La Badalona medieval a través dels pergamins de l'Arxiu Josep M. Cuyàs i Tolosa / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 5 (2020) , p. 51-68 : il.
Notes.

A l'Arxiu Josep M. Cuyàs i Tolosa, que es conserva al Museu de Badalona, hi ha una col·lecció de dotze pergamins dels segles XIV, XV i XVI, que són objecte d'anàlisi històrica i documental. Especialment rellevants són les dades sobre la família Sesoliveres, pagesos de remença de Badalona, possiblement originaris de Sant Andreu de Palomar, i el llinatge Despuig, família barcelonina amb un petit senyoriu a Badalona.

]Pergamí policromal obra de Feliu Elias dedicat al president del "Ateneo Morense de la Clase Obrera" de Mora d'Ebre]



En: Tarraco ciències, art, literatura. Tarragona. Any 2, núm. 3 (febr. 1910), p. 41

1220, octubre 14. Donació [Fitxer informàtic]



1220
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Arnau de Vallebrera dóna a Bernat de Mur, prepòsit, i als canonges de l'església de Santa Maria de Mur, totes les seves possessions de la vila d'Ascó amb la meitat de les dècimes, i les seves possessions de Castellar, i a canvi rep cent sous en moneda de Jaca. Arnau de Conques, per la seva banda, es constitueix com a fidejussor de l'operació.

1230, maig 7. Venda [Fitxer informàtic]



1230
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Venda per Bernat de Miravet.

1386, abril 30. Sentència. Palau episcopal de Lleida [Fitxer informàtic]



1386
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Sentència d'excomunicació i entredit en la causa de reclamació de pensions censals que enfronta, d'una banda, Simó Gasset, com a procurador de Bernat Cerdans, Betrarn Nicolau i Antoni Rovira, compradors d'uns censals morts carregats sobre els llocs que es detallen més avall, i, de l'altra, Guillem Pelegrí, habitant d'Alcarràs, com a un dels procuradors del cavaller Francesc de Santcliment, senyor d'Alcarràs, dels seus fills Ramon i Francesc i de les mullers d'aquests Francisca i Caterina, i com a síndic de les universitats i alguns particulars d'Alcarràs, Montagut, Sarroca, Llardecans, Flix i la Palma. Còpia de 23 de juny de 1386.

Els Pergamins de Montornès de Segarra / Joan Busqueta, Albert Cassanyes, Núria Preixens ; Flocel Sabaté (ed.)
Busqueta i Riu, Joan J.


Lleida : Pagès, 2023
214 p. ; 24 cm (Verum et Pulchrum, 24) 
ISBN 9788413034393

Penetrar en els pergamins generats a un poble com Montornès de Segarra, entre els segles XIV i XVI, obre una finestra per al coneixement dels homes i dones que es movien en l'espai rural, amb els seus senyors, la seva incipient organització municipal, les seves relacions amb els diferents centres vilatans, les seves activitats econòmiques, les seves dificultats i tensions i, en definitiva, l'encaix amb la realitat política i social de la Catalunya coetània. És un tast de la història real, la que afecta directament als protagonistes, sovint anònims, del recorregut social. Amb aquest volum s'ha pogut recuperar, restaurar, transcriure i donar valor al centenar i mig de pergamins de Montornès de Segarra que feia molts anys que estaven custodiats a l'ajuntament. L'acció de recuperació d'aquests pergamins crea un vincle entre els pobladors actuals i els antics pobladors. El 2015, el nou consistori de Montornès de Segarra va localitzar fortuïtament a l'ajuntament documentació històrica que incloïa pergamins medievals,en un estat força lamentable. (Editorial).

Diplomatari de la cartoixa de Nostra Senyora de Montalegre (1200-1265) / [a cura de: Robert Àlvarez Masalias]



Barcelona : Fundació Noguera, 2022
551 p. ; 24 cm (Diplomataris, 83) 
ISBN 9788413034195

