Josep Anselm Clavé i Mataró. L'aportació de Terenci Thos i Codina al projecte claverià / Jaume Vellvehí i Altimira
Vellvehí i Altimira, Jaume


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 140 (octubre 2024), p. 6-16 (Estudis) 

A partir d'una aproximació a la Sociedad Coral Antigua de Mataró (fundada el 1856) i al context coral euterpense, abordem la relació de Terenci Thos i Codina (Mataró 1841-1903) amb el projecte de Josep Anselm Clavé (Barcelona 1824-1874). L'anàlisi d'aquesta vinculació palesa com el mataroní va donar suport i va col·laborar en el projecte claverià -progressista i republicà- des d'un posicionament ideològic conservador. Les seves rellevants col·laboracions textuals en publicacions euterpenses constaten que, més enllà d'un interès individual, les aportacions del mataroní formaven part del posicionament d'un sector liberalconservador entorn de figures com Joan Mañé i Flaquer, Manuel Duran i Bas o Josep Coll i Vehí.

Esbós històric de les activitats industrials de la família Marfà (1858-1939) / Ramon Masachs Dedeu
Masachs Dedeu, Ramon


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 140 (octubre 2024), p. 17-28 (Estudis) 

En aquest article s'ofereix una panoràmica de l'evolució històrica, des dels inicis fins al final de la Guerra Civil, de les activitats industrials i de l'entramat empresarial de la que ha estat, amb seguretat, la família més influent en el desenvolupament de l'economia local i, probablement també, del subsector del gènere de punt a nivell estatal. Partint d'una inicial situació modesta a mitjans del segle xix, tres generacions consolidaran un empori empresarial que, a la tercera dècada del segle xx arribarà a donar feina a prop de 1.400 persones. Fins constituiran un holding que aglutinarà tres fàbriques: una a Mataró, dedicada als filats, teixits, confecció i acabats; i dues d'especialitzades en els filats: l'una a Santa Eugènia de Ter i l'altra a Torelló. A més, crearan una societat comercial amb seu a Barcelona i una altra a Santa Eugènia de Ter per controlar els actius immobiliaris del grup.

El Reverend Fèlix Castellà i Nunell, clergue singular i mataroní eminent / Francesc Masriera i Ballescà
Masriera i Ballescà, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 140 (octubre 2024), p. 29-43 (Testimonis) 

El Dr. Fèlix Castellà i Nunell (Mataró 1877-1962) va ser un capellà molt vinculat a la parròquia de Santa Maria. Home senzill, estimat i popular, va viure sempre al raval mariner, que coneixia molt bé. Clergue savi, intel·lectual de vasta cultura i gran llatinista, va aprofundir en la història local amb articles de temàtica religiosa i estudis biogràfics, el més important dels quals és Pastor i víctima, dedicat al Dr. Josep Samsó, que fou el seu rector durant molts anys. Fou capellà protector de l'Associació de les Santes durant un quart de segle, director de comunitats conventuals i d'escoles religioses femenines, iniciador del Museu Parroquial i membre del Museu Municipal i de l'Agrupació Científico-Excursionista. Partidari d'una Església catòlica liberal, encapçalada pel bisbe Josep Torras i Bages, fou seguidor d'un esperit cristià obert a la reconsideració de la catalanitat i exercí un sacerdoci compromès i pròxim a la seva gent.

El Mataró de 1848 al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España



En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 140 (octubre 2024), p. 44-56 (Testimonis) 

La Reixa barroca de la capella de les Santes i la nova cresteria / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 139 (juny 2024), p. 6-15 (Estudis) 

Per la festa de la Candelera de 2020 es va instal·lar un nou fris i una nova cresteria a la reixa que dona entrada a la capella de les Santes de la basílica de Santa Maria. L'obra, executada per Serralleria March, reprodueix un disseny del conjunt del reixat que Joaquim March va dibuixar l'any 1945 i que sembla que podria correspondre al de l'antiga reixa que tancava la capella, de la qual es conserven algunes fotografies. L'objectiu d'aquest article és documentar l'origen del reixat i quin ha estat el seu recorregut històric, que inclou canvis d'emplaçament i desaparicions temporals. Es vol determinar, així, el valor patrimonial de la reixa i la vàlua artística de la cresteria feliçment restituïda.

Una Primerenca restauració del conjunt pictòric dels Dolors l'any 1839 / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 139 (juny 2024), p. 16-22 (Estudis) 

La investigació en els llibres de comptes de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró, ha permès documentar una primera restauració de les pintures del gran conjunt barroc de la capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria, decorat per Antoni Viladomat durant la primera meitat del segle xviii. L'actuació, del tot necessària segons els escrits de l'època, es va fer l'any 1839, és a dir, un segle després de l'execució dels quadres originals de la capella i del cambril. Dos artesans i dos pintors van ser els responsables de la restauració, que es va finançar amb una subscripció entre els membres de la Congregació.

