Masies de Cubelles. Sant Salvador / Xavier Martínez i Roig
Martínez i Roig, Xavier


En: Anuari : Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles. 2022 (2023) , p. 23-35 : il. (Història) 
Fonts. Notes.

Les diferents modificacions dels límits de terme entre Cubelles i Vilanova i la Geltrú han situat Sant Salvador o Cal Baldiri en un punt "fronterer" que ha deixat aquesta intrigant i singular masia en una volguda calma i solitud. El veïnatge que tingueren els seus propietaris a la capital de la comarca durant els segles XIX i XX ajudà a l'absència de la masia en l'imaginari cubellenc. Nogensmenys, Sant Salvador es vol de Cubelles, esdevenint una preciosa casa pairal merletada, un recés de pau en un marasme de noves construccions sovint descontrolades.

El Castell de Cubelles en el testament de Gombau de Besora (agost del 1041) / Jaume Casañas Mestre
Casañas i Mestre, Jaume


En: Anuari : Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles. 2022 (2023) , p. 36-38 : il. (Història) 
Notes.

El noble osonenc Gombau de Besora és el primer senyor conegut com a propietari del castell i terme de Cubelles per compra feta als comtes de Barcelona: Ramon Borrell i Ermessenda l'any 999, els quals se'n reservaren la potestat. En aquell temps el terme de Cubelles tenia una gran extensió ja que per llevant començava al torrent de La Pastera (Vilanova), que feia de separació del terme de la Geltrú i que desembocava prop del Far de Sant Cristòfol. I per ponent arribava a la Cova Foradada i la muntanya del Pujalt, que situem entre Segur i Calafell, incloent-hi les quadres de Rocacrespa, Cunit i Segur entre altres. És a dir, que tenia una extensió total de 60 km2, ben diferent a l'actual que és de 13,36 km2. Antigament el terme de Cubelles, propietat de l'esmentat Gombau, comptava amb un front de litoral marí a la part de migdia de quasi 13 km.

La Guerra dels catalans a Cubelles (1713-1714) / Xavier Martínez Roig
Martínez i Roig, Xavier


En: Anuari : Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles. 2022 (2023) , p. 46-51 : il. (Història) 
Notes.

La mort sense descendència del darrer monarca Habsburg Carles el 1700 provocà una guerra a nivell europeu pel tro hispànic, iniciada el 1701. Catalunya donà suport a Carles d'Àustria i entrà al conflicte el 1705. Però l'abril de 1713 les potències europees signaven la pau a Utrecht i reconeixien Felip de Borbó com a monarca. L'acord, d'esquenes a Catalunya, suposà que les tropes aliades britàniques i austríaques abandonaren els catalans a la seva sort contra el dement Felip i la seva esposa Maria Lluïsa de Saboia, aquella que afirmà que "llençaria els meus fills pel balcó de palau abans que perdonar els catalans"1. Començava la coneguda com a Guerra dels catalans, que acabaria el setembre de 1714 amb la derrota militar del nostre país.

L'Hospital de Sant Bernabé de Berga : una llarga i rica història / Arxiu familiar Galderic Safont



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 155 (primavera 2023), p. 40-42 : il. (Història gràfica) 

Signos lapidarios y de prisioneros en el palacio de la Paheria de Lérida / por José Sarrate Forga
Sarrate i Forga, Josep


En: Ilerda. Lérida, núm. XLIV (1983) , p. 437-468 (Historia) 
Miscel·lània homenatge a Josep Alfons Tarragó i Pleyan.

Problemas y cuestiones de la sede de Roda hasta su traslado a Lérida / por el Dr. D. Luis Rubio García
Rubió i Garcia, Lluís


En: Ilerda. Lérida. Año XVIII, núm. XXIV (enero-diciembre 1960), p. 83-125 (Historia medieval) 
Notes a peu de pàgina.

Cataluña y Aragón en el camino de Santiago : Conferencia pronunciada por el autor el día 2 de juno de 1954 en la Biblioteca Española de la Embajada de España en París / por Mauricio Torra-Balari y Llavallol
Torra-Balari i de Llavallol, Maurici


En: Ilerda. Lérida. Año XVIII, núm. XXIV (enero-diciembre 1960), p. 69-82 : map. (Historia medieval) 

La Batalla del Pedrós según la topografia descrita por Julio César : fase final de la campaña del Segre / por Francisco Mateu Montagut
Mateu i Montagut, Francesc


En: Ilerda. Lérida. Año XVIII, núm. XXIV (enero-diciembre 1960), p. 55-66 : il. (Historia antigua) 

Guerau de Espés, leridano ilustre, embjador de Felipe II en Inglaterra / por José Tortosa Duran
Tortosa i Duran, Josep


En: Ilerda. Lérida. Año X, núm. XVI (enero-diciembre 1952), p. 49-82 (Historia moderna) 
Notes a peu de pàgina.

