El Ábside mayor de la catedral románica de Girona : una reconstrucción virtual para la recuperación del patrimonio perdido / Antonio Á. Ledesma, Marc Sureda i Jubany, Gerardo Boto Varela
Ledesma, Antonio A.


En: Revista de Humanidades Digitales, núm. 9 (2024) , p. 155-166 : il.
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Al llarg dels anys 2021-2022 s'ha dut a terme la restitució virtual de l'absis major de la catedral romànica de Girona, desapareguda a causa de la construcció de l'edifici gòtic conservat. La restitució té com a objectiu la reflexió científica sobre les arts de l'altar i la configuració espacial i decorativa dels escenaris litúrgics en el context de l'art romànic català (segles XI-XIII), a través de l'estudi d'aquest espai concret, de les diferents possibilitats *restitutivas a partir de les dades disponibles i del debat crític al seu entorn. A més, permet transitar sobre altres qüestions tocants a l'àmbit de les Humanitats Digitals.

Senys i campanes a la Seu Vella de Lleida. Un ampli panorama sonor al llarg dels segles / Josep M. Salisi Clos
Salisi i Clos, Josep Maria


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 6-12 : il. (Música) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Les campanes de la Seu Vella han format part de la vida diària a la ciutat de Lleida des del mateix inici del temple. El present treball mostra la trajectòria que han tingut les campanes del campanar de la vella Seu des de l'inici de la catedral fins arribar a l'actualitat, ja que el campanar de la Seu Vella segueix tenint la funció de campanar de la catedral per a l'ús litúrgic i l'ús civil marcant el pas de les hores.

Intervencions a la catedral de Tarragona i al Pere Mata de Reus / Joan C. Gavaldà Bordes, Joan Figuerola, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Àrea de Serveis a Col·lectius i Agrupacions



En: Informació i Debat (setembre 2004), p. 34-35 : il.
Notes.

Relació d'obrers. Treballs i materials consignats al Llibre de l'obra de la Seu de Tarragona (anys 1335-1338) / Isabel Companys i Farrerons, Núria Montardit i Bofarull
Companys i Farrerons, Isabel


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 305-325 : il.
Notes a peu de pàgina.

La Capilla de Santa Bárbara en la Catedral de Tarragona, y su imagen titular atribuible a Guillem Seguer / Emma Liaño Martínez
Liaño Martínez, Emma


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 305-325 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Els Béns agraris del Capítol Catedral de Tarragona els anys quarantes del segle XIX / Salvador J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. III (1979-1980) , p. 5-14
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb relació dels bens agraris del Capítol de la Catedral de Tarragona.

La Catedral de Tarragona i el retaules de l'altar major / Sanç Capdevila
Capdevila i Felip, Sanç


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any X, núm. 193 (maig 1929), p. 137-140

Notes d'arxiu : l'ofici de Dormítorer de la Seu de Tarragona vagant a l'any 1486 / H. Anguera
Anguera, H.


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any VIII, núm. 169 (maig 1927), p. 119-120

L'Art de l'època del barroc a la Seu de Manresa / Anna Nadal Tenllado, Illán Holgado García
Nadal Tenllado, Anna


Manresa : Amics de la Seu Manresa : Zenobita Edicions, 2025
148 p. : il. col. ; 25 cm
ISBN 9791399015409

L'art de l'època del Barroc a la Seu de Manresa és una obra dedicada íntegrament al patrimoni barroc del temple manresà. Escrita pels historiadors de l'art Anna Nadal Tenllado i Illán Holgado García va ser guardonada, l'any 2024, amb el Premi Berenguer de Montagut destinat a treballs de recerca o divulgació sobre art, música, religió o valors culturals emmarcats en l'àmbit de la basílica de la Seu. El volum analitza els principals episodis que han marcat la història de la Seu en època moderna -com l'incendi de 1714 o les destruccions de 1936- i ofereix una revisió detallada de retaules, escultures, mobiliari litúrgic, orfebreria, indumentària, pintura i música. Entre els artistes tractats hi destaquen Josep Sunyer i Raurell, Josep Lluch i Antoni Viladomat, entre d'altres, que situen el temple en el mapa del barroc català. (Editorial).