El Mataró de 1790 / Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà
Amat i de Cortada, Rafael d'


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 139 (juny 2024), p. 23-36 (Testimonis) 

Records del Camí Fondo i la Morberia / Jordi Buscà i Colell
Buscà i Colell, Jordi


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 139 (juny 2024), p. 37-44 (Testimonis) 

Fragments d'una evocació d'Antoni Comas / Carles Miralles
Miralles, Carles


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 139 (juny 2024), p. 45-52 (Testimonis) 

Les Imatges de la façana de Santa Maria de Mataró / Xavier Alarcón i Campdepadrós
Alarcón i Campdepadrós, Xavier


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 138 (febrer 2024), p. 7-20 : il. (Estudis) 

L'actual façana de la basílica de Santa Maria, inaugurada fa 160 anys, conté vint-i-quatre imatges col·locades en dues fileres de fornícules, obrades per l'escultor Josep Anicet Santigosa entre 1863 i 1864. Les de la filera inferior, destruïdes l'any 1936, es van reposar l'any 1992. S'hi troben les representacions de Jesucrist, els quatre evangelistes i vuit Pares de l'Església. Les imatges de la filera superior són les originals. S'hi representen personatges de l'Antic Testament seguint un pla iconogràfic vertebrat pels coneixements bíblics i teològics com a base per a la seva realització.

Joaquim Torres-Garcia i el dibuix de l'estació de Mataró a la HIstoria de mi vida / Pere Tió i Casas
Tió i Casas, Pere


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 138 (febrer 2024), p. 21-37 : il. (Estudis) 

Joaquim Torres-Garcia (Montevideo, 1874-1949), fill d'un emigrant mataroní, després d'haver destacat a Catalunya com artista i teòric del Noucentisme, esdevingué un dels grans representants de l'Avantguarda europea, i el màxim inspirador de l'art contemporani sud-americà. Als seixanta anys, quan ja havia passat per diferents països i era un artista famós, se'n tornà a l'Uruguai i escrigué la seva autobiografia, la Historia de mi vida, que il·lustrà amb dibuixos a la ploma. Al capítol que es refereix a la seva estada a Mataró hi ha un dibuix molt conegut de l'estació del tren. Pere Tió i Casas, investigador local, ha estudiat i divulgat la vinculació del pintor Torres-Garcia amb Mataró en un article al núm. 118 dels Fulls.

El Músic Felip Vilaró i Carbonell a Mataró / Josep Loredo i Moner, Josep M. Clariana i Coll
Loredo i Moner, Josep


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 138 (febrer 2024), p. 38-47 : il. (Estudis) 

El palafrugenc Felip Vilaró i Carbonell (1887-1945), músic, instrumentista i compositor de més de cinquanta sardanes, va passar la seva última etapa professional i vital a Mataró, des de 1932 fins al dia de la seva mort. En aquest estudi es ressegueix la trajectòria de Vilaró i s'incideix en la seva etapa mataronina com a director de l'Agrupació de Cantaires de l'Ateneu Popular i de l'Orfeó Mataroní, i com a compositor de passatges musicals de la La Passió i els Pastorets de Sala Cabanyes. Josep Loredo i Moner, músic i compositor, té actiu un blog a Internet des de 2012 on recull dades i documents de formacions musicals diverses i dels seus músics més destacats. Els seus apunts biogràfics sobre el mestre Vilaró es complementen amb el treball de Josep Maria Clariana i Coll, que ha investigat a fons el període mataroní del músic.

La Compra de Ca la Madrona per Miquel Biada i les cases de Valldeix a mitjan segle XIX



En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 138 (febrer 2024), p. 48 (Documentació) 

Carles Brunés, natural de Mataró, metge del Real Hospital de Melilla (Segle XVIII) / Àngel Manuel Hernández Cardona
Hernández Cardona, Àngel Manuel


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 137 (octubre 2023), p. 8-13 : il. (Estudis) 

Àngel Manuel Hernández i Cardona, doctor en Ciències Biològiques i autor de més de dos centenars d'articles de botànica, d'història de la medicina i d'història de temàtica comarcal, ha dut a terme una exhaustiva investigació sobre els metges, els cirurgians i els apotecaris d'Olesa de Montserrat. En una de les seves recerques ha pogut documentar la trajectòria d'un metge nascut a Mataró a principis del segle XVIII, Carles Brunés, que en la darrera etapa de la seva vida exercí al Real Hospital de Melilla, ciutat on va morir als cinquanta-sis anys.

