Els Inicis de l'esport modern a la Catalunya interior : Francisco Venus, acròbata i professor de gimnàstica a Vic (1866-1868) / Josep Casanovas Prat, Xavier Torrebadella Flix
Casanovas Prat, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 393-418
Notes a peu de pàgina.

A partir de premsa antiga com a principal font històrica, aquest article presenta els primers passos de la gimnàstica a Vic durant el segle xix. Primer es fixa en els jocs i pràctiques de lleure tradicionals arrelades a la ciutat, el substrat on es va començar a inserir l'esport modern. A continuació explica el pas per Vic de Francisco Venus, un gimnasta d'una companyia itinerant d'espectacles acrobàtics, que l'any 1867 va obrir el primer gimnàs higiènic de la ciutat i va treballar de professor de gimnàstica en un col·legi privat. En conjunt, tracta sobre la introducció de l'esport modern a una ciutat de la Catalunya interior, per contribuir des d'un àmbit local a la història de la gimnàstica esportiva i de l'educació física.

Santiago Rusiñol i Manlleu, una relació poc cordial : la Font de la Teula, precisions sobre una placa commemorativa / Juan Carlos Rodríguez Esteban
Rodríguez Esteban, Juan Carlos


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 419-428
Notes a peu de pàgina.

En aquest article s'analitza el text d'una placa commemorativa d'homenatge a Santiago Rusiñol, instal·lada a la Font de la Teula a Manlleu, a la riba dreta del Ter, on es poden trobar diverses imprecisions relatives a la vida de l'artista. Aquest fet puntual és indicatiu de la desconnexió entre Rusiñol i la ciutat, de la qual s'estudien les causes.

Commemoracions d'homenatge a Verdaguer a Madrid : el cas del monument al Parque del Retiro / Laura Vilardell
Vilardell Domènech, Laura


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 429-442 : il.
Notes a peu de pàgina.

En aquest article es presenten les commemoracions d'homenatge a Jacint Verdaguer (1845-1902) a Madrid, en tres ocasions: el 1927, el 1945 i el 1952. Per poder entendre l'interès de Madrid per Verdaguer, l'estudi viatja fins als últims anys de la vida del poeta-sacerdot i repassa la lluita per recuperar les llicències sacerdotals, retirades el 1895. Com a estudi de cas, l'article dona notícia, mitjançant documentació extreta de l'Archivo de la Villa de Madrid, de la gènesi del monument a Verdaguer al parc del Retiro, inaugurat el 1961, en plena dictadura franquista.

"Monografies del Montseny", obra científica i cultural insigne dels 40 anys de l'associació Amics del Montseny / Òscar Farrerons
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 443-470
Notes a peu de pàgina.

En 40 anys d'existència de l'associació Amics del Montseny s'han publicat 37 volums de Monografies del Montseny, en què han participat quasi 400 autors en més de 600 articles que han abraçat tot l'espai de coneixement cultural i científic entorn del Montseny, fins a convertir aquesta publicació anual en un referent de consulta bibliogràfica ineludible per qualsevol treball referenciat al Montseny. Entre els autors, hi podem trobar col·laboradors que han comandat importants institucions i associacions del nostre país, mereixedors de grans premis i distincions, però també col·laboracions més modestes, treballs que tenen la suficient solvència, independentment del currículum de l'autor.

"Anuari Verdaguer" (1986-2021) : trenta-cinc anys al servei de la memòria de Verdaguer i dels estudis literaris / Ricard Giramé-Parareda, M. Àngels Verdaguer Pajerols
Giramé-Parareda, Ricard


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 471-492
Notes a peu de pàgina.

L'Anuari Verdaguer. Revista d'estudis literaris del segle XIX ha contribuït a la formació de la identitat acadèmica de Jacint Verdaguer, aportant el valor científic dels seus mantenidors i col·laboradors a l'estudi del poeta, cosa que al mateix temps ha suposat la fixació d'aquesta identitat com a un nou principi en la formulació de la marca 'Verdaguer'. El buidatge, la sistematització i l'anàlisi dels elements descriptius, formals i de contingut de la revista corrobora que l'Anuari ha complert i segueix complint amb la seva missió fundacional.

