El Mosaic de la vil·la de la Gran Via-Can Ferrerons de Premià de Mar, El Maresme, Barcelona (I) / Ramon Coll, Marta Prevosti, Agustín Gamarra, María José García, Rosario Navarro



En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 155-191 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà, i anglès.

El 1969, els tècnics del Museu Arqueològic de Barcelona (l'actual Museu d'Arqueologia de Catalunya) van extreure un mosaic a la vil·la de la Gran Via-Can Ferrerons, aparegut durant unes obres. Es van poder excavar els estrats sota el mosaic, on van aparèixer cinc dipòsits per a líquids, d'una indústria anterior. Presentem l'estudi dels materials procedents de l'excavació sota el mosaic, que mostra un conjunt característic de segle III o inici del IV, on els dels segles I i II tenen també una forta presència. L'estudi de l'entorn del mosaic, contextualitzat amb les descobertes posteriors de diferents parts de la vil·la, entre les quals destaca un pavelló octagonal del segle V, permeten entendre millor el jaciment.

Introducció a la investigació arqueològica amb la ciència de xarxes / Tom Brughmans, Ada Cortés Vicente
Brughmans, Tom


En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 211-232 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà, i anglès.

La ciència de xarxes és una disciplina que ha tingut un impacte exponencial en la recerca i en molts aspectes de la societat, especialment en els últims anys. La utilització de xarxes per comprendre i analitzar la nostra realitat s'ha aplicat en estudis de matemàtiques, sociologia, biologia i moltes altres especialitats. L'arqueologia, com a ciència que sap aprofitar desenvolupaments d'altres disciplines, ha experimentat en els últims anys un interès creixent en l'ús de la ciència de xarxes que ha servit per comprendre d'una forma més holística la realitat del nostre passat. Aquest article ofereix una visió introductòria de l'estudi arqueològic de xarxes i les seves potencialitats en la recerca, inserint-la en l'àmbit català i l'arqueologia clàssica.

De la història a l'experiència : les claus de l'exposició Imperivm : Històries romanes / Mario Cervera Castillo
Cervera Castillo, Mario


En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 263-289 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

Aquest article analitza l'exposició Imperivm: Històries romanes, recentment inaugurada al Museu d'Arqueologia de Catalunya. El treball contribueix a contextualitzar el passat museològic vinculat al patrimoni arqueològic romà present a la mostra i que arrela en els primers esforços per conservar-ho i difondre'l. Així mateix, l'estudi examina com aquesta exposició contribueix a la construcció d'un relat històric coherent i significatiu per a la societat contemporània. Especial atenció es dedica a les noves estratègies museogràfiques implementades, que promouen una connexió efectiva entre el patrimoni i el públic. La mostra consolida un model museístic innovador i accessible, que defineix el futur més pròxim d'una institució referent en el panorama arqueològic català .

Arqueologia montmelonina / Marcos Parra García
Parra García, Marcos


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 15 (novembre 2025), p. 33-35 : il.
Bibliografia.

Montmeló és un poble que, com bé és sabut, té molts anys d'Història. L'estudi d'aquesta Històrias'ha donat per una diversitat de punts de vista i a partir d'un gran ventall de fonts documentals o del testimoni d'aquelles persones que la van viure. Però, i en mesura sovint més desconeguda, també s'hapogut reconstruir la història del nostre poble i de les persones que van ocupar el territori abans que nosaltres a través de l'arqueologia.

Ressenya del (II) Seminari d'Arqueologia del Castellot de Bolvir (SACB) / Maria López Hernández
López Hernández, Maria


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 20 (juliol 2025), p. 71-73 : il.

Montlleó: La presència sapiens a la Cerdanya a finals del Darrer Màxim Glacial / Xavier Mangado Llach, Marta Sánchez de la Torre, Cynthia B. González Olivares, Eulàlia Rafart Vidal



En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 36-42 : il
Bibliografia.

El Serrat de Castellar (Fontanals de Cerdanya) : primeres hipòtesis sobre un nou assentament iberoromà a la Cerdanya / Joan Oller Guzmán, Jordi Morera Camprubí i Oriol Olesti Vila
Oller Guzmán, Joan


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 43-50 : il

Datació relativa dels pentagrames o pentacles rupestres de la Cerdanya / Joan C. Vidal
Vidal, Joan C.


