El Bestiari de Domènech i Montaner : figuració i simbolisme / Gemma Martí Rey
Martí Rey, Gemma


Canet de Mar : Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2025
427 p. : il. col. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788412665079

El bestiari de Domènech i Montaner. Figuració i simbolisme és un estudi basat en la identificació de les representacions zoomòrfiques en l'obra modernista de l'arquitecte i en la seva interpretació simbòlica. Els treballs de recerca medieval que Lluís Domènech i Montaner va dur a terme durant dècades van ser determinants per vertebrar un repertori ornamental en què elements florals i animals es projecten en una nova pell arquitectònica. (Editorial).

Llegir i restaurar : cent anys de la rehabilitació de l'església de Verges / text: Laia de Quintana i Vilà, Joaquim Rabaseda i Matas
Quintana Vilà, Laia de


En: Revista de Girona. Girona, núm. 354 (gener-febrer 2026), p. 40-43 : il. (Arquitectura) 

La Ricarda gironina / text: Albert Vilar Massó
Vilar i Massó, Albert


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 52-55 : il. (Arquitectura) 

Cèsar Martinell (Valls, 1888 - Barcelona, 1973) : historiador de l'art i col.leccionista / Bonaventura Bassegoda i Hugas
Bassegoda i Hugas, Bonaventura


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 89 (maig 2026), p. 51-66 : il (Quaderns d'art) 
Resums en català i anglès.

Aquest article analitza breument la personalitat de l'arquitecte Martinell des de la doble perspectiva d'historiador de l'art i de col.leccionista. El seu interès per l'art del passat va néixer per la curiositat entorn del notable escultor vallenc Lluís Bonifàs i Massó i es va desenvolupar fins a esdevenir un estudi global de tota l'arquitectura i l'escultura barroques a Catalunya. Alhora va mantenir una vinculació emocional i de reivindicació envers els grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, i també envers la figura i l'obra d'Antoni Gaudí. Com a col.leccionista va aplegar especialment materials vinculats al seu tema d'estudi, com va ser un conjunt de traces de retaules barrocs, que avui es conserva al MNAC.

La Revolució de l'aigua. El cas de Valls / David Rovira Pujol, Manel Martín Pascual
Rovira Pujol, David


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 88 (novembre 2025), p. 3-20 : il. (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La revolució de l'aigua va transformar, a partir de mitjan segle XIX, la relació de l'aigua amb les persones, de la mà del procés d'industrialització i conversió de les ciutats. Aquest procés va millorar la qualitat de vida de la població, però a Valls no es va produir fins al 1962; primer per la crisi de final del segle xix i posteriorment per la Guerra Civil, que va estroncar l'execució d'un projecte innovador de l'arquitecte Josep Maria Vives Castellet, que volia establir un sistema universal d'abastament a partir de l'elevació i distribució de l'aigua subterrània.

El Precio de Gaudí : mecenas, donaciones y sueños financieros detrás de la arquitectura más singular de Barcelona / Fernando Rodríguez
Rodríguez, Fernando


En: Clío : revista de historia, núm. 292-293 (2026) , p. 142-149 : il. (Biografia) 

En 2026 es compleix el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, una de les figures més influents de l'arquitectura moderna. Amb motiu de l'efemèride, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre ha anunciat una col·lecció de monedes commemoratives dedicades a l'arquitecte català. La iniciativa convida a mirar la seva obra des d'una perspectiva poc habitual: la dels diners. Perquè darrere de les formes impossibles de la Sagrada Família, del colorit del Park Güell o dels palaus urbans de la Barcelona modernista existia una qüestió molt concreta: qui pagava aquelles obres extraordinàries? L'arquitectura de Gaudí no sols va ser una revolució estètica, també va ser un complex entramat de mecenatge, donacions religioses, inversions fallides i apostes econòmiques que expliquen com es va construir un dels imaginaris arquitectònics més singulars d'Europa.

Antoni Gaudí i Henri Bergson / un text de Joan Isart
Isart, Joan


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 797 (maig 2026), p. 45-47 : il.

Els Nens de Gaudí / text de Chiara Curti
Curti, Chiara


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 289 (maig 2026), p. 30-38 : il. (Segle XX) 

La Plaça de Catalunya que (no) va ser / text de John Mcaulay
Mcaulay Solé, John


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 282 (setembre 2025), p. 40-45 : il. (Segle XIX) 

Àngel Corbella



En: Butlletí de l'Arxiu Històric de Lleida. Lleida, núm. 8 (2025) , p. 14-15 : il.

La Casa Rovira de l'arquitecte J. A. Coderch : una casa en flames / Joaquim Pera Isern
Pera i Isern, Joaquim


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 93 (setembre 2025), p. 3-1322 : il.
Notes. Títols i resums en català i anglès.