Una Lloa de la "Presa y mort y passió de Christo Nostre Senyor" (ms. 264 de la Biblioteca Episcopal de Vic) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 493-505
Notes a peu de pàgina.

Estudiem i transcrivim la lloa, una mena de pròleg, que encapçala una obra de teatre passionístic del segle xviii, conservada a la Biblioteca Episcopal de Vic. Es tracta d'una peça singular, ben escrita, dialogada, de matriu conceptista, en la qual participaven vuit actors. Defuig els monòlegs poc elaborats que figuren a la majoria de les tragèdies populars de la passió. El text també dona detalls escènics de com s'havia de representar.

Un Final alternatiu per a "Los dos campanars" de Jacint Verdaguer / Joan Santanach i Suñol
Santanach i Suñol, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 507-519
Notes a peu de pàgina.

Els autògrafs conservats de Canigó, en els quals Jacint Verdaguer va donar forma al seu poema, contenen una gran quantitat d'informació sobre la seva composició. No sols inclouen versions inicials de versos i passatges, sinó també assajos finalment desestimats. En diversos esborranys localitzem referències a un volcà latent a sota del massís de Canigó, que no va arribar a la versió impresa l'any 1886. I al darrer foli del ms. 375/2 de la Biblioteca de Catalunya trobem, a més d'esborranys de dues de les tres darreres estrofes de "Los dos campanars", un seguit de versos que componen dues estrofes alternatives, amb un final diferent de l'epíleg -i, per tant, de Canigó-, fins ara no advertit, en el qual té un paper destacat el volcà inèdit.

L'Art de la paraula : una lectura de l'obra poètica de Jaume Medina / Josep Camps Arbós
Camps i Arbós, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 521-529

L'obra poètica de Jaume Medina consta de sis llibres publicats entre 1974 i 2020; el darrer aplega, a més de material inèdit, la producció que l'autor ha considerat que calia rescatar dels reculls anteriors. L'objectiu de l'article és oferir una lectura de la trajectòria poètica de Medina i, més en concret: 1) analitzar cadascun dels sis llibres (context, contingut, fonts, recepció crítica...); 2) resseguir-ne els trets comuns (l'exigència lingüística, la preferència per la tanka i el sonet, l'ús de materials procedents del món clàssic...); i 3) relacionar-los amb la tasca investigadora i traductora de l'autor.

Josefa Contijoch. Les raons d'una obra literària / Maria Carme Codina i Contijoch
Codina i Contijoch, M. Carme


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 189 (2022) , p. 541-560
Aquest article és la base de la conferència llegida al Temple Romà, el 21 d'octubre de 2021, amb motiu del nomenament de Josefa Contijoch com a membre de Mèrit del Patronat d'Estudis Osonencs de 2020.

Josefa Contijoch és una escriptora manlleuenca d'extensa carrera literària que començà amb la poesia, continuà amb la novel·la i en els darrers anys ha cultivat l'assaig i la traducció. L'article repassa tota aquesta activitat literària, des dels inicis de la seva obra poètica, amb poemaris com Congesta i Baix continu, continuant per l'obra narrativa amb un total de vuit novel·les, una de les quals, Sense alè, és considerada la més representativa. Més endavant, i a l'empara del PEN CLUB català i amb el primer comitè de dones escriptores comença la seva aportació a l'assaig i la traducció. L'article realitza una aproximació als trets definitoris de tota l'obra de Contijoch, marcada per la reflexió sobre el propi jo en el curs del temps en la poesia i per una personal perspectiva feminista i biogràfica en la novel·la. Finalment, en l'assaig i la traducció visibilitza i reivindica la literatura escrita per dones.

La Pesta del segle XIV i la seva incidència a Osona a partir del registre documental i arqueològic : el cas de l'Esquerda de Roda / Imma Ollich i Castanyer, Antonia Díaz-Carvajal
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 13-37 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La incidència de la Pesta Negra a Europa a partir del 1348, ha estat estudiada gairebé sempre a través de la documentació escrita de l'època, donat que hi ha molts pocs casos d'evidència arqueològica i antropològica. En aquest article presentem un cas concret -i per ara únic- d'evidència arqueològica a la nostra comarca: al jaciment de l'Esquerda (Les Masies de Roda), on es van localitzar uns nivells estratigràfics amb enterraments massius simultanis, datats a la segona meitat del segle XIV. La tipologia dels enterraments, l'estudi antropològic i diverses analítiques dels individus confirmen que es tractaria d'afectats per la gran epidèmia de pesta baix-medieval.

