português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
FEDERALISME []
References found:
374   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 19
go to page                         


1 / 374
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Club dels federalistes : apunts per a una monografia / Melcior Font
Font i Marsà, Melcior


En: Revista de Catalunya. Barcelona. Any III, Vol. IV, núm. 22 (abril 1926), p. 390-397
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Sexenni democràtic ; Republicanisme ; Federalisme ; Associacions polítiques
Matèries:Club dels Federalistes
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1868 - 1873
Accés: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1084575 [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 374
select
print

Bookmark and Share
Josep Maria Vallès i Ribot (1849-1911) : catalanisme i ruptures internes del federalisme espanyol



En: 205686 Republicans catalans del segle XIX : Espanya i nació a Catalunya. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020



Matèries: Biografia ; Polítics ; Diputats a Corts ; Catalanisme ; Republicanisme ; Federalisme
Matèries: Vallès i Ribot, Josep Maria (1849-1911)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1849 - 1911
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 374
select
print

Bookmark and Share
El Savi Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) : republicà, socialista, federal i catalanista benvolent
Pomés i Vives, Jordi


En: 205686 Republicans catalans del segle XIX : Espanya i nació a Catalunya. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020



Matèries: Biografia ; Polítics ; Republicanisme ; Federalisme ; Socialisme ; Catalanisme
Matèries: Sanpere i Miquel, Salvador (1840-1915)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1840 - 1915
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 374
select
print

Bookmark and Share
Juan Antonio Llinàs (1789-1854) : de liberal revolucionari a demòcrata federal / per Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: 205686 Republicans catalans del segle XIX : Espanya i nació a Catalunya. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020



Matèries: Biografia ; Polítics ; Liberalisme ; Republicanisme ; Federalisme
Matèries: Llinàs, Juan Antonio (1789-1854)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1789 - 1854
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 374
select
print

Bookmark and Share
L'Estatut del 2006 o els límits de l'Espanya federal / Jaume Muñoz Jofre
Muñoz Jofre, Jaume


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 479 (abril 2021), p. 22-31 : il. (Focus

L'aprovació, l'any 2006, d'un nou Estatut d'autonomia de Catalunya va suposar un punt d'inflexió decisiu en la història recent del país. Projectat amb el doble objectiu d'aconseguir un millor enðcaix per a Catalunya dins d'Espanya i d'impulsar la transformació de l'estat en sentit federal, l'Estatut no va tenir ni una gestació ràpida ni un naixement fàcil. En aquest article analitzarem les vicissituds que van fer possible que aquest nou marc legal per a Catalunya veiés la llum fa quinze anys, així com les múltiples traves que va trobar pel camí i els topalls que en van fer impossible el seu ple desenvolupament -amb la sentència lesiva del Tribunal Constitucional de l'any 2010 com a màxim exponent, però amb moltes més ramificacions.



Matèries: Estatut d'Autonomia de Catalunya 2006 ; Vida política ; Federalisme ; Constitució 1978 ; Tribunals ; Sentències
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2006 - 2010
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 374
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Sobre els alçaments federals del 1869 / Lluís Maria de Puig i Oliver
Puig i Oliver, Lluís Maria de


En: Estudi General. Girona, núm. 1-1 (gener 1981), p. 199-210
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix: Manifiesto de José T. Ametller, ex-diputado constituyente, a los republicanos federales. Resums en català i anglès.


