Felip Rodés i la Solidaritat Catalana als pobles segrianencs del districte electoral de Balaguer (1906-1910) / Pilar Pelegrí Terrado
Pelegrí Terrado, Pilar


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 106-115 : il. (Política) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Entre 1906 i 1909, Catalunya va viure el primer intent d'unificar el catalanisme davant la centralitat del govern de Madrid mitjançant la Solidaritat Catalana. Al districte electoral de Balaguer, la Solidaritat va perviure fins a les eleccions a Corts de 1910, sent el darrer districte electoral català on va resistir. Com es va viure la Solidaritat Catalana en els pobles del Segrià que pertanyien al districte electoral de Balaguer? Com s'explica que el diputat electe de la zona, Felip Rodés, acabat d'arribar de Barcelona, aconsegueixi imposar-se a Marià Clua i mantingui la seva acta fins a 1923? Quins són els motius de l'alt percentatge de vot favorable a Rodés en alguns pobles del Segrià Nord?

El Motí dels consums, Lleida 1885 / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 142-145 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El 10 de juliol de 1885 a Lleida es va produir un dels pitjors motins de la seva història. Provocat per les protestes contra l'impost de consums, hi van morir quatre persones, hi va haver un gran nombre de ferits, alguns d'ells molt greus, i molts empresonaments. Pràcticament desconegut fins avui, aquest article n'evoca els fets i el context on es van produir.

Teatro lírico y Coros de Clavé : continuidad y transformación de la cultura política republicana (Barcelona, 1874-1899) / Jordi Roca Vernet, Anna Costal i Fornells
Roca i Vernet, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 77 (2025) , p. 19-58 (Dosier) 
Exemplar dedicat a: "Discursos históricos y prácticas culturales sobre la I República en España (1874-1939)". Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

¿De una República a otra? El legado de la Primera República en el proceso de construcción del republicanismo catalanista (1904-1917) / Santiago Izquierdo Ballester
Izquierdo Ballester, Santiago


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 77 (2025) , p. 129-162 (Dosier) 
Exemplar dedicat a: "Discursos históricos y prácticas culturales sobre la I República en España (1874-1939)". Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La Cultura insurreccional del republicanismo catalán restauracionista : muerte y conmemoración de los militares republicanos Ramón Ferrándiz y Manuel Bellés, 1884-1910 / Àlex Pocino Pérea
Pocino Pérez, Àlex


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 30 (2025) , p. 175-203 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Lengua, literatura y nacionalismo en Cataluña / Xavier Ferré
Ferré i Trill, Xavier


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 17 (1999) , p. 307-313
Exemplar dedicat a: "La historia transnacional (y II))". Resums en castellà i anglès.

Pere Anguera, amb El català al segle XIX, aporta un aspecte dels orígens del catalanisme en clau de sociolingüística centrat en l'estudi del pas d'una llengua d'ús, sense que els connacionals tinguessin una consciència política de la seva defensa (llengua del poble), a un estadi marcat pel procés de construcció de l'Estat espanyol liberal decimonònic en què la reivindicació de la llengua apareix com a exponent d'un moviment de nacionalització cultural i polític: el catalanisme (llengua nacional). En la primera part de l'assaig, compresa en els dos primers capítols ("El català a la crisi de l'Antic Règim" i "Ús polític del català"), Anguera demostra que el català no va conèixer una "decadència" (segons Jordi Rubio o Nuria Sales) en l'ús social al llarg del segle XVIII (abans i després de 1714) i al mateix temps posa en evidència la seva funció com a instrument de nacionalització política en ser utilitzat per a socialitzar una ideologia nacional (espanyola), ja que la llengua catalana era la vehicular de la pràctica totalitat dels sectors populars.

