperativisme vitivinícola va ser molt impermeable a la influència del moviment rabassaire, tot i que aquest moviment estava molt vinculat al fenomen cooperatiu i, a més, els cellers cooperatius comptaven amb la participació del col·lectiu rabassaire. Aquest article intenta explicar aquesta aparent contradicció amb l'estudi d'una àrea neuràlgica de la lluita rabassaire, on la mobilització social i política dels conreadors de vinyes va ser més intensa al començament dels anys 1920.

La Federación Comunista Catalano Balear : origen, polémicas e implantación territorial (1923-1932) / David Guinard Feron
Ginard i Feron, David


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 46, núm. 2 (2024) , p. 519-536 (Artículos) 
Referències bibliogràfiques. Títols i resums en castellà i anglès.

"La Regió forta i amb mitjans propis" : la Mancomunitat, el catalanismo y la dictadura de Primo de Rivera / Josep Pich Mitjana, Alfonso Bermudez Mombiela, Gerard Llorens DeCesaris
Pich i Mitjana, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 13, núm. 28 (2024) , p. 155-174 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La creixent complexitat de les activitats estatals va afavorir l'expansió dels seus departaments administratius i l'ampliació de serveis relacionats amb l'ensenyament i la cura de les persones, tot generant noves oportunitats laborals per a les dones urbanes en un context de menor nupcialitat i l'emergència de la Nova Dona. L'objectiu d'aquest article és analitzar el procés d'incorporació massiva de les dones a l'Ajuntament de Barcelona al llarg de tres règims polítics: dictadura de Primo de Rivera, Segona República i franquisme, des d'una perspectiva demogràfica. Aquesta institució, fonamental per la seva àmplia gamma de competències, va experimentar un constant augment al nombre de funcionàries, només interromput per la depuració franquista de 1939. La creació de nous nínxols laborals, principalment en el cos administratiu, va impulsar aquesta tendència, sa recer del que succeïa en les administracions europees. Tanmateix, l'esforç republicà per la igualtat professional va ser impugnat pel règim franquista en introduir restriccions a l'accés de la dona a través de la clàusula de celibat, sense precedents al consistori barceloní.

"Els qui van parlar". La delación catalana del complot de Prats de Molló / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 12, núm. 25 (2023) , p. 187-207 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'article aporta nova informació sobre la desarticulació del complot de Prats de Molló del novembre de 1926. A partir de documentació procedent dels Arxius Nacionals francesos i de l'Arxiu Nacional de Catalunya, la recerca detalla una delació involuntària al començament d'aquest any d'un grup de membres del propi Estat Català. El moviment de Francesc Macià pretenia envair Catalunya amb un contingent de catalans i italians, alliberar-la de la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República catalana. L'article demostra que, al marge d'altres informacions recaptades pels governs d'Espanya i França, van ser les confessions innocents d'un grapat de joves separatistes les que van exposar amb major claredat a la República francesa els propòsits macianistes, i que, per tant, van ser membres del mateix Estat Català els qui van contribuir a delatar el seu objectiu militar, al marge d'espies o agents infiltrats.

La Diputación de Tarragona durante el Trienio Liberal (1822-1823) / Ramon Arnabat Mata, Carlos Moruno Moyano
Miguel Salanova, Santiago de


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 12, núm. 24 (2023) , p. 153-173 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

L'article estudia el paper de la Diputació de Tarragona (1822-1823) en l'articulació del sistema liberal durant el Trienni Liberal (1820-1823) i el seu impacte a la província de Tarragona. Primerament, es tracta el procés d'articulació de les províncies i diputacions per a després centrar-se en l'establiment de la Diputació, els seus membres i principals tasques. La consulta de documentació inèdita ha permès identificar expedients relacionats amb l'activitat d'aquesta institució, així com escrits de caràcter polític en defensa del sistema constitucional. D'entre totes les actuacions estudiades, caldria destacar la creació d'una intendència d'Hisenda provincial per part de la Diputació, tot vulnerant les directrius de les Corts, que contemplaven l'establiment d'una única intendència per a tota Catalunya amb seu a Barcelona. Amb aquesta mesura la Diputació va aconseguir retenir part dels tributs recaptats i costejar la Milícia Mòbil, un cos que va contribuir notablement en la lluita contra les partides reialistes que es van alçar de llarg a llarg de la província.

Análisis de la fotografía de prensa como reflejo de la vida cotidiana. El diario La Vanguardia durante la Guerra Civil (1936-1939) / Miguel Á. de Santiago Mateos, Daniel Caballo Méndez
Santiago Mateos, Miguel Á. de


En: Aportes. Revista de Historia Contemporánea. Madrid. Año n§ 39, núm. 115 (2024) , p. 33-65 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Inclou apèndix gràfic. Resums en castellà i anglès.

Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), es produeix un gran creixement del reportatge de guerra, precedit pel desenvolupament del fotoperiodisme alemany. La proximitat del fotògraf als fets, gràcies a les possibilitats tècniques del moment, dona lloc a una realitat comunicativa nova en el que concerneix les imatges de conflictes bèl·lics. Per aquesta raó, el fotoperiodisme es converteix en el mitjà ideal per a oferir una temàtica variada, no sols amb el focus posat en la informació bèl·lica, sinó amb la possibilitat de difondre, a més, imatges de la població civil en la seva vida quotidiana. L'objecte d'estudi del present article se cenyeix a l'anàlisi de la imatge com a reflex de la vida quotidiana en La Vanguardia, un dels diaris editat en el bàndol republicà que va atorgar valor i rellevància a l'anàlisi de la imatge durant tota la contesa, encara que amb gran càrrega ideològica.

Migración y género en las familias artesanas de Barcelona, 1770-1817 / Yoshiko Yamamichi, Àngels Solà Parera
Yamamichi, Yoshiko


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 20, núm. 1 (febrero 2024), p. 7-17 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El "Celebrado asesinato" de Salvador García Victory. Corrupción, opinión pública y dinámicas populares en la Barcelona caciquil (1900-1902) / Joan Pubill Brugués
Pubill Brugués, Joan


En: Aportes. Revista de Historia Contemporánea. Madrid. Año n§ 38, núm. 112 (2023) , p. 41-60 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

Las Intrigas de María Cristina y Riánsares alrededor del atentado contra Prim / Manuel Martín Calero Gastaminza
Calero Gastaminza, Manuel Martín


En: Aportes. Revista de Historia Contemporánea. Madrid. Año n§ 38, núm. 111 (2023) , p. 7-40 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

In search of the ideal husband : could inequality in the pre-industrial era be measured through dowries? North-eastern Catalonia, 1750-1825 / Josep Mas-Ferrer
Mas Ferrer, Josep


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 19, núm. 3 (octubre 2023), p. 25-37 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El Trabajo de la mujer en la Lleida bajomedieval a través de la documentación de los "Llibres de Crims" / Jovita Guillermo Martín
Guillermo Martín, Jovita


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 655-680 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest estudi té com a objectiu principal aprofundir en el coneixement de les principals activitats laborals desenvolupades per les dones a la ciutat de Lleida al llarg de la Baixa Edat mitjana, a través de la documentació generada pel tribunal penal de Coltellades. Una anàlisi detinguda dels Llibres de Crims que es guarden en l'Arxiu Municipal de Lleida permet valorar la important contribució de la dona al conjunt de la societat lleidatana i al desenvolupament de la seva economia, ja sigui en activitats pageses o pròpiament urbanes, de manera autònoma o col·laborant de manera activa amb el grup familiar.

El Señorío jurisdicional : enfrentamientos y confluencias entre monarquías y aristocracias (Cataluña-Castilla, siglos XII-XV) / Alejandro Martínez Giralt, Víctor Muñoz Gómez
Martínez Giralt, Alejandro


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 789-830 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

El present treball té per objecte l'estudi comparat del desenvolupament i expansió del senyoriu jurisdiccional en la Península Ibèrica entre els segles XII i XV. Per a això s'analitza aquest procés a Catalunya, dins de la Corona d'Aragó, i a Castella. En ell, interessa posar en relleu les pugnes i confluències entre poders monàrquics i aristocràcies laiques en relació a l'extensió i exercici dels drets senyorials vinculats a la jurisdicció (justícia i exacció, primordialment) en tots dos territoris. Malgrat les diferències entre les dinàmiques operades a Catalunya i a Castella, resulta notable comprovar unes certes tendències confluents. Així, la generalització del senyoriu jurisdiccional en tots dos territoris va contribuir a fràgils equilibris de poder entre la reafirmació de l'autoritat règia i l'enfortiment del poder territorial de l'aristocràcia senyorial.

El Cólera en Barcelona : respuestas institucionales y sociales frente a la epidemia de 1884-1885 / Santiago de Miguel Salanova
Miguel Salanova, Santiago de


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 12, núm. 23 (2023) , p. 121-156 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article s'aproxima a l'última epidèmia de còlera viscuda per Barcelona en el segle XIX, des de plantejaments analítics i interpretatius relacionats amb dos períodes. En primer terme, s'explorarà el context en què la ciutat es va veure amenaçada per la possible introducció de la malaltia i per la declaració epidèmica després de la presentació d'uns primers casos aïllats, posant-se èmfasis no sols en les mesures preventives establertes per les autoritats locals, sinó també en els plans de reordenament institucional que llavors es van pensar com a necessaris per a la millora generalitzada de la salut pública urbana a mitjà termini. En segon lloc, s'estudiarà la conjuntura immediatament anterior i coincident amb el desenvolupament de l'epidèmia, observant tres escenaris específics. En aquest sentit, s'atendrà els plans de contenció dissenyats pels organismes sanitaris, a la incidència poblacional i socioespacial de l'afecció i a les diferents actituds i comportaments presentats entre el veïnat. En última instància, es generarà una contraposició entre la resistència activa i la solidaritat col·lectiva o l'auxili mutu que podien detectar-se durant l'embat del còlera.