Pesta i crisis de mortalitat a la ciutat de Vic entre el 1348 i el 1500 / Carles Puigferrat i Oliva
Puigferrat i Oliva, Carles


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 39-73 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén fixar la cronologia dels anys de crisi de mortalitat que va patir la ciutat de Vic i Osona entre el 1348, any de l'arribada de la Pesta Negra, i el final del segle xv. Els episodis reiterats de pesta i altres malalties contagioses, i moltes altres calamitats que es van donar en paral·lel, com ara caresties, fams i guerres, van provocar una crisi demogràfica catastròfica. En arribar a l'any 1500 Vic encara no havia recuperat la població anterior al 1348.

Les Epidèmies als acords del consell municipal de Vic dels segles XV i XVI / Francesc de Rocafiguera i Garcia
Rocafiguera i Garcia, Francesc de


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 75-121 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els llibres d'acords permeten conèixer les determinacions del consell municipal en el govern de la ciutat, també en moments de dificultat. Un d'aquest moments és quan hi ha risc imminent d'arribada d'epidèmia, quan el consell ha de prendre mesures preventives de diferents tipus per evitar que la malaltia entri a la ciutat i mesures pal·liatives en cas que les preventives no ho impedeixin. La base d'aquest article són aquests acords que permeten conèixer aquestes mesures i els recursos per aplicar-les.

La Vila de Rupit enfront les epidèmies de pesta bubònica dels segles XVI, XVII i XVIII / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 123-147 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La vila de Rupit va patir una parell de brots virulents de pesta bubònica durant l'època moderna: un a finals del segle xvi -de manera intermitent entre 1589 i 1599- i un altre a mitjan segle xvii -entre 1651 i 1654. El baró de Rupit -el senyor jurisdiccional de la vila- va obligar a la universitat a prendre un seguit d'estratègies de contingència i prevenció, a voltes ineficaces i poc útils: el tancament de muralles, la creació de la junta del morbo, o l'obligació als estrangers de portar un salconduit. Molt després de les pestes, trobem els primers doctors en medicina treballant i vivint al poble que, tal vegada, haguessin pogut ajudar a aturar les epidèmies anteriors.

Una Barrera física per a molts problemes sanitaris : la clausura del morbo (Vic, Osona, S. XVI-XIX) / Anna Bach Gómez, Elisenda Foradada Vilarrasa
Bach Gómez, Anna


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 149-167 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Muralla del Morbo forma part d'un dels recintes closos de la ciutat de Vic. La seva construcció i desenvolupament engloba la ciutat medieval i els ravals sorgits a partir del segle XIII. Aquesta construcció mostra les necessitats polítiques, sanitàries, militars i econòmiques de la ciutat durant el segle XVI, si bé la muralla presenta constants reformes fins al segle XIX. Només és a partir d'aquest moment, i en el context de creixement urbanístic, que la ciutat va aconseguir trencar aquesta segona barrera física i conceptual fins a perdre, en l'actualitat, bona part del seu traçat.

Els Episodis de malalties contagioses als segles XVII i XVIII a Osona i el Ripollès : contra un enemic invisible / Francesc Roma i Casanovas
Roma i Casanovas, Francesc


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 169-183 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article estudia els diferents episodis de malalties contagioses durant els segles XVII i XVIII, sobretot a les comarques d'Osona i del Ripollès. Se centra, especialment en la gran pesta de 1650-1654 i en l'episodi de l'anomenada pesta de Marsella, de 1720-1724. En ambdós casos, les estratègies d'afrontament varen ser força diferents, sobretot a causa del canvi de règim polític ocorregut arran de la Guerra de Successió. De tota manera, es conserven algunes semblances.

