Falsos mites al Pla d'Urgell / Joan Yeguas Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 9-22 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present estudi és un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània de les coses, la qual agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs similars a nivell local, però centrats en temes artístics i/o etimològics.

El Cervell de gat i el Pla de la Serra / Antoni Mayoral Arqué
Mayoral Arqué, Antoni


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 23-29 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El cervell de gat i l'erosió diferencial del riu Corb són els principals responsables de la forma tabular dels tossals que formen la Serra (Pla d'Urgell). La capa de cervell de gat ha implicat la constitució de sòls molt secs, permeables i poc aptes per a l'agricultura, els quals s'han definit com a sòl petrocàlcic (sèrie Seana). La vegetació natural més adaptada a aquest tipus de substrat està constituïda pel carrascar i les seves comunitats de substitució. Sobre els bocins de cervell de gat s'hi fa una considerable diversitat de líquens crustacis i també hi creixen algunes espècies de molses i algues. Sota el cervell de gat hi viuen un bon nombre d'animals invertebrats i alguns lacèrtids. Des de temps antics, la relació dels humans amb el calitx ha estat intensa.

La Tenalla de Vallverd i el desenvolupament de les comunitats agrícoles al Pla d'Urgell / Xavier Clop Garcia, Josep Gallart Fernández, Javier Cámara Manzaneda, Sara Diaz Bonilla, Montse Baiges Minguella, Antoni Llussà Guasch



En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 31-37 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Fa un temps, prop de Vallverd, el senyor Isidre Bori va trobar una tenalla feta a mà profusament decorada amb cordons aplicats. És l'evidència neolítica més antiga localitzada fins ara a la comarca del Pla d'Urgell, del voltant de l'any 5.000 abans de Crist (neolític antic epicardial). L'interès de la troballa ha portat a fer un estudi interdisciplinari per conèixerne el màxim nombre d'aspectes possibles i, per tant, del grup humà que la va fabricar i utilitzar. En l'estudi hi col·laboren l'Agrupació Cultural La Femosa (Artesa de Lleida) i el Laboratori ARCHAEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El Poblament al Pla d'Urgell a l'Edat del Bronze Ple i el Grup del Segre-Cinca I-III (circa 2000-775 cal. a.n.e.). Síntesi del coneixement actual i noves troballes arqueològiques / Montse Baiges Minguella, Josep Gallart Fernández, Antoni Llussà Guasch
Baiges Minguella, Montse


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 39-54 : il. (Estudis) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El Pla d'Urgell s'està revelant com un territori habitat al llarg de tota la història, igual que la resta de la regió de Ponent i Catalunya, gràcies a les darreres investigacions que comencen a superar la manca de recerca arqueològica crònica a la comarca. En aquest treball fem un estudi de l'estat de la qüestió dels assentaments ja documentats a l'Edat del Bronze (circa 2000-775 cal. a.n.e.), l'actualització dels coneixements que tenim d'aquesta cronologia a partir de la revisió dels materials del Pla d'Urgell continguts en el fons del Museu de Lleida i en el Museu de la Prehistòria d'Artesa de Lleida, i d'altres que estan mans de particulars, i la publicació de jaciments inèdits d'aquests períodes descoberts a la comarca.

El Casal de Margalef, la seva capella, els Fiveller i el ducat d'Almenara Alta / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 55-64 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Situat al terme del mateix nom, el Casal de Margalef s'aixeca imponent a la carretera nacional 240, que va de Lleida a Tarragona, a pocs quilòmetres de Torregrossa, de Puigverd de Lleida i de Juneda. Actualment és un reconegut restaurant. En aquest article es volen donar a conèixer els seus orígens com a hostal i els de la seva capella de Sant Bartomeu, que es remunten a l'any 1771, la seva relació amb el senyoriu de Margalef (Torregrossa), amb la família Fiveller i com va esdevenir casal palau dels ducs d'Almenara Alta.