Culto a los mártires republicanos y lucha por el espacio público en la Barcelona de la Restauración Borbónica : la conmemoración republicana de los mártires de Sarrià (1875-1910) / Àlex Pocino Pérez
Pocino Pérez, Àlex


En: Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea. Valladolid, núm. 43 (2023) , p. 670-698 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El present article té com a objecte d'estudi la commemoració republicana dels màrtirs de Sarrià, celebració en record de l'última resistència republicana al cop d'estat de Pavía al gener de 1874, entre 1875 i 1910. Mitjançant el recorregut cronològic d'aquesta festa republicana, la hipòtesi de la nostra recerca parteix que les disposicions d'ordre públic que van adoptar les autoritats restauracionistes respecte a aquesta commemoració van comportar una radicalització de la cultura política republicana cap a formes insurreccionals utilitzant l'efemèride de Sarrià com a font de legitimació.

El Pressupost extraordinari de cultura de 1908 : un projecte d'educació modern / Alfred Pérez-Bastardas
Pérez-Bastardas, Alfred


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 36 (tardor 2024), p. 11-13 : il.

La Construcció d'una ciutat industrial : la classe obrera terrassenca pren la paraula (1902-1931) / Manuel Márquez Berrocal
Márquez Berrocal, Manuel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 44-71 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

El moviment obrer terrassencs va trencar amb la moderació del segle XIX, després de la vaga del 1902 i la dura repressió posterior; només amb la creació de la Solidaritat Obrera, la CNT va recuperar la capacitat de lluita i mobilització, en les grans vagues del 1910- 1911 i 1913. La seva il·legalització, no va poder evitar un nou cicle de vagues i mobilització altament combatiu (1916-1923), que només la dictadura de Primo de Rivera (1923) va aconseguir apaivagar puntualment. Durant la dictadura, el sindicalisme catòlic, convertit en "lliure" -patronal-, el professional i el moderat -lligat al socialisme terrassenc- van col·laborar amb les institucions del règim (JLRS), mentre la CNT, quedava marginada i il·legalitzada. La reaparició dels anarcosindicalistes al final de la dictadura, els va garantir esdevenir una força fonamental del moviment obrer durant la Segona República i la Guerra Civil.

El Certàmen literari d'Olot en la confluència de les tensions político-culturals de principi de segle : un assaig d'història general / Margarida Casacuberta
Casacuberta i Rocarols, Margarida


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 3 (Primavera 1988), p. 65-74
Bibliografia. Títol i abstract en anglès.

Conservadors i integristes a Olot al final del segle XIX : un apropament a partir de l'anàlisi de la seva percepció de la crisi finisecular / Jordi Canal i Morell, Margarida Casacuberta i Rocarols
Canal i Morell, Jordi


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 2 (Primavera 1987), p. 61-72 : il.
Bibliografia. Títol i abstract en anglès.

El Conservadorisme dinàstic a Catalunya (1905-1914) Crònica d'una mort anunciada [Fitxer informàtic] / Pere Font i Homs ; [dirigida per: Jordi Pomés i Vives]
Font i Homs, Pere


2023
Dirigida per: Pomés i Vives, Jordi. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2023
1 recurs electrònic

El principal objectiu d'aquest treball és analitzar l'evolució del partit conservador a Barcelona des del 1906 al 1914, des de la formació de Solidaritat Catalana i el seu gran èxit electoral fins a la crisi final del partit conservador el 1914. Hi ha una afirmació molt generalitzada segons la qual el partit conservador desapareix a Barcelona a partir de la victòria electoral del catalanisme a principis del nou segle XX. No obstant això, cal analitzar de nou aquesta consideració. De fet, l'èxit electoral del catalanisme és una oportunitat per formar un nou tipus d'associació política. Aquesta associació inclouria els carlins, els catalanistes de la Lliga Regionalista com també els catòlics del Comitè de Defensa Social. Seria un projecte que es desenvoluparia durant aquests anys. Tot i els esforços i intents que s'intenten dur a cap, el partit conservador es dissoldria el 1914. Seria la seva última i mortal crisi.