Matèries: Sexenni democràtic ; Insurrecció federal 1869 ; Fonts d'informació ; Manifests ; Republicanisme ; Federalisme
Àmbit:Girona, provínca
Cronologia:1869 - 1870
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/52319
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Borja (URL); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 374
select
print

Bookmark and Share
Un Haz de naciones : el estado y la plurinacionalidad en España (1830-2017) / Xavier Domènech
Domènech i Sampere, Xavier


Barcelona : Ediciones Península, 2020
383 p. ; 23 cm
ISBN 9788499429069

Un feix de nacions busca respostes a la major crisi democràtica i territorial de la nostra història des de la fi del franquisme a partir de diversos angles: el d'un català que ha defensat el reconeixement nacional de Catalunya, i d'aquesta manera també una nova concepció d'Espanya; el d'un activista que ha explorat la necessitat de buscar nous moments constituents per a Catalunya i Espanya, davant la certesa que el cúmul de fallides del sistema probablement no és sortejable sense un reformisme radical o un nou començament; i el d'un historiador, fet que marca profundament la mirada d'aquest llibre. Des del convenciment que tot el que hem viscut en aquesta última dècada és només pròleg, el text aborda qüestions candents com la relació passada, present i futura entre els diferents projectes nacionals que han poblat la nostra pell de toro, intensament en el cas català, basc, gallec i andalús, i Espanya; el debat sobre la(s) sobirania(s) i l'Estat; la crisi de legitimitat del sistema polític en els últims anys; i l'emergència de nous projectes polítics i la seva evolució, per a dibuixar finalment diferents propostes que puguin inaugurar nous camins de sortida a les crisis polítiques, democràtiques i nacionals actuals. Tot això des d'una perspectiva històrica comparada que enfonsa les seves arrels en el naixement de la nostra contemporaneïtat per a arribar fins als nostres dies. (Editorial).



Matèries: Nacionalisme ; Federalisme ; Vida política ; Edat contemporània ; Crisi política
Àmbit:Espanya
Cronologia:1830 - 2017


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 374
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Cent cinquanta anys de la insurrecció federal al Baix Empordà / text:Àngel Jiménez
Jiménez Navarro, Àngel


En: Revista de Girona. Girona, núm. 316 (setembre-octubre 2019), p. 42-45 : il. (Història

El 6 d'octubre de 1869 va suposar un punt d'inflexió en la memòria col·lectiva de la gent de la Bisbal. Si no, no s'entendria la commemoració d'aquests fets al llarg dels anys, sense interrupció gairebé, i com va resistir el període fosc i llarg de la dictadura franquista fins a la transició. La commemoració dels Fets del 6 d'Octubre o Foc de la Bisbal és la manifestació d'una identitat i d'un col·lectiu. El protocol de les manifestacions, les banderes, els discursos i els banquets forma part de la reivindicació d'aquest "republicanisme federal" asfixiat pels poders polítics i econòmics al llarg dels segles XiX i XX.


Matèries: Sexenni democràtic ; Commemoració de fets històrics ; Republicanisme ; Federalisme ; Insurrecció federal 1869
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la ; Baix Empordà
Cronologia:1869
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/360209
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 374
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Commemoracions del Foc de la Bisbal / Montserrat Sais i Sabate
Sais i Sabater, Montserrat


En: Revista de Girona. Girona, núm. 316 (setembre-octubre 2019), p. 46-49 : il. (Història

El 6 d'octubre de 1869 va suposar un punt d'inflexió en la memòria col·lectiva de la gent de la Bisbal. Si no, no s'entendria la commemoració d'aquests fets al llarg dels anys, sense interrupció gairebé, i com va resistir el període fosc i llarg de la dictadura franquista fins a la transició. La commemoració dels Fets del 6 d'Octubre o Foc de la Bisbal és la manifestació d'una identitat i d'un col·lectiu. El protocol de les manifestacions, les banderes, els discursos i els banquets forma part de la reivindicació d'aquest "republicanisme federal" asfixiat pels poders polítics i econòmics al llarg dels segles XiX i XX.


