El "Martyrium" de sant Eudald / Josep Carreras Vilà, text
Carreras Vilà, Josep


En: Cadí Pedraforca. Cassà de la Selva, núm. 34 (primavera-estiu 2023), p. 72-73 : il. (Patrimoni. Història de l'art) 

La Processó del trasllat de la relíquia del braç de Sant Tecla a Tarragona : 17 de maig de 1321 / Daniel Ventura i Solé
Ventura i Solé, Daniel


En: Cultura. Valls. Segona Època, Any L, Núm. 360 (abril 1977), p. 7-9

L'Entorn dels goigs de Santes Creus / Osvald Cardona
Cardona i Roig, Osvald


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VI, núm. 57-58 (1983) , p. 399-425 : il.
Treball llegit a la XXXVII Festa Anyal de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, celebrada el dia 18 de setembre de 1983.

El Tresor i les relíquies de Santes Creus en la postguerra contra Joan II / Josep-Maria Madurell i Marimon
Madurell i Marimon, Josep Maria


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VI, núm. 51 (1980) , p. 143-150
Notes a peu de pàgina.

L'Argenteria gòtica i els exemplars d'Alcover / Antoni Martínez Subías
Martínez Subías, Antonio


En: 152769 Retaule : Romànic i gòtic d'Alcover. Alcover : Centre d'Estudis Alcoverencs, 1996. p. 93-124 : il

Un Inventari de les relíquies del monestir de Santa Maria de Serrateix (1556) / Andreu Galera i Pedrosa
Galera i Pedrosa, Andreu


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 154 (hivern 2022), p. 17-19 : il. (Dossier. Monestirs en temps moderns (s. XVI - XIX)) 

Amb el següent treball volem donar a conèixer l'inventari fet pel notari de Cardona, Jeroni Olzina, de les relíquies venerades al monestir benedictí de Santa Maria de Serrateix, a l'any 1556.

L'Estudi antropològic de les restes antropològiques del martyrium de Santa Maria de Sorba : (Montmajor, Berguedà) / Núria Armentano, Júlia Benet, Laura Canales
Armentano i Oller, Núria


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 152 (estiu 2022), p. 14-19 : il. (Dossier. Sorba) 
Bibliografia.

La motivació principal de l'excavació i exhumació de les restes procedents del Martyrium de Santa Maria de Sorba va ser la seva recuperació i dignificació, dins del llarg procés de recuperació, rehabilitació i revalorització que s'està fent de tot el conjunt arquitectònic de l'església de Santa Maria de Sorba.

Ripoll i Sant Eudald, una història mil·lenària / Antoni Llagostera Fernández
Llagostera i Fernández, Antoni


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 152 (estiu 2022), p. 20-27 : il. (Dossier. Sorba) 
Notes. Inclou apèndix; Vida de Sant Eudald, versió ripollesa. Antonio Vicente Domènec (1553-1607) dins l'obrea Historia general de los santos y varones illustres en santidad del Principado de Cataluña. Barcelona, [1602], p. 44-46.

Ens centrarem en exposar la llegenda de sant Eudald d'origen ripollès, el perquè de la seva existència i les raons per les quals els jesuïtes bol·landistes holandesos neguen l'existència d'aquest sant.

Sant Eudald i Sorba avui / Mn. Antoni Guixé i Vila
Guixé i Vila, Antoni


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 152 (estiu 2022), p. 37-39 : il. (Dossier. Sorba) 

Els arguments que inclinen a creure que els ossos són de Sant Eudald són dos: la ininterrompuda devoció de Sorba al Sant i la troballa, en les susdites excavacions, d'una ara, amb un grafit amb aquestes paraules: ®Relíquies d'Eudald màrtir de Crist. Amén». Cal reconéixer, tanmateix, que si bé l'ara és més antiga, la inscripció és dels segles XI-XII. A causa del creixement de la població, es decidí, a finals del segle XVII, alçar l'actual església, adossada a la construcció romànica.

Proclamacion festiva a las dos santas espinas de la corona del Salvador qve se veneran en la insigne parroqvial iglesia de Santa Maria de la ... villa de Tarrega en la fiesta qve le consagran la ilustre villa y cofadria ...



Cervera : en la imprenta de la Real Vniversidad, por Thomàs Senant ..., 1730?
[8] p. ; 20 cm
Gravat de corona d'espines v. port., port. i text dins orla.

La Vera Creu d'Anglesola i els pelegrinatges de Catalunya a Terra Santa / Francesca Español Bertran
Español i Bertran, Francesca


Solsona : Museu Diocesà i Comarcal, 2015
123 p. : il. col. ; 27 cm
Catàleg de l'exposició celebrada al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, de l' 11 de juliol a l'1 de setembre de 2014. Bibliografia.
ISBN 9788460674948

Santa Creu : passat, present i futur / Jaume Vall Borda
Vall i Borda, Jaume


Anglesola : Parròquia St. Pau Narbonenc, [1998]
37 p. : il. ; 22 cm

Goigs en honor y alabança del gloriós màrtir sant Flavià, les reliquies del qual es veneren en l'església parroquial de la vila de Verdú, bisbat de Solsona [Material especial]



Tàrrega : F. Camps Calmet, [ca. 1940]
1 goig : il. ; 32 cm
Goigs cantats en la parròquia de Santa Maria, de Verdú. Text a tres columnes separades per filets. Imatge de l'advocació. Orla amb motius tipogràfics. Tornada: "Puix Verdú per major glòria / per Patró us senyalà; / al devot que us té en memòria / teniu-lo de vostra mà".