La Tierra es vuestra. La reforma agraria : un problema no resuelto. España: 1900-1950 / [ressenya de] Rafael Serrano García
Serrano García, Rafael


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 180-182 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La Tierra es vuestra. La reforma agraria : un problema no resuelto. España: 1900-1950 / Ricardo Robledo Hernández. Barcelona : Pasado y Presente, 2022

Salvador Seguí. El Noi del Sucre : anarcosindicalisme i pistolerisme a Barcelona / Ferran Aisa i Pàmpols
Aisa i Pàmpols, Ferran


Barcelona : Editorial Base, 2024
272 p. ; 24 cm (Base històrica, 196) 
ISBN 9788410131033

En aquest assaig biogràfic Ferran Aisa repassa la vida i l'obra de Salvador Seguí, conegut popularment com El Noi del Sucre, que va morir assassinat per pistolers a sou de la patronal el 10 de març de 1923. Aisa s'endinsa en la vida de Salvador Seguí des de la infància, passant per tota la seva trajectòria vital des del seu ofici de pintor de parets fins al seu afany per la cultura i la justícia social. L'autor explica la formació autodidacta de Seguí, les seves aficions a la filosofia, a les tertúlies de cafè. Descriu el militant confederal, l'orador, l'escriptor proletari, les contínues detencions i la tasca sindical com a secretari de la CNT catalana. A través de la seva biografia podem seguir la força arrasadora de la CNT que es va convertir en l'organització sindical més important d'aquell temps i de la qual Seguí fou un dels principals protagonistes destacant en fets com la creació dels Sindicats Únics, el Pacte CNT-UGT, la Vaga general de 1917 i, sobretot, la Vaga de la Canadenca, alhora que promovia l'anarcosindicalisme entre els treballadors, en uns anys en què el pistolerisme regnava a la ciutat de Barcelona. (Editorial).

Segona reedició ampliada del llibre : Els Cacics d'Argentona. Fets històrics del segle XIX, de Francesc Costa / Francesc Villà
Villà, Francesc


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 52 (octubre 2012), p. 34 : il. (Edicions) 
Ressenya de:
. Els Cacics d'Argentona: fets històrics del segle XIX / Francesc Costa. Argentona : L'Aixernador, 2012

La Premsa a Argentona : primera part: de l'inici a la Dictadura de Primo de Rivera (1893-1923) / Emili Amargant
Amargant Parnau, Emili


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 1 (gener 2000), p. 7-12 : il. (Dossier) 
Síntesi del treball guanyador del premi Burriac 1981.

Cafè, billar i sala. L'associacionisme a Sant Joan Despí (1874-1975) / Alejandro Ros Mateos
Ros Mateos, Alejandro


Catarroja : Afers, 2024
1 vol
Bibliografia.
ISBN 9788418618833

Palau i Escrivà, dos alcaldes destacats de la història d'Amposta / Josep Ferran Bel Querol
Bel i Querol, Josep Ferran


Benicarló : Onada Edicions, 2022
191 p. : il. ; 21 cm (La Barcella. Sèrie Minor, 10) 
ISBN 9788418634789

L'alcalde Juan Palau, acèrrim monàrquic, va governar Amposta entre el 1906 i el 1923; entre la fi de la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera. En esta primera etapa es duen a terme les grans obres que impulsaren la ciutat. Molt lloat pels seus seguidors -els palauistes-, era titllat de cacic i populista pels seus opositors. El segon mandat de Palau (1934-1936) arriba després del govern del republicà i marcel·linista Alfred Escrivà, el primer alcalde de la Segona República (1931). Els enfrontaments amb els anarcosindicalistes i el desencís que la gestió d'Escrivà va provocar en una part de la ciutadania li crearen enemistats. La rivalitat política i l'animadversió que al llarg dels anys es professaren Palau i Escrivà va marcar una època de la història d'Amposta. (Editorial).

L'Orde dels propietaris des de la Restauració a la Guerra Civil : 1875-1936 / Josep Sánchez Cervelló
Sànchez i Cervelló, Josep


En: 134695 II Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 1, 2 i 3 de desembre de 2000. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, 2003. p. 69-87

Jordi Comas, l'home que era a tot arreu / Jordi Grau, text
Grau, Jordi


En: Revista de Girona. Girona. Any 60, núm. 283 (març-abril 2014), p. 34-37 : il. (Biografia)