Los Recursos hídricos y su gestión : El caso de la ciudad romana de Gerunda / Ana Costa Solé
Costa Solé, Ana


En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 35-50 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Historiografia de la prehistòria del territori de Girona / Narcís Soler Masferrer
Soler Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 13-64 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

El que sabem de la prehistòria gironina s'ha anat guanyant al llarg del temps, des de la troballa casual de ceràmica prehistòrica a can Pau Birol i les primeres visites a la cova de les Goges de Sant Julià de Ramis fins avui. Durant un llarg període les dades les va proporcionar la recerca voluntariosa de persones benemèrites que s'hi van interessar. Les primeres exploracions sistemàtiques les portà a terme l'Institut d'Estudis Catalans als anys vint i trenta del segle passat. La segona meitat de segle el Museu Arqueològic, el Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i la Universitat de Girona van anar assumint la major part de la recerca. Hi ha tingut un paper destacat l'Associació Arqueològica de Girona, especialment en la identificació del paleolític inferior de Catalunya. Des dels anys noranta una carta arqueològica cada vegada més completa és la base de les excavacions preventives que acompanyen els treballs en infraestructures, construcció i remodelació, que són els que actualment aporten nous jaciments. Amb tot, no totes les etapes de la prehistòria estan ben representades al territori de Girona.

Món antic i alta edat mitjana a Girona en la historiografia d'ençà de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins (1946-2023) / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 65-78 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

En els setanta-cinc anys que van de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins al 2022 en el camp històric que aniria dels inicis de la conquesta romana (218 aC) a la fi del primer mil·lenni de l'era, els canvis han estat tan enormes gràcies a la recerca arqueològica, que, mirat en perspectiva i des de fora, sorprenen. El canvi de paradigma s'hauria de situar a les acaballes de la vuitena dècada del segle XX i hi tingué molt a veure la consolidació i el creixement del Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques (1975) i la creació del Col·legi Universitari de Girona (Universitat Autònoma de Barcelona) (1969) que esdevingué més endavant (1992) la Universitat de Girona. Aquesta dinàmica engrescadora està en perill d'estroncar-se.

La Historiografia davant d'un "festí documental" : estudis sobre la Girona de la baixa edat mitjana i reptes pendents / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 79-112 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

La Girona més moderna (segles XV-XIX) : propostes històriques per entendre la ciutat / Montserrat Jiménez Sureda
Jiménez i Sureda, Montserrat


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 113-162 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

Aquesta ponència fa un estat de la qüestió historiogràfic global generat a l'entorn de la ciutat de Girona entre els segles XV i XIX, incardinant aquesta recerca en tendències més genèriques i fent propostes de cara a futures investigacions.

Historiografia contemporània de Girona : balanç i prespectives / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 163-182 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

El conreu de la història sobre la Girona contemporània és un edifici en construcció permanent. La producció analitzada revela una bibliografia molt variada, però de qualitat desigual i irregular. Ha sortit a la llum, sobretot, gràcies a la promoció de les institucions polítiques, editorials i entitats privades. Tenim moltes més monografies, més treballs de detall, que visions generals i estudis integrats. Els interessos de poder que animen la recerca, i els que condicionen la publicació dels resultats, ajuden a explicar la marginació de determinats temes i els controls que no són exclusius dels sistemes totalitaris.

El Primer hospital de Girona : una propoesta ferma d'ubicació / Maribel Fuertes, Josep Maria Nolla
Fuertes, Maribel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 185-202 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia.

El "Fragment de la Haia" el formen tres fulls de pergamí en llatí, trobats al final d'unes Gesta regum francorum, guardats a la Biblioteca Reial de la Haia. Segons Charles Samaran, el text podria ser dels anys 980-1030. Explica el setge d'una ciutat per part d'exèrcits carolingis amb els personatges Ernaldus, Bernardus, Bertrandus, un dux i el seu fill Wibelinus. El dux mata Borel i Wibelinus, el fill de Borel. Els carolingis ocupen la ciutat. Els millors romanistes han omplert pàgines per identificar la ciutat i el personatge Borel, sense posar-se d'acord. Basant-nos en idees de la Vita Hludovici, Al-Udri, les cançons de gesta Chançun de Guillelme i Aimeri de Narbonne, L'Histoire de Languedoc II, Gaston Paris, Meyer, Gautier, Demaison, Aebischer, Rovira i Virgili, Abadal, Ponsich i Salrach podem assegurar que la ciutat és Girona i Borel, el comte Borrell d'Ausona, assetjat a Girona pels carolingis vers el 827. El Fragment de la Haia presenta el primer setge de Girona documentat.