Goigs en honor y alabansa del gloriós mártir Sant Flaviá, quals reliquies se veneran en la parroquial iglesia de la vila de Verdú, bisbat de Solsona [Material especial]



Tàrrega : Impr. "La Progresiva" de Prats y Perelló, [ca. 1920]
1 goig : il. ; 32 cm
Goigs cantats en la parròquia de Santa Maria, de Verdú. Text a tres columnes separades per filets. Imatge de l'advocació. Orla amb motius tipogràfics. Tornada: "Puig Verdú per major gloria / per patró vos senyalà; / al devot que us te en memòria / teniulo de vostra má".

Goigs en honor y alabanza del gloriós martír sant Flaviá : quals reliquias se veneran en la parroquial iglesia de la vila de Verdú, bisbát de Solsona [Material especial]



[S.l.] : [s.n.], 1861
1 goig : il. ; 32 cm
Text a tres columnes amb corondell. Orla amb motius tipogràfics. Imatge de l'advocació ornada amb dues composicions amb motius tipogràfics.

Goigs a les santes espines : que es veneren a la ciutat de Tàrrega [Material especial] / lletra d'Antoni Bonastre i Sanou
Bonastre i Sanou, Antoni


[S.l.] : [s.n.], 1956
1 goig : il. ; 23 cm
Text a dues columnes amb corondell. Orla amb motius tipogràfics. Imatge de l'advocació ornada de dos àngels.

Gozos a las dos sacras espinas de la villa de Tárrega [Material especial]



[S.l.] : [s.n.], [18??]
1 goig : il. ; 31 cm
Text a tres columnes amb corondell. Orla amb motius tipogràfics. Imatge de l'advocació ornada amb dues composicions amb motius tipogràfics.

En el 250è aniversari de l'arribada de les relíquies de les santes a Mataró / Joan Giménez Blasco
Giménez i Blasco, Joan


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 133 (juny 2022), p. 10-19 : il. (Estudis) 

En ocasió de commemorar enguany el 250è aniversari de l'arribada de les relíquies de les santes Juliana i semproniana a la nostra ciutat, l'historiador Joan Giménez Blasco aplega alguns dels testimonis més rellevants que han sustentat la devoció de Mataró vers les seves patrones: des de vestigis arqueològics del primer cristianisme fins als escrits de patriotisme sacre de l'època moderna, passant per les primeres referències escrites de l'època medieval. L'article també dona a conèixer una obra pictòrica del segle XIX que presenta una temàtica inèdita en la iconografia de les Santes, i acaba amb l'esment de l'esgrafiat que l'artista Jordi Cuyàs dedicà a Juliana i Semproniana el 2002, situat prop de l'indret que acull una làpida commemorativa de l'arribada de les seves relíquies l'any 1772.

Les Santes com a festa barroca : apunts per a un marc conceptual / Maria Garganté Llanes
Garganté i Llanes, Maria


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 133 (juny 2022), p. 20-25 : il. (Estudis) 

Els orígens de la festa de Les Santes s'emmarquen plenament en el temps del barroc. Des de finals del segle XVII, la devoció popular cap a Juliana i Semproniana va augmentar arran de la notícia del seu origen mataroní, i a finals del segle XVIII el fervor es disparà amb l'arribada de les relíquies. Maria Garganté, doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelna, ens apropa al context de l'època i mostra quins eren els elements bàsics de les celebracions barroques , tant les ordinàries del cicle litúrgic anual - en lloc preeminent, la de de Corpus- com les extrordinàries, entre les quals les solemnitats pel trasllat de relíquies. Aquest darrer és el cas de la festa mataronina. L'exaltació de les relíquies de les seves santes protectores, garantia de prestigi per a l'església local i per a la ciutat, és la base de la que serà, anys a venir, la Festa Major.

Els Primers anys de la festa de Les Santes / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 133 (juny 2022), p. 26-42 : il. (Estudis) 

A partir de 1772, any d'arribada de les relíquies de les santes Juliana i Semproniana a Mataró arrenca una nova festa a la ciutat, que se celebra anualment cap al 27 de juliol i que, amb el pas dels decennis , esdevindrà una festa singular amb denominació d'origen: Les Santes, la Festa Major. Nicolau Guanyabens i Calvet documenta, de la mà del Calaix de sastre de Rafael d'Amat i Cortada, baró de Maldà, com es va celebrar la nova festa de Les Santes durant el seus primers trenta anys, fins a l'esclat de la Guerra del Francès. Analitza com Santa Maria va acollir les relíquies i les va confiar a la confraria de Sant Desideri, com es van organitzar els actes amb un absolut component religiós a semblança de la festa del Corpus i com la devoció generà un llegat artístic important.