En el present article volem posar de relleu l'existència a Canet d'una obra arquitectònica emblemàtica i representativa d'una arquitectura d'autor, feta a la segona meitat del segle XX. Més enllà de la vessant mediàtica que té actualment, la Casa Rovira de l'arquitecte José Antonio Coderch constitueix un exemple d'arquitectura d'avantguarda que s'incorpora de ple dret al patrimoni arquitectònic canetenc i que caldrà preservar. Aprofitem també per fer una breu aproximació a la figura de Coderch, un dels arquitectes més representatius i genials que ha donat l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

L'Enderrocament de la Divina Providència (1973) / Joan Armangué Ribas
Armangué i Ribas, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 203-226 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

L'enderrocament de la Divina Providència de Figueres, el 1973, és un exemple de les pràctiques urbanístiques del tardofranquisme. L'article posa de manifest i denuncia l'especulació urbanística. L'enderroc es va fer exclusivament per a bene?ci privat, amb la connivència entre l'Ajuntament de Figueres, els tècnics i els especuladors particulars, i sense que ni la Comissió del Patrimoni Artístic Provincial ni el Bisbat s'hi oposessin. Tampoc no hi va haver oposició ciutadana a l'enderroc, amb l'excepció de l'arquitecte Pelayo Martínez. L'operació fou portada amb silenci, i d'aquí l'oblit posterior.

Julio Martiniano Saracíbar Gutiérrez de Rozas. Arquitecte Municipal i Provincial de Lleida (1868-1878). Retalls Històrics / Zenith Escolà Gateu
Escolà Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 97-102 : il. (Patrimoni) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest important arquitecte, d'origen basc i fill d'arquitecte, residí durant uns anys a la ciutat de Lleida com a arquitecte municipal i provincial. Va realitzar obres importants, s'hi consolidà com a ciutadà i formà família on encara s'hi troba, en ple segle XXI , algun descendent directe. Fou un personatge reconegut internacionalment, estudiat com a un gran arquitecte autor d'obres famoses. Va ser poc estudiat pels historiadors catalans, tot i que a la ciutat està representat amb el reconeixement d'un carrer i deixà una important petjada amb obres arquitectòniques al Cementiri de Lleida.

L'Empremta de Miralles a Mollet. Record de l'arquitecte als 25 anys de la seva mort / Montserrat Tura Camafreita
Tura i Camafreita, Montserrat


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 41 (gener 2026), p.207-225 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'arquitecte que va projectar el parc dels Colors de Mollet del Vallès, Enric Miralles, va morir l'any 2000. Tenint en compte el vincle permanent que la ciutat té amb aquest professional, no podem deixar passar l'efemèride del quart de segle de la seva mort sense un breu article que serveixi per entendre -amb la perspectiva dels anys- el que va significar la urbanització d'aquest sector. L'espai que ocupa estava destinat, en la seva major part, a altres usos. Quan ja es va aconseguir destinar-lo a parc, es va considerar que havia de ser un indret amb personalitat per ajudar a la identificació i al reconeixement de vells i nous molletans. L'estètica del parc genera opinions contraposades. És bo que coneguem el criteri de l'autora d'aquest article sobre els elements que el singularitzen. També és bo que 25 anys després gosem pensar en com millorar-lo i conservar-lo per a futures generacions.

Entrevista a l'arquitecte Francesc Albín Collet, un enamorat de Montblanc / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Foradot. Montblanc, núm. 150 (octubre 2025), p. 112-14 : il.

Casa Navàs, joia del modernisme / Lourdes Figueras i Burrull
Figueras i Burrull, Lourdes


En: Espais Mediterranis, núm. 2 (abril-maig 2000), p. 40-47 : il

Escola Puigcerver : ampliació d'un centre d'ensenyança = extension of a school building : Josep M. Ferran, Carme Fernández



En: Quaderns d'arquitectura i urbanisme, núm. 201 (1993) , p. 18-23 : il.
Notes.

Paseos en la ciudad de Reus : Tarragona (1989/1992)
Miralles Moya, Enric


En: Croquis, Núm. 49-50 (setembre 1991), p. 176-179

Casa Navàs, una joya del modernismo : la ilusión y el respeto por conservar una obra maestra / Josep Maria Carandell, Robert Emmet Bright
Carandell i Robusté, Josep Maria


En: AD architectural digest las casas más bellas del mundo, Núm. 12 (octubre 1988), p. 110-120

Reus : l'aterrage de la ciutat a l'espai / Anton Pàmies
Pàmies i Martorell, Anton Maria


En: Quaderns d'arquitectura i urbanisme, núm. 144 (gener-febrer 1981), p. 24-25 : il.
Notes.