El "Fragment de la Haia" : el personatge Borel assetjat a Girona vers el 827 / Josep Clara Tibau
Camprubí i Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 203-210 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Inclou apèndix.

El "Fragment de la Haia" el formen tres fulls de pergamí en llatí, trobats al final d'unes Gesta regum francorum, guardats a la Biblioteca Reial de la Haia. Segons Charles Samaran, el text podria ser dels anys 980-1030. Explica el setge d'una ciutat per part d'exèrcits carolingis amb els personatges Ernaldus, Bernardus, Bertrandus, un dux i el seu fill Wibelinus. El dux mata Borel i Wibelinus, el fill de Borel. Els carolingis ocupen la ciutat. Els millors romanistes han omplert pàgines per identificar la ciutat i el personatge Borel, sense posar-se d'acord. Basant-nos en idees de la Vita Hludovici, Al-Udri, les cançons de gesta Chançun de Guillelme i Aimeri de Narbonne, L'Histoire de Languedoc II, Gaston Paris, Meyer, Gautier, Demaison, Aebischer, Rovira i Virgili, Abadal, Ponsich i Salrach podem assegurar que la ciutat és Girona i Borel, el comte Borrell d'Ausona, assetjat a Girona pels carolingis vers el 827. El Fragment de la Haia presenta el primer setge de Girona documentat.

Documents vertaders i falsos referents a la construcció d'un edifici per a la canònica de la seu de Girona el 1019 / Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 204-220 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Del darrer testament del comte de Barcelona Ramon Berenguer III se'n coneixien fins ara una còpia del 1204 conservada a l'ACA, i l'adveració sagramental conservada en còpia al Liber Feudorum Maior, del mateix ACA. L'aparició a l'ACG d'una altra còpia antiga, datada el 1209, i de dues còpies modernes, una del 6 de novembre del 1687 i una altra del segle XVIIIè convidaven a estudiar-ne les relacions i el possible iter arxivístic del testament del comte susdit. Les conclusions de l'anàlisi del cinc documents assenyalen 1) que hi va haver un original del testament de Ramon Berenguer III redactat pel monjo de Ripoll, Udalguer, el mateix redactor de l'adveració sagramental; 2) que aquest original del testament no era o no es va trobar a l'ACA durant la compilació del LFM (?-1196); 3) que al segle XVII Pierre de Marca va copiar a l'ACA l'original o una còpia antiga del testament redactat pel monjo Udalguer; 4) cal esperar que aquest document un dia aparegui.

Les Còpies gironines del segon testament de Ramon Berenguer III (1130) / Jaume De Puig Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 221-240 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

Del darrer testament del comte de Barcelona Ramon Berenguer III se'n coneixien fins ara una còpia del 1204 conservada a l'ACA, i l'adveració sagramental conservada en còpia al Liber Feudorum Maior, del mateix ACA. L'aparició a l'ACG d'una altra còpia antiga, datada el 1209, i de dues còpies modernes, una del 6 de novembre del 1687 i una altra del segle XVIIIè convidaven a estudiar-ne les relacions i el possible iter arxivístic del testament del comte susdit. Les conclusions de l'anàlisi del cinc documents assenyalen 1) que hi va haver un original del testament de Ramon Berenguer III redactat pel monjo de Ripoll, Udalguer, el mateix redactor de l'adveració sagramental; 2) que aquest original del testament no era o no es va trobar a l'ACA durant la compilació del LFM (?-1196); 3) que al segle XVII Pierre de Marca va copiar a l'ACA l'original o una còpia antiga del testament redactat pel monjo Udalguer; 4) cal esperar que aquest document un dia aparegui.