El diplomatari que presentem és continuació del que, l'any 1998, va escriure el Sr. Xavier Pérez i Gómez, i publicà la Fundació: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (Segles X-XII), i omple el període que va dels anys 1200 a 1265. la cartoixa de Montalegre va ser formada per la unió de dues cartoixes preexistents: Sant Pau del Maresme, a l'actual Sant Pol de Mar, i Sant Jaume de Vallparadís, a Terrassa. Sant Pau del Maresme fou la primera i amb ella comença la història de la cartoixa de Montalegre. Sant Pau del Maresme era un castell situat dalt d'un roquer a la vora de la mar. El comte Ramon Berenguer I, després d'haver-lo reedificat, l'any 1069 el donà a l'abadia cluniacenca de Santa Maria i Sant Honorat de Lerins, a Provença, la qual hi establí una comunitat que hi va romandre fins l'any 1265, quan el prior de Lerins, Pere Carles, en representació del seu abat, Nicolau, el va vendre a l'arquebisbe electe de Tarragona Guillem de Montgrí, conqueridor d'Eivissa i Formentera. El darrer document del present diplomatari és del 4 de maig de 1265. Amb ell acaba la prehistòria de la cartoixa de Nostra Senyora de Montalegre. Uns dies després, el 22 de maig, Guillem de Montgrí compraria el castell de Sant Pau del Maresme i donaria inici a la història de la nostra cartoixa. (Editorial).

Los Pergaminos de Valldaura-Santes Creus en el Archivo Histórico Nacional / Eufemià Fort i Cogul
Fort i Cogul, Eufemià


En: Studia monastica. Vol. 8 (1966) , p. 295-312

1446, març, 24. Àpoca

Monestir de Sant Daniel de Girona.


1446
1 recurs electrònic (Col·lecció de pergamins del fons del monestir de Sant Daniel de Girona) 
Edició digital: Universitat de Girona.

Francesc de Vilella, doctor en decrets, abat de Sant Feliu de Girona i sots col·lector a la ciutat i diòcesi de Girona del subsidi concedit pel Papa al rei d'Aragó, nomenat pels executors principals, fra Guillem, abat del monestir de Santes Creus de Tarragona, i fra Llop, abat del monestir de Valldigna, diòcesi de València, nomenats per la Seu Apostòlica, fa una àpoca al procurador del monestir de Sant Daniel de Girona, Pere Capmany, de les trenta-dues lliures i deu sous barcelonins de tern que corresponen al monestir del dit subsidi.

1406, abril 30. Censal mort. Barcelona [Fitxer informàtic]



1406
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Guerau Alemany de Cervelló, cavaller, el seu germà Berenguer Arnau i els síndics i procuradors de Vallmoll, Nulles ""Nuyes"", Querol, Montagut i Subirats, venen a Ramon de Torrelles, cambrer del rei -com a propietari- i a Pere Arnau Marquès, ciutadà de Barcelona -com a usufructuari-, un censal mort de pensió de 1.555 s. 6 d. òbol i preu de 28.000 s. Còpia del 27 de març de 1425.

1585, desembre 19. Precari [Fitxer informàtic]



1585
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Carta de precari feta per Valentí Comalada, rector de Santa Anna de Mont-ral a favor de Gaspar Verdaguerd, per dues peces de terra situades a la parròquia de Gurb, per 15 sous de cens.

1558, agost 16. Establiment. Alcover [Fitxer informàtic]



1558
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Agustí Folc, pagès, i la seva muller Magdalena, de Vilallonga, i Gabriel Vergonyós, com a fidejussor, venen a Pere Ponsoda, prevere i rector de Mont-ral, un censal mort de pensió de 20 s. i preu de 20 ll.

1403, març 3. Censal mort. [Barcelona] [Fitxer informàtic]



1403
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Els síndics i procuradors de Joan, comte de les Muntanyes de Prades [Joan de Prades i de Foix], del seu fill Jaume, i de les comunitats cristianes i les aljames jueves i sarraïnes de les viles i llocs del comtat de Prades i baronia d'Entença de l'Aleixar, Vilaplana, Mont-ral, la Riba, el Samuntà, Farena, Capafonts, la Febró, la Mussara, Arbolí, Siurana, Ulldemolins, Vilanova de Prades, Albarca, Falset, Móra, Garcia, Tivissa, Llaberia i Pratdip, venen a Pere Destorrent, ciutadà de Barcelona, un censal mort de pensió de 1.000 s. i preu de 14.000 s. sobre les rendes dels llocs citats." El censal es crea en part per sufragar les despeses del viatge de Jaume de Prades, com a ambaixador reial, a la cúria romana i el que farà a la cort del rei de França, a causa de les quals ha venut o empenyorat per 12.000 florins a la seva mare, Sança Eiximenis d'Arenós, comtessa de Prades, el vincle o fideïcomís sobre la baronia del seu avi matern Gonçal d'Arenós, al regne de València, i ha obtingut de la mateixa un préstec de 2.000 florins. Còpia feta a instància de Rafael Colomer, fuster de Barcelona, com a hereu del seu pare Francesc Colomer, que el 1418 havia comprat a Elionor de Montcada, successora de Destorrent, un censal mort de pensió de 9 ll. 2 s. 10 d. òbol i preu de 128 ll. procedent de l'anterior. Ferma del veguer de Barcelona, del 13 de setembre de 1448.