Canvis sociopolítics i epidèmies a Osona durant el segle XIX / Maties Ramisa Verdaguer
Ramisa i Verdaguer, Maties


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 185-205 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El segle XIX va comportar canvis generals molt importants, com la modificació del pensament i la mentalitat predominant de resultes de la Il·lustració, la caiguda de l'antic règim, la implantació del liberalisme i la industrialització. El present article vol explicar els efectes d'aquestes transformacions en la sanitat, així com les successives epidèmies i malalties endèmiques que amenaçaren i afectaren Osona i en especial la ciutat de Vic al llarg de la centúria. S'exposen les mesures de prevenció i cura preses en cada moment i els estralls provocats per les malalties, tot comparant-los fins on és possible amb fets similars d'altres regions.

Mostres de devoció popular a Osona com a resposta contra les epidèmies (S. XVII-XX) / Joan Arimany i Juventeny
Arimany i Juventeny, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 207-231 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Les calamitats naturals, com les epidèmies, suposaven greus efectes en la societat dels segles passats. L'incipient coneixement científic i tecnològic deixava l'explicació de l'origen i de la seva virulència en mans de l'Església catòlica, que els interpretava com a càstigs imposats per Déu a la humanitat pecadora. La població fidel només podia mostrar el seu penediment mitjançant rogatives i precs adreçats als sants que la comunitat considerava millors intercessors. Quan els efectes de les desgràcies minvaven o desapareixien, la comunitat exterioritzava l'agraïment a través d'exvots, amb la dedicació d'altars, la col·locació de capelletes de carrer o amb l'edificació de modestos santuaris.

L'Afectació de la grip "espanyola" a la comarca d'Osona (1918-1920) / Alba Masramon Cruzate
Masramon Cruzate, Alba


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 233-259 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El present article pretén aproximar-se per primera vegada a la pandèmia gripal a Osona (1918-1920) des de la vessant històrica. L'estudi de tretze municipis osonencs ens han servit per, en primer lloc, poder quantificar les conseqüències de la grip "espanyola" a la nostra comarca. En segon lloc, observar quina va estar la resposta social i institucional a la pandèmia, fent especial èmfasi al rol de l'Església. Aquest pas cap al coneixement de la grip espanyola a Catalunya ha estat possible gràcies a l'estudi del Registre Civil, les fonts dels ajuntaments corresponents, les de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic i de l'Arxiu Comarcal d'Osona. Esperem que aquest estudi de cas serveixi per completar el coneixement que tenim sobre aquest fenomen global.

La Clínica militar de Vic, un inici marcat per un episodi de febre tifoide (abril i maig de 1938) / Cinta Sadurní Bassols, Paola Galbany Estragués, Gloria Gallego Caminero
Sadurní Bassols, Cinta


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 261-281 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Clínica Militar de Vic, integrada en les Brigades Internacionals, va començar a funcionar el mes d'abril de 1938 i, molt aviat, s'hi visqué un episodi de febre tifoide que es donà per controlat el 29 de maig del mateix any. L'ús de múltiples fonts documentals ha permès elaborar un relat a l'entorn de la causa que el provocà, els factors que hi contribuïren, les mesures aplicades, així com les conseqüències que aquest episodi va tenir. En l'article es pot observar com els elements locals es combinen amb d'altres de més generals que permeten contemplar el caràcter social de la malaltia.

Epidèmies : salut humana i salut ambiental / Jaume Terradas
Terradas, Jaume


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 283-295 : il.

L'aparició de noves malalties zoonòtiques, sobretot víriques; es relaciona amb l'increment demogràfic d'humans i animals domèstic, la seva densitat, la creixent penetració dels humans en ambients salvatges i l'augment del transport d'organismes i coses arreu del planeta. Una epidèmia és un fenomen ecosistèmic que afecta no sols al paràsit i a l'hoste: hi poden intervenir diversos hostes i vectors i seu curs de l'epidèmia depèn sovint de les condicions ambientals o i socials. Per això convé tenir presents aspectes ecològics, a més dels sanitaris. L'aparició de noves malalties zoonòtiques, sobretot víriques; es relaciona amb l'increment demogràfic d'humans i animals domèstic, la seva densitat, la creixent penetració dels humans en ambients salvatges i l'augment del transport d'organismes i coses arreu del planeta. Una epidèmia és un fenomen ecosistèmic que afecta no sols al paràsit i a l'hoste: hi poden intervenir diversos hostes i vectors i seu curs de l'epidèmia depèn sovint de les condicions ambientals o i socials. Per això convé tenir presents aspectes ecològics, a més dels sanitaris.