Matèries: Sexenni democràtic ; Commemoració de fets històrics ; Republicanisme ; Federalisme ; Insurrecció federal 1869
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la
Cronologia:1869
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/360211
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 374
select
print
Text complet
Bookmark and Share
"Foc!, Que ens han enganyat" : el republicanisme gironí el 1868-1869 / Ernest Martí Clara
Martí Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 369-408 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Amb la caiguda de la monarquia autoritària d'Isabel II la Revolució Gloriosa de Setembre de 1868 va encetar una dinàmica de llibertats i esperances per a les classes populars que anaven més enllà d'un simple destronament; s'esperaven avenços revolucionaris. Al llarg de l'any següent es difongueren les idees republicanes federals i les seves organitzacions abans clandestines. Malgrat això els resultats electorals a Corts Constituents els va proporcionar el paper d'oposició minoritària. Amb dos mesos s'enllestí una Constitució democràtica però migrada en molts aspectes segons els republicans, s'aprovà un estat monàrquic i centralista en lloc d'un de republicà i descentralitzat, entre d'altres mancances. Entre les files republicanes es produïren divisions. Al llarg de l'estiu de 1869, amb les Corts tancades, el govern de Madrid va donar instruccions de limitar i frenar el republicanisme. Això portà el govern a la reacció desobeint la nova Constitució. Els republicans s'abocaren a la rebel·lió en considerar la situació d'engany, i també d'indignació, ja que ells es consideraven representants de la política veritablement democràtica. A Girona tres diputats republicans, Francesc Sunyer i Capdevila, Pere Caimó i Josep Toribi d'Ametller dugueren a terme la revolta armada. Malgrat el Foc de la Bisbal, favorable als insurrectes, la resta no va sortir bé. Si bé hi havia prou homes mancà armament, però sobretot es va fer un abús de la improvisació. El Partit Republicà gironí palesà una greu manca de maduresa i coordinació. El fracàs fou el denominador comú a tot Espanya (octubre de 1869).


Matèries: Revolució 1868 ; Sexenni democràtic ; Republicanisme ; Federalisme ; Eleccions generals 1869 ; Polítics ; Diputats a Corts ; Constitució 1869 ; Insurrecció federal 1869
Matèries: Sunyer i Capdevila, Francesc (1826-1898) ; Caimó i Bascós, Pere (1819-1878) ; Toribi d'Ametller, Josep (1842-1873)
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1868 - 1869
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362367
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 374
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Fem memòria: 150 anys de l'alçament federal al Baix Empordà / Àngel Jiménez Navarro
Jiménez Navarro, Àngel


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 38 (2019) , p. 13-19 (Recordatori
Resums en català i anglès.


Matèries: Commemoració ; Federalisme ; Aixecament federal 1869 ; Sexenni democràtic
Àmbit:Baix Empordà
Cronologia:1869; 2019
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EBE/article/view/365006
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 374
select
print

Bookmark and Share
Fernando Garrido Tortosa: Agitació i escriptura política. La pulsió cooperativista / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2019
96 p. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 32) 
Bibliografia. Apèndixs documentals.
ISBN 9788490349045

Fernando Garrido Tortosa (Cartagena, 1821-Còrdova, 1883) fou un polític demòcrata i republicà federal espanyol que es proclamà socialista. Escriptor d'una extensa obra progressista, anticlerical i lliurepensadora, fou, també, un dels principals i més influents propagandistes del cooperativisme a Espanya i molt especialment a Catalunya al segle XIX, arran de la visita que feu a Manchester i en què conegué l'obra dels Pioneers of Rochdale. La seva reiterada implicació en les principals conspiracions revolucionàries antimonàrquiques el dugué a romandre sovint a la presó i a l'exili i, de retruc, a conèixer i formar part de les principals avantguardes demòcrates i revolucionàries europees del moment, al costat de personatges com els italians Mazzini i Garibaldi, l'hongarès Kossuth, els francesos Ledru-Rollin i els germans Reclus, o el rus Bakunin. La importància de les relacions de Garrido amb el republicanisme i el cooperativisme catalans ha estat sovint recordada, però no ha comptat amb cap estudi específic. Al costat de la valoració de Fernando Garrido en tant que historiador, publicista i polític republicà federal, sens dubte un dels principals personatges del vuit-cents, aquest llibre pretén posar de manifest la seva contribució fonamental al cooperativisme i també a la cultura republicana i obrerista catalanes. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Polítics ; Historiadors ; Publicistes ; Republicanisme ; Federalisme ; Socialisme ; Ideari polític ; Cooperativisme
Matèries: Garrido Tortosa, Fernando (1821-1883)
Àmbit:Cartagena - Múrcia ; Catalunya
Cronologia:1821 - 1883
Autors add.:Fundació Roca i Galès


