Bisbes gironins desconeguts / text: Josep Maria Reyes Vidal
Reyes i Vidal, Josep Maria


En: Revista de Girona. Girona, núm. 349 (març-abril 2025), p. 36-39 : il. (Història) 

Bernat Tallaferro va tenir un munt de fills al marge del seu matrimoni amb la comtessa Toda i els va heretar amb aproximadament seixanta mil hectàrees de terres que anaven de Besalú a les portes de Girona i de Vilabertran a Vilademuls. Una investigació de set anys ens mostra com aquests bastards, entre altres estratègies de poder, van apostar per obtenir importants càrrecs eclesiàstics.

Santa Maria d'Alguaire : el Monestir dels escàndols / text de Genís Casanovas amb l'assessorament de Maria Soler
Casanovas, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 287 (març 2026), p. 54-59: il. (Edat mitjana) 

Fra Valentí Serra de Manresa: Quatre segles de vida caputxina (1578-1968) : "Els frares caputxins eren momificats i exposats a la capella del cementiri" / Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 282 (setembre 2025), p. 76-77 : il. (Biblioteca Sàpiens) 
Ressenya de:
. Quatre segles de vida caputxina 1578-1968 / Fra Valentí Serra de Manresa : Edicions Morera, 2025

L'Església catòlica i l'esclavitud. Esclavs als monestirs femenins de Barcelona a la baixa edat mitjana (1326-1495) / Emi Turull Pibernat
Turull Pibernat, Emi


En: Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Barcelona, núm. 22 (novembre 2024), p. 16-18 : il. (Articles) 

Miquel dels Sants Gros i Pujol (Vic, 1933 - 2024) / Ramon Ordeig i Mata
Ordeig i Mata, Ramon


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 229-242 : il.

L'article repassa la vida i les aportacions del Dr. Miquel S. Gros, liturgista, historiador, i arxiver. La seva infància i Joventut a Vic, el període de formació a Vic fins la seva ordenació i posteriorment la seva formació a París i a Alemanya. Els seus nombrosos viatges d'estudi per Europa, Terra Santa, l'Orient Mitjà, Estats Units. L'estudi repassa també els seus càrrecs als arxius eclesiàstics, la Biblioteca Episcopal i el Museu Episcopal, la seva tasca docent al Seminari i les seves principals línies d'estudi.

I les campanes van callar : un incident en la proclamació d'Isabel II a Vic (1833) / Joan Xavier Quintana i Segalà
Quintana i Segalà, Joan Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 361-381 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El 6 de desembre de 1833 va tenir lloc l'acte de proclamació d'Isabel II a la ciutat de Vic. Quan la comitiva festiva, amb els penons reials alçats, va realitzar el recorregut per la ciutat les campanes de la Catedral i de la Pietat no van repicar. Aquest fet va ser el motiu d'acusació de desafecció política (carlisme) de l'Ajuntament cap al Capítol catedralici. Un delicte greu si es té en compte la tensió política entre reialistes, liberals i isabelins la qual estava a punt d'esclatar en forma de guerra civil. No obstant això, s'analitza la rivalitat entre l'Ajuntament de Vic i el Capítol catedralici, l'organització dels actes i els fonaments de les acusacions. Un incident històric i polític que es va manifestar amb les campanes com a testimoni de càrrec.

Relacions humanes i econòmiques de Catalunya amb la Mediterrània / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Catalunya Cristiana. Any XLVII, núm. 2412 (8 febrer 2026), p. 45 (Crítica literaria) 
Ressenya de:
. Agents i institucions a la xarxa catalana del Mediterrani : (segles XVI-XVIII) / a cura de: Jaume Dantí i Riu : text: Patrici Pojada, [et al.]. Terrassa : Rafel Dalmau Editor, 2025

"Castell de l'Areny", "Castell d'Alareny", Castell Dalaren" : Com hem d'escriure aquest topònim? Els orígens / Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 289-326 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'actual topònim Castell de l'Areny, tal com es pronuncia, també es pot escriure Castell d'Alareny o Castell Dalareny. Quina seria la forma més adient i quin seria el gentilici? Per tal de respondre aquestes qüestions ens hem de remuntar als textos que ens parlen dels seus orígens històrics.

La Pretensió de Tarragona de convertir-se en seu pontifícia (1409-1413) / Francesc Cortiella i Òdena
Cortiella i Òdena, Francesc


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VII (1985) , p. 55-72
Notes al peu de pàgina.

L'any 1378 s'havia produït l'inici del Cisma d'Occident. Les condicions no massa convincents amb les quals va ésser elegit Urbà VI i les seves primeres actuacions -arbitràries, autoritàries i sobretot imprudents- donaren lloc a la celebració d'un nou cònclave que tingué lloc a Fondi i en el qual fou elegit un segon papa amb el nom de Climent VII. Amb aquesta segona designació esclatà la divisió de la cristiandat en dos grans blocs: l'un es posà sota l'obediència d'Urbà i l'altre sota la de Climent VII, papa que fixarà la seva cort a Avinyó, ciutat que durant molts anys (1309-1377) ja havia estat la seu pontificia.

Nota histórica sobre la segunda Universidad de Tarragona / Francesco Mundi Pedret
Mundi i Pedret, Francesc


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VII (1985) , p. 143-157
Notes al peu de pàgina.

Els Béns agraris del Capítol Catedral de Tarragona els anys quarantes del segle XIX / Salvador J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. III (1979-1980) , p. 5-14
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb relació dels bens agraris del Capítol de la Catedral de Tarragona.

Estudi sobre Riudoms en el segle XVII / Carles Martí Martí
Martí i Martí, Carles


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 249 (juliol-setembre 2024), p. 50 (Ressenya) 
Ressenya de:
. Riudoms a la primera meitat del segle XVII / Josep M. Santamaria Serra. Riudom : Confraria del Bon Beat, 2004

Meritxell Pérez, doctora en Història de l'Església Medieval / Rafa Marrasé
Marrasé, Rafael


En: Viu Tarragona, Núm. 18 (setembre-octubre 2015), p. 8-18

750 anys de la mort de Ramon de Penyafort Inici de la Inquisició a Catalunya i persecució dels càtars / Eduard Berga
Berga Salomó, Eduard


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2025), 1 fitxer html : il (Vària) 
Notes.

Explicació del fort vincle de Ramon de Penyafort amb la Inquisició i altres poders fàctics del moment, una persecució i uns càstigs dels quals van ser víctima els càtars.

Un Llibre sobre el canonge Cardó / Josep Iglésies
Iglésies i Fort, Josep


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 211 (Marzo 1970), p. 819-820
Ressenya de:
. El Doctor Carles Cardó, prevere / Francesc Costas i Jové. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 1969

L'Església en la història de Reus al temps del barroc III / Andreu Tomàs Avila
Tomàs i Avila, Andreu


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 209 (Enero 1970), p. 801-802 (Secció de Ciències Morals) 

L'Església en la història de Reus al temps del barroc II / Andreu Tomàs Avila
Tomàs i Avila, Andreu


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 207 (Noviembre 1969), p. 770-771 (Secció de Ciències Morals) 

L'Església en la història de Reus al temps del barroc I / Andreu Tomàs Avila
Tomàs i Avila, Andreu


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 206 (Octubre 1969), p. 763-764 (Secció de Ciències Morals) 

L'Ús del català en la predicació eclesiàstica : apunts per a la nostra història / Andreu Tomàs Avila
Tomàs i Avila, Andreu


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 184 (diciembre 1967), p. 497-499

Baralles de frares / Eduart Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XII, núm. 218 (juny 1931), p. 183-187