[1403, març 3]. Censal mort. [Barcelona] [Fitxer informàtic]



1403
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Els síndics i procuradors de Joan, comte de les Muntanyes de Prades [Joan de Prades i de Foix], del seu fill Jaume, i de les comunitats cristianes i les aljames jueves i sarraïnes de les següents viles i llocs del comtat de Prades i baronia d'Entença -l'Aleixar, Vilaplana, Mont-ral, la Riba, el Samuntà, Farena, Capafonts, la Febró, la Mussara, Arbolí, Siurana, Ulldemolins, Vilanova de Prades, Albarca, Falset, Móra, Garcia, Tivissa, Llaberia i Pratdip-, venen a Pere Destorrent, ciutadà de Barcelona, un censal mort de pensió de 1.000 s. i preu de 14.000 s. sobre les rendes dels llocs citats." El censal es crea per sufragar les despeses del viatge de Jaume de Prades, com a ambaixador reial, a la cúria romana i el que farà a la cort del rei de França, a causa de les quals ha venut o empenyorat per 12.000 florins a la seva mare, Sança Eiximenis d'Arenós, comtessa de Prades, el vincle o fideïcomís sobre la baronia del seu avi matern Gonçal d'Arenós, al regne de València, i ha obtingut de la mateixa un préstec de 2.000 florins." Còpia feta a instància de Rafael Colomer, fuster de Barcelona, com a hereu del seu pare Francesc Colomer, que el 1418 havia comprat a Elionor de Montcada, successora de Destorrent en la possessió del censal mort, una pensió censal de 9 ll. 2 s. 10 d. òbol i preu de 128 ll. procedent de l'anterior. Ferma del veguer de Barcelona, del 13 de setembre de 1448.

1373, gener 15. Acord [Fitxer informàtic]



1373
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Els marmessors de Guillem Sayó, rector de la capella de Santa Maria de Mont-ral, compren el mas Bancells i el mas de Prat per dotar els aniversaris de la capella de Santa Maria segons voluntat del difunt, els quals són establerts a Pere Ferrer de Santa Maria de Vilanova.

1347, agost 25. Debitori. Casal de Mont-ral [Fitxer informàtic]



1347
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Berenguer de Pruneres, jurista de Vic, reconeix a Bernat de Gurb i altres membres de la seva família, que es detallen, que els deu 2700 sous barcelonesos de tern que encara li manca pagar de la compra d'un cens de 7000 sous de capital i 500 sous de renda anual perpètua.

1340, juny 12. Acta. Mont-ral [Fitxer informàtic]



1340
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Carta d'empara que Bernat de Gurb fa llegir al notari davant del mas de Pere de Vallpregona d'Amunt en presència de la seva muller, fent-ne aixecar acta. El motiu és que el mas li ha estat trasmès sense el consentiment que li pertoca com a titular del domini directe.

1337, octubre 1. Acta [Fitxer informàtic]



1337
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Bernat d'Al·leluia, rector de la capella de S. Maria de Mont-ral, fa aixecar acta de que el benefici de S. Jaume de la Seu de Vic ha de pagar a la capella un cens anual de 4 sous, el delme de les collites, 30 sous cada cop que canviï de titular i els demés drets que se li deuen per les terres que té sota el seu domini directe i que abans eren del Mas Oriol de Gurb.

1331 (...). Àpoca [Fitxer informàtic]



1331
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Pere Vall (rector d'un benefici instituït a la capella de S. Maria de Mont-ral) reconeix que Ponç de Favar i de Gurb, li ha pagat 50 sous bar. de tern dels 200 que li devia.

1330, juliol 2. Compromís. Mont-ral [Fitxer informàtic]



1330
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Blanca, esposa de Bernadí de Gurb, cavaller, promet al seu pare Jaume d'Olvan, que mai no consentirà l'alienació del seu dot a menys que sigui obligada per sentència judicial o per necessitat.