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 374
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Cultura política federal en España. Cambios y consecuencias ante el reto catalán = Federal Political Culture in Spain. Changes in Response to the Catalonian Challenge / Sergio Pérez Castaños, Jonatan García Rabadán
Pérez Castaños, Sergio


En: Reis : Revista española de investigaciones sociológicas. [Madrid], núm. 167 (2019) , p. 37-56
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. El PDF inclou la versió en anglès de l'article. Títol, resum i text en castellà i anglès.

Després de les reformes estatutàries començades en 2007, la situació sobre la territorialitat a Espanya s'ha vist alterada. Per això, a través d'una anàlisi multinivell, en aquest text es pretén comprovar com és la perspectiva ciutadana davant l'organització de l'Estat i si el repte català ha suposat un canvi en l'actitud i influència de les principals variables de la cultura política i, per tant, en la configuració del perfil dels suports cap a la descentralització. Gràcies a l'anàlisi s'ha pogut comprovar com, efectivament, hi ha un canvi en la influència d'algunes de les variables, sent el més destacable la diferenciació existent en cadascuna de les comunitats autònomes de l'Estat.


Matèries: Estudi sociològic ; Enquestes públiques ; Política ; Opinió pública ; Dades estadístiques ; Federalisme ; Procés independentista
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[2007 - 2016]
Autors add.:García Rabadán, Jonatan
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7040404
http://www.reis.cis.es/REIS/PDF/REIS_167_031561973878402.pdf
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 374
select
print

Bookmark and Share
La Revolta catalana, un primer balanç / Albert Fabà
Fabà i Prats, Albert


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 460 (setembre 2019), p. 28-43 : il. (Focus

Albert Fabà analitza la "revolta catalana" dels darrers anys, partint de l'extraordinària mobilització social que s'ha produït. Tot això ho fa a través del recull de dades que figura als Baròmetres d'Opinió Política (BOP) que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) publica periòdicament.



Matèries: Política ; Vida política ; Estudi sociològic ; Identitat nacional ; Catalanisme ; Regionalisme ; Independentisme ; Procés independentista ; Federalisme ; Nacionalisme ; Participació social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2012 - 2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 374
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Revolució de setembre de 1868 a les comarques de Girona / Ernest Martí Clara
Martí Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 345-384 : il.
Fonts i bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La província de Girona va adherir-se amb entusiasme a la revolta general iniciada per un cop d'estat a Cadis el setembre de 1868 demanant la col·laboració del país. Arreu van organitzar-se les juntes revolucionàries que canalitzaren la voluntat de les poblacions adoptant una legislació avançada que va anar "més enllà" del que van preveure els generals colpistes, com per exemple la proclamació impetuosa de la República en el primer dia. No va caldre l'ús de la violència però es disposaven de cossos armats que aviat es dissolgueren per innecessaris; el canvi de poders va ser normalment pacífic. Un cop en el govern provincial i local es van votar juntes definitives, nous ajuntaments i van abolir consums, quintes... i aprovar criteris i autoritats democràtiques. Feren tot allò que van creure convenient de manera autònoma en els seus municipis, sempre amb el vist i plau de la junta revolucionària de Girona, veritablement el paper hegemònic de tot el procés en aquesta província. Però les juntes definitives (progressistes) com l'elecció dels nous ajuntaments van desactivar els nous poders. Els republicans perderen protagonisme però no a l'Empordà, on es van mantenir amb força. Aquest moviment liberal i democràtic va anar essent limitat progressivament pel govern provisional que actuà contra la revolució. El cop de gràcia fou el decret de dissolució de les mateixes juntes revolucionàries que havien fet triomfar la revolució. La Revolució de Setembre, "la Gloriosa", fou un procés curt en el temps- tres setmanes- per la qual cosa es deixaren molts aspectes embastats o no resolts. Si bé fonamentaren uns costums democràtics, no resolgueren assumptes importants que afectaven les classes populars; això provocaria una frustració, que anys després ressorgirà novament amb força durant el sexenni democràtic (1868-1873).