Les Famílies de Fondarella. Un estudi genealògic (segles XV-XX) / Joan Antoni Gómez Marsol, Teresa Grañó Costa
Gómez Marsol, Joan Antoni


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 65-75 : il. (Estudis) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest treball d'investigació genealògica busca conèixer l'evolució de les famílies de Fondarella en el període que va des del segle XV fins a principis de segle XX. Aquest fet ha implicat seguir una línia d'avantpassats i descendents durant diverses generacions, i identificar els cognoms que han perdurat en aquest municipi del Pla d'Urgell. Així mateix, el treball permet conèixer els sobrenoms amb què eren conegudes les famílies a finals de segle XIX.

Mestres i escoles de Fondarella / Ton Solé Bonet
Solé i Bonet, Ton


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 77-87 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'educació dels nens i nenes de Fondarella, des de finals del segle XVIII fins ben entrat el segle XX, va seguir camins diferents. L'escola de nens dirigida per mestres, amb llarga estada al poble, enfocava l'ensenyament per dur a terme les tasques pròpies de secretari de l'Ajuntament. L'escola i les dependències municipals van compartir edifici fins al 1966 i pels veïns i veïnes de Fondarella la figura del mestre era indissociable a la de secretari municipal. L'escola de nenes no es va crear fins al 1922, moment en què la percepció social de l'ensenyança canviava, es començava a valorar el saber i la cultura com a eines de progrés, i la figura de la mestra era considerada bàsicament pel seu bon saber fer pedagògic. El procés educatiu de la població escolar de Fondarella ha estat vinculat a la trajectòria professional dels mestres i les mestres que hi van exercir, amb els seus encerts i errors, i juntament amb el periple dels edificis escolars com a conseqüència de les actuacions dels diferents consistoris, formen part de la història de la instrucció del poble de Fondarella.

La Societat Canal d'Urgell durant la Guerra Civil (1936-1939) / Esteve Mestre Roigé, Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 89-109 (Estudis) 
Resums en català i anglès.

Un cop començada la guerra, el 18 de juliol de 1936, els empleats de Canal d'Urgell es constituïren en sindicat i el gestionaren. Al febrer de 1937 el Canal va passar a mans de l'Estat a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). A l'abril de 1938 els canals i les quatre séquies es convertiren en la primera línia de resistència per fer front a l'enemic. El 1939, a la fi de la guerra, les lleres, les banquetes i la majoria de construccions del Canal estaven destruïdes.

Història de la Biblioteca Municipal Glòria Tudela de Vilanova de Bellpuig / Marta Rallo Arnau
Rallo Arnau, Marta


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 111-118 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

De la Biblioteca Municipal Glòria Tudela, no se'n sap el recorregut històric. Per aquest motiu l'estudi pretén recopilar la història de la biblioteca al poble com també la vida del personatge a la qual fa referència, Glòria Tudela. L'estudi s'ha fet des de l'antropologia històrica i s'han obtingut dades a partir de fonts orals, escrites i fotogràfiques. Gràcies a la recerca s'ha sabut que la biblioteca pública va començar la seva activitat l'any 1961 i que ja hi havia antecedents en entitats privades del poble i a l'Ajuntament. Glòria Tudela va tenir una vida dedicada als altres, al jovent, a la gent gran i a la gent necessitada.

Un Censal mort a Miralcamp l'any 1583 / Marta Planas Rodríguez
Planas Rodríguez, Marta


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 119-128 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Referències documentals. Resums en català i anglès.

Es tracta d'un estudi sobre la venda d'un censal per part de la universitat de Miralcamp al comerciant Pere Florent Llop l'any 1583 i tot el que es desprèn d'aquest document. D'aquesta manera, es fa un recorregut per tots els temes interessants que detalla el document, des de la gran sequera que va afectar el Pla d'Urgell durant aquella època, amb les corresponents professons i tretes per invocar la pluja, fins al paper que van representar el comerciant lleidatà Pere Florent Llop i el senyor feudal de Miralcamp, en aquell moment Joan de Boixadors.