El Valle de Arán y la expansión ultrapirenaica de la Corona de Aragón / por el Dr. D.Juan Regla
Reglà i Campistol, Joan


En: Ilerda. Lérida. Año VI, núm. X-XI, fasc. único (enero-diciembre 1948), p. 31-48 (Historia) 
Notes a peu de pàgina.

Exhumació i comentari d'una sèrie empordanesa de preus del blat (1585-1827) / Enric Saguer Hom
Saguer i Hom, Enric


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 45-60 : il. (Història) 
Bibliografia. Inclou apèndix documental.

L'article dona notícia sobre una sèrie de preus del blat elaborada pels administradors del patrimoni empordanès dels Rocabertí, comtes de Peralada, i s'interroga sobre l'autoria i les motivacions per elaborar-la. Se sosté que són preus de referència utilitzats per reclamar el cobrament de censos en espècie impagats i, per això mateix, propers als preus de producció. El contrast amb altres sèries disponibles referides als mercats de Girona, Barcelona i Figueres permet posar de relleu que se segueixen les tendències a llarg termini d'altres sèries, però amb fluctuacions menys intenses i amb un diferencial que fins al 1640 és més elevat i que, a partir de 1680, és clarament més baix.

Molins arran de mar : el molí medieval d'Empúries (1458) i el molí de Sant Vicenç de les Corts a l'Escala (1728) / Lurdes Boix Llonch
Boix i Llonch, Lourdes


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 61-79 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

La construcció d'un nou molí a l'Escala, motivada per l'auge del conreu de l'arròs al segle XVIII, va originar nombrosos plets entre nobles, que han permès documentar el procés de construcció del molí de Sant Vicenç o d'en Dou, que obtingué permís d'establiment el 1728 i s'acabà el 1804 i, a més, situar l'antic molí medieval de Sant Martí d'Empúries de 1458, que surt citat a la documentació dels plets del segle XVIII.

L'Aiguat de 1421 a l'Empordà : de les inundacions històriques al repte actual del canvi climàtic al nord-est català / Antònia Gimbernat i Gou, Marc Prohom i Duran, Albert Reixach Sala, Marisa Roig Simon, Salvador Vega i Ferrer



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 81-102 : il. (Història) 
Bibliografia.

El mes d'octubre de 1421 un aiguat molt fort i sobtat va provocar que el cabal dels rius augmentés de forma considerable, i va fer que moltes poblacions empordaneses quedessin inundades. Aquesta tràgica circumstància va afectar de manera molt notable la població de Cabanes. La documentació que es conserva fa referència a la destrucció de moltes cases i edificis, i a nombroses pèrdues humanes, així com de bestiar i conreus. L'article recull no només allò que succeí a Cabanes i al voltant del riu la Muga, sinó que també a fets similars que esdevingueren a les conques del Fluvià i el Ter, tant el mateix any com en altres posteriors, casos que s'han repetit al llarg de la història. Al final, s'avalua la possibilitat que avui es produeixin situacions extremes com aquestes a conseqüència del canvi climàtic que ens afecta, tal com veiem en diverses parts del món.

Dos catecismes polítics figuerencs del segle XIX / Pere Gibert Geli
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 103-122 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

Després d'una panoràmica global contextualitzadora dels catecismes polítics del segle XIX, se'n presenten dos d'autors figuerencs que van ser publicats a Figueres: el de Martí Carlé (1868) i el de Josep Batlle i Mundí (1869). Es fa un esbós de la biografia dels autors i tot seguit s'aprofundeix en el contingut d'ambdós textos, tot detallant-ne aquells aspectes que hi semblen més rellevants.

Explotació, reglamentació i abolicionisme de la prostitució a Figueres entre 1882 i 1893 / Pau Subirós Bardera
Subirós Bardera, Pau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 123-145 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Inclou anèx amb el reglament i llista de prostíbuls de Figueres.