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 51-58 : il
Bibliografia.

Ressenya del (II) Seminari d'Arqueologia del Castellot de Bolvir (SACB) / Maria López Hernández
López Hernández, Maria


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 64-66 : il

Homenatge a Lluís Papiol Molné



En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 363-365

El 10 de març de 2025 va morir, a l'edat de 89 anys, Lluís Papiol Molné, un dels grans investigadors i divulgadors de la història local i del Conjunt romà de Centcelles. La seva gran passió per la història i l'arqueologia li han servit per inspeccionar i investigar a totes les partides del nostre terme municipal l'existència de vil·les o assentaments de l'època ibero-romana, arribant a comptabilitzar-ne una quinzena. Els seus articles i la seva col·laboració en aquesta matèria han estat constants a les publicacions del Centre d'Estudis de Constantí, on ha estat un dels principals col·laboradors des de l'inici de la seva publicació.

El Fenómeno del doble sellado en dolia del nordeste peninsular / Maria Rueda Prunell
Rueda Prunell, Maria


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie I, Prehistoria y arqueología. Madrid. nueva época, núm. 18 (2025) , p. 3-23 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest article se centra en la problemàtica del segellament dels dolia, en concret, sobre aquells recipients amb dos segells. A més de fer hipòtesi sobre el motiu d'aquest segellament, es descriuen els fragments de dolia amb dos segells trobats en l'actual zona catalana, intentant relacionar-los amb els personatges apareguts en l'epigrafia monumental, principalment de les ciutats de Barcino i Tarraco, així com en l'epigrafia de les àmfores. Encara que la majoria d'aquests segells ja havien estat publicats anteriorment en corpus més generals, aquest article pretén agrupar aquest fenomen del doble segellat, donar-li una possible explicació, a més de presentar algunes marques inèdites.

Un Espacio simbólico : lecturas del ajuar de la tumba 69 de la Necrópolis Bonjoan, en Emporion (Empúries, Girona) / Margarita Moreno Conde, Ricardo Olmo, Alicia Perea, Marta Santos



En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 81-117 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

La Ciutat romana d'Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà): Noves dades sobre la recerca històrica / Tània Álvarez Herraiz, Carles Padrós Gómez
Alvarez Herraiz, Tània


En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 119-154 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

La ciutat romana d'Aeso és un dels principals centres urbans fundats pels romans al nord-est de la península Ibèrica (segle I aC). L'any 2019 el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar l'antiga ciutat com a Bé Cul-tural d'Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona Arqueològica, la màxima protecció que atorga la Llei del Patrimoni Cultural Català. La declaració d'un BCIN suposa una alteració dels drets dels propietaris i els hi imposa unes obligacions ineludibles, motiu pel qual l'administració competent ha de definir uns límits justificables per al BCIN. El conjunt de la ciutat romana d'Aeso està format per diversos jaciments arqueològics i presenta un volum de dades històriques, arqueològiques i bibliogràfiques de gran complexitat. L'elaboració de l'expedient de declaració, dut a terme pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia al llarg dels anys 2017 i 2018, va comportar aprofundir en la recerca i formar noves hipòtesis historicoarqueològiques per la millora del coneixement de la ciutat romana, treball que presentem en aquest estudi.

La Fundación y la secuencia cronológica del edificio octogonal de la villa romana de Can Farrerons (Premià de Mar, Barcelona) / Josep M. Font Piqueras
Font i Piqueras, Josep


En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 155-175 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

Consum carni i artesanat en os als afores del Puig de Sant Andreu : el jaciment ibèric del Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle (Ullastret, Baix Empordà) / Sílvia Valenzuela-Lamas, Lua Valenzuela-Suau, Sergio Jiménez-Manchón, Ferran Codina Falgas, Rosa Plana Mallart Aurora Martín Ortega