Prospecció geofísica al presbiteri de la catedral de Tarragona: una hipòtesi per a la localització del baptisteri de la catedral visigòtica / Josep Maria Macias Solé, Mahjoub Himi Benomar, Andreu Muñoz Virgili, Aritz Urruela García, Andreu Muñoz Melgar, Albert Casas Ponsatí



En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 193-210 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà, i anglès.

La caracterització de la seu episcopal visigoda de Tarragona és una de les línies de recerca més complexes actualment. Això es deu al fet que la superposició arquitectònica de la catedral medieval sobre l'antiga acròpolis tardoantiga ha afectat considerablement la conservació de les restes arqueològiques. En aquest context, les prospeccions no invasives es consideren una via alternativa d'investigació. Presentem una hipòtesi sobre la ubicació del baptisteri de la catedral visigoda, que encara no compta amb verificació arqueològica. Som conscients del "grau de consistència" de la proposta, però n'hem volgut difondre aquests resultats, ja que considerem que són una aportació útil per a futures intervencions a l'entorn del presbiteri de la Catedra.

El Estandarte y el frontal de sant Ot : ¿El ajuar del santo obispo de la catedral de la Seu d'Urgell? / Laila Monge Siméon
Monge Siméon, Laila


En: Anales de Historia del Arte. Vol. 24, núm. Esp. II (2014) , p. 9-25 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Documents vertaders i falsos referents a la construcció d'un edifici per a la canònica de la seu de Girona el 1019 / Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 204-220 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Del darrer testament del comte de Barcelona Ramon Berenguer III se'n coneixien fins ara una còpia del 1204 conservada a l'ACA, i l'adveració sagramental conservada en còpia al Liber Feudorum Maior, del mateix ACA. L'aparició a l'ACG d'una altra còpia antiga, datada el 1209, i de dues còpies modernes, una del 6 de novembre del 1687 i una altra del segle XVIIIè convidaven a estudiar-ne les relacions i el possible iter arxivístic del testament del comte susdit. Les conclusions de l'anàlisi del cinc documents assenyalen 1) que hi va haver un original del testament de Ramon Berenguer III redactat pel monjo de Ripoll, Udalguer, el mateix redactor de l'adveració sagramental; 2) que aquest original del testament no era o no es va trobar a l'ACA durant la compilació del LFM (?-1196); 3) que al segle XVII Pierre de Marca va copiar a l'ACA l'original o una còpia antiga del testament redactat pel monjo Udalguer; 4) cal esperar que aquest document un dia aparegui.

Un Centenari històric (De la restauració de la Seu Metropolitana de Tarragona i del repoblament del Camp) / Josep Salceda i Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 240 (juliol 1991) (Estampes cambrilenques) 

Pintura a la gaseosa / Apeles Mestres
Mestres i Oños, Apel·les


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any II, núm. 44 (Novembre 1921), p. 378-379

Lo Fill del sagristà / Josep Maria Carles Aguilà ; pròleg de Salvador Carles Aguilà, Jacint Cabau Rúbies
Carles Aguilà, Josep Maria


Lleida : Pagès editors, 2025
171 p., 24 p. de làm. : il. ; 24 cm (Guimet, 256) 
Bibliografia.
ISBN 9788413035949

