Reflexions sobre eficiència, poblament i ordenació territorials / Antoni Pol i Solé
Pol i Solé, Antoni


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 107-116
Bibliografia. Resum en català i anglès.

L'Origen de la configuració ocupacional de les terres gironines. Una proposta / J. M. Nolla i J. Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 9-32 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'analitza la perduració de diversos assentaments de diferent categoria, amb uns orígens a la baixa romanitat i antiguitat tardana, que amb el temps van ser l'embrió de moltes de les poblacions actuals, sovint desplaçant-ne la ubicació respecte a uillae abandonades i/o transformades, conservant el topònim o el patronímic. Llocs d'habitatge modestos (però també petits temples), adaptats a la nova manera de conrear el camp després de l'enfosament del model de la uilla, els quals van perdurar en època visigoda i carolíngia.

Cabanes, tancats i llogarrets a l'alta muntanya : el Despoblat de Casesnoves i la llarga història de poblament, abandó i reocupacions del Pirineu / David Garcia Casas, Ermengol Gassiot Ballbè, David Rodríguez Antón, Niccoló Mazzucco, Sabina Lapedra Grau, Sara Díaz Bonilla, Guillem Salvador Baiges, Laura Obea Gómez



En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 43-55 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Les zones d'alta muntanya són espais idonis per a copsar el pas del temps. Per als habitants de les ciutats, en general, representen àmbits essencialment naturals que destaquen pel seu valor paisatgístic. A diferència d'altres medis, ens costa reconèixer-hi traces de la presència humana. No obstant això, les recents investigacions mostren que l'alta muntanya pirinenca ha estat habitada des de la Prehistòria. Aquestes recerques han permès descobrir una gran quantitat de restes arqueològiques, les més antigues de les quals daten de fa 10.000 anys. En aquesta comunicació volem presentar alguns d'aquests vestigis de poblament situats en dos moments diferenciats del temps. El primer, el Despoblat de Casesnoves, abandonat a finals de l'Edat Mitjana, que destaca per la seva gran quantitat de recintes habitacionals i tancats ramaders, a més d'un possible espai de culte. Després presentem els conjunts del Pletiu de Mainera i l'Orri Vell, relacionats amb la transhumància tradicional dels últims segles i que van ser abandonats en algun moment entre els segles XIX i XX. Finalment, volem exposar algunes reflexions sobre la importància patrimonial d'aquestes restes i les possibles aportacions que es poden fer des de l'Arqueologia del Territori a la gestió i planificació sostenible dels espais de muntanya.

Evolució del poblament en una parròquia de jurisdicció monàstica : el cas de Sant Vicenç dels Torrents (s. X-XV) / Climent Miró i Tuset
Miró i Tuset, Climent


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 57-67 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El petit monestir de Sant Vicenç dels Torrents es vinculà el 914 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. El petit cenobi esdevingué la parròquia de jurisdicció monàstica de Sant Vicenç dels Torrents. En aquesta comunicació mostrem l'evolució del seu poblament entre els segles X i XV així com també el de les parròquies de Sant Climent de Campelles o de la Torre i de Santa Eulàlia de Cerqueda, que acabaran formant part de Sant Vicenç dels Torrents. Aquesta comunicació inclou la consolidació del feudalisme i la crisi demogràfica del segle XIV propiciada per les males collites i la Pesta Negra, que va comportar la desaparició de diferents nuclis de població i l'abandó de conreus.

El Paper de la immigració francesa en la demografia dels Pirineus als segles XVI i XVII / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 83-97 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

Aquesta comunicació pretén, per una banda, analitzar l'evolució demogràfica de les comarques pirinenques durant els segles XVI i XVII i, per l'altra, determinar la contribució dels immigrants francesos en l'evolució demogràfica d'aquests territoris. Per donar resposta a aquests interrogants han estat objecte d'estudi els fogatges de caràcter general de 1515 i 1553 i els censos de 1708 i 1717, els d'àmbit local de 1595 i 1613, així com els llibres de matrimonis dels segles XVI i XVII d'una trentena de parròquies de l'Alt Urgell, el Berguedà, la Garrotxa, el Ripollès, el Solsonès, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. En el cas de la Cerdanya, s'ha recorregut al buidatge dels capítols matrimonials a causa de la manca de registres de matrimonis dels segles moderns.

Entre visigots i feudals : el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat abans de la conquesta feudal (segles XVIII-XII) / Joan Menchon Bes
Menchon Bes, Joan J.


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 281-298 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els Safranars (Altafulla) : un paisatge històrico-cultural d'alt valor patrimonial / Maria Jesús Ortega Pérez i Moisés Díaz García
Ortega Pérez, Maria Jesús


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 215-232 : il.
Notes a peu de pàgina.