La Invenció de Miquel Biada Bunyol. Un assaig d'interpretació / Carles Gorini Santo
Gorini Santo, Carles


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 137 (octubre 2023), p. 14-28 : il. (Estudis) 

La fama de Miquel Biada Bunyol un cop mort el 1848 es va mantenir vigent durant uns quants anys perquè se'l considerava una de les persones que més havien promogut la primera línia de ferrocarril de la Península. Però a partir de 1857, sobre la seva figura com a símbol i paradigma del progrés, es va construir una narració commemorativa que, amb el pas del temps, aniria canviant de consideració segons quins fossin els interessos polítics i culturals. Carles Gorini, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i màster en Comunicació i Estudis Culturals per la Universitat de Girona, és especialista en patrimoni històric del ferrocarril a Catalunya. En aquest suggeridor article esquerda el mite del personatge perquè mostra com la idealització a conveniència de Biada s'ha anat repetint cada vegada que ha sorgit l'avinentesa de recordar el personatge i la inauguració del ferrocarril.

Elvira Rocha : educació per la democràcia / Josep M. Fradera
Fradera i Barceló, Josep M.


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 137 (octubre 2023), p. 29-36 : il. (Estudis) 

La professora Elvira Rocha Barral, nomenada Filla Adoptiva de la Ciutat el 21 de juliol de 2022, va dur a terme una gran tasca en favor de l'ensenyament secundari públic a Mataró entre 1963 i 1970. Rocha va dirigir el primer institut mataroní de la postguerra i va aportar, junt amb el seu equip, un treball progressista, renovador i compromès, que contrastava amb la grisor política i pedagògica del moment. De la seva empenta van sorgir dos equipaments educatius per a Mataró i la comarca -els instituts Damià Campeny i Alexandre Satorras-, va afavorir la coeducació i va establir un règim nocturn per tal que la joventut treballadora pogués acabar els estudis de batxillerat. L'any 1969 va ser apartada del càrrec de directora i l'any següent va marxar de Mataró. Josep Maria Fradera, un dels alumnes de la professora Rocha, va ser l'encarregat de glossar la seva figura el 24 de gener passat, en l'acte de lliurament del títol esmentat. El present article, amb petites variacions, recull les paraules que l'historiador mataroní va pronunciar i deixa negre sobre blanc un capítol poc conegut de la història recent de la ciutat.

En la lluita per la llibertat. Antifranquisme i repressió

Col·loqui Història a Debat (16è : 2024 : Mataró )


Mataró : Grup d'Història del Casal de Mataró, 2025
1 vol.  (Felibrejada, 105) 
Número monogràfic de la revista Felibrejada, núm. 102.

Presentem un nou número de la revista Felibrejada que aquest cop recull el que serien les actes del 16è Col·loqui Història a Debat celebrat el novembre de 2024. En aquella ocasió el títol que definia la temàtica central i que encapçala aquest volum va ser En la lluita per la llibertat. Antifranquisme i repressió.El 2024 es commemoraven els 50 anys de l'execució de Salvador Puig Antich i de la destrucció del monument als "caídos", obra de l'escultor Manuel Cusachs i Xivillé, en un atemptat amb bomba a Mataró. En aquest context, el Col·loqui va tractar de la lluita antifranquista i pel restabliment de la democràcia de costat amb la repressió del règim franquista, incessant des de la Guerra Civil espanyola, tot portant a primer pla els episodis viscuts a Mataró i al Maresme. El Col·loqui es va celebrar en dues sessions a la Sala Polivalent del Cafè Nou. La sessió inaugural es va centrar en la Repressió del vencedor i resistència. La segona es va dedicar a La lluita antifranquista per la democràcia els anys 60 i 70 amb una taula de col·loqui amb representants de diferents sectors de la lluita clandestina.

Traspassar límits : [catàleg de l'exposició] / Eugènia Balcells ; música: Peter Van Riper ; [textos: Assumpta Bassas]
Balcells, Eugènia


Lleida ; Reus ; Mataró : Ajuntament de Lleida : Centre de Lectura de Reus : Patronat Municipal de Cultura de Mataró, 1995
[42] p. : il. ; 21 cm
A portada: Reus, Centre de Lectura del 16 de juny al 16 de juliol de 1995. Text en català, castellà i anglès.

Sentencia definitiva promulgada en el tribvnal de la Junta de Comercio y Moneda de este Principado, siendo Juez Delegado por su Magestad ... D. Pedro de Hontalba y Arze ... : en el pleyto de los Consules Marcadores y Colegio de Plateros de la ciudad de Barcelona y los Plateros de las civdades de Tarragona, Manresa y Matarò y de las villas de Villafranca del Panadès, Valls y Reus / escrivano Jayme Creus notario

Reial Audiència de Catalunya.


Barcelona : por Juan Jolis ..., 1736
[2] f. ; 30 cm
Port. dins orla i capll.

Manifiesto del legítimo derecho assiste a los gremios de plateros de las ciudades de Tarragona, Manresa y Mataròn y villas de Villa franca, Reus y Valls y demàs del principado de Cathaluña contra los plateros de la ciudad de Barcelona y su colegio en respuesta de la subtilíssima duda dada por el noble señor D. Pedro de Hontalba y Arce ... / en autos de Ioseph Iayme Creus y Llobateras not



Barcelona? : [s.n.], [1735 o post.]
34 p. ; 29 cm
34 lín., post. impr. i reclams. Capll. orn.