Aquest article analitza les dues primeres dècades de la reglamentació de la prostitució a Figueres. La descentralització vigent durant la Restauració va permetre que les competències en aquest àmbit recaiguessin tant a les províncies com als ajuntaments, així que es van succeir períodes com el de la reglamentació provincial (1882-1889) o municipal (1889-1893). Figueres esdevingué un dels primers municipis de l'Estat a tenir una reglamentació de la prostitució pròpia (1889) durant aquest període. Així mateix, es fa especial esment a l'experiència abolicionista figuerenca (1892-1893). Aquest període va suposar una experiència única a tot l'Estat espanyol quan, assumint les competències respecte a la prostitució, l'Ajuntament va decretar l'abolició de la prostitució dins el terme municipal.

Figueres : vaga de flequers i confiscació dels obradors / Jordi Jordà i Casademont
Jordà i Casademont, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 147-163 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

L'any 1920 hi va haver escassetat de farina, sobretot de la subministrada pel govern a preu baix per evitar especulació i mantenir el pa a un preu assequible, cosa que el va fer pujar. Quan la situació es va normalitzar, el 1921, el preu va baixar i els flequers es negaren a vendre el pa més barat, segons la taxa marcada. L'Ajuntament pressionà i multà per no fer-ho, els flequers varen entrar en vaga i el Consistori decidí comissar els forns per garantir-ne el subministrament.

El POUM a Figueres / Marciano Cárdaba
Cárdaba Carrascal, Marciano


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 165-183 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

El localisme fou una de las característiques de la revolució espanyola de 1936. En el cas de Figueres, el POUM un partit comunista amb un ideari i una estratègia leninista, tingué un protagonisme notable, impulsat en bona part per Joan Carreras Salleras, el seu dirigent més destacat. Aquest article és una aproximació als seus antecedents locals i a la seva acció política social a Figueres durant la revolució i la guerra civil, sense deixar de banda la seva aliança amb la CNT a la ciutat i la contumaç repressió que patí a Catalunya per part del PSUC, aleshores un partit impregnat d'estalinisme i un apèndix del PCE.

Antonio Yuste Segura : el general de la Jonquera / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 185-192 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

Fill d'un comandant d'infanteria, Antonio Yuste Segura va ser un empordanès de circumstàncies, que va seguir la carrera militar, la mateixa del pare i del germà. Ingressat a l'Acadèmia de Toledo, esdevingué oficial d'infanteria en 1908. Fou africanista i un colpista destacat l'any 1936, i després un general del franquisme, vinculat a l'ocupació de Tànger en 1940, a càrrecs militars a Andalusia i Lleida i també a negocis empresarials. El 1945, durant mig any, va fer-se càrrec del govern militar de Girona, la qual cosa va permetre-li de retornar momentàniament a l'Empordà.

Apunts històrics sobre els gitanos i la música a Figueres i Alt Empordà / Pau Subirós Bardera
Subirós Bardera, Pau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 193-205 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest article sorgeix en el marc del 3r Congrés de l'Espai Català Transfronterer, dedicat a la música tradicional, quan es detecta l'absència de la ciutat de Figueres dins el marc dels estudis de la història de la rumba i del flamenc a Catalunya. Es pretén traçar un fil on situar diversos artistes gitanos locals dins una cronologia de la música popular, a través dels diferents estils i els escenaris, que pugui servir per obrir noves investigacions en aquest àmbit.

La Passió a Figueres / La Passió de Figueres / Alfons Gumbau
Gumbau i Masó, Alfons


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 207-222 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

La celebració del centenari del Patronat de la Catequística de Figueres (1921-2021) ha recordat la importància que, al llarg d'aquests 100 anys, ha tingut el teatre per a l'entitat, el qual fins a la dècada dels anys 50 del segle passat, va ser a l'Empordà un clar exemple del denominat Teatre catòlic, un subgènere que té en els Pastorets i la Passió els exemples més coneguts i encara actuals. En aquest article es recorden, bàsicament a través del periòdic portaveu del Patronat, Vida Parroquial, els dos textos de la passió escrits expressament per a l'elenc de la casa: I.N.R.I., d'Agustí Burgas (1935), i Rex, de Manuel Brunet (1949), i el ressò que tingueren en el seu moment. També es recorda que a Figueres la Passió ja es representava el 1799 i que la darrera posada en escena va ser el 2003.