En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 7-26 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A redós del vell camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) unes excavacions preventives van exhumar un establiment rural tardoantic. Malgrat l'estat de les restes s'han posat al descobert diverses sitges i fosses difícils d'interpretar i una cabana semisoterrada amb dues llars. El material arqueològic, amb moltes importacions, permet datar l'hàbitat entre inicis del segle VI i inicis del VIIILes diverses campanyes d'excavació al Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle van posar al descobert tot un barri situat a les afores de la muralla del Puig de Sant Andreu. La importància i la densitat d'aquesta ocupació periurbana van evidenciar que el poblament de la capital dels Indigets no estava concentrat només dins de l'espai fortificat, sinó que s'estenia també pels terrenys immediats fora de la muralla. El present estudi presenta els resultats de l'anàlisi de la fauna recuperada durant les excavacions d'aquest barri periurbà, que presenta un consum inusualment elevat de porc, i posa les bases per una ulterior comparació amb el registre faunístic intramurs del Puig de Sant Andreu i amb el d'altres jaciments contemporanis.

El Jaciment tardoantic del Camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat, Alt Empordà) / Josep M. Nolla, Josep Casas, Marc Prat
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 53-83 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A redós del vell camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) unes excavacions preventives van exhumar un establiment rural tardoantic. Malgrat l'estat de les restes s'han posat al descobert diverses sitges i fosses difícils d'interpretar i una cabana semisoterrada amb dues llars. El material arqueològic, amb moltes importacions, permet datar l'hàbitat entre inicis del segle VI i inicis del VIII.

La Cerámica ática de barniz negro de época clásica en Ampurias / Carmen Sánchez, Ángel Carlos Pérez Aguayo
Sánchez Fernández, Carmen


En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 119-147 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

Guerra y conflicto en la Hispania Citerior : el impacto de la conquista romana en la Península Ibérica (ss. II - I a.C.) / Carles Padrós Gómez
Padrós Gómez, Carles


En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 177-207 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

Ruinas de guerras olvidadas. Arqueología y patrimonio de las guerras carlistas en Catalunya / Gorka Martín-Echebarría, Xavier Rubio-Campillo
Martín Etxebarria, Gorka


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 87-108 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'interès per la recuperació de l'espai dels refugis antiaeris de Barcelona va experimentar un creixement important durant la dècada dels anys noranta davant la voluntat de protegir aquests vestigis com a testimoni de les formes arquitectòniques de defensa que la ciutat va adoptar dins del context de la guerra civil espanyola. A hores d'ara, hi ha una gran incertesa respecte a què fer amb aquest important conjunt patrimonial. Les estretes dimensions, la profunditat de cota i l'estat en què es troben, dificulten l'assignació d'un programa que els torni la utilitat que els ha estat arrabassada per una obsolescència induïda pel pas del temps. Tot i que, actualment, el context de valoració patrimonial genera una estructura de base a una possible incorporació dels refugis, es detecta una dificultat a l'hora de fer coherent una reconstrucció històrica que posa en valor l'existència de més de 1400 refugis, en comparació de la percepció urbana que en realitat es té respecte al conjunt. La dificultat de reconnexió dels refugis a la ciutat i la gairebé nul·la percepció dels mateixos ha implicat que la memòria d'aquest patrimoni ocult es difongués principalment a través de la producció de literatura i documentació audiovisual. En aquest sentit, les darreres convencions per a la incorporació del contingut arqueològic al medi digital podrien obrir pas cap a la recerca de la recuperació d'aquell paisatge llunyà i difícilment recuperable. La recreació des de l'espai virtual donaria l'oportunitat de dur a terme la difusió de la història d'aquells fets a l'actual context de valoració de la memòria i el patrimoni. Però, què implica que aquest coneixement es doni a través del contingut creat com a alternativa a l'experiència directa de l'espai del refugi? Quins són els mitjans físics i virtuals que ens acosten aquest coneixement?

Projecte d'intervenció arqueològica al niu per fusell metrallador de l'Aldea (Tarragona) / Adrián Cabezas Sánchez
Cabezas Sánchez, Adrián


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 155-164 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Després de la troballa al 2021 d'un niu per fusell metrallador a la vora del riu Ebre per part de l'Ajuntament de l'Aldea, l'agost de 2023 vam portar a terme la seva intervenció arqueològica, recuperant d'aquesta manera aquest singular vestigi de la Guerra Civil.