La Formación del hábitat medieval en Cataluña : aldeas, espacios aldeanos y vías de comunicación / Jordi Bolós
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 31 (2013) , p. 151-180
Exemplar dedicat a: "Los "pequeños mundos": sociedades locales en la Alta Edad Media". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En aquest estudi, que centra la seva atenció a Catalunya, s'assenyala la importància d'usar diferents fonts documentals amb la finalitat de conèixer les característiques de l'hàbitat al llarg de l'Alta Edat mitjana (segles VI-X). Per a això es poden utilitzar els documents escrits i arqueològics i també és important conèixer i interpretar la toponímia i reconstruir la història del paisatge. D'una manera especial, s'assenyala l'interès d'interpretar, consultant documents, mapes i ortofotomapes, els testimoniatges que ens permeten conèixer els límits dels territoris vilatans altmedievals. Dins d'aquests límits sovint es trobaven diversos petits nuclis de població (Vilars) i una església. Es reconstrueixen els espais agrícoles de diferents llogarets i així mateix es relaciona el poblament amb els camins, les esglésies i les necròpolis de l'Alta Edat mitjana.

Les Sagreres a la Catalunya medieval / [ressenya d']Iñaki Martín Viso
Martín Viso, Iñaki


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 26 (2008) , p. 188-191 (Reseñas) 
Exemplar dedicat a: Mujeres y Edad Media. Nuevas perspectivas.
Ressenya de:
. Les Sagreres a la Catalunya medieval / Víctor Farías, Ramon Martí, Aymat Catafau; presentació de Lluís To Figueras. Girona : Universitat de Girona, 2005

Las Tierras nuevas en los condados del nordeste peninsular (siglos X-XII) / Flocel Sabaté i Curull
Sabaté i Curull, Flocel


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 23 (2005) , p. 139-170
Exemplar dedicat a: "Fronteras y límites interiores, 1". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Entre els segles X i XII els comtats d'origen carolingi situats en el nord-est de la Península Ibèrica s'estenen cap a l'oest al mateix temps que convergeixen cap a la visió unitària de Catalunya. L'anàlisi documental i arqueològica permet apreciar les seves fases i continguts: una integració d'una franja fronterera desorganitzada en el segle X sota control baronial i basada en l'establiment d'una xarxa de castells "termenats"; una ocupació del territori islàmic en el segle XI seguint un model feudal d'enquadrament de la població; la conquesta amb un exèrcit feudal dels districtes de les ciutats islàmiques (Tortosa i Lleida) en el segle XII per a donar lloc a unes capitals "burgeses"; l'estructuració de la població rural dispers en mansos, complementada amb una dinàmica de concentració en nuclis des del segle XII; i el pas, en aquests moments, a una comprensió demarcacional basada en els centres urbans rectors, passant així dels comtats a les vegueries.

La Sagrera catalana (c. 1025-c. 1200) : características y desarrollo de un tipo de asentamiento eclesial / V. Farías Zurita
Farías i Zurita, Víctor


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 11 (1993) , p. 81-123
Notes a peu de pàgina.

En l'evolució del poblament català medieval la sagrera, això és, l'hàbitat que es va configurar en el perímetre de les esglésies rurals, va ser, sens dubte, un dels fenòmens de major rellevància. La sagrera va suposar en els segles XI i XII la difusió d'una mena de poblament agrupat que anomenarem assentament eclesial. Aquesta difusió va estar condicionada per la percepció de la sagrera com a circuit sacralitzat on quedaven prohibits tots els actes violents. L'originalitat d'aquests assentaments va ser estudiada fa ja anys per K. Kennelly i P. Bonnassie. Des de llavors es registra un creixent interès en els assentaments eclesials tant a Espanya com a França, on les aproximacions als villages eclesiaux del Llenguadoc i del Rosselló combinen l'anàlisi dels documents medievals amb l'estudi dels cadastres i la recerca arqueològica.

Archaeology in the eastern part of the Tarraconensis province in the times of the Visigothic kings / Cristina Godoy Fernández
Godoy i Fernández, Cristina


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 9-25
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

The presence of the Visigoths on the Iberian Peninsula went through certain crucial junctures in which the Tarraconensis province was the site of the manoeuvres of a people seeking a place to settle within the Roman Empire. In 418, they reached a pact (foederatio) which ushered in the period of the Kingdom of Toulouse, located in Aquitaine. Increasing pressure from the Franks led to the Battle of Vouillé in 507, which forced the Visigoths to retreat towards the Tarraconensis. Barcinona became the royal headquarters in the first half of the 6th century during the Ostrogoth protectorate, with Kings Gesalec, Amalaric and Theudis. We shall present a summary ofthe impact that the arrival of the Visigoths had on cities like Tarracona, Barchinona and Egara, along with the transformation of the habitat, walled villages and military fortifications, and the gradual abandonment of the Roman villas in light of recent historical-archaeological research.