Colí de Marville, imatger nord-francès a Girona / Pere Freixas Camps
Freixas Camps, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 241-254 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

Aquest treball és el resultat de desplegar sintèticament la comunicació entorn de l'escultor Nicolau de Marville, dit Colí, anunciada i esbossada al VII Congrés d'Història de Girona. La meva pretensió és ara relatar una primera aproximació a l'escultura de l'arcàngel sant Gabriel que es troba al pilar del costat de l'Evangeli del presbiteri de la catedral de Girona, una imatge desaparellada que associem a Colí, també mestre d'obres, actiu en aquesta ciutat, on s'hi va casar, hi va obtenir la ciutadania, i gairebé segur que hi obrí un taller des del qual degué atendre diversos encàrrecs. La seva participació al claustre de Ripoll està documentada i ben estudiada, però la seva activitat a Girona era gairebé desconeguda fins ara. Documents en mà, es pot pensar que el seu pas per Girona degué ser prou notori i productiu, no només per la seva relació amb els principals mestres d'obres de la ciutat, entre d'altres Pere Sacoma, Guillem Bofill I i Guillem Morei, sinó perquè no seria desencaminat adjudicar a Colí, amb tota la precaució necessària i pendent de la convalidació en un futur estudi més ampli i primfilat, la magnífica imatge de sant Gabriel, i la seva participació en les jacents dels sepulcres comtals de Ramon Berenguer II i Ermessenda, fins ara adjudicades a Guillem Morei.

La Confraria de Sant Narcís de Girona (1560-1640) : devoció, fraternitat i comitència artística / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 255-318 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

La confraria de Sant Narcís de Girona, dins la col·legiata de Sant Feliu, va ser l'associació laica més popular, prestigiosa i dinàmica de l'època moderna de la ciutat. La fama del sant incorrupte va traspassar els límits de la ciutat, i va comptar, per primera vegada, amb la participació d'homes i dones -confrares i confraresses- d'arreu del bisbat. Va desenvolupar les activitats pròpies de tota confraria, per exemple, l'assistència als confrares més pobres o a les seves vídues, en els moments finals de la seva vida o encarregant-se dels enterraments dels mesells de l'hospital de Sant Llàtzer. Però també va dedicar molts esforços a les activitats festives patronals i de promoció artística de la seva capella i del sant patró, invertint grans sumes en cera, teixits, pintura i orfebreria.

El Fortí de la ciutat (1653-1814) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 319-342 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

La construcció del fortí de la Ciutat seguí el mateix patró constructiu que els de les principals fortaleses de Girona (Montjuïc i Conestable). Així, trobem dos fortins de feixina entre el 1653 i el 1675, tot i que aquest darrer es transformà en pedra. La fortalesa no s'acabà fins al 1693 amb la construcció del parapet. La funció bàsica del fortí de la Ciutat fou la d'assegurar la comunicació entre el recinte urbà i el fort del Conestable, que era la principal defensa de la muntanya de les Pedreres. El paper militar del fortí de la Ciutat fou, en general, discret, no sols per les seves reduïdes dimensions, sinó perquè s'ubicà en un lloc relativament protegit. En aquest sentit, sols tingué cert protagonisme en els darrers moments del segon setge que patí Girona durant la guerra del Francès (desembre de 1809)t.

Fonts de l'arxiu municipal de Girona per a l'estudi del crèdit públic i privat d'època moderna i contemporània / Sebastià Villalón
Villalón Barragán, Sebastià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 343-356 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

Estat de la qüestió sobre la historiografia que ha estudiat l'endeutament públic i privat d'època moderna i contemporània a la ciutat de Girona. Després de constatar que existeix un buit historiogràfic sobre les finances municipals i el crèdit públic, s'exposa quines fonts de l'Arxiu Municipal de Girona poden omplir-lo. Pel que fa al crèdit privat, s'adverteix de les limitacions del cadastre per estudiar-lo, especialment al segle xix, tot i que amb combinació amb sèries demogràfiques, és una font molt interessant per valorar el pes del cicle de vida en l'endeutament privat.

La Casa de Montserrat a Girona : en els 800 anys de la confradia de la Mare de Déu de Montserrat a Catalunya / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 357-368 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

S'edita i s'estudia un full d'indulgències, imprès l'any 1641 a Girona per Jeroni Palol, que dona fe de la continuïtat a la nostra ciutat d'una confraria de la Mare de Déu de Montserrat que en fomentava el culte i la devoció. El full, prou desconegut, també és interessant per a la història de la impremta. Recordem que l'any 2025 és el mil·lenari de Montserrat a Barcelona.