Matèries: Revolució 1868 ; Juntisme ; Eleccions municipals ; Corts constituents ; Republicanisme ; Federalisme ; Anticlericalisme ; Impost de consums ; Lliurecanvisme
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1868
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356242
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 374
select
print

Bookmark and Share
El Autonomista : el diari dels Rahola : els orígens del periodisme modern a Girona : 1898-1939 / Lluís Costa
Costa i Fernàndez, Lluís


[Girona] : Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona, 2000
243 p. : il. ; 24 cm (Papers de comunicació, 1) 
Reimpressions: 2019.
ISBN 9788415808732

El Autonomista representa una de les experiències més emblemàtiques i significatives de la premsa gironina. La seva història s'identifica amb la del naixement i consolidació del periodisme modern a Girona, i manté una periodització coincident amb la del model comunicatiu més avançat de l'època. La llarga vida de El Autonomista -més de quaranta anys ininterromputs de cita amb el lector- constitueix una part important de la mateixa història de Girona. Tots els grans esdeveniments del país, de la ciutat i de les comarques es reflectiren en les seves pàgines, però el periòdic no fou només el mirall d'aquella societat, sinó molt al contrari, va esdevenir protagonista rellevant de la història gironina. És evident, doncs, que la història de El Autonomista no es pot deslligar, en absolut, de la història de Girona; de la mateixa manera que no es pot deslligar la història de El Autonomista de la història de la família Rahola, dels germans Darius i Carles Rahola Llorens. El tràgic destí dels germans va anar paral·lel amb el del diari. L'exemplaritat de la vida i l'obra dels Rahola es va fer tangible a partir de la cruenta i ominosa repressió franquista; com afirmava Cabruja: "Amb la mort dels germans Rahola, en Carles i en Darius, desaparegueren quaranta anys de vida gironina; és a dir, tota una època. Ells eren com les voltes i els arbres de la Devesa, les muralles i els campanars". (Editorial).



Matèries: Periodisme ; Premsa diària ; Premsa política ; Republicanisme ; Federalisme ; Periodistes ; Famílies
Matèries: Rahola, família
Matèries:Autonomista, L'
Àmbit:Girona
Cronologia:1898 - 1939
Autors add.:Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Jaume Vicens Vives (Roses)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 374
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Pi y Margall y el federalismo popular y democrático : el mármol del pueblo / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 49-68 (Dossier: Historias individuales e historia social

La comprensió del fort impacte social popular de Pi i Margal exigeix fixar l'atenció en la construcció d'una imatge i una iconografia pimargallianes determinades, d'àmplia difusió al llarg de les dècades dels vuitanta i noranta del segle XIX. Pi va aparèixer llavors com el referent màxim d'una de les cares de l'esquerra espanyola, potser la més doctrinaria i severa. Al seu torn, l'anàlisi de la importància del referent barceloní permet destacar la persistència del seu substrat ideològic romàntic i positivista, que estarà a la base de la gran incidència del federalisme pimargallanià als debats sobre el regionalisme i sobre la configuració d'una cultura política liberal democràtica.