Male wages, household budgets and living standards of Barcelona's working class (1856-1917) / Cristina Borderías, Xavier Cussó Segura
Borderías Mondejar, Cristina


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 19, núm. 2 (junio 2022), p. 3-21 (Artículos) 
Exemplar dedicat a: Living standards from a historical perspective. Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

En torno a la implantación de la segunda generación andalucista en Cataluña : los orígenes de la estructura de la "novena provincia" del Partido Socialista de Andalucía (PSA) / José Luis de Villar Iglesias
Villar Iglesias, José Luis de


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 60 (Invierno 2023), p. 77-92 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

"Las Famosas Bases de Manresa que constituyen las aspiraciones de aquellas gentes de constituir la nacionalidad catalana" : entre el mito y la realidad / Josep Pich Mitjana, Jordi Sabater, Frederic Josep Porta i Capdevila
Pich i Mitjana, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 22 (2022) , p. 1-23 (Artículos) 
Número dedicat a: "Ibericidad: estudios sobre la condición peninsular en la era contemporánea". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu de l'article és comprendre millor el procés que va implicar la definitiva politització del moviment catalanista. Està basat en fonts primàries, fonamentalment provinents de la premsa i memòries, i també secundàries. Pretenem explicar la rellevància que van tenir les Bases de Manresa de 1892, negant el mite que les situava com el moment inicial del catalanisme polític. Aquest mite va ser impulsat tant pels centralistes, els quals veien en les Bases de Manresa els orígens d'un suposat independentisme català, com d'una banda del catalanisme.

Cataluña, 1936 : saqueo e incautación del patrimonio artístico según la pieza undécima de la Causa General / Santos M. Mateos Rusillo
Mateos Rusillo, Santos M.


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 21 (2023) , p. 110-137 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Es destil·la aquí un fons documental poc explotat per la historiografia especialitzada en l'estudi de la salvaguarda i destrucció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil espanyola: Tesoro artístic i Cultura vermella, la peça separada onzena de la Causa General. Una documentació que ofereix un torrent informatiu que complementa i enriqueix determinats aspectes sobre el succeït durant l'estiu i tardor de 1936 en els territoris que es van mantenir fidels a la República. En aquest article es presenta el cas de Catalunya, especialment ric per a la ciutat de Barcelona.

El Catalanismo republicano de Manresa, entre Acció Catalana y Esquerra Republicana de Catalunya (1929-1931) / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 20 (2022) , p. 27-56 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Malgrat haver estat el partit polític preponderant a Catalunya durant la Segona República, l'estudi de la formació i desenvolupament d'Esquerra Republicana de Catalunya presenta encara avui llacunes. Una de les més importants és l'anàlisi de l'adhesió de multitud d'agrupacions de municipis i barris des de la fundació del partit en 1931 i fins a 1933. El present article analitza, com a estudi de cas, la incorporació del catalanisme republicà de Manresa al projecte d'ERC per a esclarir com es va produir i que manera aquestes noves incorporacions van poder condicionar la política de la formació.

"Convencer es vencer" : los bombardeos aéreos sobre poblaciones civiles en 1938 y la ofensiva diplomática republicana sobre Francia y Gran Bretaña / Pedro Payá López
Payà López, Pedro


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 20 (2022) , p. 276-313 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest treball ofereix una interpretació de conjunt sobre el paper que van jugar els bombardejos aeris de ciutats obertes en l'estratègia diplomàtica que la República va desplegar sobre França i Gran Bretanya al llarg de 1938. S'endinsa en aspectes molt poc coneguts que van envoltar la creació de la comissió de recerca sobre bombardejos aeris entre juny i agost, i en la pressió sobre la Societat de Nacions en les acaballes del conflicte. Un exemple més de la importància decisiva que la internacionalització de la guerra civil va tenir en el seu resultat final i de la solitud a la qual es va veure reduïda la República. Les fonts utilitzades han estat fonamentalment diplomàtiques.

Málaga-Almería, febrero de 1937 : conflicto político en la retaguardia republicana. Un antecendente de "els fets de maig" de Barcelona / Rafael Quirosa-Cheyrouze y Muñoz
Quirosa-Cheyrouze y Muñoz, Rafael


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 59 (Otoño 2022), p. 73-90 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.