Metges jueus del vell Comtat de Besalú / Manuel Grau Montserrat
Grau Monserrat, ManuelEn:
Gimbernat. Revista Catalana d'Història de la Medicina i de la Ciència. vol. 8 (1987) , p. 81-90
La confiança que la medicina que exercien els jueus va mereixer per part deIs pobles de l'Edat Mitjana, esdevingué tan remarcable que, al llarg dels segles XI al XIV i en acabat de la Disputa de Tortosa, va engendrar severes prohibicions de practicar-la per part dels hebreus, que tenien cura no solament de la saIut deIs magnats, sinó que també feinejaven per diverses localitats i fins, de vegades, en llurs credits i serveis, com a prestamistes, substituint eIs antics arquiatres populars. Treballaven contractats pels municipis o bé exercint lliurement l' art medic. És cIar que les freqüents prohibicions valen dir més que res que no sempre eren respectades. El mateix Ha Lurquí que en batejar-se en 1412 prengué el nom de Jeroni de Santa Fe i fou l'anima de la pseudo-Disputa tortosina, era el metge personal del Sant Pare Benet XIII. A desgrat de la interdicció de la butlla de Pe re de Luna, sabem que el 2 de desembre de 1423 la Reina va escriure a la muller del batlle de Tortosa donant-li les gracies per una certa aigua que li havia trames, composta segons la recepta d'una jueva, i que Cresques Abi Atar va operar de cataractes a Joan Ir.