Al llarg dels anys seixanta, setanta i principis dels vuitanta del passat segle XX, al centre del concorregut eix comercial de Lleida, dins els murs de la poc coneguda i valorada Catedral de Lleida, transcorre la història que narra aquest llibre. Dues famílies, fins fa vint-i-cinc anys, vivien les seves humils existències sota aquell venerable aixopluc. Amb unes formes de vida tradicionals, més properes a les dels àmbits rurals, teixien i desteixien els seus afanys, d'altra banda no gaire diferents de la resta d'habitants de la nostra Lleida, en aquells anys més aviat grisencs. La singularitat de dur-ho a terme en aquell àmbit tan especial és el que segurament fan diferents aquestes memòries d'altres que haureu llegit. No hi cerqueu grans empreses i anhels socials o polítics, ni pregones reflexions de cap caire. Tan sols hi trobareu fetes, anècdotes i alguna trapelleria... però pel damunt de tot, emocions, somnis i vivències a flor de pell del conjunt dels fills del sagristà que treballava a la Catedral de Lleida. Unes memòries ben especials perquè narren la visió i els records de la infantesa i adolescència de quatre nois dels anys 60 i 70, fills d'un dels sagristans de la Catedral Nova. El context on es desenvolupa la vida d'aquests nois serà determinant per conèixer el monument des d'una perspectiva diferent ja que a través de les seves vivències visitarem espais desconeguts del temple. (Editorial).

Còpies de documents relatius al monestir d'Escornalbou, necrologi de la catedral de Tarragona, i notes històriques sobre la diòcesi de Lleida



[entre 1775 i 1825?]
280 f. ; 33 cm
És part de: Sacrae antiquitatis Cataloniae Monumenta. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Textos en català , castellà i llatí.

Una Legenda aurea suplementada per a la Catedral de Barcelona : un testimoni únic per a l'estudi de les col·leccions hagiogràfiques llatines a Catalunya / Clara Renedo Mirambell
Renedo Mirambell, Clara


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 54, núm. 2 (2024) , 21 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta i analitza el Còdex 105 de l'Arxiu Capitular de Barcelona. Es tracta d'un manuscrit de mitjan segle XIV, llegat a la Catedral per un dels seus clergues, que conté el text llatí de la Legenda aurea de Jaume de Voràgine suplementat amb prop d'una setantena de textos més, molts dels quals d'origen local. Tenint en compte el mal estat de conservació dels manuscrits hagiogràfics a Catalunya, aquest és un testimoni excepcionalment complet i extens, que ens permet d'aportar noves pistes sobre la circulació dels textos i dels reculls hagiogràfics al nostre territori. L'article ofereix una descripció codicològica, seguida d'una perspectiva històrica des de la seva creació fins als nostres dies, i, finalment, conclou amb un examen detallat del contingut, primer de la Legenda aurea, i després dels textos afegits (dels que s'ofereix una descripció completa en apèndix).

Entre l'Église et la ville, pouvoirs et réseaux des chanoines de Barcelone / [ressenya] Amandine Le Roux
Le Roux, Amandine


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 54, núm. 2 (2024) , 2 p. (Reseñas) 
Ressenya de:
. Entre l'Église et la ville, pouvoirs et réseaux des chanoines de Barcelone / Julia Conesa Soriano. Madrid : Casa Velázquez, 2020

Catedral de Barcelona : Tota la cera que crema / text d'Agnès Rotger i fotografies de Dani Codina
Rotger i Dunyó, Agnès


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 266 (maig 2024), p. 70-73 : il. (L'experiència) 

Una Escudella d'orelles de reflexos daurats i la construcció de la Capella de Santa Maria Magdalena del Claustre de la Catedral de Tarragona : un context datat a través de la inscripció fundacional de 1536 / Itziar Gutiérrez Soto, Andreu Muñoz Virgili
Gutiérrez Soto, Itziar


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 40-55 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Es presenta l'estudi sobre una escudella d'orelles de reflexos daurats recuperada a la rasa constructiva de la Capella de Santa Maria Magdalena al Claustre de la Catedral de Tarragona en el marc de les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme a la galeria del rereclaustre nord. El context en qüestió està associat a una estructura que compta amb la inscripció fundacional. Tot plegat, permet contextualitzar la peça amb un notable grau de precisió cronològica i fiabilitat estratigràfica.