La Devoció al Sant Crist de Bormio durant l'edat moderna, a la plana d'Urgell / Ramon Miró Baldrich
Miró i Baldrich, Ramon


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 129-140 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Arxius i bibliografia. Resums en català i anglès.

Catalunya és un territori on se celebren moltes festes, però han anat canviant amb el temps. El Departament de Cultura vol deixar constància de quin és l'estat actual del patrimoni festiu al territori. Per aquest motiu, l'any 2022 es va fer l'actualització de l'Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya a set comarques, una de les qual va ser el Pla d'Urgell. L'objectiu de la recerca va ser fer un recull quantitatiu i qualitatiu des d'un punt de vista antropològic de tots els elements festius dels municipis i pobles agregats de la comarca. Per aconseguir-ho es van realitzar entrevistes semiestructurades a actors principals de les festivitats. Durant la recerca es va fer una recollida de fins a 194 elements festius.

Les Festes del Pla d'Urgell / Marta Rallo Arnau, Jordi Cebolla Mor
Huguet Dalmau, Bernat


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 141-147 : il. (Estudis) 
Resums en català i anglès.

Catalunya és un territori on se celebren moltes festes, però han anat canviant amb el temps. El Departament de Cultura vol deixar constància de quin és l'estat actual del patrimoni festiu al territori. Per aquest motiu, l'any 2022 es va fer l'actualització de l'Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya a set comarques, una de les qual va ser el Pla d'Urgell. L'objectiu de la recerca va ser fer un recull quantitatiu i qualitatiu des d'un punt de vista antropològic de tots els elements festius dels municipis i pobles agregats de la comarca. Per aconseguir-ho es van realitzar entrevistes semiestructurades a actors principals de les festivitats. Durant la recerca es va fer una recollida de fins a 194 elements festius.

Anàlisi palinològica del jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell, NE península Ibèrica) / Francesc Burjachs Casas, Isabel Expósito Barea
Burjachs i Casas, Francesc


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 34 (2024) , p. 111-125 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La Enseñanza de la arqueología en la Universidad de Barcelona : estudio de caso a partir del "Arxiu Fitxes Alumnes Especialitat PHAA-UB (1965-1992) / Paloma Zarzuela Gutiérrez, Jordina Sales Carbonell, Josep Maria Fullola Pericot
Zarzuela Gutiérrez, Paloma


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 34 (2024) , p. 151-169 (Estudis) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El Desplegament institucional de la Dictadura / Bernat Pizà Castella
Pizà Castella, Bernat


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 24-43 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes. Bibliografia.

El cop d'estat de Primo de Rivera de 1923 va estroncar els diferents canvis polítics que s'estaven produint a nivell local. Els catalanistes, que governaven l'Ajuntament amb acords tàctics amb els republicans, després d'un notable èxit electoral, van ser bandejats del consistori. La vella oligarquia salista va passar a ocupar, de nou, els seus llocs, si bé ara sotmesos a una fèrria disciplina militar. Sota el pretext d'acabar amb el caciquisme i la violència social, la dictadura va institucionalitzar progressivament el seu poder a partir dels càrrecs municipals d'ordre governativa, els delegats governatius, la Unión Patriótica i el Sometent. El nou ordre dictatorial, lluny de solucionar els problemes que prometia resoldre, només va contribuir a tensionar socialment una ciutat que ja vivia en plena ebullició d'ençà la Primera Guerra Mundial.