Arqueologia de l'est de la província Tarraconense en temps dels reis visigots / Cristina Godoy Fernández
Godoy i Fernández, Cristina


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 107-120
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

La presència dels visigots a la península Ibèrica passa per uns moments determinants en els quals la Tarraconense és escenari de les maniobres d'un poble que busca on instal·lar-se d'acord amb l'Imperi romà. L'any 418 aconsegueixen un pacte (foederatio) i s'inaugura el període del Regne de Tolosa, assentat a Aquitània. La pressió dels francs, cada vegada més forta, esclata a la batalla de Vouillé l'any 507 i fa que els visigots hagin de recular cap a la Tarraconense. Barchinona esdevé seu reial a la primera meitat del segle vi, amb els reis Gesaleic, Amalaric i Teudis durant el protectorat ostrogot. Presentem una síntesi de l'impacte que l'arribada dels visigots suposa en ciutats com Tarracona, Barchinona i Ègara, la transformació de l'hàbitat, els poblats emmurallats, les fortificacions militars i l'abandó progressiu de les vil·les romanes, a la llum de les investigacions historicoarqueològiques dels darrers anys.

Settlement and agrarian economy in the Conventus Tarraconensis, the Balearic Islands and the Pityusic Islands / Marta Prevosti i Monclús
Prevosti i Monclús, Marta


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 9-26
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autora.

This article describes the major evolution in the settlement of the Conventus Tarraconensis, the Balearic Islands and the Pityusic Islands with the Roman conquest. It analyses the introduction of the Roman economic system, which was heavily based on the production and commercialisation of wine at the end of the Republic and during the High Roman Empire. The key to the added value brought by the villa system lies in the fabric of market relations that the Romans dominated. Linen production was also important, and the technique used to bleach the fabric can be deduced from Pliny. This article concludes with the evolution of the population, settlement and the economy during the Late Empire.

Poblament i economia agrària al Conventus Tarraconensis, les Illes Balears i les Pitiüses / Marta Prevosti i Monclús
Prevosti i Monclús, Marta


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 119-135
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autora.

Es descriu la forta evolució del poblament al Conventus Tarraconensis, les illes Balears i les Pitiüses amb la conquesta romana. S'analitza la introducció del sistema econòmic romà, amb una forta base en la producció i comercialització de vi a la fi de la República i durant l'alt Imperi. La clau del valor afegit que aporta el sistema de la vil·la rau en el teixit de relacions de mercat que dominaven els romans. La producció de lli també va ser important i es dedueix de Plini quina era la tècnica de blanqueig. Es conclou amb l'evolució del poblament i l'economia a l'Imperi tardà.

En els confins d'al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d'una societat islàmica a les Terres de l'Ebre i el Maestrat / [ressenya de] Maria Mercè Viladrich
Viladrich, Maria Mercè


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 51, núm. 1 (2021) , p. 426-431
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.
Ressenya de:
. En els confins d'al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d'una societat islàmica a les Terres de l'Ebre i el Maestrat / Joan Negre Pérez. Benicarlo : Onada Edicions, 2020 (Biblioteca La Barcella, 32)

Evidències d'antigues ocupacions humanes al Pla de l'Estany / Joan Abad, Albert Aulines, Josep Canal
Abad i Arbussé, Joan


En: Quadern de treball : Associació Arqueològica de Girona. Girona, núm. 11 (2003) , p. 110-125
Referències bibliogràfiques.

Exposició de prehistòria : Humans! Els primers pobladors de Catalunya



En: Quadern de treball : Associació Arqueològica de Girona. Girona, núm. 10 (2001) , p. 1-61 : il.
Quadern dedicat a la memòria de José M. Bedoya O'Neale soci fundador i president (1997-2001) mort el 23 de març de 2001.

Reflexions sobre els orígens del poblament de la plana de l'Empordà / Enriqueta Pons i Brun
Pons i Brun, Enriqueta


En: Quadern de treball : Associació Arqueològica de Girona. Girona, núm. 6 (1985) , p. 33-36
Notes. Bibliografia.

Darreres recerques sobre la gènesi de l'enclavament grec d'Empòrion / Pere Castanyer, Marta Santos, Joaquim Tremoleda
Castanyer i Masoliver, Pere


En: Empúries. Barcelona, núm. 56 (2009-2011) , p. 55-73 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.