Matèries: Polítics ; Esquerra política ; Republicanisme ; Federalisme ; Regionalisme ; Pensament polític ; Vida política
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901)
Àmbit:Barcelona ; Espanya
Cronologia:[1824 - 1901] (Esp. 1880 - 1901)
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=814786
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 374
select
print

Bookmark and Share
Palabras en acción : revolución, obrero, socialismo y federalismo (1843-1917) / Joan Serrallonga Urquidi y Montserrat Amores (coords.) ; prólogo de Juan Sisinio Pérez Garzón



Madrid : Los libros de la catarata, 2018
221 p. ; 22 cm
Bibliografia.
ISBN 9788490975107

Revolució, obrer, socialisme i federalisme són els quatre termes que els autors d'aquest llibre han triat acuradament per posar de manifest alguns dels principals eixos dels moviments socials, polítics i culturals des de l'any 1843 fins a 1917. Experts en filologia i literatura, en història contemporània, de la cultura i la política assemblen en aquestes pàgines els seus respectius coneixements i disseccionen aquests vocables amb la finalitat d'aportar una millor comprensió dels mateixos. Però per què precisament aquestes paraules? La selecció de cap manera ha estat a l'atzar o capritxosa: tots són termes que van servir al segle XIX per expressar la difícil construcció d'una ciutadania que barallava per les seves llibertats. Són, doncs, vocables que reflecteixen i refracten els lents avanços dels integrants de la classe obrera per convertir-se en ciutadans de ple dret. A més, avui no han perdut vigència en els discursos polítics i socials, en treballs científics o en els mitjans de comunicació. Per això, desxifrar els seus significats canviants suposa una tasca imprescindible per comprendre i contextualitzar les experiències del passat i del present. Aquestes paraules connecten amb les inquietuds que avui ens afecten en una Espanya l'estat de la qual de sotsobre no és nou ni específic de les actuals pugnes identitàries, encara que la utilització interessada d'aquests conceptes traspassa les fronteres de les disciplines científiques, i el seu sentit queda per complet en mans del lector. (Editorial).



Matèries: Moviments socials ; Moviment obrer ; Socialisme ; Federalisme ; Obrers ; Cultura ; Vida política ; Pensament polític ; Edat contemporània ; Societat
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:1843 - 1917
Autors add.:Serrallonga i Urquidi, Joan /Ed.) ; Amores, Montserrat (Ed.) ; Pérez Garzón, Juan Sisinio (Pr.)
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 374
select
print

Bookmark and Share
El Federalisme vist per Isidre Molas : Conversa amb Manel Vega
Vega Nicolàs, Manel


Barcelona : Base, 2018
112 p. ; 24 cm (Base Històrica, 150) 
ISBN 9788417183820

La idea i moviment federalista tenen al llarg de la història unes figures rellevants i significatives. Montesquieu, Kant, Tocqueville. Pi Margall, Almirall, Rovira i Virgili. Aquestes són algunes de les més destacades. El professor i polític Isidre Molas en parla amb Manel Vega d'una manera amena i rigorosa en aquest llibre sobre els seus orígens, evolucions i significats. El federalisme vist per Isidre Molas. Conversa amb Manel Vega és un llibre atemporal i pedagògic i unes converses que mostren qui és i com pensa Isidre Molas sobre el tema del federalisme, que durant els segles XIX i XX ha estat una idea que ha tingut una presència continuada i plural a Catalunya i també a Espanya. (Editorial).



Matèries: Federalisme ; Pensament polític ; Polítics ; Professors ; Converses
Matèries: Molas i Batllori, Isidre (1940-....)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1800 - 2018]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 374
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Modèles d'articulation territoriale des pouvoirs publics / Laura Cappuccio
Cappuccio, Laura


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [17] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

Aquest treball s'ocupa del paper que exerceixen els jutges constitucionals en el desenvolupament dels models territorials. En particular, en la relació entre autonomia i sobirania. S'examina la utilització per part del Tribunal Constitucional espanyol d'aquests conceptes, amb la finalitat d'il·luminar la manera en quina ha contribuït a l'efectiva configuració del sistema de les autonomies previst en la Constitució.


Matèries: Tribunals ; Jutges ; Drets civils i polítics ; Dret d'autodeterminació ; Dret constitucional ; Constitució 1978 ; Nacionalisme ; Procés independentista ; Federalisme
Matèries:Tribunal Constitucional d'Espanya
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2010 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6243


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 19
go to page                         

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3