La Construcció d'una ciutat industrial : la classe obrera terrassenca pren la paraula (1902-1931) / Manuel Márquez Berrocal
Márquez Berrocal, Manuel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 44-71 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

El moviment obrer terrassencs va trencar amb la moderació del segle XIX, després de la vaga del 1902 i la dura repressió posterior; només amb la creació de la Solidaritat Obrera, la CNT va recuperar la capacitat de lluita i mobilització, en les grans vagues del 1910- 1911 i 1913. La seva il·legalització, no va poder evitar un nou cicle de vagues i mobilització altament combatiu (1916-1923), que només la dictadura de Primo de Rivera (1923) va aconseguir apaivagar puntualment. Durant la dictadura, el sindicalisme catòlic, convertit en "lliure" -patronal-, el professional i el moderat -lligat al socialisme terrassenc- van col·laborar amb les institucions del règim (JLRS), mentre la CNT, quedava marginada i il·legalitzada. La reaparició dels anarcosindicalistes al final de la dictadura, els va garantir esdevenir una força fonamental del moviment obrer durant la Segona República i la Guerra Civil.

El Record de la comuna persecució : el procés nacionalitzacor català i al dictadura de Primo de Rivera / Roc Solà Gonzàlez
Solà Gonzàlez, Roc


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 72-90 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

L'objectiu del present treball és el d'estudiar el procés nacionalitzador català que es realitzarà durant la Dictadura de Primo de Rivera posant l'accent tant en les dinàmiques internes dels propis actors del catalanisme, com de la interacció amb el projecte de nacionalització endegat pel Dictador. Així doncs, la perspectiva amb la que s'ha enfocat doncs aquest estudi és la de la competència entre processos nacionalitzadors. D'aquesta manera, s'ha tractat d'explicar la interacció, col·laboració o oposició entre, per una banda, un projecte nacionalitzador de Primo de Rivera, on la identitat espanyola es soldava al nacional-catolicisme d'empremta feixista i a l'oposició a les ideologies obreres, republicanes i als nacionalismes alternatius; i, per l'altra, un catalanisme en el que guanyarà hegemonia aquelles forces que posaran l'accent en l'element cívic i democràtic de la construcció nacional rellevant al catalanisme dretà de la lliga en la direcció del mateix moviment pels drets nacionals.

La Fi del noucentisme. Les arts plàstiques en el seu entorn cultural / Mireia Freixa Serra
Freixa i Serra, Mireia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 106-127 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

En aquest text volem analitzar com va influir la repressió endegada per la dictadura de Primo de Rivera en l'àmbit de les arts plàstiques a la ciutat de Terrassa. Però, evidentment, no podem deixar de banda la perspectiva general de la vida cultural, atès que les institucions ciutadanes de lleure i cultura tingueren sempre un caire interdisciplinari. Va ser un període extremadament difícil, especialment per totes les activitats relacionades a l'entorn del catalanisme que havien estat molt fructíferes en el temps del noucentisme, però també per totes les promogudes per grups que no eren afins al nou règim polític. Ara bé, la repressió cultural va portar, com a contrapartida, un ressorgiment de l'activitat cívica a tots els nivells, el cant coral, l'excursionisme o la celebració d'exposicions. Precisament unes mostres celebrades durant la Festa Major de 1926 al Casino del Comerç i al Centre de Dependents van marcar un punt d'inflexió i, l'any següent, es va fundar Amics de les Arts, l'entitat que ha liderat la dinàmica artística a la ciutat fins a l'actualitat.

L'Organització dels catòlics terrassencs durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) / Enric Escofet Xercavins
Escofet i Xercavins, Enric


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 106-127 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

En aquest article fem una repassada de l'organització del món catòlic terrassenc durant la dictadura de Primo de Rivera, posant especial atenció en les associacions d'apostolat dels laics vinculades a les parròquies del Sant Esperit i de Sant Pere i de les cultures polítiques netament confessionals, com els tradicionalistes. Es dedica un apartat als Pomells de Joventut de Terrassa i s'aprofita l'estudi del món parroquial de Rubí per establir una comparativa entre totes dues poblacions.

Sobre el topònim de Mieres / Josep Socorregut, text i fotografia
Socorregut Domènech, Josep


En: Roca de Migdia : revista de Mieres. Mieres, núm. 9 (maig 2024), p. 4-5 : il. (Centre d'Estudis Mierencs)