El Carrer del Perill / Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé
Brugada i Gutiérrez-Ravé, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 369-384 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

En aquest article es parla del carrer del Perill, un indret de la ciutat de Girona situat al barri baixmedieval del Mercadal, mercatale, que significa 'mercat', on desguassava al riu Onyar la popular séquia Monar. El Monar ja s'esmentava en la documentació del segle IX com a Regum comitale. Aquí es fa referència als primers documents en què apareix el nom del carrer del Perill, el qual flanquejava el curs descobert de l'esmentada séquia amb els molins paperers, drapers i fariners de la ciutat.

Muralles, burots i consums : els fonaments fiscals de les muralles / Isidre Prades Buixons
Prades i Buixons, Isidre


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 385-404 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

La Revolució de Setembre de 1868 obrí unes expectatives enormes per canviar el model d'organització de l'estat que el moderantisme havia anat bastint. Especialment odioses eren a nivell popular les quintes i la imposició de consums. Aquest article se centra en el segon d'aquests aspectes que es generalitzà a partir de la reforma del sistema tributari de 1845. En les ciutats emmurallades com a Girona, la imposició de consums significà paradoxalment un reforçament de les muralles mentre que se sentia cada vegada més fort el clam per enderrocar-les. La mateixa paradoxa patiren els ajuntaments. Els recàrrecs sobre els consums foren la via més utilitzada per a sufragar els constants dèficits municipals. L'intent de reintroducció de l'impost a Girona, el maig de 1872, inicià un avalot que es repetirà amb més o menys intensitat al llarg de la geografia catalana en les dècades finals del segle XIX. El carlisme no desaprofità l'ocasió per capitalitzar el malestar.

Els Alcaldes del poble de Sant Daniel (segles XIX-XX) / Pablo A. Pérez
Pérez, Pablo A.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 441-472 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

Aquest treball consigna vint-i-quatre alcaldes documentats del poble de Sant Daniel, abans de la seva incorporació a Girona. D'ells, se n'identifiquen genealògicament la gran majoria, i s'hi adjunten a més els anys en què van exercir els seus governs, així com les seves firmes personals. La iniciativa és inèdita, i suposa una aportació desconeguda a la història local.

Un Diari (espiritual) de joventut de mossèn Josep Maria Marquès i Planagumà (1960-1962) (II) / Jordi Bohigas, Pep Vila, Elara Pi



En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 473-526 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

L'article continua amb l'edició de la segona part del diari de joventut que entre 1958 i 1962 va redactar l'eclesiàstic i historiador català Josep Maria Marquès i Planagumà (1939-2007). Les pàgines s'estenen des de 1960 fins a mitjan 1962 i reflecteixen no tan sols la personalitat del seu autor, sinó el règim de vida d'un seminarista català que, a més, fou fàmul del bisbe, és a dir, feia serveis domèstics i vivia al Palau episcopal. Aquest temps coincideix, també, amb els anys previs a l'inici del Concili Vaticà II (1962) i de l'ordenació sacerdotal del seu autor (1963).

La "Història de Girona" de l'ADAC: aportació a la historiografia gironina en el trànsit entre el segle XX i el XXI / Lluís Costa
Costa i Fernàndez, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 527-546 (Comunicacions) 
Ressenya de:
. Història de Girona / Dir. Lluís Costa i Fernàndez ; Coord: Julià Maroto i Genover. Girona : ADAC, 1991-2005

La Història de Girona editada per l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) entre els anys 1991 i el 2000, i reeditada l'any 2005 per CCG Edicions, va representar per a la historiografia gironina una aportació fonamental. L'obra va disposar de la participació científica de 37 especialistes. En el moment d'afrontar el projecte d'edició d'una història de Girona, a finals dels anys vuitanta, ho fèiem convençuts de la profunda tradició historiogràfica gironina, però també des de l'evidència que ens mancava una visió de conjunt. La proposta era presentar una anàlisi global de la història de la ciutat, a partir de l'elaboració de síntesis interpretatives que integressin la bibliografia existent i que aportessin, en la mesura del possible, conclusions de les recerques que estaven en curs.